Des del segle XVI, a Mataró, sant Sebastià fou un dels sants patrons, juntament amb sant Roc i sant Cristòfor, a qui els mataronins i mataronines acuiden en cas d'haver de fer front a la pesta.
Tant és així que, des de l'any 1574, aquest sant tenia un retaule propi a l'església de Santa Maria; amb el pas dels anys, i més concretament el 1578, s'hi afegiren, també, les imatges dels sants Roc i Cristòfor. Uns anys més tard, el 1585, s'aconseguí que el bisbe de Barcelona declarés que, les diades de sant Sebastià (20 de gener), sant Cristòfor (el 10 de juliol) i sant Roc (16 d'agost), fossin de festa.
La figura de sant Sebastià està fortament lligada a la capella que hi havia a l'inici del carrer de Barcelona, a la cantonada amb La Riera. Malgrat que ja existia una petita capella amb anterioritat, va ser arrel del brot de pesta que assolà Mataró entre els anys 1652 i 1653 que s'acordà erigir una capella, pagada pels veïns del carrer de Barcelona. L'any 1696 es va sol·licitar l'ajuda de les autoritats municipals per tal d'instal·lar un retaule, fet amb rajoles provinents de València.
Amb l'enderrocament de les muralles de la ciutat l'any 1857, la capella també es va veure afectada. Amb tot, un any més tard es començaven a fer les obres per tal de construir-ne una de nova, col·locant-se la imatge de sant Sebastià el 1861.
Aspecte que tenia la capella de Sant Sebastià als anys 80. S'hi poden apreciar els escuts de Barcelona (esquerra), Catalunya (centre) i Mataró (dreta)
Vista actual de l'indret on hi havia la capella de Sant Sebastià
Representació de Sant Sebastià, obra de l'escultor Perecoll
