dissabte, d’octubre 31, 2020

Bon Cel pel portant Ezequiel Bermúdez

Avui, dissabte 31 d'octubre de 2020, ha estat cridat a la casa del Pare n'Ezequiel Bermúdez, qui fou portant del Sant Crist a la parròquia de Santa Maria de Mataró i destacat membre del Cos de Portants del Sant Crist de la Bona Mort.
Tot i que ja feia uns quants anys que no duia la imatge del Sant Crist, sempre que la salut li permitia participava dels Via Crucis quaresmals a Santa Maria, ajudant amb la seva experiència als portants més novells. Com solia dir sempre: "dur el Sant Crist ha de ser una gran responsabilitat, però també un motiu d'alegria i d'apropament a Déu".
Que descansi en pau.

divendres, d’octubre 30, 2020

Exposició al Sant Sepulcre a la parròquia Mare de Déu de l'Esperança

 

 
Aquest any no es podrà celebrar el trasllat de la Casa Germandat a la parròquia de la Mare de Déu de l'Esperança amb motiu de Tots Sant i dia de difunts.  

El context de pandèmia que assola la ciutat fa que no es pugui celebrar. Malgrat això, la comunitat parroquial i la Confraria del Sant Sepulcre han acordat, com s'ha fet tradicionalment, que aquesta imatge pugui rebre culte i estar present els dies 31, 1 i 2 a la parròquia.

Durant aquests dies el cementiri i la parròquia són destí de moltes persones. A més, aquesta imatge processional és molt popular al barri dels Molins, i aquests dies moltes persones s'adrecen a fer-li vetlla. 

El Sant Sepulcre és un pas processional que simbolitza l'home mort després del martiri. És el moment que el cos està mort, esperant ascendir al cel i culminar amb el missatge de vida, el de la Ressurrecció. 

Es podrà visitar en els actes de culte respectant les estrictes mesures de seguretat.

Bona diada de Tots Sants i de Tots els Difunts.

dimecres, d’octubre 28, 2020

Bona diada de Sant Simó 2020

 


Sant Simó 2020

Avui Mataró celebra la festivitat de Sant Simó. Aquest any però, l'aplec que l'envolta no podrà ser festiu com els darrers anys, ja que el context i mesures sanitàries per la pandèmia que assola la ciutat i el país no ho permet. 

Malgrat això, com cada 28 d'octubre, recordem aquest apòstol de Jesús, un dels anomenat zelotes. 

El sabre

També enguany, es podrà anar a adquirir la joia de la pastisseria mataronia des de fa segles, el tradicional sabre de massapà, cabell d'àngel, crema... tant davant de l'ermita com a les pastisseries de Mataró. Una tradició que diuen les fonts es remunten al temps dels pirates i homes de la mar de la Mataró del 1700.

L'ermita de Sant Simó

L'ermita va ser consagrada al 1611, tot i que ha indicis que abans ja era un lloc de culte de la mar. 

A través dels segles aquesta ermita es va ereccionar com a lloc de protecció i també com espai de culte de la gent de la mar. Poc a poc, es va anar convertint en una referent de tot el litoral català, així com d'altres que es troben al llarg de la costa. 

Apareix en dibuixos del s.XVII com a lloc emblemàtic i ha estat present al llarg de la història de la ciutat. 

Al juliol de 1936 amb l'esclat de la Guerra Civil, malauradament, va ser expoliada per revoltats de la ciutat i es van cremar la majoria de tots els exvots dels mariners de la ciutat, perdent segles del seu llegat.

Avui dia l'ermita és un lloc de referència per a celebracions religioses com noces i batejos, concentra l'inici de la processó del Carme i ofereix un gran aplec i celebracions al voltant de l'anomenada festa de la tardor de Mataró, festa de Sant Simó.  També és lloc de culte per a la pagesia de la ciutat atès que hi ha una imatge de Sant Galderic, o del poble gitano ja que té també una imatge del Beat Ceferino Giménez. 

Si busqueu al seu interior, trobareu molts símbols del seu passat i també la presència en un quadre de la Mare de Déu del Bon Viatger.

Bona Diada. 

Imatges de l'aplec de Sant Simó anys anteriors. 

Més informació:

diumenge, d’octubre 25, 2020

Comunicació al Encuentro Nacional de jóvenes de Hermandades y Cofradías

 Amb motiu del "Encuentro Nacional de jóvenes de Cofradías y Hermandades" de la JOHC, en Jordi Merino ha fet una comunicació centrada en la integració des de les germandades en un context actual.

Amb el temps facilitat, ha intentat abordar  algunes dimensions de la integració, aobordant només una mirada de moltes que n'hi ha. 

