diumenge, d’agost 09, 2020
Molt bon cel per a Pere Casaldàliga l'anomentat Bisbe dels pobres del Brasil.
divendres, d’agost 07, 2020
Acollida i benedicció de la nova imatge "María Santísima de las Angustías"
El proper dia 15 d'agost, festivitat de l'Assumpció de la Mare de Déu, la Confraria de la Coronació d'Espines de Mataró aprofitarà per a fer l'acte d'acollida i benedicció de la nova imatge de "María Santíssma de las Angustías".
Aquesta imatge arribarà a la ciutat de Mataró des del municipi d'Alcolea del Río de Sevilla. Una peça tallada per l'imaginar Alonso López Martínez.
Alonso López al seu taller. Font: Alonso López.
Alonso López és un escultor sevillà de 43 anys. De molt jove va estar aprenent al taller de Manuel Navarro Ríos, un referent del sevillanisme neobarroc del s. XX.
Amb posterioritat va ser també alumne de Salvador Madroñal y Rubén Ferández.
Alonso López s'etiqueta com a imaginar barroc que rep inspiració de l'escultura barroca del s.XVII sevillà.
Més informació:
dimarts, d’agost 04, 2020
Sant Domingo 2020 , festa del compatró d'Argentona.
 |
| Imatge de Sant Domingo de Guzmà a la parròquia de Sant Julià d'Argentona. |
Aquest 4 d'agost s'ha celebrat la
festa del compatró d'Argentona, Sant Domingo de Guzmán.
Una festivitat que ha pogut compartir l'Ofici en honor i glòria al Sant Protector de la Vila d'Argentona, així com l'antic i tradicional vot de poble.
El context de pandèmica i emergència sanitària ha alterat la Festa Major d'Argentona; però si que s'han pogut organitzat aquests dos moment de la festa.
Una festa que s'ha centrat el l'essència de l'ofici, benedicció de les aigües de la font i vot del poble.
Mn. Àlex Marxo, rector de Sant Julià d'Argentona ha oficiat la Missa de Sant Domingo que ha estat participada per representants de l'Ajuntament, per algunes entitats argentonines, vilatans i alguns amics de Mataró.
 |
| Relíquia de Sant Domingo de Guzmà amb el càntir 2020. |
La homilia ha servit per a recordar la tradició, la festa, la cultura i el llegat de Sant Domingo al poble d'Argentona i que enguany no s'han pogut viure. S'ha centrat en l'essència del llegat històric que es remunta segles ençà i que any rere any els argentonins recorden la dura pesta que van viure fa segles i que també avui dia, en forma de pandèmia, ha fet impacte al món global però també concretament a Catalunya i a Argentona. S'ha demanat i agraït la feina de tots els professionals sanitaris, així com a Creu Roja i Càritas d'Argentona, així com als professionals de les residències per la seva feina durant el dur confinament.
Ha dedicat també un moment per als professionals dels serveis públics en general i de l'Ajuntament per ajudar a sortir d'aquesta situació per aquells que han patit els estralls i efectes socioeconòmics de la mateixa. Les pregàries han estat encaminades en aquesta direcció, recordant els essers estimats que ens han deixat i demanat per al futur del jovent i infants.
 |
| Encesa del ciri de Sant Domingo. |
La llum del ciri s'ha encès per part d'una representant del consistori i hi hagut un parlament als i les presents per animar a la unió en aquest moment i continuar treballant, així com una pregaria de protecció al poble com fa molts segles al Sant i per a poder reviure la festa en el futur recordant el moment present.
 |
| Benedicció de les aigües de la font de Sant Domingo i veneració de les seves relíquies. |
Al final de l'Ofici i - de forma excepcional- dos voluntaris han portat aigua de la Font de Sant Domingo per a que fos beneïda.
