Festa de la tardor al barri del Palau

Aquest cap de semana, 23 i 24 de setembre se celebra la festa de la tardor al barri del Palau de Mataró.

Aquesta festa impulsada des de la Confraria de la Coronació d'Espines i amb la col·laboració de la parròqu
ia de Sant Pau i l'AAVV del Palau  obre Laporta al nou temps, a la tardos amb un caire festius, cultural i amb intensió de fer accions conjuntes i compartides per a dinamitzar el barri del Palau.

La Festa de la Tardor ofereix tot tipus d'espectables per a la gent del barri, com  sempre oberts a tothom, i totalment gratuïts 

Sant Desideri, el patró oblidat de Mataró.



Avui dia qualsevol veí de Mataró coneix les Santes, potser més la seva festivitat i celebració, i sap que la ciutat celebra aquestes festes patronals en honor a Santa Juliana i Semproniana màrtirs.

Osaris de Sant Desideri a la Basílica de Santa Maria de Mataró. (Part de les que es van salvar)

Però a Mataró hi ha d'altres Sants màrtirs enterrats a la Basílica de Mataró. Un dels més coneguts és l'antic Rector i assassinat al 1936 el Beat Dr. Josep Samsó i Elies; però també n'hi ha un d'altre que va ser patró de Mataró junt amb Santa Magdalena.

I fins no fa tants anys, inclús després de la transició democràtica l'Ajuntament encara convidava a aquesta en nom a aquest patró.

Un Sant Patró acollit per una ciutat potencialment comercial que mirava a Barcelona, i inclús pensava en competir amb ella, que era Mataró. No teniu un sant protector. 

I aquest Sant acollit, d'origen Romà va agafar molta devoció en les dècades posteriors fins que va anar perdent protagonisme quan les filles màrtirs de Mataró van venir a la ciutat des de Sant Cugat.

Les santes i sant Desideri.

Imatge de Sant Desideri de Jordi Arenas (1944-1948) a Santa Maria de Mataró.

Mataró no tenia Sant Patró a qui verenar les seves relíquies. En la mentalitat religiosa del s.XVII això era un tema d'imatge important per a una ciutat que volia competir i créixer, i per a demanar davant calamitats i forts temporals. Per això es va contactar amb un jesuita per cercar un Sant Patró.

L’any 1686 la vila de Mataró rep d’un pare jesuïta el cos sencer de Sant Desideri, procedent d’unes catacumbes de Roma.

La vila ara podia retre homenatge a tres nous sants. Això era un fet molt important per a la població, ja que en aquella època es creia que acollir relíquies i cossos de sants servia per protegir la vila de desastres i calamitats. Ara bé, les relíquies de les Santes encara restaven al monestir de Sant Cugat, i des d’aquell moment Mataró va començar una lluita voraç i constant per obtenir les despulles de les seves dues noves Santes.

Tot i que el culte a les noves Santes es deuria anar fent més gran, no en tenim cap més notícia fins l’any 1697, quan el dia 27 de juliol, se celebra el primer ofici de les Santes. Anys més tard, el 1711 sembla que a Santa Maria les Santes ja tindrien un altar propi.

L’any 1722 el culte a santa Juliana i Semproniana agafa un caire de culte col·lectiu gràcies als esforços dels veïns del carrer d’en Pujol que paguen les despeses de l’ofici i organitzen una processó per col·locar una capelleta a la casa del número 23 d’aquest carrer on es creia que havien nascut les Santes. Com hem dit abans, històricament no es pot provar que el seu naixement fos a Mataró, i encara menys que fos en un carrer concret de l’antiga Iluro.Arriben les despulles

L’any 1772 la demanda mataronina de tenir en possessió les relíquies de les Santes és satisfeta en part, ja que el monestir de Sant Cugat accepta traslladar a Mataró una part de les relíquies. Una comitiva mataronina arriba a Sant Cugat el 25 de juliol d’aquell any per recollir les despulles, després de viatjar dia i nit arriben a Mataró el dia 26, i fins el dia 28 se celebren tots els actes dedicats a Les Santes, tots ells de caràcter religiós. Les dues noves Santes prenien força, però encara no eren les patrones de Mataró, i la festa gran de la vila, ara ja cap de corregiment, encara era la del 15 d’agost dedicada a la Mare de Déu. L’any 1852 un referèndum celebrat a Mataró va decidir que Juliana i Semproniana passaven a ser les dues noves patrones de la ciutat. Pel que fa a les relíquies de Les Santes, Mataró no disposarà de la totalitat de totes elles fins l’any 1835 durant la desarmortització eclesiàstica portada pel ministre d’Hisenda Mendizábal.





 Sant Desideri: el patró (oblidat) de Mataró

A les acaballes del segle XVII, Mataró aspirava a obtenir les relíquies d’algun sant màrtir per així poder erigir-lo com a protector celestial de la vila.

El 19 de febrer de 1686, el Pare Tomàs Muniesa, jesuïta, va obtenir de la Santa Seu les relíquies de sant Desideri, màrtir, extretes de les catacumbes romanes de Calepodi. El 7 de maig de 1686 es nomenava uns comissionats per part del Consell de la Universitat (nom que rebia l’ajuntament en aquells temps) per anar a rebre les relíquies, que arribaren a Mataró el 16 de maig següent. Es feu una processó que les dugué fins l’església de Santa Maria, on foren depositades aquell mateix dia. El 19 de setembre d’aquell any es va celebrar la primera missa en honor del sant, amb acompanyament d’orgue i amb una processó posterior, quedant establert aquest dia com el de la festa del sant.

Per a la seva veneració pública, es van col·locar les relíquies en una capella situada prop del retaule de la Mare de Déu del Roser, on encara poden ser venerades. L’Administració nomenada pel Consell de la Universitat, va encarregar una escultura jacent del sant per decorar l’urna on es conservaven les relíquies.

Al gener de 1770 es va contractar a l’escultor Francesc Tor per fer un nou retaule dedicat al sant, obres que acabarien el 23 de juny de 1771. Del daurat i encarnat del retaule se’n va fer càrrec el daurador Esteve Casals, constant en els pagaments que se l’havia contractat per compondrar [el retaule de] lo sant de la Ciutat.

Aprofitant la construcció del nou retaule, es va encarregar una nova urna per les relíquies. Aquesta havia de ser de figura sepulcral, con cuatro caras y cuatro cristales, dorada con dos serafines a los dos lados anchos y dos a cada uno de los estrechos. També s’especifica que havia de ser adornada con florage de seda, a més de ser tancada amb una clau, que guardava un dels administradors de l’Administració de Sant Desideri.



Ràpidament es va anar estenent la devoció a sant Desideri, com demostra el fet que cada cop que hi havia sequera per falta de pluja, l’Ajuntament organitzes processons rogatives amb les relíquies del sant i amb una imatge de María Magdalena per demanar la seva intercessió perquè fessin ploure.