Has parlat d'integració en el moment de pluralitat de confessions i la seva gestió amb relació a l'espai públic, el factor integrador de les germandats com a porta d'entrada a l'Església de moltes persones que s'apropen a les confraries i germandats, i la integració  necessària  i compromesa en l'entorn de barri, poble o ciutat.  Una comunicació reflexivita i aportant elements de debat i anàlisi.


dilluns, d’octubre 19, 2020

Processó per demanar el final de la pandèmia a Perpinyà a mans de l'Arxiconfraria de la Sang.





Ahir diumenge 18 d' Octubre, l'Arxiconfrarie de la Sanch van realitzar una processó de petició, per tal que aquesta pandèmia que assola el món finalitzi. 

Igual que feien els antics confrares i congregants en els altres episodis de pesta que va assolar Catalunya al passat, l'Arxiconfaria de la Sang va demanar per a totes les persones víctimes d'aquest moment i va demanar el fi de la mateixa.  També va haver moment per la petició de pau al món i per a tots els confrares i confrares d'arreu. 

L'acte, amb totes les mesures i restriccions sanitàries i d'aforament, va comptar amb la col·laboració i presència de confrares  de la Vésubie, la Roya i la  Tinée...

 Des del Camp Sant fins la catedral de Sant Jaume, els confrares van portar la imatge del Devot Crist, que és un Sant Crist medieval de 1307.

Al final de l'acte, Monsenyor Turini, va   beneir una imatge de Sant Vivenç Ferrer, patró protector i fundador dels confrares de la Catalunya Nord i la va ubicar a la capella de Sant Francesc de Paula, que és la capella que custodia i n'és responsable l'Arxiconfraria. 

L'Arxiconfraria de la Sang de Perpinyà té el seu origen al 1416, després de les predicacions de Sant Vicenç Ferrer pels territoris de la Corona d'Aragó del moment.  Avui dia aquesta entitat és encara viva i  activa la ciutat  de Perpinyà i a tota la comarca.

 Durant el segle XV, i gràcies a les predicacions de sant Vicenç Ferrer, aquesta devoció s’aniria estenent per tot el territori de la Corona d’Aragó, sent el propi sant l’encarregat de fundar l’any 1416 a Perpinyà la Confraria de la Puríssima Sang, que avui en dia encara existeix. 

Les imatges són per cortesia de Diocese66.

Més informació:

diumenge, d’octubre 04, 2020

Bona festivitat de Sant Francesc d'Assis

 

Antoni Viladomant. Jesús concedeix la indulgència pornícula ( o del amor, o de les roses) a Sant Francesc.
Obra de la Vida de Sant Francesc de l'antic convent de franciscans de Barcelona.


Avui 4 d'octubre se celebra la festivitat de Sant Francesc d'Assís.  Un personatge històric de l'Europa del s.XIII que va ser pare fundador de les ordres religioses franciscanes, va impulsar l'ordre de la pobresa malgrat provenir ell d'una família molt adinerada i és encara una de les grans figures de la cristiandat avui dia.  Va ser canonitzat al 1228 per l'Església Catòlica. 

La petjada d'aquest Sant, 8 segles després, encara és ben viva a Catalunya i també a Mataró. 

Segons algunes cròniques de l'època, Sant Francesc va passar fa 800 anys per LLeida, Vallirana, Barcelona, la Plana de Vic, Cervera... i poc a poc es van anar estenent les cròniques i la seva petjada  a Figueres, Sant Celoni, Girona... on es van anar fundant parròquies, ermites i ordres franciscanes.

Segons algunes fonts franciscanes, els franciscans es van dedicar a tapar forats. Ajudaven als problemes de la gent i van suposar una revolució en la concepció de l'Església de l'Edat Mitjana. Van demostrar que estimar a Déu i ajudar als altres també feia feliç a les persones, i es podia viure amb molt poques coses. 

Amb el temps a Catalunya el llegat franciscà va deixar convents, escoles, algun hospital... i avui dia encara es ben viu en el nomenclàtor de carrers, pobles... i encara hi ha frares que es dediquen a la televisió, la cultura, a l'arxiu històric.

A Mataró, avui dia encara tenim el carrer Sant Francesc d'Assís, la fornícula del mateix carrer en una casa antiga que conserva les sigles IHS a la porta, l'associació de pessebristes Sant Francesc d'Assís que continua amb el llegat tradicional d'explicar l'Anunciació i el Naixement de Jesús, les escoles de Sant Josep de les Germanes Franciscanes dels Sagrat Cor (popularment La Coma i  també Sant Josep) , el Convent de la Inmaculada Concepció i les germanes caputxines...  I en el passat la presència dela frares caputxins i la seva influència amb l'ordre terciari dels servents... Què van impulsar la Venerable Congregació dels Dolors, l'impuls dels Via Cruis a la ciutat ti i com no, el pessebre que diu la tradició va ser influència de Sant Francesc i el foment dels valors de voler ajudar als altres. 