L'acte ha finalitzat amb l'adoració de la relíquia de Sant Domingo i el cant dels goigs. Acte seguit la benedicció dels càntirs 2020 s'ha fet al Museu del Càntir en solitari atès les recomanacions sanitàries.
 |
| Emissió del vot del poble per l'Alcaldessa on line. |
A la sortida de l'Ofici els i les presents s'han acomiadat amb un Bon Sant Domingo, per molts anys! I s'iniava el fot del poble per part de l'Alcaldessa, Gina Sabadell de forma on line.
 |
| Diferents vistes de Sant Julià d'Argentona. |
- També podreu veure la reposició de l'ofici en el canal de la parròquia aquí.
- Veieu aquí algunes imatges més.
- Vot de poble 2020.
 |
| Goigs de Sant Domingo de Josep LLadó i dibuixos de Lidia Tur (2007) |
dilluns, d’agost 03, 2020
Festa de Sant Domingo d'Argentona 2020
El dia 4 d'agost la vila d'Argentona celebra la festa del seu patró, Sant Domingo de Guzmán.
Aquest any amb motiu de les restriccions sanitàries i de seguretat, la Festa Major no es podrà celebrar. Però si que ho farà la celebració de la Santa Missa i la benedicció de les aigües. Una tradició que va iniciar-se en un context de malalties i pestes, com la pandèmia que està fent estralls actualment.
Programa 2020
La Missa en honor a Sant Domingo serà a les 10:00 a la parròquia de Sant Julià d'Argentona. També podreu seguir en directe la celebració i la benedicció en el canal de la parròquia https://www.youtube.com/channel/UCrDJCgQNQsSGbbDgLRVnrlw
 |
| Font de Sant Domingo d'Argentona a la festa 2018. |
La tradició i la historia
Diu la tradició que fa gairebé 3 segles les aigües estaven en mal estat i contaminades arreu del país provocant moltes febrades.
Els vilatans d'Argentona van pregar al Sant i aquest va purificar les aigües. Corria l'any 1636 i la vila d'Argentona comptava amb gairebé sis-cent habitants.
Des d'aleshores la vila el va acollir com a Sant protector i es va convertir en tradició la benedicció de les aigües pel ritus romà i també va esdevenir fins arribar als nostres dies el vot del poble.
La benedicció de les aigües amb els temps va establir una altra tradició, més recent en el temps, que és la festa del càntir, essent la Festa Major
A la Catalunya de finals del s.XVII era tradició que totes les viles i ciutats tinguessin un o més Sants protectors.
De fet, totes tenien alguna advocació de la Mare de Déu a la qual pregar i un Sant o Santa que els protegís.
A la parròquia de Sant Julià hi havia una talla de la Mare de Déu gòtica amb el nens Jesús dempeus que al 1922 va rebre el nom de la Mare de Déu de la Magrana.
Arreu del litoral català des de la Mare de Déu del LLadó fins a la Catalunya Nord n'hi ha tot molts exemples de guariments, aixopluc davant males collites i seguretat en moments d'invasió i guerres.
Argentona es va acollir al burgalès fundador de l'ordre dels dominics, Sant Domingo, qui va ser un gran predicador per les terres del LLenguadoc en moments convulsos amb els càtars i va establir nombroses cases de religiosos.
Des de l'època d'aquest Sant, Argentona ja tenia parròquia consagrada a Sant Julià. De fet consta com a tal al 1068 i la primitiva església parroquial es va convertir en un edifici gòtic al s.XVI on albergava una de les joies de retaules de Catalunya destruït a la Guerra Civil espanyola i algunes peces d'orfebreria gòtiques com la custòdia donada pels senyors dels Castells de Burriach i Sant Joan de Vilassar robats durant la Guerra del francès. L'arquitecte i president de la mancomunitat Josep Puig i Cadalfach restauraria el temple a finals de la dècada de 1890.
La festa avui ( no en temps de COVID-19)
L'actual festa a Sant Domingo és popularment coneguda com la festa del càntir, tot i que ha variat de data per Argilà també en els darrers anys. Una festa que amb el temps ha anat guanyat en tant que festa major i perdent el seu component patronal.
