Festivitat de la "Virgen de las Maravillas a Mataró".

 

Virgen de las Maravillas

Fa poc més de dues setmanes, una delegació mataronina encapçalada per l'Alcalde de Mataró, David Bote, i el president de l'Associació Murciana Virgen de las Maravillas fan procedir a enfortir els llaços entre la ciutat de Mataró i la ciutat de Cehegín.



David Bote i Rafael Rocamora, alcaldes



 

L'efemèride ho mereixia. Es celebraven els 25 anys d'agermanament i col·laboració entre les dues ciutats.

 

Mataró va rebre i acollir a principis de la dècada dels seixanta molta població provinent del camp andalús, Extremadura i de l'horta murciana del Llevant. La població de Cehegín majoritàriament van anar a Mataró i es van anar assentant primordialment al barri de Cerdanyola.  Gairebé seixanta anys després aquella població forma part de l'estructura social de la ciutat, han fet arrels i han enriquit la cultura i societat mataronina.

 



Aprofitant també la festivitat, l'Associació organitza, ,com cada any, una sèrie d'activitats que s'iniciaran avui dissabte 22.  A les 19:45 hi haurà una ofrena floral a la Virgen de las Maravillas i Missa en honor a la patrona dels Cehegineros que té un altar a la parròquia de Maria Auxiliadora. Posteriorment hi haurà una Missa en el seu honor i glòria a partir de les 20:45 pels carrers de Cerdanyola.

 

Demà diumenge, serà la diada per a la romeria al recinte de Can Palauet, missa huertana, arrossada popular i d'una gran sobretaula.

 

Representants de Cehegín i Mataró en el monument d'agermanament.

Les confraries i germandats caminaran per l'Alzheimer

Des de fa 11 anys l'associació Mataró Alzheimer impulsa la marxa Mataró camina per l'Alzheimer. Una activitat saludable que reuneix a milers de persones que per un dia volen sumar-se per evidenciar la solidaritat amb les famílies, les entitats i els i les professionals que treballen per millorar la vida de les persones que sofreixen aquesta malaltia.

 

Com sempre, gent de confraries, germandats i Armats han participat a títol individual; però enguany a petició de l'Associació, se sumen de manera pública a la crida a la participació i a fer que els germans, germanes i socis de les entitats també gaudeixin d'aquesta diada.

Veieu clicant on diu més informació alguns dels molts vídeos de suport de gent propera a les confraries i germandats.

Processó a la Mare de Déu de la Mercè

La imatge de la Mare de Déu de la Mercè arribant a la Catedral.

Diumenge a la tarda se celebrava la Processó de la Mare de Déu de la Mercè, patrona de la ciutat Comtal de Barcelona i de l'Arxidiòcesis de Barcelona també.

Feia un parell d'anys que no es va poder processionar però aquest any es va poder brillar i disposar del goig de veure la patrona pels carrers del barri gòtic.

Nombroses confraries i germandats van participar-hi i per part de Mataró algunes també van participar-hi.

Felicitats a la Germandat de la Mercè per un tan bell acte, i també al Consell General de Confraries i Germandats.

Comença el curs.

Membres de la Coronació d'Espines

Membres de la Hdad. Ntro. P. Jesús Nazareno y Ntra. Sra. de la Esperanza.

 El diumenge al matí la Hermandad Ntro. P. Jesús Nazareno y Ntra. Sra. de la Esperanza formalitzava el canvi de Hermano Mayor amb el canvi de vara.

 

 

Després de la celebració de la Santa Missa de la Germandat que iniciava el curs 2018-2019, es va procedir a l'acte de finalització de mandat per part d'Elisabet Laplaza que ha ostentat el càrrec de Hermana Mayor del 2015 al 2018.

 

 Acte seguit es procedia al canvi de vara davant del consiliari mn. Jordi Illa i la confraria present cap a José Luís Ordónez, qui amb aquest acte prenia possessió del càrrec de responsabilitat.

 

Aquest va fer un discurs de presa i acceptació recolzat per una junta de govern renovada de l'entitat.

 

Més informació aquí.

Nova junta de Govern.

Possessió Junta de Govern Captiu-Dolors

La nova Junta de Govern amb la Confraressa Major al Centre i mn. Josep Teixidó.

