dimecres, de febrer 20, 2019

Les passions del Peu del Romeu


Amb motiu del IXè Congrés Català de Confraries, s'ha pogut visitar, entre d'altres, el conjunt de diorames i peces antigues de l'Associació de pessebristes de Lleida.
En l'edifici del Peu del Romeu s'han pogut adminirar, a més, els diorames bíblics del Peu del Romeu realitzats pel reconegut mestre pesebrista Emili Tordera i Preixents, conjuntament amb la seva esposa Martha Pérez i Zapata (d.e.p).
 
En total són més d'una quarantena de diorames que van des del moment de l'Anunciació de l'àngel a Maria, fins el moment de la Resurrecció.
 
Hom també pot seguir diferents moments de la vida de Jesús recollits als Evangelis, i concretament, pot veure a nivell de diorames que de manera plàstica recullen de forma similar als passos de Setmana Santa la càrrega i el missatge.
 


dilluns, de febrer 18, 2019

Les processons infantils a Catalunya


La darrera de les comunicacions del IXè Congrés català de confraries es va centrar en descriure el context de les processons infantils avui a Catalunya. Aquesta comunicació va anar a càrrec de Jordi Merino, qui també va comptar amb la col·laboració al final de l’Izan Merino. A continuació us fem a mans d’un resum de forma breu.


1. Participació d’infants a l’antigor: endarrere per a fer un gran salt.

Temps convulsos i canvis socials.

Hi ha constància documentació de la participació d’infants en el passat. Existeixen alguns gravats, com el de Barcelona, on es veuen al voltant del 1800 nens que obrien les processons, acompanyant a les creus d’improperis, al clergat i formant part del seguici. També hi havia molts actes sagramentals i moments concrets d’alguna processó on hi havia infants, també molts d’ells revestits com a personatges de la Passió i d’àngels en la celebració de la Pasqua.

El segle XIX però va suposar un gran canvi a nivell de Catalunya i van haver-li elements contextuals i polítics que van incidir també en la religiositat popular i sobretot també amb les pràctiques religioses. Per posar de relleu els més notables que van provocar una gran erosió hi havia el context polític i social en la revolució i confrontació de les idees. Aquestes van provocar enfrontaments determinats cm atacs a convents i monestirs ( Reus i Valls van patir molt en aquest temps) i alguns com les guerres Carlistes, o la revolució de 1868. També hi va haver supressions d’ordres religioses, processos de desamortització de béns eclesiàstic i tot un anticlericalisme d’Estat, essent el més destacat el d’Espartero.

En Paral·lel van haver també canvis socials transcendentals que també van anar canviant la Catalunya rural, els estaments socials cap a d’altra tipus de societat. Va haver un impuls dels processos d’industrialització amb una aparició important del moviment obrer, una revolució burgesa i desplaçament dels grups gremials, un nou urbanisme i emigracions del camp a les ciutat... i poc a poc la sensació de comunitat tradicional va anar erosionant-se.

Aquests canvis i elements també van afectar a la realització de moltes processons amb determinats d’altabaixos, sobretot a les zones més urbanes. Per contra, la identitat, la tradició cultural i religiosa, i les comunitats més fortes d’alguns municipis, congregacions i algunes confraries van continuar amb les pràctiques.

2. Cap a l’esplendor de principis de segle fins al 1936


El romanticisme, la restauració i la Reinaxença van facilitar uns moments de magnificència a la pietat popular, les processons i també als actes on hi participaven infants.

L’Església catalana semblava tenia un nou paper de centralitat. Malgrat les crítiques de no saber adequar el discurs a les injustícies socials que patia el moviment obrer i a les noves situacions de desigualtat agafava un gran impuls.

L’expressió pública de la fe es posava de moda, en termes actuals. Se seguia la senda iniciada pel barroc auster català, la centralitat en els Via Crucis, les processons dels Sant Enterraments, dels Retrobaments, del Silenci....els cossos de manaies i maniples agafaven embranzida.  La poesia del moment, els diaris locals i catòlics recollien aquests impulsos i elevaven a la prosa els actes de la religiositat popular. Es recollia la importància de viure en família la fe.

Apareixien a nuclis urbans centre catòlics i confraries de nou impuls o de recuperació de les antigues. També l’aterrament a Catalunya de noves ordres religioses provinents de França i Itàlia vinculades a l’educació va catapultar un impuls de festes patronals, celebració de festivitats religioses i també de les processons amb una gran participació d’infants.

Va ser a partir de la dècada de 1910 que arreu de la premsa hi ha constància de molts actes processionals amb participació d’infants en un context de gran creixement de processons i actes vinculats a la Passió i Resurrecció arreu de Catalunya.

El Diumenge de Rams era un dia amb gran participació de nens i nenes tant en les benediccions com gran acte familiar, les processons d’aquell dia... Van impulsar-se les passions, també les passions infantils, la presència d’infants a manipules, obrint els seguicis processionals, cridant a tenir memòria i record, vestits com a personatges de la passió arreu i també els Via Crucis... amb nombroses activitats arreu de l’extens territori i també molt més enllà de la Setmana Santa.

Moment de la comunicació al congrés. 
La il·legalització de l’educació religiosa i el context de pre-guerra dels anys 30 va anar provocant grans canvis fins al 1936 on molts actes ja no es van ni celebrar.

La Guerra Civil a Catalunya va ser duríssima. Els primers mesos del cop d’estat els comitès de defensa popular van fixar part del seu odi contra el patrimoni religiós i també contra el clergat, en una etapa de persecució religiosa. Els anys posteriors tot es va malmetre i es van perdre moltes vides en el context bèl·lic amb una duríssima repressió posterior de vencedors contra vençuts.

Ja res seria el mateix, malgrat la recomposició de confraries que ajudaven a la recuperació i congregacions que seguien la senda del passat, en un context d’apropiació indegut per part del Règim de la religiositat popular en general.

Les interpretacions del Concili Vaticà II, sobretot a la Diòcesis de Barcelona, els nous canvis socials i polítics, l’impuls del consum d’oci i turisme... van fer que al anys 70 gairebé en molts pobles i ciutats les tradicions i processons de Setmana Santa desapareguessin.

Va ser a finals del vuitanta i noranta que va haver un nou impuls i entrats al segle XX que es va començar a pensar en reviure alguns actes infantils o donar-los-hi un valor central a aquells que havien arribar fins aquell moment.