Una festa que ha anat adaptant-se i fent alguns canvis amb els anys.
Malgrat això, encara el dia 4 és en honor al Sant Patró d'Argentona on es mantenen vius els oficis, el vot del poble i la benedicció de l'antiga font de Sant Domingo i dels càntirs, així com tota la festa popular que l'envolta.
Habitualment la diada de Sant Domingo ha compta amb la participació de preveres de l'arxiprestat de Mataró, el rector qui presideix els oficis i beneïts les aigües. Els gegants d'Argentona solen l'anada a ofici i l'anada a la font sota un núvol d'infants i acompanyants.
 |
| Gegants i gegantes d'Argentona. |
L'alcalde/essa d'Argentona, sols er la persona encarregada d'anunciar el vot del poble.
Amb el temps aquest vot i pel tarannà polític del poble ha anat centrat en un discurs de descripció política del país i amb accent maresmenc que no pas a un tradicional vot de poble dels que hom està acostumat a d'altres contrades.
L'any 20198 el president de la Generalitat el M.H. Quim Torra va participar de la benedicció i del vot del poble, acompanyat pel president del Consell Comarcal el sr. Josep Triadó.
Una festa on es combina la part festiva, popular, religiosa i la càrrega política del moment i on cadascú pot triar posar l'accent allà on més vulgui, sempre amb total respecte.
 |
| El sr. Eudald Calvo durant el vot del poble junt al M.H. president Torra 2018. |
dissabte, d’agost 01, 2020
Què saps de la Setmana Santa de Mataró i la seva història?
 |
La Soledat d'en Jordi Arenas.
|
Molt es pregunta sobre quan. Si és de fa poc, si és de fa segles...
Si és una tradició d'arrel estrictament del Llevant i Catalunya, si és té accents i estils del Sud de la península.. si això de les dones és nou en el temps...
Perquè es fa un trajecte i no pas un altre... perquè és tan important per als confrares i confraresses...
Això de les confraries de Mataró què és?
Perquè hi ha misteris antics i d'altres nous?
Què va passar amb la Soledat d'en Jordi Arena?
Mataró tenia tant de patrimoni confrare?
Us oferim tot una sèrie de relats i notícies sobre totes aquestes preguntes i molt més aquí.
Medalla de la ciutat de Reus a la Reial Congregació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist
Medalla de la ciutat
de Reus.
Aquest mes de juliol el Ple Ordinari de l'Ajuntament de Reus, a petició de la Junta de Portanveus, va aprovar concedir la Medalla de la Ciutat a la Reial Congregació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist.
El parlament de l'Alcalde, sr. Carles Pellicer, va reconèixer la tasca que durant més de 4 segles ha fet aquesta Congregació i pel manteniment, potenciació i reforç a les tradicions vinculades a la Setmana Santa. També, pel compromís de la mateixa per mantenir aquesta tradició que forma part del patrimoni cultural de la ciutat. I com no, del servei que fan a la ciutat i la seva població.
465 anys d'història viva.
A principis del s.XV, el dominic Sant Vint Ferrer va recórrer nombrosos pobles de la Corona d'Aragó i va impulsar la fundació de les Confraries o Congregacions de la Sang. El panorama català n'és ple encara d'entitats vives com aquestes i també a la Catalunya Nord com és el cas de Perpinyà, que va celebrar fa poc el seu 600 aniversari.
En el cas de Reus, el dominic va fer presència el 1410, però no hi ha constància escrita que hagi arribat als nostres dies de la fundació de la Congregació fins el 1555, malgrat ja estava organitzada i tenia entitat.
La Setmana Sant de Reus, la fa de notable entitat avui dia essent una de les ciutats on aquesta tradició es viva, present, participada i concorreguda.
De forma concreta aquesta Congregació participa de nombrosos actes com és la popularment coneguda Les Tres Gràcies, la Coronació del Senyor, la baixada de LLances i opuscle, ofrena de clavells al Sant Crist, del sopar del Senyor , del Pregó de Setmana Santa, de la Passió del Divendres Sant, de la Processó del Sant Enterrament, del Solemne Via Crucis de la Sang o de la vetlla a la Mare de Déu de la Soledat.