Bona diada de Sant Francesc. 

diumenge, de setembre 27, 2020

La Comissió proposarà a l'Ajuntament de Mataró que reconegui el treball i dedicació dels recuperadors de la Setmana Santa de Mataró.

 

Amb l'aniversari dels 30 anys de la Comissió de Setmana Santa, les confraries, germandats i Armats van mencionar en un acte íntim i familiar a aquelles persones que van fer possible la creació de la Comissió i la recuperació de la Setmana Santa a la ciutat.  Molts no van poder ser reconeguts perquè havien estat cridats a la Casa del Pare, tot i que es va fer una menció col·lectiva a tots i totes, sense ànim de no deixar a ningú fora del record. 

 Aquest any, el primer president de la Comissió, l'ÀngelRubio ens va deixar.

El grup de portants del Sant Crist de la Bona Mort, va promoure es pogués fer un acte en record quan la situació ho permetès.  

L'Àngel Rubio va estar gairebé 4 dècades a la Comissió i per a que la Setmana Santa de Mataró continués. 

 La seva tasca però va ser molt més, ja que va establir ponts entre persones de diferents zones de la Mataró en creixement, i que tenien formes de viure i conviure la Setmana Santa diferents.  I poc a poc es va anar construint en un model divers i plural, que va anar sumant i connectant.  

 Entre aquells recuperadors, també hi ha en Salvador Domínguez, qui va ser primer secretari de la Comissió i que també ha estat actiu fins que la seva salut li ho ha permès.  Antic confrare i fill de Mataró, va fer una gran tasca als anys norante per al creixement dels actes processional a la ciutat amb d'altres persones. 

Ambdós van conèixer les processons del passat, van treballar molt activament per a recuperar aquesta bella i antiga tradició, que no es separés de l'objectiu i l'essència del fet religiós,  van connectar entre els antics confrares i confraresses amb els nous membres amb altres formes i llenguatges... i van ser també exemple de tossuderia i de situació de la ciutat de Mataró arreu del panorama català i espanyol.


Parlat amb les famílies i tenint el seu consentiment, en les properes setmanes la Comissió formalitzarà la petició i demanarà l'estudi de la proposta. 


La Comissió cedeix més de 17 mil imatges del seu fons fotogràfic al Museu Arxiu Santa María de Mataró.



La Setmana Santa de Mataró va iniciar una nova etapa històrica a finals dels anys vuitanta. 
Gràcies a la fotografia i a les eines digitals que han anat apareixent, la Comissió de Setmana Santa va començar a compilar imatges i reportatges de les diferents processons, activitats i moments. 

Aquesta tasca es va intensificar a partir de l'any 2011 gràcies a la col·laboració de fotògrafs com Santi Flores, Oscar Rojano, Antonio Gómez... entre d'altres,  més recentment LLuís Rugama i també part de J. Merino per a cobrir aquells moments més íntims. 

També i més recentment, gràcies a les noves xarxes socials i la disposició de telefonia mòbil ha permès un salt qualitatiu considerable en l'explicació dels fet i la Setmana Santa mataronina. 

Gràcies al treball fet al llarg del temps i més intensament durant aquest confinament, la Comissió ha organitzat i digitalitzat un fons que recull 264 actes fets a la ciutat des de l'any 2004, així com els primers moment de la fotografia analògica dels anys vuitanta. 

El plenari de la Comissió de Setmana Santa celebrat el divendres 25 de setembre, va decidir cedir aquest fons, que consta amb més de 17 mil imatges, al Museu Arxiu Santa Maria de Mataró.

Fa anys, la Comissió va signar amb el Museu Arxiu Santa Maria de Mataró la cessió de tot el seu fons documental ( actes, cartes, documents) a la mateixa entitat per a la seva custòdia història i ús, si fos necessari. 

D'aquesta manera, quedarà per al futur en format d'imatges, una etapa històrica de la ciutat de Mataró. 


Des de la Comissió s'agraeix el gran temps de dedicació de totes les persones que han participat d'aquests fons i el seu treball. 

També anima a continuar compartint moments i records a través també de la imatge. 

La Comissió està treballant també per a que aquest fons pugui ser consultable en aquest espai web en el futur, ja que disposa de tots els drets i cessió, per tal que es puguin visualitzar i compartit. 


Missa d'inici de curs de la Comissió de Setmana Santa de Mataró.

 

La tarda del dissabte, tot respectat les mesures de distanciament i aforament, es va  celebrar la Missa d'inici de curs de la Comissió de Setmana Santa. Es va fer a la parròquia de la Mare de Déu de l'Esperança  i va aplegar membres de les confraries, germandats i Armats, juntament amb la comunitat parroquial.


La Missa va ser presidida per mn. Javier Prieto, rector de la parròquia, i va comptar amb l'assistència del salesià mn. Mascaró i l'arxiprest mn. Illa. 