Altar de Sant Josep Oriol (1948) 
amb peces de l'anterior de 1936 on està la imatge de Sant Desideri.

Però no era només a nivell corporatiu que es va estendre aquesta devoció. L’any 1937, quan es va destruir el retaule dedicat a sant Desideri, dintre de l’urna que contenia les seves relíquies es va trobar un paper on es podia llegir:

En lo dia 4 de Setembre del any 1790, posi jo Francesch Plana, ex Pape[r], en esta urna de sant Desideri, ora pro Nobis, per curiositat del qui lo trobarà, pues sabrà lo que dita urna durarà. Y suplico al qui lo trobarà, per caritat un pare nostre y una Ave Maria, per sufragi de la mia Ànima, que Déu li pagarà y en arribar al cel me conexerà.

Un cop acabada la Guerra Civil, Lluís Ferrer i Clariana i Marià Ribas van ser els encarregats de refer el retaule dedicat a sant Desideri, a la capella que havia ocupat. Es va encarregar a Jordi Arenas una petita escultura imatge del sant, ja que la imatge principal del retaule va passar a ser sant Josep Oriol. A l’interior de l’altar es va fer un espai, on es van col·locar les relíquies de sant Desideri. A més, es va fer un frontal, que serveix per tapar les urnes amb les relíquies, on hi ha una inscripció que recull la destrucció que va patir el retaule durant la Guerra Civil.

Festival Solidari Sant Sepulcre 2017

 

El Sant Sepulcre es prepara per iniciar el seu curs. I enguany ho fa amb un festival solidari per al proper dia 7 d'octubre al Teatre Monumental de Mataró.

 

Una tarda-nit plena d'activitats de ball i dansa, música i bona música en directe d'entitats i músics de la ciutat.

 

El festival organtizat per la Confraria del Sant Sepulcre, juntament amb la parròquia de la Mare de Déu de l'Esperança, es farà sota el títol "per una bona raó".

 

Les entrades es poden adquirir amb antel·lació a la botiga "Chesca" del barri dels Molins, al c/ Nicolau Guanyabéns, 3.

celebració festivitat Ntra. Sra. dels Dolors

Ntra. Sra. dels Dolors ja és davant de l'altar barroc del Roser per a la celebració de la festivitat dels Dolors.
Serà aquesta tarda a les 19:00 a la Basílica de Santa Maria de Mataró.

Commemoració 200 anys Puríssima Sang

Vista d'una part de l'acte

Ahir era la celebració de l'exaltació de la Santa Creu. Diada molt important en pobles i ciutats on hi ha una gran tradició confrare, així com també en algunes parròquies on aquesta festivitat encara és present i viva.



Membres de les confraries de Mataró a l'acte.

Aprofitant aquesta festivitat que en el passat a Mataró havia estat tan preeminent com les celebracions del Corpus, també es va fer record de l'efemèride de la restitució de la Congregació de la Puríssima Sang, que tanta importància va tenir a la ciutat fins que va acabar desapareixent al llarg del temps.

L'acte va comptar amb una explicació de la fundació de la Congregació al 1605 i com va viure fins ben entrat el s.XIX. On gairebé va estar a punt de desaparèixer però 3 persones la van recuperar i donar força el 14 de febrer de 1817 convertint-la en la Congregació que va donar vida i organització a la Processó de Divendres Sant i reemplaçant la força de la confraria de la Soledat, que era la de la noblesa i burgesia mataronina.

És més, després de la Guerra va ser la Congregació que va impulsar la recuperació de la Setmana Santa, que havia esta prohibida fins que el 1948 agafà un altre rumb. La segona part de l'acte es va centrar en poemes i poesies de Joan Maragall, Santa Teresa de Jesús, Felipe León, Jacint Verdaguer i mn. Cinto Verdaguer que explicaven la Santa Creu. Acabat l'acte es va fer una petita ofrena floral als peus de la imatge de la Puríssima Sang de Mataró i es va aprofitar per visitar les relíquies de Sant Desideri, patró de Mataró que celebra la seva festivitat el proper 19 de setembre.

14 de setembre festa de l'exaltació a la Santa Creu i de la Puríssima Sang

Sant Crist de la Sang de Tarragona. Setmana Santa 2017.
 Font:http://www.lasangtarragona.cat/

El proper 14 de setembre és la festa de l’Exaltació de la Santa Creu, que juntament amb la festa del 3 de maig d’Invenció de la Santa Creu són dues festivitats que recorden la troballa per part de Santa Elena de les relíquies de la Santa Creu, així com la recuperació segles després de Jerusalem als Perses. Aquesta devoció es va estendre ràpidament per tota Europa i va ser molt present a Catalunya fins fa algunes dècades, tot i que encara és viva a molt llocs.



 Alguns municipis celebren també aquest dia, sobretot a Catalunya ( Valencia és més l’1 de juliol), també la festa de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist. Dia en que les congregacions de la Puríssima Sang del passat feia la seva gran celebració fora del calendari de Setmana Santa.



Purissima Sanch de Perpinyà

La Puríssima Sang havia estat una de les devocions més importants a Catalunya en el passat, des del seu impuls al s. XV.

L’origen de la devoció a la Puríssima Sang de Jesucrist va sorgir a l’edat mitjana als territoris de la Corona d’Aragó. Recordava el moment del vessament de sang de Jesucrist en el seu moment de ser clavat a la Santa Creu.

 Era una festa complementària al Corpus Chisti i arreu de l’antiga Corona d’Aragó es feien grans processons emulant la Puríssima Sang.

La primera Confraria de la Puríssima Sang tenia un caràcter local, molt centrat a la Barcelona de 1341 i poc a poc es va anar estenent arribant fins a Perpinyà de mans de Sant Vicenç Ferrer al 1416.

Segons hi ha constància en aquests anys es van anar creant confraries que tenien un passat gremial d’oficis a Sabadell, València, Sagunt (1492), Tarragona (1556), Castelló ( no hi data fundacional però si documentació i peticions de 1565), Sogorb, Alcover (sense datació exacta però als voltants s.XV), Reus (1577, tot i que St. Vicenç Ferrer va passar per la ciutat el 1410 i solia impulsar fundació congregacions de la Sang) , Tortosa (1558), Girona (1568), i més porteriorment a Mataró (1605), Lleida (entre 1607-1677) i la Selva del Camp (1617)....  o inclús en aquest segle com a Nules (Castelló) al 1940.

I va agafar tanta força al s.XVI que inclús el Consell d’Aragó va demanar una festivitat pròpia a la Santa Seu en més d’una ocasió, i va ser atorgada aquesta festa l’any 1577 per part de Pau III a petició de l’Arquebisbe de València.