També, fora del temps de Setmana Santa, fomenta actes culturals com el Concert de Nadal, entre d'altres.
Des de la Comissió de Setmana Santa de Mataró volem felicitar aquesta menció i reconeixement; però sobretot mantenir viva aquesta antiga i bella tradició. Enhorabona.
Més informació:
Via Crucis a Lourdes amb la germana Rafael de la C.R.C.R.
Ahir dia de Sant Ignasi de Loiola, un dels
Sants hispànics més reconeguts i amb major influència i fundador de la
Companyia de Jesús al 1534, s'ha celebrat un Via Crucis familiar a Lourdes.
En aquest han participat membres de la Confraria de la Soledat de Mataró, gaudint de les vistes de la muntanya d'Espelugues, prop del Santuari de Nostra Senyora de Lourdes de França.
Aquest Via Crucis té un camí circular d'un
kilòmetre i mig sobre la muntanya i enmig de l'entorn forestal, que li dona una
dimensió d'acollida i també unes vistes majestuoses de l'entorn.
Els Via Crucis es van estendre a Europa a l'Edat Mitjana atès les dificultats de poder peregrinar a Terra Santa i poder recordar el camí de Jesús i el seu significat per la Via Dolorosa.
Avui dia, encara és una pràctica molt estesa arreu de parròquies i els cossos de portants en son un exemple de participació i dinàmica que ha anat agafant a Catalunya.
En el cas del Via Crucis de Lourdes, ha participat la germana Rafael de l'ordre de les Cooperadores Parroquials de Crist Rei. Aquesta és una congregació religiosa fundada al 1928 a Barcelona i que compta amb 143 membres, la gran majoria sacerdots arreu de diferents països.
La missió dels cooperadors i cooperadores parroquials és bàsicament oferir formació a persones adultes a través de l'evangelització, la predicació d'exercicis espirituals i impulsar obres pastorals a les parròquies.
Els membres d'aquesta congregació expressen un vot particular de rigorosa pobresa, viuen bàsicament de la solidaritat i no reben cap compensació econòmica ni els hi està permès pel seu treball.
Entre les participants al Via Crucis, que es fan nombrosos en aquest emplaçament, va participar l'antiga Hermana Major de la Germandat de la Soledat.
 |
| Germana Rafael de la C.P.D.R. |
dimecres, de juliol 29, 2020
Missa de la festivitat de les Santes 2020
El 27 de juliol es va celebrar la festivitat de les Santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs, patrones de la ciutat de Mataró.
Aquest any, tant la festa popular que ho envolta, com la celebració de la Missa de les Santes ha estat marcat pel context i l'evolució de la Covid-19, així com ho va estar també la celebració de la Pasqua, Sant Jordi o la Setmana Santa.
Malgrat això, el Patronat de les Santes, la parròquia de Santa Maria i l'Arxiprestat de Mataró van poder celebrar d'una Eucaristia conjunta i en Honor i Glòria a les patrones. Però també una missa com a acte de record per a totes les persones que han patit durant aquests mesos i en agraïment a tots els voluntaris/àries i professionals que hi han fet front des del primer moment.
Convidats i convidades del Patronat de les Santes, cantaires, membres de les comunitats religioses de Mataró, així com persones que es van apuntar prèviament i al llarg de la jornada van copsar l'aforament permès per aquest acte. També es va poder seguir en directe gràcies a Mataró Televisió
La Missa de Santes, tal i com es coneix, no es va poder celebrar amb tot el seu esplendor com ho va concebre Mn. Blanch, música i participació. Però es va poder fer aquest acte i emplaçant-se a poder-ho fer en el futur.
L'ofici va ser presidit pel Bisbe Auxiliar de Barcelona, Msn. Antoni Vadell, juntament amb el rector de Sta. Maria, mn. Josep Rodríguez, l'Arxiprest de Mataró, mn. Jordi Illa, i gairebé la totalitat de preveres de Mataró, així com els anteriors rectors de la Basílica.