La homilia va voltar sobre les paràboles de Jesús al Temple després de l'entrada a Jerusalem, que van servir com a reflexió dels confrares i confraresses. 

Al final de l'acte, na Chesca Borrego, presidenta del Sant Sepulcre va adreçar unes paraules d'agraïment, record per a les persones que ens han deixat aquests mesos i va animar a continuar treballant per al proper curs. 

Comença un curs ple de reptes, de continuar el camí iniciat fa dècades i segles, però amb un context diferent. 

Bon treball a totes i totes!



dimecres, de setembre 23, 2020

Inici de curs de la Comissió de Setmana Santa

 


El proper dissabte la Comissió de Setmana Santa inicia el nou curs.  Serà a la parròquia de l'Esperança a les 20:00 en una celebració de la Santa Missa juntament amb la comunitat parroquial. 

Com cada any, la Comissió inicia el nou curs en una parròquia diferent de la ciutat com exemple de la diversitat de confraries, germandats i Armats que la composen. 

Aquest any 2020, atès el context de pandèmia i confinament, la Setmana Santa s'ha vista a l'interior de les llars, amb les famílies, també a través de la xarx@. I moltes confraries no han aturat la seva tasca de suport a les parròquies, col·laborant amb material sanitari, en suport allà on ha calgut el seu suport. 

Aquest no curs, és una continuació a molts anys de presència i treball. Diferent, amb nous reptes, dificultats i recomanacions. Però amb moltes ganes de continuar. 

Imatges d'inicis de cursos d'anys anteriors. 


diumenge, de setembre 20, 2020

Canvi de vara a la Germandat Jesús Captiu i Ntra. Sra. dels Dolors i nomenament de la nova Junta.

Jèssica Jiménez  Luque nova Hermana Mayor. 

 El dissabte dia 19 de setembre, dia de la festivitat del copatró de Mataró Sant Desideri, va concentrar la celebració de la festivitat de la Mare de Déu dels Dolors i el canvi de vara de la Germandat de Jesús Captiu i Ntra. Sra. dels Dolors. 

La Basílica de Santa Maria va albergar diferents celebracions a la tarda del dissabte. Per un costat es va procedir a celebrar la festa de la Germandat de Jesús Captiu i Ntra. Sra. dels Dolors, a la seva imatge titular. Per un altre costat - al final de l'Eucaristia- es va realitzar el comiat de la Hermana Mayor i canvi de vara. I i també es va aprofitar per a celebrar i recordar al co-patró de Mataró, Sant Desideri, on també al final de l'acte es van cantar els goigs del Sant. 

La Missa va ser celebrada per mn. Josep Rodríguez, rector de la Basílica i consiliari de la Germandat.  

Al final de la missa i després de gaudir dels goigs del Sant Copatró de Mataró,  Manel Riera va passar a fer de mestre de cerimònia amb el rector i consiliari com a testimoni i facilitador del el traspàs. 

Na Flori Carrasco, Hermana Mayor sortint, en un parlament molt breu va agrair la feina feta els darrers anys i va animar als nous membres de la Junta que prendrien possessió i de forma concreta, a la nova Hermana Mayor.

Acte seguit va imposar la medalla de Confraressa Major a na Jèssica Jiménez Luque, qui la relleva en el càrrec, i es va fer el jurament d'ordre i servei als objectius de la confraria. 

Presentacio de la nova Junta de Govern amb el consiliari Mn. Josep Rodríguez.

Els diferents càrrecs de la Junta van prendre també possessió del càrrec de servei davant diferents membres de la Germandat, d'altres germandats i confraries de la ciutat i de la comunitat parroquial de Santa Maria. 

Comença un nou mandat d'aquesta Confraria que suma tres dècades i mitges a la ciutat i amb una notable activitat a la ciutat. 

Enhorabona a l nova Hermana Major, als seus membres de Junta i a tota la Germandat. Molt ànims i molt bon camí. 


Molt més a: 


Diferents moments de la cerimònia. 



Imposició de medalles als nous membres de l'equip de Govern.



Sant Desideri, copatró de Mataró
Interpretant els goigs de Sant Desideri
Mn. Josep Rodríguez amb la Germana Major sortint, Flori Carrasco. 


Panoràmica de la Basílica amb el Sant Crist de la Puríssima Sang. 

dimarts, de setembre 15, 2020

19 de setembre festa de Sant Desideri

 Avui dia qualsevol veí de Mataró coneix les Santes, potser molt més la seva festivitat i celebració en tant que Festa Major des de la recuperació de la democràcia.  

I també se  sap que la ciutat celebra aquestes festes patronals en honor a Santa Juliana i Semproniana màrtirs, que omplen de goig i activitat totes les acaballes de juliol passat el dia de Sant Joaquim i Santa Anna. 

Osaris de Sant Desideri a la Basílica de Santa Maria de Mataró.
(Part de les que es van salvar)
Però a Mataró hi ha d'altres Sants màrtirs enterrats a la Basílica de Mataró.