Mapa amb les congregacions i confraries de la Puríssima Sang actives avui a Catalunya.

La Puríssima Sang avui dia a Catalunya

Malgrat el pas dels segles, temps convulsos i canvis socials, avui dia la devoció a la Puríssima Sang encara és molt present.  Tenim encara congregacions i confraries, així com cossos de portants o imatge amb devoció popular important a:

• Congregació de la Sang de l'Arboç
• Arxiconfraria de la Purisima Sang de nostre Senyor Jesucrist de Barcelona a la parròquia del Pi
• Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist de La Selva del Camp
• Crist de la Sant de la Seu d’Urgell a la parròquia de Sant Ot
• Congregació Purissima Sang de Nostre Senyor Jesucrist de Lleida
• Congregació de la Sang de Montblanc
• Reial Congregació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist de Reus
• Reial i Venerable Congregació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrit de Tarragona
• Confraria de la Puríssima Sang de Tortosa
• Confraria de la Purìssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist de Vilanova i la Geltrú
• Congregació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist de Cambrils (antiga Reial Congregació, actual ereccionada l'any 2006)
• Puríssima Sang de Falset
• Confraria de la Puríssima Sang d'Alcover
• Arxiconfraria de la Preciosissima Sanch de Nostre Senyor Jesucrist de Perpinyà.
• També hi ha alguns cosos de portants del Sant Crist de la Puríssima Sang encara actius com els cosos de portants de la  Preciosíssima Sang i del Santíssim Nom de Jesús de Sabadell, el Crist de la Puríssima Sang de Girona…



Detall de les congregacions, confraries i cossos de la Puríssima Sang

Mataró recorda el 200 aniversari de la recuperació de la Puríssima Sang

Tot i que la Congregació de la Puríssima Sang de Mataró va ser molt present al llargs del segles i essent la responsable de la gran Processó de Divendres Sant, avui dia només en queda el record, documentació, una imatge després de la Guerra a la Basílica de Santa Maria de Mataró.

Amb aquest motiu es farà un petit acte de record el dijous 14 amb motiu de l'efemèride i celebració de la festa de la Congregació coincidint amb l'Exaltació de la Santa Creu.

Pergrinació a Roma Germandat Jesús Captiu i Ntra. Sra. dels Dolors

El grup davant de la Basílica de la Santa Croce in Gerusame,
 on en breu prendrà prendrà possessió el Cardenal Omella.

Membres de la Germandat Jesús Captiu i Nostra Senyor dels Dolors estan fent aquests dies una peregrinació per les diferents basíliques  majors de Roma amb motiu del seu XXXè aniversari fundacional. El grup ha comptat amb l'acompanayment de mn. Josep Teixidó.

Mataró x Càritas

Comença el curs, i com cada any, i ja van sis, Càritas fa una crida a la ciutadania en general a ajudar-nos a ajudar, que culminarà en l'edició de Mataró x Càritas el proper dia 7 d'octubre.

La Comissió de Setmana Santa, com sempre i com altres entitats, es posa al servei dels objectius de Càritas, el seu compromís i els seus objectius. Per tant fa una crida als confrares i confraresses a aportar aliments com oli, sucre i llet a les cases germandats i parròquies per a Càrites, i com sempre a participar d'aquesta diada en tant que voluntari.

Entrevista Josep Teixidó al Tot Mataró

 Avui reproduïm l'entrevista que fa el diari Tot Mataró al rector de Santa Maria i Sant Josep, mn. Josep Teixidó.

En Josep Teixidó és de Vilassar de Mar però ja fa sis anys que desenvolupa la seva vida diària entre mataronins: és el mossèn de l'església de Santa Maria i de la de Sant Josep. Va començar fent d'escolà quan només era un nen a l'escola del seu poble i reconeix que li agradava ajudar a les misses i estar a l'església. Sobretot, però, el que més el va impactar és el testimoni del mossèn del seu poble, Josep Maria Galbany, que era “tot bondat i tenia sempre ganes de donar el millor d'ell mateix per ajudar als altres i perquè la gent pogués experimentar la felicitat de Déu a la seva vida”.

Des de ben petit explica que notava “un rum-rum a dins” que el portava cap a la vida de mossèn. Quan tenia 18 anys, després de batxillerat, va decidir entrar al seminari per ser capellà. “Quan entres al seminari t'ordenes per una zona concreta, en el meu cas la de Barcelona, i el teu bisbe decideix que podries anar a servir a un lloc”, explica en Josep.
El jove mossèn afegeix que quan estava al seminari, a Santa Coloma de Gramenet, li van dir que podria anar a Santa Maria i Sant Josep de Mataró i així ho va fer.

"Quan un intenta ser coherent amb allò que creu és creïble als ulls dels altres”

La seva vocació i professió no li impedeixen mantenir el seu esperit alegre i jovenívol. En Josep sempre té un somriure d'orella a orella. “Tendeixo a ser una persona molt alegre i encara que per dins tingui preocupacions sempre duc el somriure a la cara”, confessa. “No deixo de tenir l'edat que tinc, sent conscient del ministeri que tinc com a capellà, però sense deixar-me encotillar i sent autèntic i natural”. És conscient que això també fa més creïble la persona, perquè cadascú en la seva essència és més proper, afirma. “Jo sóc divertit i distès i m'ho passo bé amb les amistats”, conclou.

En Josep és conscient que la societat cada vegada és menys creient: “El problema de la falta de fe és una mica trist per nosaltres perquè creiem que a la vida sempre hi ha un sentit a tot”.

La falta de fe
Des del seu punt de vista, cal que l'església doni un bon testimoni i sigui coherent amb el que ens ensenya l'evangeli. “Cal comunicar-ho a la gent, sense fer proselitisme, sinó amb les petites coses de cada dia, perquè quan un intenta ser coherent amb allò que creu és creïble als ulls dels altres”, conclou. Considera que la manca de fe neix de motius diversos com les males experiències puntuals amb l'església, el relativisme o que la societat no es vol comprometre ni lligar-se massa amb res.

APUNTS
Defineix-te: Alegre, inconformista i obert
Un llibre: 'La bíblia' i 'Els pilars de la terra' de Ken Follett
Un somni: Una societat solidària
Un referent: El mossèn de Vilassar, Josep Maria Galbany

Podreu llegir l'entrevista aquí.

Festa de l'Exaltació de la Santa Creu 2017

Encara avui arreu de Catalunya se celebra en indrets com Reus, Tarragona, Girona, Sabadell, la Selva del Camp.. amb gran intensitat la festa de l'Exaltació de la Santa Creu per part de confraries, que junt amb les Creus de Maig de Santa Elena, són dues diades dedicades a explicar la Santa Creu.