Com a convidats, hi havia representants del Consorci Sanitari del Maresme, de Protecció Civil, així com de la Creu Roja, en record dels professionals que han treballat durant la pandèmia. També hi va assistir l'Alcalde de Mataró i diferents representants de gairebé tots els grups municipals. 
Al final de l'ofici el tenor Josep Fadó i la soprano Lídia Martínez, acompanyats pel mestre Francesc Cortés van interpretar un moment de la Missa de Glòria.
La Comissió de Setmana Santa va poder participar també, facilitant els accessos i protocol de seguretat a la Basílica.
dimarts, de juliol 28, 2020
diumenge, de juliol 26, 2020
Jèssica Jiménez escollida nova Germana Major Captiu-Dolors.
El 25 de juliol, dia de Sant Jaume, s'han celebrat els comicis a Germana Major a la Germandat de Jesús Captiu i Ntra. Sra, dels Dolors.
La Capella de la Casa Germandat ha estat el lloc de votació i on s'ha ubicat la mesa amb totes les mesures i recomanacions sanitàries d'acord amb el moment que s'està vivint.
La candidata Jèssica Jiménez Luque ha estat escollida per part dels germans i germanes amb dret a volt amb el suport del 88,9% dels vots. Una àmplia majoria de recolzament.
Si la situació sanitària ho permet, el proper mes de setembre durant la festivitat de la Mare de Déu dels Dolors es procedirà al canvi de vara que li farà a mans la Germana Major Sortint na Flori Carrasco. I des d'aquell moment ja serà formalment Confraressa Major després de ser ratificada per l'Arquebisbat de Barcelona.
Des de la Comissió de Setmana Santa desitgem a la Germana Major entrant, i la futura Junta de Govern, un molt bon camí i bona gestió al capdavant de la Confraria. Tanamteix, agrair a la Germana Major sortint que des del 15 de setembre de 2016 liderava l'entitat.
Els Confrares Majors que han precedit a la Confraria han estat Flori Carrasco (2016-2020), Antonio Jesús Prados (2012-2016) , Jesús Moya (2008-2012), Juan Antonio Rambla (2002-2008, de 1996-2000 i 1988-1990),Francisco Rojas (2001-2002), Jaume Castells (2000-2001 i 1987-1988), José María Alcaráz (1992-1995), José Moya (1990-1992)
Més informació:
- Nova Junta Captiu-Dolors 2020.
- Enrevista a Flori Carrasco, primera dona Germana Major Catpiu-Dolors.
- Flori Carrasco és reelegida Confraresa Major 2018
- http://captiudolorsmataro.blogspot.com/
- https://sites.google.com/view/germandat-captiu-dolors-mataro/captiu-dolors?authuser=0
- https://www.facebook.com/
diumenge, de juliol 19, 2020
Presentació llibre
El dissabte 18 es va aplegar, dins de les mesures de distanciament social i sanitàries, diferents persones del món dels confrares i confraresses catalans, de la cultura, la restauració, historiadors, dels arxius i museus en la presnetació del llibre de la Congregació dels Dolors de Mataró i la seva Capella.
Un llibre escrit per en Xavier Alarcón i Héctor López on es recull la historia d'aquesta congregació que ja suma 325 anys i que va tenir especial rellevància a la ciutat de Mataró.
L'ànima, com va dir, de la capella va ser la senda de l'acte. Va haver-hi moments per a recordar la seva importància encara viva per a molts i moltes mataronins, i el treball que s'ha fet des de fa anys per a compilar la seva essència. També van haver moments per a recordar alguns personatges que van tenir especial rellevància per la seva constància, tossuderia, o confrontacions amb el teló de fons la capella i la Congregació.