Aquest cap de setmana  la Germandat de Jesús Captiu i Ntra. Sra. dels Dolors ha celebrat la Santa Missa en honor a la Mare de Déu dels Dolors.

 

En la mateixa ha aprofitat per a nomenar la nova Junta de Govern per al proper mandat corporatiu, i que comptarà amb na Flori Carrasco com a Confraressa Major, per tant una continuïtat d'aquesta figura.

 

Al finalitzar la presa de possessió es va aprofitar per acomiadar a mn. Josep Teixidó, consiliari de la Germandat, ja que inicia noves responsabilitat pastorals.

 

A tots felicitats i bon camí.

 

Més informació aquí.

Festa al Palau

 

 

La Confraria de la Coronació d'Espines, juntament amb la parròquia de Sant Pau, anuncien avui que el proper cap de setmana al barri del Palau es farà la festa de la tardor.

 

Un cap de setmana d'activitats al carrer que s'iniciarà el dissabte 22 amb una ruta motera i una gran botifarrada popular, i on la tarda l'ocupació una gegantada, juntament amb un nit dirigida al jovent.

 

El diumenge l'ocuparà una matinal flamenca que clourà amb una paellada i un bingo per a tothom.

 

Més informació al web http://confrariacoronaciodespines.com/.

Diada Exaltació Santa Creu

Avui 14 de setembre és l'inici de curs a moltes confraries i germandats. Antigament era una diada amb un especial accent ja que coincidia amb l'Exaltació de la Santa Creu.

 

 

La festa de l’Exaltació de la Santa Creu descrita per Josep Manent

Antic Sant Crist Puríssima Sang de Mataró.
Font: Postal Fides, particular

L’any 1605, i sota l’impuls de la Confraria de Sant Joan Baptista dels fusters, es fundava a Mataró la Confraria de la Puríssima Sang de Jesucrist. Aquesta era una devoció molt arrelada arreu de la Corona d’Aragó, sent la primera Confraria sota aquesta advocació fundada a la parròquia de Santa Maria del Pi de Barcelona. Durant el segle XV, i gràcies a les predicacions de sant Vicenç Ferrer, aquesta devoció s’aniria estenent per tot el territori de la Corona d’Aragó, sent el propi sant l’encarregat de fundar l’any 1416 a Perpinyà la Confraria de la Puríssima Sang, que avui en dia encara existeix.

Com dèiem, l’any 1605 es va fundar una Confraria sota aquesta advocació a Mataró, que a poc a poc aniria creixent fins a esdevenir molt més important que la Confraria de Sant Joan dels fusters, fet que va portar a més d’una disputa i a que els fusters s’enduguessin la imatge del Crist a la veïna església de Sant Josep del convent dels Pares Carmelites. Aquesta disputa, ocorreguda a mitjans del segle XVIII, va fer que la Confraria de la Puríssima Sang entrés en decadència, arribant inclús a desaparèixer com a tal, fins que l’any 1817 va sorgir un grup d’antics confrares decidits a reorganitzar-la i recuperar l’antic esplendor que havia tingut. Amb el pas del temps, va esdevenir en una de les principals confraries de la ciutat, arribant a organitzar la processó de Divendres Sant.

El Sant Crist de la Puríssima Sang de Mataró, a l'interior de Santa Maria.

Tal i com es recullen en uns estatus de finals del segle XIX, la festa gran de la Confraria de la Puríssima Sang era el 14 de setembre, dia que els catòlics celebrem l’Exaltació de la Santa Creu. Gràcies al diari de l’arxiver mataroní Josep Manent, sabem com celebrava la Confraria de la Puríssima Sang aquesta festivitat l’any 1869. Tot seguit us oferim la transcripció:

En celebración de la fiesta que la Cofradía de la Purísima Sangre dedica cada año a Jesús Crucificado, ha tenido lugar en la Parroquia de Santa María la función siguiente:

A las siete de la mañana misa de comunión con plática preparatòria por el Reverendo Señor Viñets, beneficiado de la parroquial Iglesia de Santa Maria del Mar de Barcelona. A las diez, oficio solemne cantado al órgano, predicando sobre el Evangelio del día el Reverendo Señor Don Francisco Pla, Rector de dicha parroquial de Mataró. Por la tarde cantóse el himno a la Santísima Trinidad al órgano, ocupando la cátedra del Espíritu Santo el Señor Viñeta, quien con su elocuencia acostumbrada ensalzo el amor a la cruz, signo santo de nuestra redención. Finalizó la función con el miserere del Reverendo Don Manuel Blanch, maestro de Capilla de la misma parroquial, muy celebrado por los filarmónicos.

El decorado era sencillo pero imponente. Un damasco carmesí suspendido en una cornisa blanca y dorada caída de parte a parte de las galerías del presbiterio. La imagen del Mártir del Gólgota colocada en medio del velo purpúreo era iluminada por 150 cirios, sustentados por grandes candeleros dorados y por palmatorias que están colocadas frente los Apostoles de la nave del templo y además por treinta blandones colocados en la baranda del presbiterio.

El altar dedicado a dicha imagen fue también iluminado con profusión, llevando el Cristo la corona de plata que le regaló la devoción de los fieles.

 

Amb motiu de la diada us adjuntem també un bell poema de León Felipe.

Nada se ha inventado sobre la tierra más grande que la cruz.
Hecha está la cruz a la medida de Dios,
de nuestro Dios.
Y hecha está también a la medida del hombre…
Hazme una cruz sencilla, carpintero…,
sin añadidos ni ornamentos,
que se vean desnudos los maderos,
desnudos y decididamente rectos:
los brazos en abrazo hacia la tierra,
el ástil disparándose a los cielos.
Que no haya un sólo adorno que distraiga este gesto,
este equilibrio humano de los mandamientos.
Sencilla, sencilla….
hazme una cruz sencilla, carpintero.
Aquí cabe crucificado nuestro Dios,
nuestro Dios próximo,
nuestro pequeño Dios,
el Señor,
el Enviado Divino,
el Puente Luminoso,
el Dios hecho hombre o el hombre hecho Dios,
el que pone en comunicación
nuestro pequeño recinto planetario solar
con el universo de la luz absoluta.
Aquí cabe… crucificado… en esta cruz…
Y nuestra pobre y humana arquitectura de barro…
cabe… ¡crucificada también!” (León Felipe)

Canvi de vara de Hermano Mayor.

La  Hdad. Ntro. P. Jesús Nazareno y Ntra. Sra. de la Esperanza  celebrarà el proper diumenge 16 a les 11:00 en la parròquia de Maria Auxiliadora la Missa d'inici de curs i el canvi de vara de Hermano Mayor.

Després d'organitzar uns comicis electorals i rebent l'aprovació d'una Comissió de Garanties  i ratificació del delegat episcopal, tal i com contempla el reglament electoral de la Hermandad

es procedirà a aquest acte. El canvi de vara de forma pública el Hermano Mayor electe rep de l'anterior persona en el càrrec la vara de responsabilitat i es procedeix a la presentació de la nova junta i formalització del jurament.

 

Més informació aquí.

Nomenament nova junta a la Germandat de Jesús Captiu i Ntra. Sra. dels Dolors

El proper dissabte 15 la Germandat de Jesús Captiu i Ntra. Sra. dels dolors celebrarà una missa en honor a NTra. Sra. dels Dolors amb motiu del seu santoral. Tanmateix aprofitaran per a nomenar a la nova Junta de Govern de la Germandat després de l'Eucaristia.

Serà a les 20:00 a la Basílica de Santa Maria de Mataró.

Més informació aquí.

Bona diada de les Maresdedéu trobades

Mare de Déu de Queralt

La devoció a la Mare de Déu, a Maria com a testimoni de fe, és extensa arreu.

El calendari litúrgic denota unes diades que recullen la importància que té l’advocació mariana per als catòlics.

Mare de Déu de Núria

Les festes més conegudes són la de la Candelera el 2 de febrer, l’Encarnació, el 25 de març, l’Assumpció el 15 d’agost o el 8 de desembre amb la Inmaculada Concepció.

