Parlament de comiat a l'Àngel Rubio de Paco, 2020
A continuació us transcrivim el parlament que s'ha fet en nom de la Comissió de Setmana Santa en la cerimònia de Comiat de l'Àngel Rubio per part d'en Jordi Merino, en nom de tots i totes.
Unes exequies que s'han fet a la Basílica de Santa Maria de Mataró presidides per mn. Josep Rodríguez, concelebrat per l'Arxiprest de Mataró i amb la participació de familiars, amics i membres de la Comissió de Setmana Santa.
---------------------------
Benvolgudes, benvolguts,
En nom de la família Rubio de Paco, voldria apreciar la vostra assistència a l’acte de comiat de l’Àngel. I també la no assistència: han estat moltes les persones que –tot i volent- hem aconsellat no vinguessin per tal de complir les mesures i recomanacions sanitàries. Gràcies per la vostra col·laboració i comprensió.
Un comiat estrany, però familiar i acollidor; què comencem amb un record per a totes les víctimes d’aquesta pandèmia i mostrem la solidaritat amb les seves famílies. I donem gràcies a Déu que ho podem celebrar, i amb el compromís de quan tot això passi puguem fer un acte en la teva memòria i record molt més participat.
Gràcies als preveres que han dirigit aquestes exèquies i donen sepultura cristiana, i fer-ho en aquesta mil·lenària Basílica, que ha rebut i acomiadat a tants fills i filles de Mataró. Prop del Ciri Pascual i amb l’estendard els portants del Sant Crist sobre el seu fèretre.
Una Basílica que té en el presbiteri la bandera de la Comissió de Setmana Santa, que uneix a totes les confraries, germandats i Armats de Mataró i que ofereix la imatge del Sant Crist, a qui tant estimava.
Començaré indicant que poso veu a les lletres que m’acompanyen en un únic parlament i que remarcaran només algunes dimensions de l’amic que avui acomiadem, de moltes que tenia.
---
Ha estat un cop dur. L’Àngel ens ha deixat. Hem rebut mostres de condol d’arreu del país: de Tortosa, de Tarragona, de Reus, de Barcelona.... i les xarxes socials s’han omplert de fotos i comentaris.
Ha estat una Setmana Santa molt dura, va dir. No he pogut veure sortir després de 30 anys el Sant Crist el Divendres Sant i he hagut d’enterrar amics de les confraries i Armats.
Però, ha estat un temps més familiar, interior, de recollida i si que hi ha hagut Setmana Santa i Resurrecció. Però l’Anunci i celebració ha estat diferent.
Remarquem aquesta dimensió, perquè ell era sense cap mena de dubte un home de processons, de missatge al carrer. I li preocupava molt que no es perdés, que no morís, que la tradició fos viva.
En una de les converses que vàrem tenir vaig poder transcriure això que deia:
“No em fa por dir que sóc cristià, que sóc confrare i vull sortir del temple per anunciar-ho i fer present a Jesús i el seu amor per tots els carrers fent la catequesi més profunda.
I que a Mataró és viu intensament per Setmana Santa. Una Setmana Santa en forma de processons sent molt especial, intensa, peculiar i diversa com pot ser la Processó General de Mataró, Patrimoni Cultural, i que engloba l’amalgama diversa, la riquesa de confraries, germandats i Armat de Mataró.
I una Setmana Santa que recull el silenci, la bulla, el repicar de llances que caminen sense parar per anar a cercar al prendiment d’aquell que amb orgull carreguen el seu Senyor amb les espatlles, empenyen amb rodes, amb el cos, amb el costal...
Una Mataró que porta 30 anys de treball, però 400 anys de llegat confrare i dos mil anys de devoció cristiana.
Avui es reuneix la història, el nostre passat, el nostre present i vosaltres, joves confrares, vosaltres i els vostres fills i filles, sou el futur del caminar d’una història que no ha de tenir final”. Va etzibar.
---
I si alguna faceta caracteritzava a l’Àngel era la seva tossuderia. Un entestament dels vells capgrossos. I aquesta caparrudesa va permetre que ell, i alguns més aconseguissin recupera aquesta bella i antiga tradició a la nostra ciutat als anys vuitanta, quan van desaparèixer.
Avui dia li reconeixem, i no ens cansarem perquè gràcies a l’obstinació avui som una realitat.