L'acte va comptar amb la participació de Nicolau Guanyabéns, director president del Museu Arxiu Santa Maria de Mataró, en Manel Riera, prior de la Venerable Congregació dels Dolors, els autors dels llibres i amb la conducció d'en Jordi Merino.
A l'inici, es va fer una
introducció recordant i demanat tenir en memòria i record a totes les persones
que en el darrer any ens van deixar i, sobretot, a les persones que es van
veure afectades per la pandèmia. Es va demanar a la Mare de Déu dels Dolors que
els assistís i protegís. Es va agrair la assistència, però també de totes
aquelles persones que s'havien excusat per no van poder desplaçar-se per temes de
salut, les restriccions de mobilitat o les dificultats de l’aforament.
En el torn de parlament en Nicolau Guanyabéns va recordar la importància de parlar de la Capella. De la tasca que van fer els impulsors del Museu Arxiu Santa Maria de Mataró per a compilar molta informació, documentació i llegat de la mateixa. El mateix fundador del Museu Arxiu, en LLuís Ferrer i Clariana, dins la seva gran polivalència també va ser congregant de la Venerable Congregació dels Dolors de Mataró.
Va felicitar la feina als autors i a animar a continuar gaudint de la Capella i de tota la seva història.
En Xavier Alarcón per la seva
part va fer un parlament més personal. Es va centrar en la seva descoberta de
la Capella des que va començar a recollir relats de persones que tenien records
de la infància, de com ell es va sentir atret per la mateix de quan era ja
estudiant d'ESO i que en part aquest llibre té una gran simbiosi entre la
història, la descoberta i la passió per la mateixa capella.
Va emfatitzar l'estima de la ciutat cap a la Capella, que encara manté la seva ànima via.
El parlament més històric el va realitzar l'Hèctor López qui va fer un repàs molt breu de tres-cent anys d'història de la Congregació i la Capella. També va haver algun moment per a denotar alguna anècdota història i remarcar alguns personatges que van passar per la Capella o se la van fer seva en determinats moments.
El prior de la Congregació, en Manel Riera, es va centrar en explicar el moment actual de la Congregació, la que és potser l'entitat viva més antiga de la ciutat. Va recordar quina és la missió d'un congregant en un moment com els temps actuals, quines són les activitats que realitzen i va animar als presents per a deixar-se atrapar per la capella i l'estima com a servents de Maria.
Al finalitzar l'acte es van signar alguns llibres i es va emplaçar a les persones que no van poder assistir a poder adquirir el llibre el proper dia 23 de juliol, dedicat al dia del llibre, a la porta de la Basílica.
El conductor va cloure amb l'habitual comiat d'alegrar-se per haver viscut i compartit aquest moment i amb la frase " Què visqui la nostra bella i antiga tradició!".
Accediu aquí a un àlbum fotogràfic.
Benedicció i presentació de la Verge del Carme després de la seva restauració.
Aquest any 2020 no s'ha pogut celebrar la festa marinera amb motiu de la festivitat i en honor a la Verge del Carme a Mataró atès les mesures i restruccions sanitàries.
Malgrat això, es va celebrar una missa amb motiu de la diada i la Germandat de Jesús Captiu i Ntra. Sra. dels Dolros va aprofitar per a presentar la imatge i fer una missa de benedicció després d'un procés de restauració de la mateix.
Amb aquest motiu, la imatge es pot visitar a la Basílica de Santa Maria on està entronitzada a l'Altar Major durant aquests dies.
Més informació:
dissabte, de juliol 18, 2020
Avui es presenta el llibre de la història de la Congregació dels Dolors i la seva Capella
Avui es presenta a la capella dels Dolors de la Basílica de Santa Maria de manera oficial el llibre d'història de la Congregació dels Dolors.
Aquest llibre, escrit pels congregants Héctor López Silva i Xavier Alarcon i Campdepadrós, és la culminació i la cloenda dels actes per celebrar el 325 aniversari de l'entitat, que, recordem-ho, es va fundar el 18 de desembre de 1693.