Un dels més coneguts és l'antic Rector i assassinat al 1936 el Beat Dr. Josep Samsó i Elies; però també n'hi ha un d'altre que va ser patró de Mataró junt amb Santa Magdalena.


I fins no fa tants anys, inclús després de la transició democràtica l'Ajuntament encara convidava a celebrar aquest dia, ja que era també era del patró dels treballadors i treballadores municipals.

Per a conèixer la història d'aquest patró cal remuntar-se a la Mataró del barroc. 

Mataró era na ciutat potencialment comercial que mirava a Barcelona, i inclús pensava en competir amb ella, però no tenia un Sant Protector.

Per tant es va cercar un Sant, en plena efervescència de la religiositat del moment i es va apuntar cap a Roma, que estava redescobrint totes les seves catacumbes de la Via Aurèlia. 

I aquest Sant acollit, d'origen Romà va agafar molta devoció en les dècades posteriors a la seva arribada a Mataró,  fins que va anar perdent protagonisme quan les filles màrtirs de Mataró van venir a la ciutat des de Sant Cugat.

Anem a conèixer-lo.

Les Santes i Sant Desideri.

Sant Desideri de Jordi Arenas (1944-1948) a Santa Maria de Mataró.

Mataró no tenia Sant Patró a qui verenar les seves relíquies. En la mentalitat religiosa del s.XVII això era un tema d'imatge important per a una ciutat que volia competir i créixer, i per a demanar davant calamitats i forts temporals. 

Per això es va contactar amb un jesuita per cercar un Sant Patró.

L’any 1686 la vila de Mataró va rebre d’un pare jesuïta el cos sencer de Sant Desideri, procedent de les catacumbes del cementiri de Caledopi de Roma. Van ser els síndics de la ciutat Jeroni Fornells, Josep Palau i Joan Pou qui va van recepcionar les seves relíquies i les van dipositar a la parròquia de Santa Maria.

La vila ara podia retre homenatge a tres nous sants. Això era un fet molt important per a la població, ja que en aquella època es creia que acollir relíquies i cossos de sants servia per protegir la vila de desastres i calamitats.

  Ara bé, hi havia ja les de Sant Desideri; però les relíquies de les Santes encara restaven al monestir de Sant Cugat, i des d’aquell moment Mataró va començar una lluita voraç i constant per obtenir les despulles de les seves dues noves Santes.

Tot i que el culte a les noves Santes es deuria anar fent més gran, no en tenim cap més notícia fins l’any 1697, quan el dia 27 de juliol, se celebra el primer ofici de les Santes. Anys més tard, el 1711 sembla que a Santa Maria les Santes ja tindrien un altar propi. 
Recordatori Festa de Sant Desideri de 1945

L’any 1722 el culte a santa Juliana i Semproniana agafa un caire de culte col·lectiu gràcies als esforços dels veïns del carrer d’en Pujol que paguen les despeses de l’ofici i organitzen una processó per col·locar una capelleta a la casa del número 23 d’aquest carrer on es creia que havien nascut les Santes. Com hem dit abans, històricament no es pot provar que el seu naixement fos a Mataró, i encara menys que fos en un carrer concret de l’antiga Iluro.Arriben les despulles

L’any 1772 la demanda mataronina de tenir en possessió les relíquies de les Santes és satisfeta en part, ja que el monestir de Sant Cugat accepta traslladar a Mataró una part de les relíquies. 


Una comitiva mataronina arriba a Sant Cugat el 25 de juliol d’aquell any per recollir les despulles, després de viatjar dia i nit arriben a Mataró el dia 26, i fins el dia 28 se celebren tots els actes dedicats a Les Santes, tots ells de caràcter religiós. 

Les dues noves Santes prenien força, però encara no eren les patrones de Mataró, i la festa gran de la vila, ara ja cap de corregiment, encara era la del 15 d’agost dedicada a la Mare de Déu. 


L’any 1852 un referèndum celebrat a Mataró va decidir que Juliana i Semproniana passaven a ser les dues noves patrones de la ciutat. Pel que fa a les relíquies de Les Santes, Mataró no disposarà de la totalitat de totes elles fins l’any 1835 durant la desarmortització eclesiàstica portada pel ministre d’Hisenda Mendizábal.

 

 Sant Desideri: el patró (oblidat) de Mataró


A les acaballes del segle XVII, Mataró aspirava a obtenir les relíquies d’algun sant màrtir per així poder erigir-lo com a protector celestial de la vila.
El 19 de febrer de 1686, el Pare Tomàs Muniesa, jesuïta, va obtenir de la Santa Seu les relíquies de sant Desideri, màrtir, extretes de les catacumbes romanes de Calepodi. El 7 de maig de 1686 es nomenava uns comissionats per part del Consell de la Universitat (nom que rebia l’ajuntament en aquells temps) per anar a rebre les relíquies, que arribaren a Mataró el 16 de maig següent. Es feu una processó que les dugué fins l’església de Santa Maria, on foren depositades aquell mateix dia. El 19 de setembre d’aquell any es va celebrar la primera missa en honor del sant, amb acompanyament d’orgue i amb una processó posterior, quedant establert aquest dia com el de la festa del sant.