Avui el dia 8 setembre compleixen 9 meses de la Concepció i es rememora la concepció i el naixement de Maria, la filla de Sant Joaquim i Santa Anna, dos vellets que no podien tenir cap fill.  Maria, qui després seria l’escollida per a ser la Mare de Déu.

Avui dia aquesta festa és molt concorreguda i important a tot el litoral occident del Mediterrani, sobretot a les terres valencianes, Catalunya i Andorra.

Aquesta diada ha passat amb el temps a anomenar-se popularment la festa de les Marededéus trobades.

 



Mare de Déu de Meritxell

I es diuen trobades perquè diu la tradició, la interpretació o les llegendes a partir del s.XV que durant l’ocupació sarraïna de part de Catalunya i València les talles romàniques hieràtiques de les Verges es van amagar per evitar fossin destruïdes, cremades o trencades. I van ser fidels, pastors, viatgers o inclús animals els que les van anar trobant.  De fet Després de l’ocupació sarraïna van proliferar aquestes Marededéu i es van estendre arreu. Sobretot les ermites i temples que s’havien d’erigir allà on havien estat trobades o molt a prop com a lloc de culte, peregrinació o resar i demanar la protecció de Maria.

De fet, va haver-hi tota una explosió de cultura, creença i vivències al voltant de Maria, sobretot entre els segles XII i XIII i es va anar estenent per tota la península i que ha arribat fins els nostres dies.

Si cerquem les festes locals o moltes festes tradicionals o majors de Catalunya moltes coincideixen amb la festa de la seva Marededéu, ja sigui a l’agost o avui 8 de setembre.

Fent-ne un breu repàs, hi ha les Marededéu de Guadalupe (Extremadura i Mèxic), de les Valls (Andorra), Covadonga (Galicia), Mare de Déu de la Serra (Montblanc), Mare de Déu del Tura (Olot), Mare de Déu del Mar, Mare de Déu del Pi, , Mare de Déu del Miracle, la Mare de Déu del Claustre (Solsona), Mare de Déu Queralt (prop de Berga), Montgarrí, de la Gleva, de la Cinta (Tortosa), Falgars, del Viver (Argentona), Mare de Déu de Meritxell (Andorra), de la Misericòrdia (Perpinyà, Vinarós, Canet, Zaortiga....), Mare de Déu de la Salut o de les Nues (Ribera d’Ondara), del Vilar, o les valencianes de l’Avellà, Ortiella, de la Balma, de la Salut, del Do, del Campanar o Vallivana ... i les molt conegudes a Catalunya Núria, , i també Montserrat tot i que la festivitat és el 27 d’abril. I com no, la tant estimada Mare de Déu d’Urgell coneguda com la Mare de Déu d’Andorra.

 Vídeo de l'arribada de la Mare de Déu de Queralt al 2016.

Missa de celebració de Ntra. Sra. de la Soledat

Confraresses de la Soledat amb la imatge a la Sagrada Família

El Passat cap de setmana va ser el gruix de les festes de Cirera. Com cada segon cap de setmana des de fa 27 anys, s'organitza una celebració dedicada a Ntra. Sra. de la Soledat a la parròquia de la Sagrada Família.

En aquesta ocasió va comptar amb una nodrida assistència de públic, amb la col·laboració del Coro Rociero en una missa presidida pel consiliari de la Germandat i rector mn. Ramón Roca.

Diferents membres de les confraries i germandats, representants d'entitats de la ciutat i la regidora de Cultura també van assistir a l'ofrena floral i gaudir del posterior "potaje rociero".

Missa i ofrena a Ntra. Sra. de la Soledat

Comença el curs en breu. I com fa molts anys, amb el final de l'agost el barri de Cirera està de festa Major. Dins d'aquestes festes una de les seves entitats, la Hdad. Ntra. Sra. de la Soledat, celebra la missa en el seu honor.

Serà el diumenge 2 de setembre a les 11:30 a la parròquia de la Sagrada Família.

Més informació sobre les festes de Cirera aquí.

Bona festa de l'Assumpció de Maria

La dormició de la Mare de Déu de Mataró, s.XVI

La festa de l'Assumpció de Maria.