Una realitat, amics, que com sempre deia s’ha de conrear i treballar durant tot l’any. I quan hom es fa confrare, ho és per a tota la vida, remarcava.
La Comissió de Setmana Santa li mostra la seva estima al nostre primer president i un dels recuperadors. Ets culpable en part de tot el que som avui.
Però no només això, va ser actiu durant els 34 anys de la seva existència fins a la darrera reunió, fins a l’últim plenari, com va inclús la seva participació en el passat més de febrer abans del confinament. – Mantingueu informat de tot, eh!
Però els que el coneixíem sabíem que la seva tossudesa era una cuirassa. Tendresa, amistat i senzillesa era el que sortia del seu interior. En el fons, un bon amic de sobretaules de sopar fins altes hores de la nit, i de debats eterns sobre els ets i uts de tot plegat. Perquè per a ell, les confraries, el cos de portants i treballar per a la Setmana Santa era una part central en la seva vida.
I acabava la conversa amb una pausa, caladeta al cigarret i la frase: Merino es gira feina!
I tornava a reviure i explicar el fet que el tenia marcat i que va el darrer moment que va alçar i aixecar el Sant Crist. – Vaig tremolar, la força ja no m’acompanya, quin dolor més gran després de 56 anys, no he pogut, no he pogut... m’he fet vell. I això obria la porta a tot tipus d’acudits dels presents per a fer desaparèixer l’angoixa.
I confio en els portants. Amic Ferran, aquest any no deixava de mirar-te quan vas fer l’aixecada per anar a la Processó General. Després de tants anys, tenies aquell vell confrare, hereu dels antics fusters de la Puríssima Sang vigilant com si fos el teu primer cop.
I dins aquesta realitat tan plural que hi ha a Mataró un dia li vaig preguntar que era ser un portant i va dir: Per a mi portar el Sant Crist és el millor de la Setmana Santa. És una penitència, una tradició, una ofrena... portar el Sant Crist t'aporta serenor, respecte, compartir, reflexionar en la via de la creu... En el meu cas, a més, hi ha un component emotiu de centralitat en la meva vida familiar pel fet de ser portant del Sant Crist, el meu fill també va ser portant en vida.
Perquè la seva devoció era forta. I aquest moment era tant dur com el tatuatge que portava imprès al cor del fet d’haver d’acomiadat molt anys ençà a un fill.
I avui aquest Sant Crist, que presideix el Via Crucis de la ciutat el Divendres Sant, un Via Crucis que es remunta a més de 3 segles ençà, et protegeix i t’ampara amic Àngel.
Però no només ens quedem en els portants, també recordem va facilitar molt l’erecció de la Coronació d’Espines a Sant Pau, qui li va reconèixer la presidència de germà gran honorífic, va implicar al meu pare per a que crees la Hermandad de Ntro. P. Jesús Nazareno y Nuestra Señora de la Esperanza, i molt més....allà al cel no s’avorriran pas quan es retrobi amb en Llinàs, en Peláez, en Rovira, en Banchs, amb en Palomer, en Puig, en Morcillo, en Merino... i molts altres quan facin realitat la trobada amb el Pare i es retrobin amb la vella història d’amor que durant tants i tants anys van explicat pels carrers d’aquesta ciutat.
Qui us diria que allò que vàreu començar, tindria aquesta volada.
Amics i amigues confrares, aquest és el llegat que ens han deixat. Un llegat ple de responsabilitat. Recordem el missatge, altracop.
Amic Àngel, qui et diria que aquelles portes que vas gaudir veure obrir al 1990, ara s’obririen també per acomiadar-te.
Quin gest més maco.
Àngel, que els àngels t’acompanyin a la Casa del Pare. Però que abans facin una paradeta a Galícia per a veure al Sant Apòstol, qui deies et donava sempre un any més de vida.
Àngel, brilli per a tu el llum etern d’Esperança en la Ressurrecció.
En nom de la família, a qui tant estimen, a qui ens posem al servei, i li donem gràcies per deixar-nos tant de temps l’Àngel, donem el dol per acomiadat.