3. I avui dia trobem menuts i menudes als actes processionals de Setmana Santa?


Avui dia a Catalunya es troba una amalgama molt plural d’actes sagramentals, processons, activitats de pietat popular. Molt d’ells provenen de l’antigor, d’altres han anat evolucionant amb el temps, d’altres són de recuperació recent en el temps.... que conformen una gran riquesa d’entitats centenàries d’altres de poques dècades, algunes que no són estrictament confraries ni moviments parroquials... i totes amb essències, accents i una gran singularitat unides pel pal de paller de celebració de la Passió, Mort i Resurrecció.

Hi ha àrees geogràfiques on la tradició té accents particulars i molt viva com és la zona de Tortosa a les Terres de l’Ebre, el camp de Tarragona, les corones i voltants de Lleida i Ponent, la província de Girona i les rodalies de Barcelona amb municipis singulars com Mataró o Hospitalet, així com alguns pobles amb una gran trajectòria.

En aquest escenari tan ric, divers i plural.... s’han mantingut algunes activitats infantils i s’han impulsat noves processons. Mirant a les actuals processons, on trobem menuts?
A tall d’exemple,
  • Hi ha participant als seguicis. Igual que l’antigor, obren processons, acompanyen la Creu Guia o alguna Creu d’improperis, van al costat d’estendards i pendons, portes encensers i improperis a les mans, o simplement de lluminaires. Amb el temps també s’han incorporat nous com nenes amb mantellina en algunes processons de la província de Barcelona, o petits costalers que només acompanyen però porten la vestimenta concreta. 
  • Particularment, també hi ha agrupacions i seccions més notables de menors, amb notable presència en algunes com les processons de Diumenges de Rams, o Divendres Sant.
  • Participant de les agrupacions musicals i timbals. Des de fa anys, és una porta d’entrada a algunes confraries de nens i nenes. Hi ha algunes agrupacions musicals amb una notorietat considerable de menuts, i sobretot també en agrupacions de timbals.
  • Amb els maniples, armats i manaies trobant casos a Vic, Manera, Mataró... inclús hi ha alguna secció infantil d’armats.

-          En la participació a actes sagramentals, havent inclús una passió infantil que es remunta al 1987.

I processons infantils?


Com s’ha dit, amb el temps han anat obrint-se noves processons infantils. S’ha donat el fet que han estat les confraries creades més recentment les que han apostat per aquest tipus d’actes. D’altra banda s’han mantingut alguna antiga però d’un menor nombre.

A nivell de concreció com a processons amb aquesta singularitat infantil dins del calendari de Setmana Santa hi ha algunes infantils. En posem de relleu algunes: La processó dels menuts a Verges. És una processó que va sorgir de manera gairebé espontània i amb el devenir dels anys ha tingut propietat. Es reprodueixen alguns elements del Dijous Sant de la seva processó, on els menuts es revesteixen dels personatges de la Passió i també de la coneguda i antiga dansa de la mort.

El pas de la borriqueta de Badia del Vallès de les recentment creades, és potser la més antiga. Aquest és un pas petit de l’entrada triomfal de Jesús a Jerusalem portat per nens i nenes i que es va impulsar l’any 2007

La Processó a Jesús Ressuscitat de Mataró és un altre exemple. És una processó creada l’any 2018 per part de la Hdad. Ntro. P. Jesús Nazareno y Ntra. Sra. de la Esperanza que comptava amb una nodrida Diputació Infantil. Aquesta confraria va conjugar la demanda de nens a tenir un acte dins de la Setmana Santa, així com les seves famílies, i poder tancar la Setmana Santa amb una processó al Crist Ressuscitat, que era també una voluntat que feia anys se seguia a Mataró. De moment només ha tingut una edició i va comptar amb una norantena de nens i nenes vestits de blanc portant una icona de l’escola olotina i amb acompanyament musical.

També, aquest any 2019 s’està treballant per a que municipis com Badalona puguin tenir una processó el Diumenge de Rams.

Però, a part d’aquestes processons, hi ha també molts moments on els menuts són els protagonistes d’alguna processó. Per posar un exemple hi ha la Coronació d’Espines al camp de Tarragona on unes nenes són escollides per a imposar la Corona d’Espines. I com no, també d'altres que es mantenen des de fa molt de temps com és el Cant de l'Àngel que es pot sentir el Diumenge de Resurrecció a municipis com Calella. O el cant de les caramelles arreu per colles i grups de nois i noies impulsats molt recentment per escoles i centres, agafant una embrenzida i revulsiu cultural, o el ball de la Mort, recuperat al 2001 amb joves, o...

Fora del calendari de Setmana Santa, però també com a processons infantils es pot parlar per exemple de la Processó dels fanalets a Sant Jaume el 24 de juliol a Lleida, o la processó infantil al nen Jesús de Praga de Mataró. Aquesta darrera es va crear l’any 2014 per part de la Germandat de Jesús Captiu i Ntra. Sra. dels Dolors per a donar resposta a un acte on els nens fossin els protagonistes i poder recuperar una processó de ciutat que va desaparèixer als anys 30.
I particularment les Creus de Maig. Aquest tipus de festivitat on es recorda la trobada de la Santa Creu per part de Santa Elena, mare de l’emperador romà Constantí el Gran, en el passat era una festassa infantil. Els nens feien petits tabernacles que passejaven pels centres històrics de la ciutat, s’anava en processó fins a la Creu de Terme i inclús demanaven un “dineret” els nens. En aquesta festa era habitual trobar creus de flors a les entrades de les cases, als patis, a les fonts i arreu del país també tenia certa relació amb altres festes paganes com les de l’arbre, arribant a ser festes patronals com les de Figueres. Aquesta essència encara és via a Tossa de Mar on es pot veure els nens i nenes que continuen fent petits tabernacles que porten ells mateixos sense pas.

Però arrel de la influència del Llevant i el Sud en les confraries catalanes a partir del 2015 va haver una explosió d’aquest tipus de processons infantils. Primerament van començar El Vendrell, Sant Boi de Llobregat i Mataró, i amb el temps s’han anat sumant d’altres com Cornellà.

