La reforma del cos de portants de la Puríssima Sang de Mataró de 1904

Document de 1904. Font: MASMM

A Mataró la devoció vers la Puríssima Sang deCrist va establir-se de forma oficial l’any 1605, quan la Confraria de Sant Joan, que agrupava als fusters i altres oficis vinculats al ram de la fusta, decidí crear una confraria sota aquesta advocació.

Imatge Sant Crist Puríssima Sang.
Principis de segle XX. Font: MASMM

Amb el pas del temps, però, la Confraria de la Puríssima Sang esdevingué més important que la pròpia de Sant Joan, motiu per la qual es produí una escissió d’ambdues, establint-se la confraria dels fusters a l’església dels Pares Carmelites de Sant Josep.

Tot i això, la Confraria de la Puríssima Sang anà perdent força durant els últims anys del segle XVIII, per la qual cosa s’arribà pràcticament fins a la seva extinció, fins que l’any 1817 un grup d’antics confrares aconseguí permís de l’Ajuntament i de la Junta d’obra de l’església parroquial de Santa Maria per poder reorganitzar-la. Així les coses, a partir de 1817 començaria una nova etapa durant la qual la Confraria de la Puríssima Sang assumiria, de nou, l’organització de la processó de Divendres Sant.

Aquesta importància dugué a l’establiment d’una sèrie de normes, també conegudes com a ordinacions, l’any 1904. En aquestes es recollia que només podien ser portants aquelles persones amb forces suficients i que fossin de bona conducta. S’establia també que era el portant més antic el que havia de dirigir a la resta de portants, que només podia ser vuit com a màxim, durant el recorregut de la processó. En cas que un d’aquests portants no pogués assistir, ja fos per malaltia o per absència, s’havia d’avisar al primer dels suplents, que tampoc podien passar de vuit.

Així mateix, també s’establia que als assaigs, que es feien a l’interior de l’església de Santa Maria sempre que el Rector no ordenés el contrari, només podien assistir aquelles persones anotades en la llista del torn de portants, com també el fet que els assaigs sempre havien d’estar presidits per un dels Administradors de la confraria. Finalment, s’establia que, tot aquell portant que estigués dos anys sense servir, excepte per malaltia, i volgués tornar a entrar al torn, ho havia de fer com a l’últim dels suplents.

ELS PORTANTS DE L’ANY 1904

Juntament amb aquestes normes, també hi ha anotats els noms dels portants i els suplents de l’any 1904. Els portants eren, per aquest ordre: Agustí Sadurní, Joan Buscá, Joan Roca, Enric Blanc, Josep Mora, Pere Blanc, Salvador Mora i Salvador Cabot, qui era el mestre de portants.

Quant als suplents, eren: Pere Sadurní, Joan Valldeperas, Manuel Masriera, Salvador Sala, Gabriel Bellsoley, Josep Casanova, Ramon Saurí i Salvador Cortés.

Més informació: