Quadre d'honors

En aquesta secció, igual que en d'altres espais, volem deixar menció de la petjada d'algunes persones que han format part de la nostra tradició i llegat. 

Ells i elles també van ser recuperadors i van treballar per la nostra Setmana Santa. Ens manquen moltes persones en el passat i molts anònims en el present. 

Així només aquí en mencionem alguns, de la molta bona gent que hi ha hagut.  Gràcies. 


 En agraïment i reconeixement als germans i germanes segons anys de la crida a la Casa del Pare. A sota trobareu una petita biografia de cadascú.

-          Francesc Xavier Peláez i Sanfrancisco (1940-2012)

-          Ramón Morcillo Martínez (1944-2012) 

-          Mn. Mariano de la Crux (+2013)  

-          Amadeu Llinàs (1947-2014)

-          Antonio Reina (+2016)

-          Josep Maria Herrero Vidal (1937-2018)

-          Bernardo Álvarez Villajero (Bernat) ( 1965- 2019)

-          Antonio Merino del Olmo (1949-2019)

-          Joan Rovira Viñas (1967-2020)

-          Josep Maria Palomer  Julià (1937-2020)

-          Àngel Rubio de Paco(1944-2020)

-          Lluís Juvinyà i Colomer(1941-2020)

-          Ezequiel Bermúdez (1944- 2020)

-          Encarnación Sánchez Cano (1956-2020)

-          Guillermo Cortijo Villanueva (1941- 2021)


-----------------------------------------------------------------------------

  • Francesc Xavier Peláez i Sanfrancisco (1940-2012)

 En Francesc Xavier Peláez va ser un dels membres històrics dels Armats de Mataró, en va ser un dels referents durant anys i va ostentar el càrrec i responsabilitat de Capità Manaia durant 47 anys.
Cartell de la Passió de Mataró.
La seva incorporació a la secció dels Armats va ser des de molt jove, al 1954 com a soldat de la tropa mentre era estudiant dels Maristes. A l'any 1962 va ser escollit capità manaia i  va estar ocupant aquesta posició fins l'any 2009 quan va ser substituït per en Jordi Romagosa.
Una altra imatge típica amb la frase "Endavant Armats"
En el seu historial cal destacar que va ser president de l'entitat als anys vuitanta i durant molts anys va representant el paper del Centurió Romà a la Passió. Un dels cartells de la Passió el va immortalitzar  i es va convertir en una de les icones pictòriques de la Setmana Santa mataronina.
En "Peláez" com era conegut popularment, va imposar un estil propi a les desfilades dels Armats. Va recollir l'essència i tradició dels passos, la formació, les evolucions... i que va fer que fossin nomenades com a patrimoni històric de la ciutat de Mataró.
Va viure, com els seus coetanis, la lamentable supressió de les processions a la ciutat de Mataró i els anys del silenci, o les anades a Sant Andreu de Llavaneres.

Després de la recuperació de les processons al 1986 va treballar de valent per tal que no es perdés la tradició, l'estil de Mataró i que els nous accents i escenaris es combinessin amb el llegat de la ciutat. Es va convertir en un dels referents de la Setmana Santa de la ciutat tant per la seva imatge pública com per la seva defensa de la unió de totes les confraries, germandats i Armats en un grup que fomentés la tradició, la celebració de la Passió i la Resurrecció de Jesús, així com l'estima a la Mare de Déu.

La seva frase "Endavant Armats" que sempre deia al iniciar els actes dels Armats, es va convertir en l'acte d'inici de la Processó General de Divendres Sant, on el capità manaia demana permís al consiliari de la Comissió.

Va ser acomiadat per familiars, amics i la tropa el 13 de juny de 2012 al tanatori de Mataró, després de patir una llarga malaltia.
Quadre que li va regalar la Comissió al 2011 quan va anunciar que no continuaría per motius de salut en la Comissió de Setmana Santa.

  •  Ramón Morcillo Martínez ( 1944- 2012)

Ramón Morcillo a la Processó de Maria al Peu de la Creu 2006.

Va morir el dia 3 juny de 2012 a l'edat de 66 anys. El funeral va tenir lloc al tanatori de Mataró de el dia 4 de juny de 2012. 

Ramón i la seva família van participar activament dels primers anys de la creació de la Germandat de Jesús Captiu i Nostra Senyora dels Dolors i en va ser actiu fins al final de la seva vida. Persona orgullosa de la seva pertenència al món confrare sempre en parlava obertament i arrossegava a d'altres persones. 

També va ser portant del Sant Crist alguns anys en els moments de la recuperació de la Setmana Santa de Mataró.

Quan ja no va ser portant o portador, es feia càrrec del Servei d'Ordre de totes les confraries on participava la seva germandat. El seu bon saber, educació i devoció el feien un gran home. 

  • Mn.  Mariano de la Cruz (2013)

Acte de comiat de mn. Marià de la Creu.
Mariano de la Cruz ( conegut també de major com a Marià de la Creu) va ser un religiós nascut a Casas de Don Antonio de Cáceres que va aterrar a Mataró a principis dels anys vuitanta i es va fer càrrec de la parròquia  de la Sagrada Família de Cirera.

Allà es va trobar amb un moviment de gent que estava treballant per impulsar les processons a la ciutat de Mataró i els va donar aixopluc, convertint-se en el consiliari de la Germandat Ntra. Sra. de la Soledat.

Entre d'altres, va impulsar la necessitat de treballar conjuntament, es va convertir en un gran defensor de les confraries i impulsar actes de convivències i sortides. Aquest rol però, li va generar alguns problemes amb d'altres preveres que no acabaven de veure bé aquest impuls.

El suport i assessorament a les confraries que anaven naixent va fer que moltes de les persones que s'afegien a les persones de les antigues confraries tinguessin clar que calia un treball conjunt i seguir un bon camí i formació.

Els seus problemes coronaris el van apartar d'aquesta funció i malgrat passar a un activitat pastoral més relaxada i contemplativa, sempre tenia present a les confraries i sovint revia visites d'aquells amics i companys de viatge.

Aquest pastor de Déu, va ser acomiadat a la Basílica de Santa María el 23 de març de 2011.

  •  Amadeu Llinàs (1947-2014)




L’Amadeu Llinàs va ser una persona molt vinculada als Armats de Mataró. Era membre d’una nissaga familiar d’Armats i fill de l’avi Marcel·lí Llinàs (e.p.d.), qui va participar de la recuperació de la tradició dels Armats i en va anar conformant l’actual entitat sobretot, passant de la secció dels Dolors als Armats de Mataró.

L’Amadeu Llinàs va ser un referent de l’entitat durant molts anys i en va ocupar nombrosos càrrecs de responsabilitat.  De fet amb 7 anys ja va començar a desfilar  als anys seixanta i va ocupar diferents llocs a les formacions ( portant destral, estendard, bombo, timbales,  soldat de llança, decurió, cap de banda, escorta...) juntament al seu germà Manel (e.p.d.) i Jordi.  Va ser premi Armat el 1984.
De més gran va passar a ser integrant de la Junta Directiva durant molts anys  i va viure moments complicats com la supressió de les processons a la ciutat, però també fets notables com les desfilades a Roma, l’impuls de les processons, la nova seu de l’entitat, la declaración de patrimoni cultural....
També va ser impulsor de la Passió dels Armats des dels seus inicis des de l’Esplanada de les Caputxines fins al pati de la Presó sent director en nombroses ocasions i en d’altres fent de Judes.
A l’any 20113 va ser banderer d’honor, on va rebre un gran homenatge per part de tots els Armats, després d’un any dur on va haver de deixar, després de 60 anys, de desfilar a les processons de la ciutat.  Així els hi va transmetre als nous armats a qui volien continuessin una tradició familiar i una gran passió de la ciutat de Mataró.

  •   Antonio Reina (+2016)

Antonio Reina abans de la processó de Divendres Sant a l'any 2004

 Membre molt vinculat a la imatge del Nazareno de Mataró. De família confrare i d'origen murcià, va treballar des del silenci i el suport a l'impuls d'aquesta devoció al barri de Cerdanyola. 

Tot i la seva discreció, era un suport per a tots els costaleros en cada processó ja que era un incansable devot a la imatge, a la qual sempre acompanyava en qualsevol acte des del principi fins al final. Tothom el recorda per les seves rialles i somriures. Nota de condol.  L'any 2019 la Hermandad Ntro. P. Jesús Nazareno y Ntra. Sra. de la Esperanza li va atorgar la menció Fidelitas per la lleialtat a la confraria i a la fe.

  • Josep Maria Herrero Vidal (1937-2018)

Josep Maria Herrero a la Setmana Santa de 2006.
Va ser un Armat de Mataró. Va passar a ser un armat sènior, però sempre actiu a l'entitat amb les tasques de secretaria i arxiu. Durant més de 60 anys va ser soci dels Armats passant dels bons moments abans de la desaparició de les processons, al nou impuls i sent un membre actiu de nombroses juntes a l'entitat. Darrerament va compilar molta informació històrica i dels armats i manaies de Catalunya.

Quan va deixar de desfilar va ser l'encarregat del Servei d'Ordre amb la Processó General dels Armats.  Coneix aquí més d'ell en la web dels Armats.  Va ser cridat a la casa del pare el 13 de desembre de 2018.

  • Bernardo Álvarez Villajero (Bernat) ( 1965- 2019)

 Bernardo ( també conegut com Bernat), va ser membre de la Confraria de Jesús Captiu i Ntra. Sra. dels Dolors.
Veí del barri de Rocafonda era força conegut perquè sempre anava passejant pel carrer amb un creu al davant i sovint anava amb alguna medalla d'algun Sant.  Sempre obert a conversar i sempre amb un somriure que li omplia la cara, malgrat anar arrossegant una dura malaltia durant molt anys.
Sempre que la salut li deixava estava a la Casa Germandat ajudant amb el que fos, dins les seves possibilitats i limitacions, i era una de les cares visibles en el dia a dia.
També era vist sempre a la sortida de les processons i acompanyava fins on podia. I al no poder continuar sempre deia, " quina alegria més gran veure a la meva Verge o al meu Captiu sortir en processó".
També va ser molt actiu al cor de Sant Josep.



  • Antonio Merino del Olmo (1949-2019)

 
Antonio Merino del Olmo,
durant la processó de  Divendres Sant de Mataró 2014
El 8 d'octubre de 2019 va morir després de molts mesos combatint contra una malatia l'Antonio Merino.  Va patir tot sèrie de problemes de salut a la seva darrera etapa de vida però de totes en sortia i les superava, menys la darrera que li va anar apagant la vida.  Malgrat això el darrer any, i la malatia que patia, va participar de tots els actes processionals des del principi fins a la fi amb la seva Hermandad y familia.

L'Antonio de petit ja participava dels actes processionals i de les Festes de la Santa Creu ( Crist del Humilladero) al seu poble natal de Torremocha, Cáceres.  De jove, gràcies al seu matrimoni amb Isabel Noé, va participar algun cop dels cossos de portants del Sant Crist de la mà del seu cunyat.
D'allà tenir coneixement i amistat amb els recuperadors de la Setmana Santa als anys vuitanta i de la mà del sr. Ángel Rubio, entre d'altres, va crear la secció del Nazareno a la Comissió. L'any 1987 constituïen la Hermandad Ntro. P. Jesús Nazareno de Mataró essent el primer Hermano Mayor.
Va participar de la primera etapa de la Comissió de Setmana Santa fins a mitjans dels anys noranta. A l'any 1998 va ser el padrí de Nuestra Sra. de la Esperanza i n'era fins a l'actualitat. Deixa una nissaga de confrares, entre d'altres el seu fill Jordi, qui és membre la Comissió de Setmana Santa des del 2001, o la seva dóna Isabel Noé molt vinculada a la Hermandad Ntro. P. Jesús Nazareno y Ntra. Sra. de la Esperanza.

Molt més sobre Antonio Merino:


  • Maria Esgleas, vídua de Manuel Puig (+2020)


Maria, popularment coneguda com "La Carbonera", era una veïna de Mataró que va donar suport en la recuperació de les processons de la ciutat als anys seixanta. Juntament amb el seu marit, Manuel Puig (d.e.p.), varen ser unes de famílies que van donar aixopluc  a mitjans del anys vuitanta a aquell moviment incipient que volia recuperar i posar en valor les tradicions de Setmana Santa. 

Va col·laborar en la incipient Comissió de Setmana Santa i la seva casa al Camí Fondo en mes d'una ocasió va servir de punt logístic i de trobada també per a les confraries i germandats que es van anar creant. 

Personalment, va intercedir per tal que les imatges de Ntra. Sra. dels Dolors primer, i després Ntro. P. Jesús Nazareno poguessin ésser beneïdes al convent de les germanes Caputxines en un moment on no es trobava lloc ni espai per a fer-ho. 

A casa seva seva va arribar de matinada el primer Nazareno, i allà va estar-se uns dies per a passar després a casa d'una altra veïna del carrer de les monges. 

Amb posterioritat va estar vinculada a la Confraria de l'Oració del Senyor a l'Hort fins als seus darrers moments i fins que la salut li ho va permetre.

Des de la Comissió mostren el nostre agraïment i demanem que brilli per ella la llum de l'esperança en la Resurrecció.

  • Joan Rovira Viñas (1967-2020)



En Joan Rovira era fill de Mataró. Molt conegut per ser un dels regents de la botiga d'arts i manualitat Rovira  Viñas del Carrer d'Argentona,  un gran conversador, però també per a ser membre actiu dels Armats de Mataró des de sempre, i darrerament de la Passió.  Durant els darrers anys n'havia estat el director artístic, i entre d'altres va procurar que la Passió de Mataró estigués a la Federació de Passions de Catalunya.

Va entrar als Armats amb 12 anys de la mà del seu pare, i any rere any participava de forma activa a les desfilades i als actes de Setmana Santa.

També tenia altres participacions en la vida cultural i teatral de la ciutat, com va ser amb les col·laboracions amb la Sala Cabanyes en tant que actor. 

Des de l'any 2017 era president dels Armats de Mataró fins al dia del seu comiat.  

Des de feia anys també era membre actiu de la  Comissió de Setmana Santa i havia treballat, com d'altres, en anar dignificat actes com el de la Processó General de Divendres Sant.  També era un gran conversador de sobretaula. 

També era popularment molt conegut atès que era el mestre de timbals de la tropa  i el seu estil, corpulència física juntament amb la seva característica barbeta i  l'entranyable serietat el convertien en una de les insígnies de les desfilades i actes processionals. 


Molta més informació sobre en Joan Rovira: https://elsarmatsdemataro.blogspot.com/

  • Josep Maria Palomer  Julià (1937-2020)



En Josep Maria Palomer va ser un notable actiu de la recuperació d’aquesta bella i antiga tradició a la ciutat a la segona meitat dels anys vuitanta i impulsor a principis dels noranta.

L’any 2016 va ser reconegut per la Comissió de Setmana Santa, durant l’acte d’homenatge a totes les persones recuperades i impulsores de les confraries i germandats després de la seva desaparició, i se li va fer entrega de l’escut i primera medalla de la Comissió davant de l’altar del Roser de la Basílica de Santa Maria.

Actualment era president honorífic de la Confraria de l’Oració del Senyor a l’Hort, entitat a la qual sempre havia estat vinculat des de petit. Del 1995 a l'any 2011 va custodiar el pas antic de l'Oració a l'Hort. 

 Podreu consultar la història del pas i la custòdia aquí.


  • Àngel Rubio de Paco(1944-2020)


Sempre deia que van ser temps difícils. Deia que en aquell moment algunes reunions s’havien de fer gairebé de forma secreta a casa seva o a la fusteria d’en Banchs, i poc a poc es va anar gestant la Comissió de Setmana Santa de Mataró.
El 1972 va entrar a formar part del cos de portants de Santa Maria, participant de forma activa durant tots els Via Crucis Quaresmals. 
 
També va començar a col·laborar amb el de Sant Josep i en el Via Crucis interparroquial de Divendres Sant.Com va dir en el pregó de 2017, estava convençut que li va donar forces a per a entrar en aquest món de les confraries i que estaria fins els darrers alés amb més de 58 anys de trajectòria.Segons deia i recordava, eren temps de fusters, de vells confrares, de portants de tota la vida, d’antics confrares i una cossa de tossuts com en Bonaventura Blanc, en Vicenç Cornellà o Miquel Banchs.
 
 El 1985 va haver un petit canvi a Llavaneres atès l’impuls que estava agafant i comptava amb dos Sant Crist i es va apostar per a també participés el Natzarè del Centre Catòlic, que portava 15 anys amagat.  Durant un any van estar treballant, discutint i debatent per tal que a Mataró pogués sortir el Natzarè i algunes altres imatges per a l’any 1986, però no va poder ser.
 
Recordava que aquest moment va ser molt intens per a ell perquè li tenia molta devoció a aquesta imatge que va ser la primera que el va portar, i a més era una antiga imatge de la ciutat de Mataró.

El recorregut confrare de l’Àngel Rubio va començar l’any 1964 en tant que confrare i portant de Jesús Natzarè del Centre Catòlic. 
Va viure els anys convulsos de la dècada dels 70 quan les processons van desaparèixer a Mataró i va ser un gran impulsor i recuperador de la Setmana Santa Mataronina.Durant aquest anys, la seva amistat amb alguns armats i amb mn. Gonzàlez Agàpito el va portar a col·laborar també a Sant Andreu de Llavaneres on molts confrares de Mataró hi participaven des del 1981.

En aquest any, ell va jugar un paper central ja que a Mataró hi havia un gran debat – que va durar anys- entre una postura que no considerava pertinent la recuperació i restauració de les antigues processons, d’altres que es mantenien al marge i no s’oposaven i la postura que ell defensava amb més gent per tal que es fessin realitat a la ciutat. Com anècdota, sempre deia que en una homilia el rector de Sant Josep li va dir la frase lapidaria: “A Mataró hi ha àngels que són dimonis!”

Els records d’aquests temps convulsos sempre el van acompanyar. Sovint els posava en debats i sopars, el que mostrava les gran energies i temps que va dedicar en aquell període de la seva vida. -Van ser anys molts durs; però me n’alegro avui poder-ho parlar amb rectors i consiliaris, a qui considero els meus amics i agraeixo la gran tasca que fan amb les germandats avui.
L’any 1986 va participar juntament amb un grup no tan nodrit de persones de la primera processó de la recuperació a Mataró. Van processionar amb la imatge d’un Sant Crist i l’Oració del Senyor a l’Host.
L’any 1987 agafaria embranzida la processó de Divendres Sant amb la participació del Natzarè, la Mare de Déu dels Dolors i una imatge  de Santa Teresa que es va vestir de Soledat.
La seva feina va fer per exemple que el Natzarè passés a ser una secció de la Comissió i ja a finals de 1987 a constituir-se en germandat, feina que li va passar al seu amic Antonio Merino.  
Poc a poca la Setmana Santa de Mataró va començar a créixer amb el Via Crucis de la Llàntia a mans d’en Salvador Domínguez i les processons que van anar omplint el calendari, així com la recuperació d’antigues processons i antigues confraries.
En els seus records, sempre deia que aquells temps eren d’essència, de molta humilitat i senzillesa; però amb molta feina i devoció també al darrera.  
Sempre explicava una emoció que li clavar al cor, quan unes persones al passar amb el Sant Crist es van posar a mirar el rostre amb silenci i una d’elles es va posar a plorar. No sabia que pensaven ni quina emoció els recorria, però tot havia valgut la pena.  Inclús aquelles emocions de gent nova, que no havien conegut les processons antigues de la Mataró de l’antigor, que es posaven a plorar recordant- potser- el seu poble natal i fins i tot, alguna persona que cantava a peu de carrer.