I com no, però no com a processons infantils però amb una gran presència i multitud de nens són les processons de Corpus arreu, essent un exemple la de Reus entre molts, organitzades tant per les comunitats parroquials, com conjuntament amb confraries, o les festes de Sant Pere al Serrallo de Tarragona.

Una oportunitat de nou missatge de testimonis.


Aquestes processons infantils posen de relleu que hi ha municipis petits que han conservat actes propis, d’altres que tenen un gran accent cultural i vinculats a elements festius. El seu nombre és molt allunyat de les del passat però es troba com s’han mantingut algunes molt aïlladament al llarg dels temps, i d’altres que han sorgit de noves confraries que li donen altres accents i estils, i inclús amb voluntat de recuperar processons antigues.

Aquestes processons infantils es presenten per al món confrare com una oportunitat per viure en família una expressió pública de la fe i en comunitat.

Però sobretot, per donar rellevància als infants, donant-los la importància que ells visquin el moment, en siguin partícips i ells donin el missatge.

En una etapa d’increment dels processos de secularització, de convivència amb d’altres tradicions religioses, de canvis constants... les processons infantils apropen persones cap a les confraries interessades en viure l’entorn i el missatge. Han aportat un rejoveniment a les confraries que fa temps venen debatent del paper de les dones i la manca de jovent.

Els infants però, han demostrat ser capaços de viure-ho tant bé com els adults, tenen el seu espai, donen el seu  missatge als iguals, i denoten tanta bona organització i serietat com la que volen tenir els adults en les processons.

Com va dir, l’infant participant a la comunicació, és el moment d’ells per a dir que estant contents de celebrar la festa, la festa del missatge de l’amor, i poder tenir el moment que els adults no tenen atabalats en la Setmana Santa en preparar misses, muntar passos, reunions amb d’altres confraries....

Una part recent, però que posa en evidència l’antiga i bella tradició en la riquesa plural d’aquest país. 


diumenge, de febrer 17, 2019

Manel Riera és escollit nou Prior de la Congregació dels Dolors

Nova Junta de la Venerable Congregació dels Dolors de Mataró.

Manel Riera revent les Claus de l'anterior Prior.
La Venerable Congregació dels Dolors de Mataró ha celebrat aquest diumenge eleccions a Prior. Qui havia estat prior des de feia temps, en Xavier Alarcón, havia convocat un procés per escollir una nova junta que liderés amb aquesta funció l'entitat que aquest any assolirà el 325 anys d'història.
 
A resultat de les eleccions, Manel Riera ha estat escollit nou prior. L'acompanyaran en la Junta de Govern Xavier Alarcón com a mestre de novicis, com a tresorer Leroy Rechi, com a discret- que és un càrrec escollit directament pel prior-, Luís Alejo i Héctor López en tant que secretari.
 
Moltes felicitats a la nova Junta i que la Mare de Déu dels Dolors us guiï en un camí ple de treball, goig i encerts.

Més informació sobre la Venerable Congregació dels Dolors:

Imatge de l'acte d'inauguració dels 325 anys.

Patrimoni, llegat i història a LLeida


La tarda  del dissabte va ser ocupada pels i les congressites del IX congrés català de confraries de Setmana Santa per conèixer el llegat patrimonial i religiós de Lleida.

Es va visitar, entre d'altres, el Museu, la capella de la Congregació dels Dolors, San Andreu, la seu dels pessebristes.....



L’aniversari de la Congregació de la Sang de Tarragona farà 475 anys


Josep Ignasi Boada,  sost-prefecte de la Reial i Venerable Congregació dels Dolors de Tarragona, va fer una altra de les comunicacions al congrés. La va centrar en l'aniversari que farà el proper any la Sang de Tarragona. 

"Tots tenim entre mans unes entitats molt velles".


Sovint a la televisió i a la premsa es parla de 40 aniversari del carnestoltes de, 30 aniversari de la festa de... però les confraries i germandats a Catalunya són tradicions centenàries. Però més enllà de l'antigor, s'ha d'anar en compte perquè moltes van créixer sobre el pal de paller de la fe cristiana, de la religiositat popular i han estat part de la cultura d’un poble. Entitats que en molts casos són centenàries perquè n’hi ha del s. XV, del XVI... i també recents.

La Sang tenia moltes funcions. Entre elles feia culte, processons però també acompanyament a la mort a les persones condemnades a mort fins el 1948, acompanyaven els malalts i també tenien compte dels morts que apareixien a Tarragona.

Exposa que l’acompanyament a condemnats era molt dur. Es feia per sorteig i el darrer cas va ser al 1948 on van acompanyar a la mort a dos germans condemnats a mort i va acompanyar a la mare en el mal i lamentable tràngol.

Abans de la Guerra Civil a Tarragona hi havia 6 confraries, després n’apareixeran 6 més.
A principis de 1900 hi havia 9 passos i actualment hi ha 20 passos que desfilen el Divendres Sant, aplegant a les 12 confraries.  També cada confraria té la seva pròpia processó i cadascuna amb el seu propi missatge.

Durant la Guerra Civil la confraria va perdre tota la documentació, menys cinc llibres que estava a casa del secretari. Això va passar a moltes confraries de Catalunya on també van desaparèixer tots els passos.

A la casa junt a l’Església, hi ha una inscripció de 1592, que és la data de quan es va reformar aquesta casa i pertanyia a la Congregació de la Sang.

El Sant Crist és la imatge titular, però també te el pas de la flagel·lació i el Crist dels penitents. També tenen els armats, que apareixen en 1758 com a primera vegada en documentació escrita.
Al 1858 el Bisbe de Tarragona estructura la processó, fa que desapareguin nens i nenes, les dones, personatges bíblics, cadenes... tots menys els armats.  


Però no va acabar aquí... la Guerra Civil va fer estralls i va cremar els passos de la Confraria.

Malgat aquests entrebanc i dolosos moments, la Reial Congregació va continua.

Actualment participa dels Sants oficis de la Setmana Santa, organitza la Processó del Sant Enterrament del Divendres Sant, el Viacrucis de Diumenge a la tarda i el del Divendres Sant de matinada.

La Setmana Santa Tarragonina està considerada des del 1999 Festa tradicional d'interès nacional i va ser classificada l'any 2010 com element patrimonial d'interès nacional.

La Sang una entitat que celebrarà el goig de poder continuar amb la senda del missatge al carrer.