A Catalunya aquesta festivitat era molt important a l'antigor i s'aprofitava per a parlar i orar a la Santa Creu i allà on hi havia lignum Crucis era el dia d'exposició i adoracdió. La Festa estava també molt relacionada amb les congregacions de la Puríssima Sang on aprofitaven aquesta diada per a fer la celebració de la confraria, congregació o grup de portants.

A Mataró la Puríssima Sang es va fundar l'any 1605 i va dona un gran esplendor en diferents segles a la Setmana Santa mataronina fins que va acabar desapareixent.

Amb motiu d'aquesta festivitat i l'efemèride de la conmeració de la restitució de la Puríssima Sang de Mataró fa dos-cents anys, s'ha organitza un petit acte per al proper dijous 14 a la Basílica de Santa Maria. Aquest acte, impulsat per diferents persones de confraries i portants, tindrà una part d'explicació d'aquesta antiga confraria i una petita part d'exaltació de la Santa Creu que clourà amb una ofrena als peus del Sant Crist.

Us convidem a participar-hi.

Més informació:

• La Fundació de la Confraria de la Puríssima Sang de Mataró, 1605
• La Festa de l'Exactació de la Santa Creu a Mataró antiga, descrita per Josep Manent.

L'Exactació de la Santa Creu a Mataró

 

La festa de l’Exaltació de la Santa Creu descrita per Josep Manent

Antic Sant Crist Puríssima Sang de Mataró.
Font: Postal Fides, particular

L’any 1605, i sota l’impuls de la Confraria de Sant Joan Baptista dels fusters, es fundava a Mataró la Confraria de la Puríssima Sang de Jesucrist. Aquesta era una devoció molt arrelada arreu de la Corona d’Aragó, sent la primera Confraria sota aquesta advocació fundada a la parròquia de Santa Maria del Pi de Barcelona. Durant el segle XV, i gràcies a les predicacions de sant Vicenç Ferrer, aquesta devoció s’aniria estenent per tot el territori de la Corona d’Aragó, sent el propi sant l’encarregat de fundar l’any 1416 a Perpinyà la Confraria de la Puríssima Sang, que avui en dia encara existeix.

Com dèiem, l’any 1605 es va fundar una Confraria sota aquesta advocació a Mataró, que a poc a poc aniria creixent fins a esdevenir molt més important que la Confraria de Sant Joan dels fusters, fet que va portar a més d’una disputa i a que els fusters s’enduguessin la imatge del Crist a la veïna església de Sant Josep del convent dels Pares Carmelites. Aquesta disputa, ocorreguda a mitjans del segle XVIII, va fer que la Confraria de la Puríssima Sang entrés en decadència, arribant inclús a desaparèixer com a tal, fins que l’any 1817 va sorgir un grup d’antics confrares decidits a reorganitzar-la i recuperar l’antic esplendor que havia tingut. Amb el pas del temps, va esdevenir en una de les principals confraries de la ciutat, arribant a organitzar la processó de Divendres Sant.

El Sant Crist de la Puríssima Sang de Mataró, a l'interior de Santa Maria.

Tal i com es recullen en uns estatus de finals del segle XIX, la festa gran de la Confraria de la Puríssima Sang era el 14 de setembre, dia que els catòlics celebrem l’Exaltació de la Santa Creu. Gràcies al diari de l’arxiver mataroní Josep Manent, sabem com celebrava la Confraria de la Puríssima Sang aquesta festivitat l’any 1869. Tot seguit us oferim la transcripció:

En celebración de la fiesta que la Cofradía de la Purísima Sangre dedica cada año a Jesús Crucificado, ha tenido lugar en la Parroquia de Santa María la función siguiente:

A las siete de la mañana misa de comunión con plática preparatòria por el Reverendo Señor Viñets, beneficiado de la parroquial Iglesia de Santa Maria del Mar de Barcelona. A las diez, oficio solemne cantado al órgano, predicando sobre el Evangelio del día el Reverendo Señor Don Francisco Pla, Rector de dicha parroquial de Mataró. Por la tarde cantóse el himno a la Santísima Trinidad al órgano, ocupando la cátedra del Espíritu Santo el Señor Viñeta, quien con su elocuencia acostumbrada ensalzo el amor a la cruz, signo santo de nuestra redención. Finalizó la función con el miserere del Reverendo Don Manuel Blanch, maestro de Capilla de la misma parroquial, muy celebrado por los filarmónicos.

El decorado era sencillo pero imponente. Un damasco carmesí suspendido en una cornisa blanca y dorada caída de parte a parte de las galerías del presbiterio. La imagen del Mártir del Gólgota colocada en medio del velo purpúreo era iluminada por 150 cirios, sustentados por grandes candeleros dorados y por palmatorias que están colocadas frente los Apostoles de la nave del templo y además por treinta blandones colocados en la baranda del presbiterio.

El altar dedicado a dicha imagen fue también iluminado con profusión, llevando el Cristo la corona de plata que le regaló la devoción de los fieles.

Festa del Beat i prevere Josep Samsó

Moment de la celebració de l'Eucaristia a la Basílica de Santa Maria

Ahir es va celebrar la festivitat del Beat i prevere Dr.Josep Samsó i Elies a la Basílica de Santa Maria de Mataró. A l'acte van participar la comunitat de la parròquia de Santa Maria, també de Sant Josep, les comunitats de les escoles de Sant Josep, alguns confrares i els Amics del Beat Josep Samsó.

L'Eucaristia va estar presidida per mn. Segismon Garcia, rector de Santa Maria, i va comptar amb altres preveres de les parròquies on va treballar el Beat.

Acabada la celebració es va fer acte de present i bes a les relíquies i es van portar en processó fins a la capella de Les Santes on descansen les seves despulles a sota la imatge del Bon Pastor. 

Festivitat Beat i prevere Dr. Josep Samsó i Elies

Relíquies del Dr. Samsó a la Basílica de Santa Maria.



Moment trasllat de les seves relíquies 1944.

Durant aquest mes d'agost hem parlat de diferents episodis i relats de l'estiu negre que van ser els mesos de juliol a setembre de 1936 a la ciutat de Mataró. Hem exposat com va ser la persecució religiosa i la destrucció del patrimoni religiós local i com van haver-hi més màrtirs fills de la ciutat i d'altres que van trovar la mort en les fugides i amagades.

 

Avui 1 de setembre, es la festivitat del rector de Santa Maria de Mataró, Beat Dr Josep Samsó i Elies del qual n'hem parlat molt en aquest web i del que us convidem a conèixer molt més de la seva vida i obra a http://amicsdelbeatjosepsamso.org/.

 

Tanmateix us convidem a participar de la celebració de l'Eucaristia en el seu honor a les 20:00 a la Basílica de Santa Maria de Mataró avui 1 de setembre.