Per a la seva veneració pública, es van col·locar les relíquies en una capella situada prop del retaule de la Mare de Déu del Roser, on encara poden ser venerades. L’Administració nomenada pel Consell de la Universitat, va encarregar una escultura jacent del sant per decorar l’urna on es conservaven les relíquies.

Al gener de 1770 es va contractar a l’escultor Francesc Tor per fer un nou retaule dedicat al sant, obres que acabarien el 23 de juny de 1771. Del daurat i encarnat del retaule se’n va fer càrrec el daurador Esteve Casals, constant en els pagaments que se l’havia contractat per compondrar [el retaule de] lo sant de la Ciutat.

Aprofitant la construcció del nou retaule, es va encarregar una nova urna per les relíquies. Aquesta havia de ser de figura sepulcral, con cuatro caras y cuatro cristales, dorada con dos serafines a los dos lados anchos y dos a cada uno de los estrechos. També s’especifica que havia de ser adornada con florage de seda, a més de ser tancada amb una clau, que guardava un dels administradors de l’Administració de Sant Desideri.

 Ràpidament es va anar estenent la devoció a sant Desideri, com demostra el fet que cada cop que hi havia sequera per falta de pluja, l’Ajuntament organitzes processons rogatives amb les relíquies del sant i amb una imatge de María Magdalena per demanar la seva intercessió perquè fessin ploure.

Altar de Sant Josep Oriol (1948) 
amb peces de l'anterior de 1936 on està la imatge de Sant Desideri.
Però no era només a nivell corporatiu que es va estendre aquesta devoció. L’any 1937, quan es va destruir el retaule dedicat a sant Desideri, dintre de l’urna que contenia les seves relíquies es va trobar un paper on es podia llegir:

En lo dia 4 de Setembre del any 1790, posi jo Francesch Plana, ex Pape[r], en esta urna de sant Desideri, ora pro Nobis, per curiositat del qui lo trobarà, pues sabrà lo que dita urna durarà. Y suplico al qui lo trobarà, per caritat un pare nostre y una Ave Maria, per sufragi de la mia Ànima, que Déu li pagarà y en arribar al cel me conexerà.

Un cop acabada la Guerra Civil, Lluís Ferrer i Clariana i Marià Ribas van ser els encarregats de refer el retaule dedicat a sant Desideri, a la capella que havia ocupat. Es va encarregar a Jordi Arenas una petita escultura imatge del sant, ja que la imatge principal del retaule va passar a ser sant Josep Oriol.
 A l’interior de l’altar es va fer un espai, on es van col·locar les relíquies de sant Desideri. A més, es va fer un frontal, que serveix per tapar les urnes amb les relíquies, on hi ha una inscripció que recull la destrucció que va patir el retaule durant la Guerra Civil.

Qui va ser Sant Desideri?

 Poc se sap de la vida d'aquest Sant, més enllà que va ser un màrtir i va ser enterrat a les catacumbes de Calipodi a Roma.  Probablement va ser cap a l'any 305 quan l'emperador Dioclecià va decreta la persecussió contra els seguidors del cristianisme a tot l'imperi. Per tant, un Sant Màrtir. 
Goigs a Sant Desideri 

dilluns, de setembre 14, 2020

14 de setembre, dia de l'Exaltació de la Santa Creu

Avui 14 de setembre és l'inici de curs a moltes confraries i germandats. Antigament era una diada amb un especial accent ja que coincidia amb l'Exaltació de la Santa Creu. També era el dia que les congregacions de la Puríssima Sang de Catalunya celebraven la seva festivitat. 

Congeguem com era la festa a Mataró. 
 