Més informació:

  • http://lasangtarragona.blogspot.com

La Selva del Camp acollirà el Xè congrés català de confraries de Setmana Santa

Directors i directores dels diferents congressos amb la lectura de l'acta d'aclamació

La Selva del Camp ha presentant la seva candidatura per a organitzar el proper congrés, el desè, de confraries de Setmana santa. 

Després d'escoltar i gaudir la proposta, directors i directores dels congressos catalans han acceptat per unanimitat i per aclamació la candidatura. Així doncs, ens veurem a la Selva del Camp. Moltes felicitats. 

La Selva del Camp presenta la seva candidatura per organitzar el Xè congrés català de confraries

LLuïsa Garriga, Il.lm. Jordi Vinyals i Joan Masdeu durant la presentació. 
L'Alcalde de la Selva del Camp, forma part en tant que procurador de la vint-i-quatrena de la Selva del Camp. Al seu costat na LLuïsa Garriga una de les dones que en formen part i en Joan Masdeu per a presentar la candidatura d'aquesta vila selvatana per a organitzar el X congrés català de Confraries. A continuació us reproduïm gairebé de forma literal les intervencions que es van realitzar.

L'Alcalde Jordi Vinyals va fer la intervenció de presentació inicial:

"Com alcalde de la Selva del Camp i en nom i representació de la Reial Congregació de la Puríssima Sang, coneguda popularment com la Confraria de la Sang, em toca dirigir-me a tots vosaltres per fer aquesta primera intervenció i presentar públicament, davant de tots vosaltres,la candidatura del nostre poble per a la celebració del Xècongrés de Confraries de Setmana Santade Catalunya a celebrar l’any 2021.

Primer de tot us vull dir que presidir els Capítols, l’òrgan de decisió de la Confraria de la Sang és un gran honor, honor que va implícitament lligat al càrrec d’alcalde. Aquesta és una de les singularitats dela Confraria de la Sangi que té les seves arrels en època medieval, quan l’arquebisbe de Tarragona, autèntic senyor feudal, delegava en el batlle la seva representació.  En suprimir-se el feudalisme l’alcalde va continuar exercint aquesta funció. I aquest és el principal motiu pel qual avui estic aquí, demostrantla força que aquesta tradició i costum té en l’organització de la Confraria, la qual perdura de forma immutable en el temps.

Un confraria amb més de 4 segles d’història i que al llarg de moltes generacions ha sabut transmetre els valors de la Setmana Santa Selvatana, degeneració a generació. I ara ens toca a nosaltres, hereus de tot aquest llegat que ens ve de molt lluny en el temps.Assumim la responsabilitat de defensar i preservar el treball i la feina de totes les dones i els homes que ens han precedit. Per respecte a totes elles i ells, i perquè a més a més, ho volem i ens agrada.

De tots els actes que envolten la Setmana Santa, les “professons”, l’organització de les quals va càrrec exclusivament de la Confraria, són l’element principal i més important.
Unes “professons”que segueixen estrictament la metodologia establerta de fa 4 segles, però amb capacitat d’adaptar-se a actualitzacions necessàries, canvis o noves incorporacions. Tot funciona de forma perfectament planificada i precisa.

Aprofito per fer un reconeixement a l’òrgan rector,la Vint-i-quatrena, elles i ells, són els veritables artífexs de l’èxit de participació mantingut any rere any, que veïnes i veïns de la Selva, de totes les edats, sentint dintre seu la cridaa participar activament en aquestes “professons”obertes a tot el poble. Cada persona ho viu com vol. Des de la fe, la tradició o simplement perquè els hi agrada i així ho volen.

Aquesta participació popular, i unes característiques singulars i pròpies, van fer que l’any 2010 la Generalitat de Catalunya declarés el nostre Divendres Sant Festa Tradicional d’Interès Nacional, amb un esment especial al Viacrucis camí del Calvari, a les 7 del matí, també declarat Element Festiu Patrimonial d’Interès Nacional.

La Selva som un poble gran, molt gran, potser no en nombre d’habitants, uns 5600 aproximadament, però si amb capacitat per saber apreciar i valorar aquest patrimoni que ens ha vingut donat, que l’hem heretat, el tenim a les mans i el portem al cor. 

Per això ens hi  bolquem, per mantenir-ho, defensar-ho, i fer-lo més i més gran, junts, de forma oberta i integradora, per fer viure i reviure cada any la Setmana Santa Selvatana i el seu principal exponent popular que són les “professons”.

Som conscients que organitzar un congrés d’aquestes característiques no és feina fàcil. Per això us vull dir que la capacitat organitzativa de la Confraria de la Sang està més que demostrada i avalada per un històric de projectes especials duts a terme amb èxit demostrat. Les Trobades d’Armats dels anys 1993 i 2017, o la representació de la Passió els anys 2009 i 2018, en son bons exemples.

Per això us proposo que confieu en nosaltres per tirar endavant aquest projecte d’organització del Xè congrés de Confraries de Setmana Santa de Catalunya a la Selva del Camp l’any 2021. Les dones i els homes de la Vint-i-quatrena, les més de 600 famílies de la Selva que són socis i per tant formen part de la Confraria, aquest és el nostre principal actiu, la nostra principal garantia.

Sapigueu, tingueu el convenciment que ho podem fer, i amb el vostre suport i confiança ho farem, i ho farem bé, molt bé. Gràcies".

Acte seguit na LLuïsa garriga va prendre la paraula:

"El Congrés és un espai que cada dos anys ens convida a trobar-nos per tal de compartir coneixements, experiències i inquietuds. També per conèixer altres realitats i Setmanes Santes diferents a la pròpia. (No cal dir que tots estimem la nostra Setmana Santa i que en el fons tenim el convenciment que és la millor!...) és així per l'estima i sentiments que cadascú tenim envers les nostres creences, costums i tradicions; però en certa manera també pel desconeixement dels costums i tradicions que tenen envers la mateixa Celebració en d'altres indrets. I no és estrany... la Setmana Santa és intensa i requereix molt de temps i esforços preparar tots els actes i organitzar tots elements que surten a les “professons” (així és com a la Selva en diem a les processons).

Ens té immersos en la nostra realitat... Fins ara, els Congressos de Confraries de Setmana Santa s'han celebrat a ciutats molt importants de Catalunya (Tarragona, Barcelona, Girona, Reus, Valls, Mataró, Tortosa, i enguany a Lleida, aprofitem per felicitar-vos per la bona organització i rebuda que ens heu donat) i també de la Catalunya Nord (Perpinyà). Ciutats totes elles amb un nucli de població molt important, i que per tant, gaudeixen d'una Setmana Santa molt concorreguda, i formada a la vegada per l'Associació de
nombroses Congregacions, Confraries o Germandats.

A la Selva l'organització dels actes i professons de Setmana Santa recau només en la Reial Congregació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist, i fa més de quatre-cents anys que ho porta fent de forma ininterrompuda (excepte els anys de la Guerra Civil, és clar).

Les persones amb arrels selvatanes viuen la Setmana Santa com una gran festa, i es viu així tan en l'àmbit col·lectiu, com en l'àmbit familiar.

Dins de l'àmbit col·lectiu pel fet que una gran part de la nostra població hi participa de forma directa o indirecta, sota un sentiment d'orgull i de pertinença compartit, i per tant té un valor identitari, un valor afegit de “fer poble”... i caminar plegats també és una manera de “fer Església”.

Dins de l'àmbit familiar perquè les famílies que hi estan implicades, gairebé tots els seus membres hi participen d'una forma o altra (fent d'armats, anant de vesta, o a cantar, o a tocar, o fent de Crister,
d'Arrenglerador o d'Abanderado... i els infants d'Apòstols, Maries, Veròniques, de vesta o cantant). Divendres Sant acostumen a retornar els selvatans residents fora vila. Tot convida a, entre les tres professons que realitzem, fer àpats familiars... on no pot hi faltar el menjablanc per l'esmorzar després del Viacrucis al Calvari, o la cassoleta de bacallà per dinar.

Des de la Selva us convidem a conèixer la nostra realitat, aquests costums i tradicions que vivim de manera entranyable des de l'antigor; una realitat força diferenciada de les ciutats que fins ara han acollit els Congressos de Setmana Santa, però que d'alguna manera aplega la de tants i tants pobles de Catalunya que han estat capaços de mantenir i preservar aquesta Celebració tan nostre.

Amb els recursos i infraestructures que disposem, i amb molta il·lusió, procurarem organitzar l'any 2021 el X Congrés de Confraries de Setmana Santa de Catalunya, esperant que us resulti atractiu i que sigui del vostre interès.
Moltes gràcies per la vostra atenció".

Més informació de la Setmana Santa de la Selva del Camp:


Veieu a sota el vídeo de presentació de La Selva del Camp. 

dissabte, de febrer 16, 2019

La Setmana Santa a Catalunya avui dia.



Venim de lluny, vivim present de goig i alegria.



Jordi Curcó, historiador, periodista i relator de la Setmana Santa de Lleida.

La Setmana Santa de Lleida també és fe, també són emocions, també són fets i transcendència.
La Passió, Mort i Resurrecció de Jesús han passat a ser una expressió de cultural popular, d’expressió pública de la fe.

El poble amb el recolliment, la pregària, també gaudeix i parlar de Setmana Santa és parlar de moltes coses: palmes i palmons, de rosaris de sucre, de canalla d’estrenes, de Via Crucis, de passions, de ritus i actes sagramentals de la fe i el misteri, del Miserere, de Saetes, de Caramelles... parlar de manaies, de testaferros, d’armats, de jueus, de manoles i dones amb mantilla, de portants del Sant Creu, de costaleros, de porta-estendarts i pendons, de passos, d’art sacre al carrer, d’art, escultors i restauradors....de campanes, matraques i tambors.. de danses i moixigaines... d’abstinència però també de cassoleta, bunyols .... parlar de Setmana Santa és parlar del Tríduum Pascual amb una basta extensió de cultura popular i goig dels creients i els no creients també.

La Setmana Santa ha donat quantitat d’expressions: plorar més que una Magdalena, per a més INRI, ja li han fet la Creu, la processó va per dins, treure el Sant Cristo Gros, o endavant les atxes...
La Setmana Santa és com la festa del poble, del poble cristià. Que barreja fe i religiositat popular. Arreu de pobles i ciutats, també a Lleida. I han de continuar donant aquest missatge de religiositat i fe, sinó perdrien la seva essència i importància.

Les processons han estat i són una bona aproximació a l’evangeli al peu del carrer, per la convivència, per la pau...aquest és el missatge que han donar els confrares a les processons.
Però també avui dia són un esdeveniment de cultura popular propi. Són també un ritual social que fan viure la pertinença a un territori fins al punt que ha arribat a ser un tret turístic que identifica pobles i ciutats com per exemple són Cervera, Verges...

La Setmana Santa ha de tenir el seu moment a la societat. En el passat els temps van ser tant o més complexos que els d’una societat plural, democràtica i de dret. I en aquesta societat també necessitem el nostre dret a la manifestació religiosa.

La Setmana Santa a Catalunya comença amb el Divendres de Dolors, malgrat el Concili Vaticà II va canviar la dat. Des d’aquí hi ha una explosió de processons, actes sagramentals i passos arreu.
La pietat popular és notable. S’expressen de les formes peculiars d’un poble i la seva cultura. El Concili Vaticà II va posar de relleu que aquestes expressions s’havien d’harmonitzar amb la litúrgia. El Pare Joan Pau II va dir que la Pietat Popular és un veritable tresor de Déu, que té com a font la fe. Per tant poden coexistir, es compliment i per això Benet XVI va dir que també és una forma d’expressar de l’Església i propicien un bon encontre amb Déu sempre tingui com a eix central la fe.
El Papa Francesc va demanar als confrares autenticitat evangèlica, i és una veritable expressió de la funció missionera del poble de Déu. Com veure’s com s’ha anat transmetent de generació en generació i amb una forta activitat evangelitzadora que no es pot menysprear.

Cal ensenyar a llegir les processons i són un espai teològic a l’hora de pensar en la nova evangelització.

Pot ser un bon camí, però els confrares han de ser curosos, seriosos i exigents amb el missatge que es posa en el carrer, i no oblidar mai que es parla de fe cristiana i Crist ha d’estar situat al seu lloc.

La imatge de Mataró com a present a LLeida





Una delegació de la Comissió de Setmana Santa s'ha desplaçat fins a LLeida per a poder participar i compartir experiències i realitat al XIX Congrés català de Confraries.