 




Dibuix auca del Beat Dr. Samsó i Elies

Un 1 de setembre com avui, de 1936, el Beat Dr. Samsó va rebre un tret al cap que va acabar amb la seva vida. Uns infants que miraven des del mausoleu de les germanes del Cor de Maria, van observar com el sacerdot va demanar poder abraçar als seus botxins abans de matar-los en un gest de perdó, ja que els va dir que els perdonava pel que farien. A més, va demanar no ser matat amb una vena i d'esquenes sinó mirant a la seva estimada Mataró, ciutat de les Santes que l'havien acollit durant 17 anys.

Un dels botxins es va negar a abraçar-li i li va assestar un tret al cap. -Si l'arribo a abraçar no l'hagués pogut matar.- diuen va exclamar tot rematant-lo.

Avui dia, 81 anys després la seva estima Mataró encara el té en memòria i l'agraeix el seu amor i treball per als més necessitats de la ciutat dels anys 20 i 30.

 En el maussoleu de les germanes del cor de Maria es pot llegir un fragment de l'Evangeli de Lluc que resa:  "confio el meu alè a les vostres mans" LLuc, 23,46.

" Aquest jorn de malaurança

els nostres cors ha colpit.

Nostre llagrimeig a ultrança

es prova del nostre neguit.

davant tan peculiar grandesa

hom se sent empetitit.

La teva virtut i bellesa

no restaran en l'oblit."

Francesc Soler i Canton ( fragent que es pot llegir en una làpida al costat del beat Samsó dedicat a Maria Alomà)

 

La Mare de Déu del bon viatger. Els tresors perduts de Mataró. L'estiu negre de Mataró de 1936 VII

Dibuix de la Mare de Déu del bon viatger. Marià Ribas

Alguns mataronins van fer un esforç titànic, com recull els seus dietaris de Rafael Estrany i Marià Ribas, per salvar obres d'art de l'atac de descontrolats i la crema de massiva d'obres religioses. Gràcies a aquests esforços i les no dificultats del Comitè de Patrimoni Local permès pel Front Popular, van poder salvaguardar la Capella dels Dolors, el retaule del Roser, quadres de Viladomat, relíquies de les Santes i altres obres del barroc. Ara bé, com s'ha dit en altres notícies la destrossa patrimonial va ser majestuosa a Santa Anna, Caputxines, Sant Simó, Santa Maria, el convent de la Immaculada Concepció...
 

Una d'aquelles joies perdudes en la història, tot i que encara és present a Sant Simó, era la Mare de Déu del Bon Viatge de Mataró.


Altar de la Mare de Déu del bon viatger. Marià Ribas

Amb la crema de tots els retaules, imatges, ex-vots i relíquies de l'ermita de Sant Simó al juliol de 1936 va desaparèixer també la Mare de Déu del bon viatger de Mataró.

 

També anomenada Mare de Déu dels Desemparats o de l'Esperança, era una de les advocacions marianes en aquesta ermita marinera de la ciutat, essent possiblement la primera, ja que apareix citada en algun document al al 1772 en una visita del Bisbe Josep Climent.

 

 A ella, segons diu la tradició, li tenien molta devoció homes de la mar i viatgers.  Segons es recull, també hi havia una capelleta prop de l'Hospital de Sant Jaume i Santa Magdalena a una imatge de la Mare de Déu del Bon Viatge.
 

Persones que havien de fer un viatge  l'anaven a veure i molts familiars que tenien algú a la mar li portaven llànties per a fer llum a la Mare de Déu.

Aquesta icona de factura popular tenia un nen Jesús en braços i a l'altra un vaixell i als peus sobre un mar en altes onades.Segons s'explica abans de la Guerra Civil hi havia una devoció molt notable cap aquesta imatge.

 

Joan Peiró i la persecució religiosa a Mataró. L'estiu negre de . VI



Joan Peiró al centre de la imatge. Probablement a Cristalleries Mataró.

Avui abordem el paper de Joan Peiró en els fets de l'estiu negre de Mataró de 1936. Fa pocs dies, al juliol se celebrava un acte en commemoració de la seva figura entre familiars, càrrecs electes i molts  actors socials del Maresme al cementiri dels caputxins de Mataró. Es recordava el 75 aniversari del seu afussellament a Paterna. Actes als quals alguns que subscrivin aquest bloc també vàrem participar i recordar aquella figura histórica.

Ens aproximen a aquest home i personatge històric per la seva preeminència en el moviment anarcosindicalista tant a la ciutat com al país, haver estat un refernet ideològic important, per ser Ministre d'Indústria amb la II República  i també perquè va deixar moltes de les seves reflexions i accions recollides per escrit.  També, perquè sempre s'ha dit a Mataró, inclós per famílies catòliques,  que gràcies a la seva mediació incidència la persecució religiosa no va ser tan lamentable com a d'altres llocs de Catalunya com van ser les terres de l'Ebre, Sabadell, Moncada... o la mateixa Barcelona durant els primers mesos de la revolució.

Com hem vist en els diferents relats i escrtis que s'han anat publicant, Mataró no va estar aïllat al seu context polític i social de temps convulso, ni de destrucció de patrimoni o persecució religiosa, o  d'actes de descontrolats van fer molt més del que s'ha explicat. El mateix Front Popular i el Comité Local Antifeixista va intentar regular la confiscació d'edificis, destrucció de patrimoni i prohibició de la religió atès la dimensió que va agafar a la ciutat.

Difícil abordar aquest tema de Joan Peiró però exposem allò que posà per escrit en els seus articles, intentant entendre més el paper d'aquest sindicalista mataroní en aquella etapa de temps agitats.

El seny d’en Joan Peiró i altres republicans. Controlar als descontrolats ?

El cop d’estat a Mataró va arribar el 18 de juliol per la ràdio. Eren informacions confuses i tothom estava a l’espera de com evolucionaven les notícies.

Tot i que el diari del moment diu que hi va haver certa calma a la ciutat, l’alcalde Salvador Cruxent d’ERC, Joan Peiró, membres de la CNT-FAI i altres forces republicanes s’organitzaven per si s’havia de defensar la ciutat. Tanmateix es va fer un reunió entre el coronel en cap de la caserna militar del vuitè regiment d’artilleria de Mataró i el mateix alcalde, on els militar van denotar lleialtat a la república. A l’endemà però sota les ordes del comandant Álvarez Buhilla els militar prenien Mataró.  Amb la rendició de Barcelona del general Goded, la lleialtat de la Guàrdia Civil a la República i algunes persones contràries en el sinus de l’exèrcit a l’aixecament,  els militars deposaven les armes sense cap resistència. Uns van ser llicenciats i d’altres enviats a un vaixell presó.