-------
Més informació:
PREGÓ SETMANA SANTA 2017
SR. Ángel Rubio de Paco, 25-03-2017
VII PREGON DE LA JUVENTUD DE LA DIOCESIS DE BARCELONA
Vista General de Santa Anna de Barcelona durant el pregó. |
Acompanyament de l'Agrupació Musical Captiu-Dolors de Mataró. |
Mn. Carlos Barba,
Què és una processó? No és una invitació sortir al carrer en processó per a que ens segueixin? Per a coneguin a Maria i al seu fill?
- La importància de la formació confrare.
- La pietat popular
- Laïcisme contra les processons
- Presència viva i nova evangelització.
- La confraria és la pràctica de la caritat cristiana.
- Crist és present a les processons.
- Frase:
CONFERÈNCIA DE SETMANA SANTA DEL SR. JOSEP IGNASI GASULLA
Si esculls el món, quedaràs sense amor, però si esculls l’amor, conqueriràs el món.”
antes que la lengua os falte,
no os desciendan de la cruz
sin hablarme y perdonarme. (1)
PREGÓ DE SETMANA SANTA 2013 DE MATARÓ. SR. JORDI MERINO
A continuació us oferim la transcripció del Pregó de Setmana Santa 2013 realitzat pel pregoner Jordi Merino el Diumenge de Rams, 24 de març. en el Parc de Can Tuñí.
Jordi Merino durant el pregó a l`'amfiteatre del Parc de Cerdanyola, Can Tuñí |
En ese primer momento, mi postura fue una negativa inicial y al mismo tiempo propuse una serie de nombres de personas que trabajan y son elementos centrales del mundo cofrade catalán y mataroní. Pero no fue un cierre, sino una denegación de satisfacción y porque eso que una sola persona sea el elemento visual que abra la Semana Santa me embrollaba en cierto modo. El mundo cofrade catalán y de Mataró no es una sola persona, es un grupo numeroso, vivo, y cohesionado. ¿ Y eso como lo puede expresar uno solo en un pregón?
Por ellos, yo quisiera decirles a los que están frente a mí, y que me están escuchando, que entre los presentes están todos los que pregonan y son para mi importantes pregoneros de nuestra expresión de fe, que son todos y todas ustedes.
Pero no son pregoneros de una expresión artística, que toca por calendario; sino que ustedes son pregoneros de una fe, de un modo universal de vivir i sentir la Pasión de Nuestro Señor. Pregoneros de una expresión que se expresa públicamente a nivel primoroso, exquisito y musical, pero que al mismo tiempo se expresa de formas diversas: íntima, austera, plateresca, barroca, elegante, humilde, cantada, en grupo… de forma religiosa, y que conforma e imprime vuelo a lo largo y ancho de nuestra ciudad la fe y expresión de un pueblo.
Pero aquí me tienen, ciertamente avergonzado porqué están frente a mí, y me gustaría oír todas y cada una de sus vivencias, aprender de sus experiencias y compartir este momento.
Daros a todos y todas las gracias por designarme de vuestra semana santa, este humilde pregonero.
II. LA SETMANA SANTA DE MATARÓ
A les poques setmanes germandats i confrares de les illes Canàries, de Valladolid, Saragossa... volien conèixer que estava passant a Mataró. Tothom en parlava com exemple de rigorositat, treball i pluralitat. És més, l’editor de la prestigiosa revista Pasos de Arte y Cultura es va personificar a Mataró. Volia conèixer la joia del barroc català, la capella dels Dolors, però sobretot les vives confraries. Com podia ésser que en una península on hi ha una llarga tradició confrare i amb majestuoses expressions artístiques i religioses es parlés de la Setmana Santa de Mataró?
A la pregunta alguns deien que Catalunya disposa de processons com la del Sant Enterrament de Tarragona, Reus, Girona que pot ser qualsevol dia siguin patrimoni immaterial de la humanitat; però el que havia passat a Mataró no era l’habitual. Un lloc on van desaparèixer sorgeixen amb una expressió tan plural, tan diversa, que combina els elements més austers, casolans, tradicionals de l’expressió catalana i mataronina amb l’expressionisme carregat, popular, llampant d’altres tradicions. Aquesta es la vostra cohesió, la vostra expressió i el fet de tenir una de les millors processons on tot s’aplega. Això, és el ens agrada de vosaltres, el vostre model Mataró.
Però... nosaltres tots ens coneixem, amb prou feines i ensurts hem treballat tant i tant que mai hem cercat ni això ni cap mena reconeixement; però així ha esdevingut. Model d’agermanament, unió i desitjo que de futur. Amics i germans de les altres confraries que feu, i ho fem possible us saludo i us felicito públicament.
Enguany la Comissió de Setmana Santa de Mataró ha estat galardonada amb el premi Inmaculada que atorga el Consejo General de Hermandades y Cofradías en un acte conjunt amb l’Ajuntament de Barcelona. És una menció d’honor a persones o entitats de reconegut prestigi confrare internacional o nacional. Enguany ha estat Mataró. Però ha estat Mataró perquè disposa d’un grup humà que és la Comissió de Setmana Santa.
Aquí vull fer una petita menció al meu company de viatge des del 2001 quan conjuntament vàrem decidir co-presidir i liderar la Comissió de la mà dels que ho havien començat i dels que havien de venir. Quina responsabilitat compartida amb en Jesús Moya Ocón, un amic, un confrare, un alter ego que ha aportat a tots i totes aquest element de formació espiritual, d’aquesta cosa, d’aquesta cosa que ens surt a tots i que no sabem descriure! I com no, als 38 homes i dones que formen la Comissió. Els meus millors desitjos.
En aquest any també, i requereix un susdit en majúscules, el Ple del Consistori de la Ciutat de Mataró - òrgan de representació de tots i totes - ha declarat la Processó General com a Patrimoni Cultural. Quin honor, quina responsabilitat, quin bé per al nostre llegat i per al de la ciutat.
Setmana Santa expressió de fe, fenomen espiritual, religiós, però també un esdeveniment social i artístic que ja forma part dels costums, els ritus i la història local.
Però, amics confrares, això no és un aturador. Sabem que això fa gran, però ens ha de donar un to major d’adustesa, de severitat, de serietat..., com sempre hem cercat. I com no elegància i gaudiment amb el que fem, per a qui ho fem, i com ho fem. Enhorabona a tots i totes, gràcies als nostres representants i això ens ha de fer continuar amb més fermesa i treball. Som historia viva de la ciutat, que no es recent, i que es remunta a més de 400 anys ençà.
Per molt anys així sigui! què visqui la nostra tradició! Què visqui la nostra expressió!
III. LES CONFRARIES A MATARÓ. SER CONFRARE AVUI.
Agafant el facsímil d’altres vegades podríem dir que la nostra Setmana Santa és com l’aixeta de la font de la plaça. Potser l’aixeta s’ha rovellat, o és vista rovellada per als que passen. L’aigua de la font ja no raja com el passat, però borbolla. És un aigua que no escampa, que no mulla ni esquitxa al que només vol passar. Només en els dies assenyalats l’aigua raja amb més intensitat, però tampoc mulla a qui no vol.
Però... mirant-ho amb més detall, en el cas de Mataró el format de l’aixeta no és gens rovellat... i l’aigua, no para... i és molt més que un petit rajolí. I és un aigua que té gust, que està fresca...
Doncs, això és la Setmana Santa de Mataró, aigua viva, aigua de vida, aigua de la set bon Samarità. I no es busca mullar a ningú, sinó només fer allò que ara en diuen nova evangelització... tot i que fa més de 400 anys que practiquem en l’espai públic. És una estació de penitència, però també moltes, moltes coses més.
Les confraries són alguna cosa més, són un espai de germanor, de suport, d’un treball silenciós, desinteressat i per als que més ens necessiten.
Ser confrare es sumar en la fe, però també és formar part d’una família que pots passar mesos sense veure, però davant qualsevol problema, adversitat o recerca d’estima, la família respon. Potser no et pot ajudar massa, però posa el seu temps i el seu cor a la teva disposició per fer més portable el teu pes.
I aquest cor, és el que fa cada un dels 32 actes processionals i litúrgics que es fan a Mataró siguin la millor processó del món. La feta amb les ganes, la il·lusió i el cor, per tant la millor processó la meva, la del cor.
IV. LA MEDALLA COFRADE.
Aquí tienen mi medalla. Un símbolo externo y público de pertenencia a una familia cofrade, y de orgullo de formar parte de ella.
No es la primera medalla, ya que este no es el escudo original de la Hermandad. Pero así como la Hermandad ha ido creciendo también lo ha hecho su escudo cuando la Asamblea General de Hermanos y Hermanas aprobó éste propuesta del que les está hablando y diseñado con la ayuda de Juanlu Casado. De eso hace ya muchos años.
Pero muchos más años, lleva esta Matinal de Saetas que en esta edición cumple sus veinticinco años. Aún se recuerda a muchos de los presentes poniendo sillas, buscando cantaores y cantaoras de prestigio, y crear un espacio de encuentro previo a la Semana Grande. Veo entre los presentes a más de uno, pero permítanme acordarme de aquéllos que no han podido llegar hasta hoy por la llamada del cielo.
En el escudo de la medalla hay algunos símbolos que nos identifican como Hermandad.
V. NAZARENO
Nuestro Padre Jesús Nazareno que es llevado al sacrificado y duro estilo costalero, imitando la tradición de la ciudad hermana.
El capataz toca el llamador y estremece ¨ni un quejio, a este valientes” y los 24 hombres unísono se convierten en los pies de Jesús. No son valientes, no, son hombres entregados a la fe y que en esos momentos comparten la pasión de Jesús mediante su sacrificio, esfuerzo y que han hecho que sea uno de los símbolos característicos de nuestro estilo procesional.
Desde aquí esta remembranza a los 24 hombres, y permitan a este pregonero ser reminiscente y hacer alusión directa. Costaleros de Jesús. Costaleros de Jesús a este!
VI. MARIA SANTÍSIMA DE LA ESPERANZA.
La esperanza, ese valor que últimamente ha cogido una fuerza tremenda. Sobretodo porque parece ser más que un valor el único recurso que les queda a muchos y muchas que se sienten amenazados por esta crisis económica, social y cultural, y dónde las familias han visto incrementar sus privaciones, su entorno se ha empobrecido, y los pocos escudos sociales que funcionaban en el pasado se están deteriorando, y los están deteriorando.
Esta Semana Santa nos sirva para hacer nuestra estación de penitencia, ser más nazarenos, más vigueños y pedirle a nuestra Madre y a Jesús nos ayude, pero sobretodo ayude a esas familias que han visto minorizar su bienestar. A cambiar este sistema que se ha convertido en antisocial, injusto, insolidario y poco humano, todo lo contrario que fomenta un buen cofrade. En estos momentos la fe, nos ha de ayudar, pero también la acción a través de nuestro trabajo en pro de quién más nos necesita.
Nuestros valores han de coger fuerza, valores como la Esperanza, nuestras manos y tiempo, el valor del ímpetu, la rigurosidad, el desinterés y ayudar a los que nos necesitan. Estos valores han de encontrar la centralidad en nosotros, pero también en esos que dicen que trabajan para que este momento sea menos dramático y pase lo antes posible.
Y Nuestra Señora es porteada por esos hombre y mujeres que con impulso y arranque procesionan esa talla de uno de los últimos vivos de la escuela jerezana, Martín Richarte y en su paso de palio sevillano de Manuel de los Ríos.
Aquí es momento obligado de referencia a sus portadores y portadoras. Y no procede pasar de puntitas; se merecen una evocación singular. Agradecer su entrega y trabajo cofrade.
Rodean las mandorlas de la medalla una hoja de palma, símbolo del inicio de la Semana Santa i evocación de la entrada triunfal de Jesús a Jerusalem, y por una hoja de mata, símbolo de la ciudad de Mataró.
En medio un ancla, pero no de ciudad marinera, que lo es; sino el símbolo de firmeza que vara la fe en la Esperanza y la firme seguridad en Dios.
Y este escudo es llevado por todos los cofrades, sea cual sea su condición o el rol que ocupa en el sequito procesional que va des de la Cruz de Guía hasta la banda de música.
Y como no, un momento de dedicación a las camareras y hermanos mayores que nos han precedido y a todos los que suman y han entregado una parte de su tiempo, su familia, y su vida a esta, nuestra Hermandad. A ellos el máximo honor porque nos han recordado la importancia de ser cofrade hoy y a no decaer.
Ya concluye el pregonero, que comience la matinal de Saetas, que comience la Semana Grande. Espero y deseo que mis palabras os hayan servido para adentrarnos en esta semana, que hoy se os ha anunciado.
¡Viva nuestra semana santa! ¡viva nuestra hermandad!