Com sempre, la Comissió, va fer un petit present. En aquesta ocasió al Secretariat de Confraries de Lleida. 

El present, una peça de terracota que recull sobre l'orografia de la ciutat de Mataró la icona de la Comissió de Setmana Santa sobre un escut. A sota els símbols de la ciutat, disseny de la joiera Txell Amat, imprès sobre terracota i el nom de la ciutat sobre el mar. 

La poesia a la Setmana Santa a Reus

Jordi Sirolla i mn. Estanislau Figuerola


"Una bona catequesi per a viure i comprendre que és la Setmana Santa"

Xavier Sirolla presenta el llibre recentment publicat sobre la Setmana Santa de Reus, que ha publicat mn. Estanislau Figuerola.

Mn. Estanislau és un diaca amb molta trajectòria, persona molt implicada en la vida religiosa i cultural de Reus. Actualment és diaca i rector de diferents parròquies, després d’haver estat molt de temps diaca arxiprestal i permanent de Reus, així com consiliari de la Comissió de Confraries de la Setmana Santa de Reus.

El llibre objecte de la comunicació té origen en les poesies que ha anat inspirant al llarg dels anys els passos i misteris de la Setmana Santa de Reus, essent la dita més antiga de 1996 i la més recent de la Setmana Santa de 2018.

El nuclear del llibre ve donat per les 23 rimes originals acompanyada de 27 imatges fotogràfiques que intenten copsar el moment i el missatge.

Com qualsevol quadre i composició de passos i rimes li calia un marc. Per tant, com està basada en les processons de Setmana Santa contemporànies li calia tenir-la encabida en el conjunt dels temps.
Una primera part del llibre concreta i descriu els primers moments de la Setmana Santa reusenca i com va anar evolucionant.

La publicació també depara la sorpresa, ja que els cristians i cristianes celebren és el triduum pasqual, que és la passió, mort i resurrecció. I el missatge més important és la Resurrecció, el goig i el triomf, però a Reus no hi ha cap processó aquest dia. Malgrat això, en el llibre la Resurrecció és present. Per tancar el cercle també hi han reflectides cadascuna de les realitat de les confraries i congregacions de Reus, des de la primera fins a la darrera.  Si el lector a més, vol saber informació de les tallers, colors, estils i cadascú amb la seva cita evangèlica.

 Això ajudarà a aprofundir al lector si vol començar a créixer a partir d’allà: per exemple què diu Sant Joan sobre allò que vol dir aquella confraria, o què diu el moment del Via Crucis popular de la Verònica? Un moment d’inici i d’impuls per anar avançar, una curiositat.

Segons l’autor és una bona obra informativa que hom pot seguir i viure des de casa, però res millor que viure el moment poètic en el present, des de la vorera, des de les cases tot allò que està contemplat amb detall. També, com no, és un bon manual de formació religiosa, ja que permet seguir amb força fidelitat la recordança els passatges que se citen: una bona catequesi per a viure i comprendre que és la Setmana Santa, apropar-se al missatge de Jesús que va morir per a la nostre salvació. Menciona que avui dia el missatge és poc conegut i el llibre ajuda a conèixer una mica més i despertar la curiositat i estima a la Setmana Santa i al missatge fonamental.





La Setmana Santa de La Granadella



Presentació de La Granadella

La Granadella és també coneguda per la notabilitat i transcendència històrica del desclavament.
La Setmana Santa de La Granadella ha estat declarada d’interès de Patrimoni Cultural.
La Granalleda és una vila a més 500 metres sobre el nivell del mar i és el municipi més gran de Les Garrigues. Compta amb una població de 725 habitants empadronats, i amb el temps ha anat perdent població poc a poc. Malgrat això és una vila antiga. Al 1920 uns documents històrics subscrivien que era una de les ciutats que tenien el títol de vila Augusta en temps dels romans. Posteriorment va ser ocupada pels sarraïns i va estar reconquerida per Ramon Berenguer IV. Posteriorment i fins al s.XIX va formar part d’una baronia, que era la dels Moliners i La Granadella.

Declaració de patrimoni festiu de Catalunya

La sra. Adelina Freixenet i el sr. Josep Martí van impulsar un expedient per tal que la Setmana Santa de La Granadella s’inscrigués en l’inventari festiu, molt més enllà de l’acte del desclavament i posant en èmfasi tots els rituals de la Setmana Santa.
Va ser una tasca complexa perquè la Guerra Civil i la Guerra del Francès, com arreu del país, van destruir i fer moltes malmeses a la documentació històrica. Tot i això es va poder posar en relleu que eren actes que provenien de l’antigor, i sobretot, la singularitat del desclavament que ha quedat com acte únic.
També hi ha la processó del Sant Encontre, que encara es manté viu en molts municipis de les Terres de l’Ebre.

Descobrir Lo desclavament en el temps. Anem a investigar.

Després de la Guerra es va impulsar l’acte. Era una herència, un element d’identitat i un acte de pobla on es mostrava l’acte del davallament de la Creu de Nostre Senyor Jesucrist.
En Josep Martí, exposa com des de petit vivia l’acte. Explica com el seu pare, qui va morir jove a l’edat de 33 anys, era armat pel Desclavament i recorda com baixaven els capellans unes escoles pel mig de l’altar la imatge de Jesús i el posaven al Sepulcre.
Al 2015 van seguir la pista del Dolcíssim Nom de Jesús. Era una confraria que tenia presència a seguir. A part de la història oral de persones com en Josep, els impulsors de la declaració, van cercar en arxius històrics i fons fotogràfics als 5 arxius de Lleida.  Van trobar moltes similituds amb d’altres confraries d’arreu d’Espanya, però basant-se en els testimonis que parlaven d’aquest Crist que es deia Dolcíssim Nom de Jesús era un fil per estirar. A la Granadella hi ha un altre Sant Crit, el Sant Crist de Gràcia que data de mitjans del s.XVI, però no era articulat, com el que permetia el desclavament i la seva manipul·lació.
Van trobar al 1639 la referència a una parròquia antiga on hi constava un Sant Jesucrist que el regentava la Confraria del Sant Nom de Jesús. Aquest Sant Crist era de transició del romànic al gòtic a l’interior d’una església que tenia fins a 8 altars.
Van anar seguint les referències fins anar al 1716 on la confraria del Nom de Jesús va passar de clergues a laics, i va passar a ser propietat de la gent del poble. Aquí potser va agafar un altre impuls que va fer que arribés fins als nostres dies.
Fins a la Guerra del Francès que ho ha destruir tot, hi ha constància del Sant Crist i també de referència al Desclavament. Per tant, l’acte del Desclavament era molt anterior, i es va basar en el document de 1787 del vicari Antoni Pinós, que en 37 pàgines va mencionar que hi havia 5 clergues, i 3 confraries, una d’elles la de referència. D’això en fa ara 232 anys.