Avui 15 d'agost és festa arreu de pobles i ciutats de la península, , del litoral oriental del Mediterrani i de molts indrets d'Amèrica Central i del Sud.  Molts pobles celebren les seves festes patronals d'advocacions marianes, però la principal és la festa de l'Assumpció de Maria.

 

Aquesta festa commemora i recorda els darrers moments de la Mare de Déu a la Terra, quan va morir. Però el seu cos i ànima van ressuscitar i van anar al cel per a ser glorificats en l'assumpció.  Aquesta doctrina de la fe va ser declarada en dogma de l'Església catòlica per Pius XII i dedica aquesta festivitat a la Mare de Déu.

 

Però aquesta celebració és molt més antiga. Segons se sap ja era present a l'Esglèsia d'Orient al s. IV on es celebrava el record de Maria  i la seva entrada al cel, conegut com l'assumpció. A Roma un segle després es va anar estenent i la festivitat  va passar a ser coneguda com la dormició de Maria.  Al s.VII va passar a ser coneguda com la festa de l'Assumpció. Ja en aquest segle popularment també es coneix com la festa de la Mare de Déu d'Agost en relació a d'altres advocacions marianes que no tenen aparicions.

 

A Catalunya la presencia d'aquesta festa era molt present a l'Edat Mitjana. A nivell artístic, a les acaballes de l'Edat Mitjana es va impulsar moltes obres al s.XV i XVII de la representació de la Dormició de la Mare de Déu. D'exemples n'hi ha a Urgell, Lleida, Santes Creus, Girona... i també a Mataró.

 

La dormició de la Mare de Déu de Mataró.

Mataró també tenia el seu grup escultòric de la dormició de la Mare de Déu al s.XVI. En Quim Graupera al seu bloc d'informació sobre el maresme medieval ens ajuda a conèixer-lo.

Era un conjunt amb un accent gòtic constava d'una imatge central de la Mare de Déu, i estava envoltada pels apòstols.

A l'any 1805 al convertir en baptisteri la capella que hi havia sota el campanar el grup es va fragmentar. La Mare de Déu dormida es va traslladar a la capella de la Confraria de la Soledat i el conjunt dels apòstols van anar a decorar l'ermita de Sant Simó.


Apòstols a l'ermita de Sant Simó. Anterior a 1936.

La imatge de la Mare de Déu es conserva actualmente i està exposada a la sala de síntesi de la Basílica de Santa Maria. Els apòstols van ser cremats a l'estiu negre de Mataró de 1936 quan tot el contingut de l'ermita de Sant simó va ser destruít quan es van confiscar tots els béns religiosos i es va prohibir la religió a la ciutat per part del Front Popular.



 

Aleix, somriu per sempre!

Foto de familia de part dels voluntaris de la darrera festa de Mataró Somriu, el passat 15 d'abril

Ens ha sacsejat la noticia que l'Aleix Merino ens ha deixat.  Un menudet que ens va permetre a molts i moltes poder participar de la seva gran estima any rere any en la gran jornada solidària de la ciutat.

 

 

Un somriure etern, que va unir a gent molt diversa de Mataró per a treballar per un bé comú.

Vas fer implicar-se, somriu-re i gaudir a una gran colla de persones, nens i nenes.

Ens va agradar poder dir que ajudàvem a cuidar; però potser ara volem pensar que seran angelets com tu els que vetllaran per nosaltres.

Ha estat un goig i un plaer haver-te conegut i desitgem brilli per sempre la llum eterna per a tu.

Fins sempre Aleix!

Més notícies sobre el gran Aleix Merino.

• Aleix Merino és escollit mataroní de l'any 2017
• Mataró somriu amb la festassa de l'Aleix.
• Un Somriure per l'Aleix

Bona diada de Sant Domingo de Guzmán, Sant patró d'Argentona

Avui dia 4 d'agost la vila d'Argentona celebra la festa del seu patró.

Font de Sant Domingo d'Argentona.

La tradició i la historia

Diu la tradició que fa gairebé 3 segles les aigües estaven en mal estat i contaminades  arreu del país provocant moltes febrades. Els vilatans d'Argentona van pregar al Sant i aquest va purificar les aigües. Corria l¡any 1636 i la vila d'Argentona no arribava als més de sis-cent habitants.