El 20 de juliol es creava a Mataró, igual que d’altres ciutats a mans del Front Popular, el Comitè Local Antifeixista i el Comitè de Salut Públic, que passaven a ser els òrgans de control de la ciutat dirigit per sindicalistes i polítics de diferents patits polítics.

Amb les armes dels militars de la caserna de Mataró es van crear milícies ciutadanes per a garantir l’ordre públic i el Diari de Mataró passava ser el diari Llibertat. Aquest diari va tenir molt de renom a tenor que el dirigent sindical feia sovint reflexions i escrits sobre la revolució. Dirigit per Jordi Gual i amb redactors de l’alçada de Joaquim Cases, Lluís Pedemonte, Joan Compte, Vicenç Casals i Pascual Carniago es convertí en l’òrgan d’informació del Comitè Local Antifexista.

Peiró (dreta) al despatx ministerial. Font: El Periódico de Catalunya

A partir del 23 de juliol en aquest diari es recullenn diferents articles del mateix Joan Peiró que expressa en diferents ocasions que la revolució no podria ser un bany de sang i que calia cloure amb els atacs indiscriminats de les milícies.

Aquest descontrol de les milícies no va ser només a Mataró, en els municipis propers aquestes també s’aixecaven en armes contra persones d’ideologia contrària, religiosos... i inclús per qüestions personals i de terrenys o propietats com va ser el cas de Cabrera de Mar, Sant Vicenç de Montalt i Argentona, per citar els més propers.  El dia de les Santes de 1936 sortiria un tren ple de milicians a defensar el front de l’Aragó sota un ambient de gran eufòria.

Al llarg dels anys a Mataró hi ha qui ha afirmat que gràcies a Joan Peiró a Mataró no hi va haver més morts, almenys a la ciutat, i que es va lamentar força de l'únic assassinat comés a la ciutat aquell estiu negre, la del Dr.Josep Samsó.
També, sovint es preocupava pel desgovern que hi havia a la Generalitat, de la poca incidència primerenca del Front Popular i dels assassinats descontrolats d’algunes milícies i grups d’anarquistes com la columna Malatesta o membres de la FAI, tal i com se subscriu en alguns articles del LLibertat.

En aquells dies primers de la Guerra escrivia el dia 2 de setembre al mateix diari Llibertat en un article titulat “revolucionaris”:

Cal que els revolucionaris deixin de pensar i de fer tant en sentit destructiu, per a donar lloc a què el pensament i les activitats s’encarrilin vers l’endegament del nou mon que ens ve damunt. Més que a pensar a fer d’esbirro i de botxí, la veu de les hores greus i de benaventurança ens criden a pensar com s’ha de fer-se la revolució social. Destruïm si cal. Però els revolucionaris no hi podem pensar massa en destruir. Els vertaders revolucionaris posen la intel•ligència, les energies totes i l’ànima, per damunt de tot, al servei de la magna funció de crear, crear per sempre.

També en relació a l’Església posava negre sobre blanc al 5 de setembre, uns dies després de l’assassinat del rector de Santa María, el Dr. Josep Samsó i Elies, en un article titulat “Justícia i Persecució”:

Per absurdes que siguin les coses de l’esperit no es desarrelen per la força. Hi ha un sol mitjà per a desarrelar-lo: l’Escola.

L’Església a traves dels segles, ha esdevingut aliada de tots els tirans. Però una cosa és la persecució religiosa i la destrucció de l’Església i l’altre ben distinta la persecució dels sentiments religiosos. La destrucció de l’Església és un fet de justícia, perquè l’Església representa un poder polític la finalitat del qual es l’esclavització espiritual i social del poble.....

Es, però, un atac a la llibertat del pensament i és per altre banda, el procediment per engruixir els rengles del feixisme, perquè l’odi que aquest procediment va aixecant a l’entorn nostre o de la revolució esdevindrà odi a les llibertats del poble que no sap ser digne.

Peiró i el Rector Josep Samsó.

Reproducció gràfica de l'execució del Dr. Samsó (auca)

En el llibre Holocausto Católico  es recull com després de l’assassinat del rector es va tocar la Internacional a l’Ajuntament i es van fer clams a la CNT, FAI i mori el feixisme. Es va posar l’accent que se l’havia matat de cara i s’havia fet justícia. Segons aquest llibre Peiró es va assabentar a l’endemà i es va enfadar molt etzibant “assassins, aquest home era meu, me l’heu robat”, “ això no és una revolució, són un conjunt d’assassinats” i “ a sobre acabaran culpant-me a mi de la seva mort” (subscriu). 

Malgrat això tres dies després escrivia un altre article sota el títol “Malatesta a Casp” on deia que l’Església havia estat aliada de tirans, actora de tots els fets criminals i que calia la seva destrucció perquè representava un poder polític.  Aquesta idea es recolliria també en el seu llibre de reculls Perill a la reraguardia on escrivia “ Matar a Dios, si existiera, al calor de la revolución cuando el pueblo, inflamado por el odio justo, se desborda, es una medida muy natural y muy humana”.

Acte Homenatge a Joan Peiró al cementi de Mataró 2017, on van
participar membres del moviment cooperativies i la mateixa filla de Peiró.

Per tant, tot i demanar seny, tot i demanar creació, tot i intentar controlar els descontrolats, tot i fer un bon exercici sobre el pensament crític molt més enllà de la crema de convents i esglésies... i inclús com alguns han dit que va intervenir per frenar algunes execucions, com van fer d’altres membres de la Generalitat al llarg del 36 i el 37 tant a Moncada com arreu in extremis,  recollia el sentiment de molts pensadors, polítics i ideòlegs sobre el paper de l’Església i la seva necessària eliminació.

Ell personalment subscrivia clarament que “la destrucció de l’església és un fet de justícia”, remarcant l’element institució i no físic. Val a dir que, sense entrar a forns, en un ambient de molts illetrats i de poc bagatge educatiu, de gran exaltació i de confrontació social, de revolució i cop d'estat... aquelles paraules eren portades a l’extrem per alguns milicians sense ser capaços d’aportar el seny reflexiu que apuntava Peiró.

Val a dir que, quan va ser nomenat Ministre d’Indústria per Largo Caballero, president de la República, tant com a sindicalista o com membre de govern es va preocupar pels elements descontrolats, inclús arribant a dir que eren delinqüents i criminals moguts per altres interessos però no eren defensor de la causa republicana. Val a dir que alguns coetanis apuntaven que havia de nedar i desar la roba perquè no deixava de ser un gran referent ideològic.  Passada la Guerra Joan Peiró  es va exiliar a França però va ser detingut per la Gestapo Nazi qui el va deportar. Poc després en un procés sumaríssim i tot i declarants feixistes a favor del seu paper durant la Guerra, l’anarcosindicalista era executat el 24 de juliol de 1942 a Paterna.