Va ser el primer president de la Comissió de Setmana Santa. Anys després va arribar a dir que per ell, la Comissió era la mare de totes les confraries perquè gràcies a aquesta Comissió es va confeccionar un espai, un paraigües i un espai de suport per a l’impuls.
I aquella Comissió, que ara suma 34 anys, en el primer temps era una fórmula legal però amb el temps va arribar a ser el nexe d’unió per a que el missatge continués. Sempre treia aquesta frase quan hi havia alguna reunió de treball un pel tensa o alguns joves que no havien viscut aquella etapa escombraven cap un lloc o d’altre amb els seus posicionaments.
L’any 1990 va ser un any especial, mencionava. Per primer cop, després d’anys de sortida de Caputxines, van tenir l’autorització per a iniciar la Processó General de Mataró des de la Basílica de Santa Maria.


I poc a poc, la Setmana Santa de Mataró va anar creixent. Molt diferent a la dels seus records de joventut. Ara era més plural, diferents, amb molts accents, amb músiques diferents, present també als barris... però totes amb el mateix missatge.
Tot i que després d’ell van passar altres presidents i responsables, la seva vinculació a la Comissió de Setmana Santa sempre va ser activa.
Només va estar uns mesos separat per motius de salut l’any 2016. Però era un incondicional de totes les reunions, plenaris i actes de les confraries i germandats.
L’any 2013 va viure com el Ple de la ciutat de Mataró reconeixia la Processó de Divendres Sant Patrimoni Cultural de Mataró, i l’any 2016 va rebre la medalla d’honor de la Comissió de Setmana Santa, juntament amb d’altres persones, com a impulsor i recuperador de la Setmana Santa de Mataró. Durant aquest anys, també va participar i col·laborar amb d'altres amb el procés d'erecció de la Confraria de la Coronació d'Espines i la seva vinculació a Sant Pau, juntament amb d'altres membres de la Comissió de Setmana Santa. 
L'any 2017 va ser escollit per a pregonar la Setmana Santa de Mataró. 
L’any 2019 va rebre un homenatge per part dels Armats de Mataró a l’acte de recollida del Sant Crist des de la seva Casa, on sortia cada Divendres Sant abans de la incorporació a la Processó General.
Aquell any no va poder aixecar el Sant Crist, ja que era un moment que esperava tot l’any. Qui li diria que aquest 2020 no podria veure la recollida del Sant Crist atès la pandèmia del covid-19 que va atacar el món i la ciutat.
El dia de Pentecosta de 2020, finalitzada la celebració de la Pasqua, arribava el missatge que havia estat cridat a la casa del Pare. 

Àlbum fotogràfic

Algunes notícies relacionades amb l'Àngel Rubio.

  • Lluís Juvinyà i Colomer(1941-2020)

Els darrers anys de la seva vida, després d'una intensa vida laboral, els va dedicar al Patronat Municipal de la Vellesa de Mataró, als programes de Ràdio com Minuts Poètics i també a d'altres activitats de voluntariat. 

En relació amb la Setmana Santa mataronina, va ser Armat  des de l'any 1988. L'any 2008 va ser nomenat banderer i Armar d'Honor.  Va posar veu als Homenatges a la ciutat dels Armats la nit del Dijous Sant fins l'any 2019 quan es va acomiadar. 

Era confrare, amic de la Confraria Salesiana de la Verònica,  membre dels antics alumnes i va presentar i va ser el presentador el Vè Congrés de Confraries i germandats de Setmana Santa de Catalunya. També va posar veu a diferents actes, atès la seva peculiar veu i el seu bon estil protocolari i comunicador. 

Crònica a LLuís Juvinyà, veu de l'homenatge a la ciutat dels Armats de Mataró. 

Pere Sancho agraïna la feina a en LLuís Jubinyà en un plenari de la Comissió de Setmana Santa. 
  • Ezequiel Bermúdez (1944-2020)

El dissabte 31 d'octubre de 2020, va ser cridat a la casa del Pare n'Ezequiel Bermúdez, qui fou portant del Sant Crist a la parròquia de Santa Maria de Mataró i destacat membre del Cos de Portants del Sant Crist de la Bona Mort.

Tot i que ja feia uns quants anys que no duia la imatge del Sant Crist, sempre que la salut li permitia participava dels Via Crucis quaresmals a Santa Maria, ajudant amb la seva experiència als portants més novells.