De l’altar i de l’acte hi ha documentació fins a la Guerra Civil que ho va acabar de destrossar tot.

La Setmana Santa de La Granadella i Lo Desclavament.

Comença el Diumenge de Rams, continua amb el Sant Sopar de Dijous Sant i el Divendres Sant comença amb la confraria del Calvari a través dels carrers del barri. Antigament aquesta processó sortia fora de la vila, extramurs, i portava un Natzarè, però actualment es fa pels carrers de la vila.
L’acte del Desclavament forma part de la Processó del Silenci. Un grup de voluntaris preparen la imatge, que hauria de rebre el nom de Dolcíssim Nom de Jesús ja que era el seu nom antic. Aquests voluntaris preparen també els passos, l’escalina per a baixar el Crist (estrenat al 2017). D’altra banda els Armats es van concentrant i van encarrilant l’acte que arribarà al seu punt àlgid en la fosca a tocar a les 10 de la nit.
Els Armats entren a pas lent, fangant i picant llances a terra i acompanyats per cops de timbal i també per nenes vestides de Dolors, les tres maries i dones del poble.
Des de la fosca de l’altar Major es passa a llegir en català el Miserere i es passa a cantar en llatí els cants passats de pares a fills.
El sacerdot dona un cop a la fusta i el trompeter dóna un cop i el timbal acompanya...fins a tres vegades. Ressonen tres cops secs i espaiats del tambor. Es pengen les bandes blanques al creuer i el Sant Crist es baixada per unes escales col·locades des del cambril fins a l’Altar Major. El Sant Crist es posa en el seu Sant Sepulcre i s’inicia la processó pels Armats. Comença la Processó del Silenci on també hi ha una Pietat i una imatge Dolorosa.
La Processó finalitza amb una nova entrada a l’església on el prevere acull i agraeix l’acompanyament del poble.
El Diumenge de Resurrecció continua amb la celebració de l’Eucaristia i surt la Custòdia amb un tàlem portat per 6 dones. S’inicia la processó de l’Encontre on hi ha la Mare de Déu ataviada en blanc i blau cel portada per 4 homes. La Mare es troba amb el Fill, sonen campanes, comença el goig i la Processó de l’Encontre, el retrobament entre la Sagrada Forma de Jesús Ressuscitat que es troba amb la seva Santa Mare.
L’acte del Davallament i la Processó del Sant Encontre han estat declarats d’interès de patrimoni festiu de Catalunya.
Els fills i filles de la Granadella aprofiten per agrair a tots els granadellencs seguir viva aquesta herència, estima i missatge al llarg dels segles.  Visca la bella i antiga tradició, d’una festa que és de la Granadella, de les Garrigues i ara llegat del poble de Catalunya.

dissabte, de febrer 09, 2019

Ivan Romero i Sandra García pregonaran la Setmana Santa de Mataró 2019.


En el plenari de la Comissió de Setmana Santa celebrat, ahir divendres 8 de febrer, es presentava la proposta de pregó per aquesta Setmana Santa.

Ivan Romero i Sandra García han estat proposats i escollits per a fer composar el pregó d’enguany i que es farà el 30 de març a la parròquia de Maria Auxiliadora.

El format presentat és de dues persones, un format que no es veia a la ciutat des del pregó en parella fet pels actors Joan Pere ( actual premi Gaudí extraordinari) i Paco Morán ( que en pau descansi) a l’any 2005.

El pregó de Setmana Santa es va impulsar a la ciutat de Mataró de la mà de la Hdad. Ntro. P . Jesús Nazareno y Ntra. Sra de la Esperanza formalment l’any 1993, tot i que els anys anteriors van emular uns intents de pregó amb lectures a l’antic concurs de Saetas que es feia al Parc de Can Tuní.

Amb el temps, ha estat un nombre considerable de persones que han pregonat la Setmana Santa de Mataró i han fet amb aquest acte una crida a mantenir viva l’antiga i bella tradició, preparar-se a viure quelcom especial, així com preparar i motivar als confrares a continuar amb la vivesa del missatge.  També amb el temps el dia i l’espai han anat transformant-se i s’ha passat de l’obertura que es feia a la Matinal de Saetas el Diumenge de Rams, a un dia més especial i concret a la parròquia de Maria Auxiliadora.


Aquest 2019 els pregoners seran una parella formada per l’Ivan Romero i na Sandra García.

 
Sandra García actualment és presidenta de la mataronina Confraria del Sant Crist de l’Agonia. Una confraria que malgrat fundar-se més recentment, va jugar un paper moltactiu després de la Guerra Civil Espanyola per a recomposar confraries antigues, així com impulsar noves advocacions a la ciutat. Per aquest motiu, molts escuts de confraries mantenen l’emblema inicial d’aquesta confraria.

La Confraria del Sant Crist de l’Agonia, n’és l’òrganitzadora del Via Crucis de la Llàntia des de fa més de 30 anys, participa dels Via Crucis de Cerdanyola, així com de l’Interparroquial de la ciutat de Mataró, essent un dels actes més antics i vius a Mataró.

A més, Sandra Garcia, n’és una portant del Sant Crist, una de les altres característiques d’aquesta confraria que compta amb un grup de dones que se sumen en igualtat als homes portants.  També, amb anterioritat ha estat portant de Ntra. Sra. de la Esperanza.

Per la seva part Ivan Romero prové d’una família confrare. Des de petit ha viscut i crescut en l’entorn d’una germandat. Des de petit ja participava en les processons recuperades a la ciutat de Mataró com a penitent i a la temprança de 15 anys va fer el salt a fer de costalero de Jesús.
 