Aquest estiu, després de 75 anys, la ciutat de Mataró li va retre homenatge a qui fou un referent del moviment cooperatiu, sindicalista, anarquista i Ministre d'Indústria.

Còndol per l'historiador Joaquim LLovet

Expressem el condol per la mort de Joaquim LLovet, qui va ser historiador local de Mataró, membre de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona des de 1967 i de la Real Academia de la Historia des del 1990.

 

LLovet va fer nombroses contribucions a la història de Mataró, així com a la marina catalana.

 

Entre d'altres al seu extens currículum  de publicacions en destaquen els diferents estudis que li van mereixer ser guardonat en sis ocasions amb el Premi Iluro.  Va endinsar-se en el problema de l'origen de les santes Juliana i Semproniana i va fer tot un seguit d'escrits i relats per a les diferents publicacions del Museu Arxiu Santa Maria de Mataró i d'altres pròlegs.

 

La destrucció del convent de la Inmacula Concepció (plaça Santa Teresa). L'estiu negre de Mataró 1936. VI

Fa uns anys l'Ajuntament de Mataró va remodelar la Plaça de les Tereses, va millorar la urbanització d'aquesta peça del centre de la ciutat. Una plaça que es punt de connexió amb les línies d'autobús de les persones que accedeixen al centre o volen anar a d'altres ciutats, hi ha un dels aparcaments soterrats, una plaça interior i és la connexió de diferents eixos comercials cap a la plaça Cuba, el carrer Sant Benet o cap a la Riera o la plaça Santa Anna.

Aquesta plaça però no sempre ha estat així. En el passat abans de l'estiu negre de Mataró, hi havia un convent de carmelites descalces, molt austeres i conegudes a la ciutat com el convent de Santa Teresa. A prop seu hi havia un altre convent, els de Sant Benet.

Actualment es diu plaça de Santa Teresa, però durant el franquisme es va anomenar Plaza de los Caidos i durant la Guerra Civil tenia el nom de plaça 19 de juliol en commemoració a l'inici de la revolució i fracàs del cop d'estat militar a la ciutat. Però com van ser els darrers moments d'aquest convent i la seva relació amb l'estiu negre del 36 en el context de persecució religiosa?


El Monestir de la Inmaculada Concepció de les Carmelites descalces

El convent de Santa Teresa, des de l'hort i la capella de Sant Roc.
Dibuix de Marià Ribas

Mataró va començar a créixer al s.XVII i XVIII fora de muralles i es van crear convents nous: dos de monges de clausura i un de frares caputxins.

Un d’ells era el  monestir de la Inmaculada  Concepció de les carmelites descalces, conegut popularment com el convent de les Tereses.

Aquest convent fora de ciutat oferia una font per anar a buscar aigua on hi havia una fornícula amb la imatge de Santa de Teresa, que després donaria nom al carrer que connectava amb el monestir.

Amb el creixement de carrers com el de Montserrat i el de Sant Benet aviat va quedar encerclat. Això li va donar un ambient familiar i de bon veïnatge. A més aquest convent era tot serenor, tranquil·litat, tal i com subscriu en Marià Ribas i han explicat algunes fonts orals.  També aquesta comunitat estava composada per moltes religioses filles de Mataró.

Des de principis del s.XIX moltes famílies de la burgesia industrial i famílies propietàries amb recursos tenien alguna de les seves filles allà. Això va fer que popularmanet també se l'anomés com el convent de les monges riques, en comparació a les religioses del monestir de l'Assumpció de Maria, anomenat de es Caputxines. Aquesta etiqueta va ser fins ben entrat el segle XX i inclús després de la Guerra fins a l'arribada del Concili Vaticà II.
Val a dir, que també hi havia una certa pressió sobre aquesta peça urbanística abans del 36, tal i com es recull en algunes expressions recollides al 1938.

 La purga contra con el convent de les Carmelites, Santa Teresa

L'església del convent estava ben ornamentada. Les monges carmelites estaven preparant-se feia dies per a la festivitat de Sant Elies, que era el 20 de  juliol. Un Sant relacionat amb la paraula de Déu i el Mont Carmelo. Segons s'ha explicat era una de les festes més importants per tant estaven preparant els millors ornaments i totes les peces antigues del convent per a la mateixa.

El 19 de juliol van arribar veus al convent que un grup de milicians i molts exaltats estaven calant foc al convent de les Caputxines i tot apuntava que després anirien per l'església del convent de les carmelites. Aquells dies s'estava calant foc a tot el patrimoni religiós de la ciutat i saquejant totes les esglésies. Sant Martí i Miquel de Mata, així com el convent de Sant Benet serien les pròximes dianes, mentre que el Convent de les Caputxines, la Basílica de Santa Maria, Sant Josep, Sant Simó...ja havien rebut saqueig, amuntegament i incendi.

Diuen les fonts orals que ràpidament va començar a congregar-se molta gent al voltant del convent. Eren prop de les 3 del matí.  Tot i que dos anys després s'explicà en un procés que el grup impulsor de milicians eren de la FAI de Badalona que van venir expressament a incendiar el convent, hi havia nombroses persones conegudes de la ciutat que estaven impulsant la purga ( diuen).

Dibuix de l'entrada a l'església. Marià Ribas.

Aquell grup de persones van obligar a les 19  monges a abandonar el convent. No els hi van donar temps per a recollir les seves pertinences personals. 

Explica en Màrià Ribas que algunes d'elles van recordar les paraules de Santa Teresa de Jesús, caminemos hasta el cielo monjas del Carmelo. Tement-se el pitjor i sent molt poc coneixedores del que havia passat a la ciutat els dies abans o al país.

Val a dir, que la sortida de les monges va ser sense cap tipus d'agressió ni violencia cap a elles, les quals no van oferir el mínim de resistència cap a les persones que les feien fora.

Mentre les monges s'allunyaven a peu del convent ràpidament el convent va ser  ocupat i van començar a saquejar-lo mentre baixava gent amb feixos de llenya pel carrer Sant Rafael.

Davant el públic expectant per veure la crema del convent, van aparèixer algunes dones disfressades de monges i un home de capellà amb la indumentària que va trobar a la sagristia. Diuen que van començar a mofar-se de tothom que hi havia allà, com subscriu el mateix Ribàs era una mena de festa dantesca. Una de les fonts orals de la ciutat explica que una de les dones etzibava  mentre s'aixecava els hàbits " mira què putes que són" i jugant amb l'home vestit de capellà,  " mireu si una estava embaraçada i tot" mentre gesticulava com si ho estigués. Inclós diuen que una d'elles explicava que hi havia cossos de nens morts, que eren els fills "d'aquestes putes" amb els maristes de Sant Josep. 
També dues fonts han explicat que alguna persona va profanar les tombes i va treure un dels cosos i accentuat l'argument de l'altra dona que deia que estava embarassada i mofant-se ( però no han volgut aprofundir en aquest relat final).