 
La festa de l’Exaltació de la Santa Creu descrita per Josep Manent
Antic Sant Crist Puríssima Sang de Mataró.
Font: Postal Fides, particular
L’any 1605, i sota l’impuls de la Confraria de Sant Joan Baptista dels fusters, es fundava a Mataró la Confraria de la Puríssima Sang de Jesucrist. Aquesta era una devoció molt arrelada arreu de la Corona d’Aragó, sent la primera Confraria sota aquesta advocació fundada a la parròquia de Santa Maria del Pi de Barcelona. Durant el segle XV, i gràcies a les predicacions de sant Vicenç Ferrer, aquesta devoció s’aniria estenent per tot el territori de la Corona d’Aragó, sent el propi sant l’encarregat de fundar l’any 1416 a Perpinyà la Confraria de la Puríssima Sang, que avui en dia encara existeix.
Com dèiem, l’any 1605 es va fundar una Confraria sota aquesta advocació a Mataró, que a poc a poc aniria creixent fins a esdevenir molt més important que la Confraria de Sant Joan dels fusters, fet que va portar a més d’una disputa i a que els fusters s’enduguessin la imatge del Crist a la veïna església de Sant Josep del convent dels Pares Carmelites. Aquesta disputa, ocorreguda a mitjans del segle XVIII, va fer que la Confraria de la Puríssima Sang entrés en decadència, arribant inclús a desaparèixer com a tal, fins que l’any 1817 va sorgir un grup d’antics confrares decidits a reorganitzar-la i recuperar l’antic esplendor que havia tingut. Amb el pas del temps, va esdevenir en una de les principals confraries de la ciutat, arribant a organitzar la processó de Divendres Sant.
El Sant Crist de la Puríssima Sang de Mataró, a l'interior de Santa Maria.
Tal i com es recullen en uns estatus de finals del segle XIX, la festa gran de la Confraria de la Puríssima Sang era el 14 de setembre, dia que els catòlics celebrem l’Exaltació de la Santa Creu. Gràcies al diari de l’arxiver mataroní Josep Manent, sabem com celebrava la Confraria de la Puríssima Sang aquesta festivitat l’any 1869. Tot seguit us oferim la transcripció:
En celebración de la fiesta que la Cofradía de la Purísima Sangre dedica cada año a Jesús Crucificado, ha tenido lugar en la Parroquia de Santa María la función siguiente:
A las siete de la mañana misa de comunión con plática preparatòria por el Reverendo Señor Viñets, beneficiado de la parroquial Iglesia de Santa Maria del Mar de Barcelona. A las diez, oficio solemne cantado al órgano, predicando sobre el Evangelio del día el Reverendo Señor Don Francisco Pla, Rector de dicha parroquial de Mataró. Por la tarde cantóse el himno a la Santísima Trinidad al órgano, ocupando la cátedra del Espíritu Santo el Señor Viñeta, quien con su elocuencia acostumbrada ensalzo el amor a la cruz, signo santo de nuestra redención. Finalizó la función con el miserere del Reverendo Don Manuel Blanch, maestro de Capilla de la misma parroquial, muy celebrado por los filarmónicos.
El decorado era sencillo pero imponente. Un damasco carmesí suspendido en una cornisa blanca y dorada caída de parte a parte de las galerías del presbiterio. La imagen del Mártir del Gólgota colocada en medio del velo purpúreo era iluminada por 150 cirios, sustentados por grandes candeleros dorados y por palmatorias que están colocadas frente los Apostoles de la nave del templo y además por treinta blandones colocados en la baranda del presbiterio.
El altar dedicado a dicha imagen fue también iluminado con profusión, llevando el Cristo la corona de plata que le regaló la devoción de los fieles.
 

L'Exactació de la Santa Creu a les confraries catalanes.


El  14 de setembre és la festa de l’Exaltació de la Santa Creu, que juntament amb la festa del 3 de maig d’Invenció de la Santa Creu són dues festivitats que recorden la troballa per part de Santa Elena de les relíquies de la Santa Creu, així com la recuperació segles després de Jerusalem als Perses. Aquesta devoció es va estendre ràpidament per tota Europa i va ser molt present a Catalunya fins fa algunes dècades, tot i que encara és viva a molt llocs.

Alguns municipis celebren també aquest dia, sobretot a Catalunya ( Valencia és més l’1 de juliol), també la festa de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist. Dia en que les congregacions de la Puríssima Sang del passat feia la seva gran celebració fora del calendari de Setmana Santa.


Purissima Sanch de Perpinyà
La Puríssima Sang havia estat una de les devocions més importants a Catalunya en el passat, des del seu impuls al s. XV.


L’origen de la devoció a la Puríssima Sang de Jesucrist va sorgir a l’edat mitjana als territoris de la Corona d’Aragó. Recordava el moment del vessament de sang de Jesucrist en el seu moment de ser clavat a la Santa Creu.

 Era una festa complementària al Corpus Chisti i arreu de l’antiga Corona d’Aragó es feien grans processons emulant la Puríssima Sang.




La primera Confraria de la Puríssima Sang tenia un caràcter local, molt centrat a la Barcelona de 1341 i poc a poc es va anar estenent arribant fins a Perpinyà de mans de Sant Vicenç Ferrer al 1416.

Segons hi ha constància en aquests anys es van anar creant confraries que tenien un passat gremial d’oficis a Sabadell, València, Sagunt (1492)Tarragona (1556), Castelló ( no hi data fundacional però si documentació i peticions de 1565), Sogorb, Alcover (sense datació exacta però als voltants s.XV), Reus (1577, tot i que St. Vicenç Ferrer va passar per la ciutat el 1410 i solia impulsar fundació congregacions de la Sang) , Tortosa (1558)Girona (1568), i més porteriorment a Mataró (1605), Lleida (entre 1607-1677) i la Selva del Camp (1617)....  o inclús en aquest segle com a Nules (Castelló) al 1940.