Com solia dir sempre: "dur el Sant Crist ha de ser una gran responsabilitat, però també un motiu d'alegria i d'apropament a Déu".

Que descansi en pau.
 

Encarnación Sánchez Cano (1956-2020)

Encarna Sánchez (a.c.s.)  a la Processó de la Coronacio de la Verge
 

L'Encara Sánchez, durant dècades havia estat una de les responsables del Servei d'Ordre de la Processó General de Mataró, també d'altres processons com la de la Coronació de la Verge de la Soledat i la Processó del Silenci, com a més destacables. 

Persona sempre constructiva i que intentava cercar solucions, assumia algunes de les complicades funcions a l'hora de poder celebrar una processó,  com fer-se càrrec - junt amb d'altres persones- del Servei d'Orde. 


Va ser coneguda era la seva expertesa, adquirida amb els anys, on en tot moment estava pendent de quina germandat havia de començar a preparar-se per a que el seguici pogués anar amb certa normalitat i segons les normes pactades. 

També estava atenta sempre, si qualsevol persona gran estava un pel allunyada, ella anava demanava perdó a les persones del davant i situava a la persona en lloc que li fos còmode el pas de la processó. I com no, sempre atenta dels nens i nenes amb un somriure al passar pel costat. Un acte com una processó, ella n'aportava sempre un somriure. 

Però també era dóna de compromís. Totes les confraries dipositaven en ella el saber fer, ja que coneixia a tothom les seves dèries, els líders improvisats i feia palès el seu tarannà per anar vehiculant les coses. 

Però també era una dona compromesa amb la Confraria de la Soledat, de  que sempre es mostrava molt orgullosa de ser una de les seves dones i lluïa a la seva túnica i roba un pin de la Soledat. 

De fet, fins i tot, la Processó de la Coronació de la Verge de la Soledat sortia de casa seva al carrer Miró del barri de Cirera. 

Què descansi en pau.




Guillermo Cortijo Villanueva (1941-2021)

 


Aquesta setmana ens ha colpit la notícia que en Guillermo Cortijo, en Guillermo, ha estat cridat a la Casa del Pare. 

Des de la Comissió de Setmana Santa ens unim al dolor de la marxa no esperada del pare, marit, avi i confrare, que fa unes setmanes celebrava el seu vuitanta aniversari. 

En Guillermo Cortijo Villanueva estava casat amb na Francisca Chamorro. Amdós pares d'una nissaga familiar molt vinculada, com ells a la Germandat de Jesús Captiu i Nostra Senyora dels Dolors. 

En Guillermo va ser membre de Junta de la Germandat des de l'any 2005 al 2011 i les seves filles han format i formen part de la Junta de la mateixa. 

Sempre ha estat molt vinculat a la germandat i n'era el responsable del montatge i manteniment dels passos processionals així com dels ensers. Va ser portador dels misteris i quan ja no va poder continuar ocupava l'emplaçament de representació del confrare o confraressa major als seguicis processionals.  També acostumava a situar-se allà on calgués portant la bandera del Carme o la Creu de Guía, però sempre pendent si calia fer res. 

Era conegut per ser una persona molt implicada no només en la seva germandat sinó en tots els actes solidaris de la ciutat de Mataró i concretament en els que participava la Comissió de Setmana Santa. 

Conegudes eren les seves paelles a l'engròs per a moltes persones i ser l'últim a seure a taula després.  Exemple d'implicació activa i responsabilitat. 

Home molt actiu també en la seva vida privada amb la seva família, l'hortet i els seus veïns i veïnes del barri de Cerdanyola. I molt poc sorollós. És a dir, no calia debatre ni demanar res, ja que sempre anava un pas per davant per a mostrar les seves ganes de fer. 

Amic Guillermo, des de la Comissió de Setmana Santa t'agraïm el temps que hem pogut compartir, la teva amistat i el teu treball. 

Preguem a la teva protectora la Mare de Déu dels Dolors t'aculli i t'acompanyi a la Casa del Pare. 





Subscriure's a: Missatges (Atom)