"Plaça dels Caiguts" anys 50. Font: particular.

La mateixa font ha explicat que inclús que durant el saqueig previ alguna persona va intentar profanar una de les tombes per intentar treure algun cos per enfotre's mentre cridava " on està el vostre el cel".

Al'estona el foc ja estaba ben viu. El convent cremava i la purga es va dirigir cap el convent de les monges de Sant Benet, que ha arribat als nostres dies davant dels antics jutjats, per continuar amb la destrucció i eliminar tota presencia religiosa a la ciutat.

Dies després l'Ajuntament de Mataró acordaría l'enderrocament del Convent, el qual va resistir força bé el foc atès els solids fonaments i l'estructura del mateix, i el 23 d'agost un grup de 23 treballadors van començar a enderrocar tot els convent per tal de començar la construcción de la plaça del 19 de juliol.  Aquells operaris van trobar documentació diversa al convent encara, així com uns béns de l’Estat on quedaven clares les propietats de terres, que van ser lliurades a l’Ajuntament. L’Alcalde va fer una felicitació pública d'aquells homes.

La inspecció prèvia a la destrucció final

Abans del 23 d'agost, però el Comitè Local  Antifeixista va permetre a Marià Ribas com a membre del Comitè de Patrimoni visitar l'edifici. Aquest exposa, tal i com subscriu en publicacions posteriors del Museu Arxiu de Santa Maria, que el convent era molt rígid i sòlid. En destacava unes peces   patrimonials importants, així com una gran pintura de Sant Josep del mateix Viladomat, important mobiliari, més de 350 relíquies de sants, caixes de núvies gòtiques, una carta original i una túnica utilitzada per Santa Teresa de Jesús, importants pintures, un gran altar major i un magnífic claustre.  Aquesta riquesa patrimonial però, no era contrària a la vida tan austera i de recollida que tenien aquelles monges explica.

La comissió de responsabilitats contra la turba i excuses de la FAI.

A Mataró, com arreu del país, hi havia una sèrie de conflictes entre els grups d'exaltats dirigits per la FAI-CNT, milícies i d'altres grups i la poca operativitat de la Generalitat per a controlar els descontrolats.

En ple estiu del 1936 i els mesos posteriors hi havia escrits, com els de Joan Peiró al LLibertat, (diari de Mataró) que demanaven mantenir la revolució però fugir de la barbàrie descontrolada. També hi havia una pressió de polítics moderats com els d'Unió Democràtica de Catalunya, membres hereus de la LLiga Regionalita i inclús algunes persones d'Esquerra Republicana que no els agradava el descontrol, les purgues ni els atacs sistemàtics i assassinats contra religiosos. 
Almenys això és el que s'ha explicat, tot i que també hi ha altres fonts que indiquen que no van saber reaccionar davant l'agilitat del Front Popular, dels comitès antifeixistes, l'organització de la CNT- FAI i les seves milícies que tenien censos de temples i convents. Altres fonts que diuen que hi havia una gran pressió internacional per a que la Generalitat donés un to de serietat davant els fets i obrís causes; i inclús alguna font més conservadora que subscriu que la Generalitat en el fons no volia controlar els descontrolats els primers mesos i quan va voler reaccionar la musculatura i força d'algunes milícies era molt forta, essent en el fons aliats en moments convulsos.

Sigui el que sigui, el 28 de febrer de 1938 la Generalitat de Catalunya va  obrir una comissió de responsabilitats a Barcelona per aclarar què va passar en aquell convent.

Vistes a la plaça de les Tereses abans del juliol de 1936. Font: grup "Yo también tengo mi foto antigua de Mataró"

En els informes que va facilitar el Front Popular a la Comissió, se subscriu que hi va haver una turba la nit del 19 al 20 de juliol de 1936 quan es va incendiar el convent. Segons diu, eren gent d’altres municipis els impulsors i no gent de Mataró. També es reconeix que  els terrenys que ocupava el convent eren desitjats des de feia temps, com a mínim més de 20 anys per la ciutat.

Una de les persones que va participar va ser el milicià de la FAI Miquel Corney. Aquest va dir que es van sentir trets des de l’interior del convent i inclús de metralleta de les monges caps els milicians. Pere Franco, un exconseller del Front Popular, també va reconèixer aquests fets i va dir que es van fer des de l’interior perquè havien impactat als edificis del costat, ara bé, deia que ara ja eren visibles…

Per corroborar aquesta versió es va consultar a persones que van ser testimonis. Na Mercè i Catarina Daviu, veïnes del carrer de Francesc Layret 2. Ambdues van negar aquestes declaracions rotundament. Van dir que la turba va fer marxar les monges i que ho van fer amb molta correcció i sense cap resistència de les mateixes. Van dir que l’objectiu inicial era cremar l’esglesia per part de la turba, segons deien.

Un altre veí, Antoni Ricardi, veí del davant del convent va negar cap tret i va corraborar la versió de les veïnes Daviu.

Tot apunta que tant el milicià de la FAI com l'exconseller Pere Franco volien justificar la intervenció que s'havia fet, que també tenia un rerefons urbanístic i de persecució religiosa en  la crema del convent, però que va ser desmentida per part dels veïns. També va corroborar que malgrat la mofa posterior i l'espectacle dantesc per part d'alguns exaltats, el desallotjament de les religioses va ser molt diferent al d'altres convents d'arreu del país amb tristos finals.

Les carmelites avui a Mataró, testimoni viu de fe.

Gemanes carmelites de Mataró a l'actualitat. Font: comunitat

La Comunitat religiosa carmelitat de Mataró després de marxar del convent va viure dispersa durant els 3 anys de la Guerra Civil, però com apunten les mateixes religioses, es van reagrupar de seguida i van viure unides afectivament per la sol·licitud de la mare priora Maria Francisca de Jesús Cricificat Millet i Cunill, la qual va morir a Mataró l'any 1973. Així van estar vivint en comunitat en una casa del carrer de Barcelona. 

L'any 1950-51, després de la celebració dels tres-cents aniversari d'aquesta comunitat a Mataró, el mataroní Magí Raventós i na Teresa Espona, pares de la germana Carme del Sagrat cor, van oferir uns terrenys a Can Torner per a fer de nou el monestir al veïnat de Cirera.  Es va construir un nou monestir , el de la Immaculada Concepció,  inspirat en els propis de l'Ordre Carmelità del s. XVI-XVII i amb un gran accent reinaxentista. Tot un exemple viu de continuïtat i d'exemple actual de testimonis de fe. Un convent que al 2017 és viu i íntegre.