I va agafar tanta força al s.XVI que inclús el Consell d’Aragó va demanar una festivitat pròpia a la Santa Seu en més d’una ocasió, i va ser atorgada aquesta festa l’any 1577 per part de Pau III a petició de l’Arquebisbe de València. 

Mapa amb les congregacions i confraries de la Puríssima Sang actives avui a Catalunya. Font: Comissió Setmana Santa Mataró

La Puríssima Sang avui dia a Catalunya


Malgrat el pas dels segles, temps convulsos i canvis socials, avui dia la devoció a la Puríssima Sang encara és molt present.  Tenim encara congregacions i confraries, així com cossos de portants o imatge amb devoció popular important a:
  • Congregació de la Sang de l'Arboç
  • Arxiconfraria de la Purisima Sang de nostre Senyor Jesucrist de Barcelona a la parròquia del Pi
  • Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist de La Selva del Camp
  • Crist de la Sant de la Seu d’Urgell a la parròquia de Sant Ot
  • Congregació Purissima Sang de Nostre Senyor Jesucrist de Lleida
  • Congregació de la Sang de Montblanc
  • Reial Congregació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist de Reus
  • Reial i Venerable Congregació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrit de Tarragona
  • Confraria de la Puríssima Sang de Tortosa
  • Confraria de la Purìssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist de Vilanova i la Geltrú
  • Congregació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist de Cambrils (antiga Reial Congregació, actual ereccionada l'any 2006)
  • Puríssima Sang de Falset
  • Confraria de la Puríssima Sang d'Alcover
  • Arxiconfraria de la Preciosissima Sanch de Nostre Senyor Jesucrist de Perpinyà.
  • També hi ha alguns cosos de portants del Sant Crist de la Puríssima Sang encara actius com els cosos de portants de la  Preciosíssima Sang i del Santíssim Nom de Jesús de Sabadell, el Crist de la Puríssima Sang de Girona…

Detall de les congregacions, confraries i cossos de la Puríssima Sang


    Amb motiu de la diada us adjuntem també un bell poema de León Felipe.
    Nada se ha inventado sobre la tierra más grande que la cruz.
    Hecha está la cruz a la medida de Dios,
    de nuestro Dios.
    Y hecha está también a la medida del hombre…
    Hazme una cruz sencilla, carpintero…,
    sin añadidos ni ornamentos,
    que se vean desnudos los maderos,
    desnudos y decididamente rectos:
    los brazos en abrazo hacia la tierra,
    el ástil disparándose a los cielos.
    Que no haya un sólo adorno que distraiga este gesto,
    este equilibrio humano de los mandamientos.
    Sencilla, sencilla….
    hazme una cruz sencilla, carpintero.
    Aquí cabe crucificado nuestro Dios,
    nuestro Dios próximo,
    nuestro pequeño Dios,
    el Señor,
    el Enviado Divino,
    el Puente Luminoso,
    el Dios hecho hombre o el hombre hecho Dios,
    el que pone en comunicación
    nuestro pequeño recinto planetario solar
    con el universo de la luz absoluta.
    Aquí cabe… crucificado… en esta cruz…
    Y nuestra pobre y humana arquitectura de barro…
    cabe… ¡crucificada también!” (León Felipe)

    dijous, de setembre 10, 2020

    Bon cel per al pare Manel

     

    mn. Manel Pousa, "pare Manel" El Periódico.


    Avui dimecres ha ompler titulars de diaris la mort del Pare Manel de Barcelona, que portava uns dies ingressat per coronavirus.

    El Pare Manel va ser un religiós molt implicat a Barcelona, sobretot a Nou Barris, on portava més de 40 anys impulsant projectes socials per a població molt vulnerable, sobretot infància i població ex-reclosa, tot i que també tenia molts projectes entre mans. 

    La seva tasca va fer que li fos atorgada la Creu de Sant Jordi, la Medalla d'Honor de Barcelona i també el Premi Solidariat de l'Institut de Drets Humans de Catalunya. 

    També era una persona molt coneguda per la seva transparència i per tenir moltes amistats en el món de la cultura que li donaven suport. 


    Més informació:

    • https://www.elperiodico.com/es/sociedad/20200909/muere-a-los-75-anos-el-pare-manel-8106277
    • https://www.ara.cat/societat/Mor-Pare-Manel-sacerdot-vulnerables_0_2523947750.html
    • https://www.ara.cat/cronica/Pare-Manel-que-natural-enamorar-se_0_441555915.html
    • https://www.lavanguardia.com/vida/20200909/483390766510/pare-manel-pousa-sacerdote-solidaridad.html