Des d'aleshores la vila el va acollir com a Sant Protector i es va convertir en tradició la benedicció de les aigües pel ritus romà i també va esdevenir fins arribar als nostres dies el vot del poble. 

La benedicció de les aigües amb els temps va establir una altra tradició, més recent en el temps, que és la festa del càntir, essent la Festa Major

A la Catalunya de finals del s.XVII era tradició que totes les viles i ciutats tinguessin un o més Sants protectors. De fet, totes tenien alguna advocació de la Mare de Déu a la qual pregar i un Sant o Santa que els protegix.  A la parroquia de Sant Julià hi havia una talla de la Mare de Déu gòtica amb el nens Jesús d'empeus que al 1922 va rebre el nom de la Mare de Déu de la Magrana.

Inici del vot del poble.

 Arreu del litoral català des de la Mare de Déu del LLadó fins a la Catalunya Nord n'hi ha tot molts exemples de guariments, aixopluc davant males collites i seguretat en moments d'invasió i guerres.

Argentona es va acollir al burgalès fundador de l'ordre dels dominics, Sant Domingo, qui va ser un gran predicador per les terres del LLenguadoc en moments convulsos amb els càtars  i va establir nombroses casos de religiosos.

Des de l'època d'aquest Sant, Argentona ja tenia parròquia consagrada a Sant Julià. De fet consta com a tal al 1068 i la primitiva església parroquial es va convertir en un edifici gòtic al s.XVI on albergava una de les joies de retaules de Catalunya destruït a la Guerra Civil espanyola i algunes peces d'orfebreria gòtiques com la custòdia donada pels senyors dels Castells de Burriach i Sant Joan de Vilassar robats durant la Guerra del francès.  L'arquitecte i president de la mancomunitat Josep Puig i Cadalfach restuaria el temple a finals de la década de 1890.

La festa avui

L'actual festa a Sant Domingo és popularment coneguda com la festa del càntir. Una festa que amb el temps ha anat guanyat en tant que festa major i perdent el seu component patronal.  Una festa que ha anat adaptant-se i fent alguns canvis amb els anys.  Malgrat això, encara el dia 4 és en honor al Sant Patró d'Argentona, es mantenen vius els oficis, el vot del poble i la benedicció de l'antiga font de Sant Domingo i dels càntirs, així com tota la festa popular que l'envolta.

Enguany la festa de la diada de Sant Domingo ha comptat amb la participació de preveres de l'arxiprestat de Mataró, el rector mn. Àlex Marzo qui ha presidit els oficis i beneïts les aigües.  Els gegants d'Argentona han fet l'anada a ofici i l'anada a la font sota un nùvol d'infants i acompanyants.

Gegants i gegantes d'Argentona.

L'alcalde d'Argentona, Sr. Eudald Calvo,  ha estat l'encarregat d'anunciar el vot del poble. Un parlament  centrat en un discurs de descripció política del país i amb accent maresmenc que no pas a un tradicional vot de poble dels que hom està acostumat a d'altres contrades. L'ha acompanyat  el president de la Generalitat el M.H. Quim Torra, així com el nou president del Consell Comarcal el sr. Josep Triadó.  

Una festa on es combina  la part festiva,  popular, religiosa i la càrrega política del moment i on cadascú pot triar posar l'accent allà on més vulgui, sempre amb total respecte.

Bona festa de Sant Domingo, bona festa del càntir 2018.-

El sr. Eudald Calvo durant el vot del poble junt al M.H. president Torra.

La sortida del Divendres Sant

La Processó General de Mataró 2018 va presentar notables canvis en relació als anys anteriors. Un d'ells va ser el retorn al recorregut inicial o  incorporar diferents elements de seguretat entre d'altres. Però el més qualitatiu i substancial va ser que per primer cop des de la recuperació de les antigues processons a la ciutat, tots els Misteris del Divendres Sant sortien de dins de la Basílica de Santa Maria.

 

Diferents canvis que probablement caldrà anar treballant per a millorar-los i facilitar una bona processó a participants  i visitants. 

 

A continuación us fem a mans d'unes imatges que recullen aquest momento i que no s'havien publicat fins aleshores. Són part d'un reportatge d'Òscar Rojano per a la Comissió.