 Ha estat durant molts anys exercint aquesta funció fins que va ser escollit com a capatàs del pas de tro de Ntro. P. Jesús Nazareno i va prendre el relleu al 2014 estant al capdavant durant 4 anys. Des d’aleshores, continua essent membre de la Hdad. Ntro. P. JesúsNazareno y Ntra. Sra. de la Esperanza i és un dels ajudants de priostria, que en la jerga confrare significa persones que vetllen per la imatge i en tenen cura. 
 
Aquesta Hermandad, com altres confraries de la ciutat, té una amalgama plural d’activitats al llarg de l’any, destacant-ne algunes considerables com la Processó de Dijous Sant, Nit Morada al barri de Cerdanyola, l’impuls d’una Processó Infantil a Crist Ressuscitat el Diumenge de Pasqua o la de Creu de Maig, així com la de la festivitat de la Immaculada Concepció, entre d’altres.

El congrés de confraries ja és a tocar.


El 15, 16 i 17 de febrer Lleida acollirà el IX congrés de Confraries de Setmana Santa

Representats de confraries, germandats i congregacions s'aplegaran els dies 15,16 i 17 en una trobada plena d'activitats, conferències, comunicacions i actes culturals.
 
 
La Setmana Santa a Lleida a l'actualitat
Amb els primers anys de la democràcies van anar desapareixen les entitats i confraries que organitzaven els actes processionals. Abans però hi havia hagut alguns canvis i quedaven vius la Congregació dels Dolors, la Congregació de la Puríssima, Santa Llorenç i la Sagrada Família.
 
És a partir dels anys vuitanta algunes persones vinculades a la Congregació dels Dolors recuperen alguns Misteris, com el del Sant Sopar, i diferents associacions culturals de la ciutat van començar a engrandir la processó del Diumenge de Rams i del Divendres Sant
Aquestes associacions eren de tipus cultural i durant els Dies Sants acompanyaven els Misteris. Val a dir per exemple que hi havia associacions com la de Jaume I que s'organitza per a treure la Pietat durant la processó o l'associació de veïns de la Plaça de l'Ereta. Poc a poc es van anar sumant les cases regionals com la Casa d'Aragó, la Centro Galego.... entre d'altres.
 
I també es van sumar-ne d'altres moviments i cases regionals i poc a poc es va anar construint el model actual de la Setmana Santa de Lleida.
 
A principis del dos-mil agafa un impuls important i es recuperen processons de l'antigor importants amb nous accents i des d'una construcció molt plural i diversa.
 
Lleida al 2005 va constituir un Secretariat de Confraries que va tenir un important impuls però amb alguns alt i baixos. A partir del 2014 disposa d'un nou rumb i agafa una regularitat, legalitat en el registre d'entitats religioses del Ministeri de Justícia i amb el vist i plau de la Conferència Episcopal.
 
L'ajut entre confraries antigues i les nous, els pilars de les entitats culturals han conformat que la Setmana Santa de Lleida avui sigui una realitat, disposi d'un programa extens i divers i fins i tot un Via Crucis que uneix a tots els confrares, confraresses i amics de la Setmana Santa.
 
Tot i això i més ho podrem conèixer i viure conjuntament al proper mes de febrer.

divendres, de febrer 08, 2019

El salesià Rafa Juncadella ens ha deixat als 87 anys.

Rafa Juncadella
Rafael Juncadella durant la seva estad a Mataró va impulsar nombroses activitats, va realizar un gran tasca educativa, social i política i un gran vida reliosa a Mataró. Tot això el va portar a ser nomenat Fill Adoptiu de Mataró.
 
 
Fill Adoptiu de la Ciutat, va realitzar una intensa activitat religiosa, educativa, social i política a la ciutat
 
Al setembre de l'any 1970 va arribar a Mataró, on va residir cinc anys i va desenvolupar una intensa activitat religiosa, educativa, social i política. Va fundar el Centre Juvenil Salesià amb la finalitat d’acollir els joves del barri de Cerdanyola. El Centre va arribar a tenir més de 250 afiliats que compartien activitats lúdiques, culturals, esportives i religioses. Entre aquestes, destacaven les activitats solidàries, com les visites als hospitals, residències i les ajudes als més necessitats.

Posteriorment va ampliar el seu radi d’acció a tota la ciutat de Mataró i l’any 1973 va organitzar la primera campanya de recollida de paper i ampolles de cava (Acció 73) amb la participació de més de 500 joves arribats de diferents punts de Catalunya. Els beneficis de la campanya es van destinar a la compra del Local Social del Poble, a Cerdanyola i, més concretament, al carrer de València on, a partir de llavors, es van fer totes les reunions de les comunitats de veïns i les entitats sindicals i polítiques del moment. És per aquest motiu que l’any 1974 va ser proposat com a “Mataroní de l’Any“.

També a Nicaragua

A Nicaragua, a la ciutat d’Estelí i en el barri marginal de Boris Vega, ha creat diferents projectes com la "Casa del Adolescente", un espai destinat a impartir cursets formatius per a joves del barri on es puguin reeducar amb tallers de construcció, electricitat i informàtica. Aquest projecte es va poder dur a terme gràcies al suport del Col•lectiu de Teatre EPMA de Mataró i les ajudes del Fons Català de Desenvolupament.

Fill Adoptiu de la ciutat
A proposta de set entitats de la ciutat, el passat mes de desembre el Ple municipal va acordar per unanimitat concedir la distinció de Fill Adoptiu de la ciutat a l’activista social com a reconeixement a la seva tasca en defensa i promoció de les persones més necessitades de la ciutat i en reconeixement també de l’impuls i la col·laboració de diferents projectes socials destinats a millorar la vida dels desafavorits.

 Les entitats que van sol·licitar que s’atorgués aquest reconeixement a Rafael Juncadella són el Col·lectiu de Teatre EPMA, l’Associació Cultural Murciana Virgen de las Maravillas, l’Associació Cultural Valors, l’Associació artística Els Dimarts al Llimoner, l’Associació de Veïns de Rocafonda-l’Esperança-Ciutat Jardí i la Penya l’Esplanada.

L’any 2003, l’Ajuntament de Barcelona li va atorgar la Medalla d’Honor de la Ciutat de Barcelona per la seva lluita a favor de les persones i entitats de Nou Barris i la seva cooperació internacional.