El llibre, editat pels mateixos autors durant aquesta dura etapa del confinament, vol fer un recorregut pels tres segles d'història de la Congregació, que alhora és també un recorregut per la història de Santa Maria i la història de la Ciutat de Mataró.
En destaca sobretot tot el que té a veure amb la construcció i decoració de la capella, obra del pintor Antoni Viladomat.
El llibre es podrà adquirir a la mateixa presentació, així com parlar i conéixer els autors al finalitzar l'acte.
----------------------------------------
Informar que l'aforament de la presentació ja està complert atès les mesures de seguretat, però al finalitzar l'acte es podrà adquirir el llibre, o si Déu vol, el dia 23 de juliol en una paradeta a la porta de Santa Maria.
dijous, de juliol 16, 2020
Missa en record a en Josep Maria Palomer
Va ser cridat a la casa del pare enmig de la pandèmia. La comunitat caputxina i la seva família faran aquest acte en record de la seva ànima i per a pregar pel seu descans etern.
Bona diada del Carme a Catalunya
Avui dia, la festivitat a la Mare de Déu del Carme està estesa arreu del mediterrani i Amèrica Llatina
A Catalunya aquesta tradició de celebrar aquesta festivitat va començar al s. XVIII per part dels mariners catalans arran d'una llegenda que explicava com un escapulari carmelità va salvar un vaixell anglès a la deriva enmig d'un fort huracà.
Segons diu la tradició, l'almirall mallorquí Antoni Barceló va impulsat aquesta festivitat i poc a poc es va anar estenent. I com no, es va anar també popularitzaritzant l'advocació a l'Estrella del Mar, l'Stella Maris, la Mare de Déu del Carme com es va anar coneixent.
Al llarg del litoral català en ports pesquers, mercantils i militars es va començar a fer processons el 19 de juliol per a demanar protecció a Maria davant els nombrosos perills de la mar. Amb el temps algunes localitats van convertir aquesta festa en grans actes processionals i d'expressió pública de la fe.
Bàsicament eren celebracions que s'iniciavem amb una Eucaristia. Acabada es portava en processó la imatge del Carme fins a un vaixell on avana acompanyada per d'a
 |
| Mare de Déu del Carme a Mataró caient la nit 2014. |
ltres embarcacions en un to festiu emulant un seguici processional dins del mar. Normalment a l'interior del mar es feia una oració en record dels vells mariners i per al seu descans etern, i també es feia alguna ofrena floral al mar per a protegir a tots les homes i dones de la mar.
Aquest culte a la Mare de Déu del mont Carmel està vinculat a l'ordre religiós dels carmelitans, ordre que va tenir el seu orígen a Terra Santa al s. XII, i van fundar una església en el mont Carmel ( nord d'Israel actual).
Avui dia a molts pobles i ciutats costaneres es manté viva aquesta tradició, i també es festa major d'estiu d'alguns municipis. Les processons i festivitats més populars són la de Tarragona, Sant Carles de la Ràpita, Tortosa, Cambrils a l'Estartit, a Palamós, Sant Feliu de Guíxols, Cadaqués, Empuria Brava, Castelló d'Empúries, així com a Barcelona, Calafell i Sitges.
Aquest any 2020 no es viurà cap processó atès les mesures sanitàries davant el Covid-19.
Al Maresme encara es manté la Festa del Carme a la vila de Vilassar de Mar, Caldes d'Estach i Arenys de Mar. A Mataró es va recuperar fa prop de tres dècades impulsada des de la Confraria de Jesús Captiu i Ntra. Sra, dels Dolors.
S'inicia amb una eucaristia a l'ermita de Sant Simó, portant en processó la imatge del Carme fins a la platja de Sant Simó on es embarcada fins el Port de Mataró.
Des d'allà inicia una processó a peu fins a tornar a l'ermita per tot el passeig marítim.
Aquest any 2020 es farà una celebració a l'interior de la Basílica de Santa Maria. Podeu consultar horari programa aquí.
Altres moments de la Processó del Carme a Mataró.
Processó del Carme 2010
