dimecres, de gener 26, 2022

Festes de la Candelera 2022


El dia 2 de febrer es la festa de la Candelera, també la festa parroquial de la Basílica de Santa Maria de Mataró. 

Entre les diferents activitats, aquest any es torna a reprendre l'activitat de conèixer i visitar el campanar de la mà dels seus campaners.  Podreu veure els antics rellotges, pujar a dalt i conèixer els diferents tots i una explicació històrica de la funció de les campanes i Santa Maria. 
 



La façana actual de la Basílica de Santa Maria, i vista d'una secció de les campanes.

dijous, de gener 20, 2022

Jose Sánchez pregoner de la Setmana Santa 2022

José Sánchez, pregoner 2022

 Aquest any la Setmana Santa de Mataró tindrà un accent molt local. Un moment per viure, convuire i reviure moments importants, però també uns moment per posar en valor la riquesa cultural i les persones de la ciutat. 


Per aquest motiu, la Comissió de Setmana Santa ha encarregat les imatges del butlletí a un fotògraf local, així com l'obra del cartell o el mateix pregó de Setmana Santa. S'anirà anunciant al llarg dels propers dies. 


En aquesta ocasió, el pregoner a ja s'ha fet públic. El proppassat divendres es va presentar la proposta de José Sánchez per a proclamar i anunciar la Setmana Santa 2022.


Jose Sánchez (1987) és fill de Mataró i és conegut pel seu activisme cultural a la ciutat en el món del teatre i la cultura popular. 


Sánchez també és confrare des de petit: amb 7 anys ja sortia a les processons mataronines acompanyant a Ntro. P. Jesús Nazareno i durant la infantesa va pertànyer a les bandes de cornetes i tambors. 


Amb posterioritat es va vincular a la devoció a la Soledat i per això va entrar a formar part de la Hermandad Ntra. Sra, de la Soledad. Aquesta Hermandad és una entitat on només poden processionar les dones, però José Sánchez és un actiu notable representant sempre a l'entitat i essent responsable en els seus actes processionals. 


Des de fa uns anys, també és membre de la Comissió de Setmana Santa. 


Els proper dies s'anunciarà la data del pregó, així com d'altres actes, que seran durant la Quaresma.  

  

José Sánchez amb Didac Padilla, pregoner 2021



 Breu història del pregó a Mataró 

Remigi Herrero a la plaça 11 de Setembre, 2006.


Fins on se sap, el pregó de Setmana Santa va ser instaurat per la Hermandad de Ntro. P. Jesús Nazareno y Nuestra Señora de la Esperanza el 1993, en el darrer any del mandat corporatiu del Hermano Mayor D. Rafael Acedo.

Josep Jubany, 2011
Es va voler  recuperar un element de pregonar la Setmana Santa, un acte amb molta transcendència i herència en d'altres municipis de la península, sobretot al Sud i es va escollir la Matinal de Saetas com escenari, durant el Diumenge de Rams.

Segons comenten les persones que aleshores estaven en aquesta Hermandad per un costat es volia que servís per anunciar que la Setmana Gran ja era aquí, per un altra es volia que fos un espai de motivació i formació d'aquells que s'apropaven a les confraries, ja que el nivell de formació no era molt alt, com reconeixien. Per alta, també era recordar als més joves i que no havien viscut una Setmana Santa de la importància que era per als seus pares i mares, i per aquells que aquells recordaven de la seva infància i adolescència als seus pobles d'origen del camp andalús, murcià i extremeny.

Jordi Merino,  Parc de Cerdanyola 2013

El pregó de Setmana Santa es va estendre a finals dels anys trenta i quaranta a Andalusia, tot i que hi ha referències de xerrades amb antelació, però va ser per exemple a Sevilla al 1939 on es va realitzat amb aquest títol. Poc després va seguir Córdoba i poc a poc es va estendre aquest acte amb regularitat, importància... Per exemple hi ha constància ja de solemnes pregons al 1958 a la ciutat catalana de Reus,  moltes grans ciutats confrares als anys setanta va comptaven amb aquest pregó, per exemple Saragossa va començar a organitzar-ho el 1973.

A Catalunya trobem grans proclames en tant que pregons a ciutats com Tarragona, Barcelona, el Prat de Llobregat, Castelldefels, Girona des de fa anys. Més recent ha estat a ciutats com LLeida, introduït per la Congregació de Nostra Senyora dels Dolors l'any 2005,  Malgrat de Mar endegat el 2010  amb Jesús Moya com a pregoner, o Valls, que serà seu del congrés de confraries i germandats el 2017, i el que va iniciar l'any 2014.

Javier Lechuga, Parròquia de Maria Auxiliadora 2014
En el cas de Mataró, es podria afirmar que el primer pregó anunciat com a tal va ser aquell any de 1993.  Abans però,  hi havia hagut alguns texts que s'havien llegit en la Matinal de Saetas, com per exemple els llegits per José Gámez a partir dels anys 1988- 1989, però no eren pregons, sinó texts que introduïen a la Setmana Gran abans de la Matinal de Saetas.

El primer pregoner  va ser en Manuel  Yera (d.e.p.) qui va passar els últims mesos de la seva vida a la ciutat mataronina. Yera era un poeta del camp andalús nascut a Lora del Río i apassionat de la Setmana Santa. Va prendre contacte amb Mataró per una amistat personal i en va fer el primer pregó amb una gran càrrega emotiva i passional l'any 1993 al Parc de Cerdanyola.


Resultado de imagen de angel rubio prego setmana santa mataró
Ángel Rubio, Parroquia María Auxiliadora 2017

A continuació us detallem el llistat dels darrers pregoners/res des de l'any 2000.

-        1999 Pep Andreu, periodista
-          2000: Salvador Domínguez, president Comissió Setmana Santa
-          2002: Miguel Terrino Vargas, president  FECAC
-          2003: Rafael Ángel Acedo Alberto, antic Hermano Mayor Hdad. Ntro. P. Jesús Nazareno y Ntra. Sra. de la Esperanza.
-          2004: Pilar Sánchez, Hermana Mayor Cofradía Nuestra Señora de la Soledad.
-          2005:  Joan Pera i Paco Moran, actors
-          2006: Remigi Herrero, Regidor Cultura de Mataró.
-          2007: Ramón Bassas, Regidor Mataró.
-          2008: Pilar Cantero, presidenta Hermandad Rociera Divina Pastora
-          2009: Manuel Zamora, president del Consell General de Confraries i Germandats.
-          2010: Justo Molinero, locutor de ràdio.
-          2011: Josep Jubany,  Membre Comissió de Setmana Santa.
-          2012: Domingo de la Ossa, Vírgen de las Maravillas.
-          2013: Jordi Merino, Co-president Comissió Setmana Santa.  
-          2014: Javier Lechuga, antic Hermano Mayor Hdad. Ntro. P. Jesús Nazareno y Ntra. Sra. de la Esperanza.
-          2015: Mario Garcia, capatàs pas Ntra. Sra. de la Esperanza. 
-          2016: Mn. Sergio Notó, consiliari de la Comissió de Setmana Santa (2013-2013)
-          2017: Ángel Rubio de Paco, primer president de la Comissió de Setmana Santa. 

-          2018: Elisabet Laplaza, Hermana Mayor Hdad. Ntro. P. Jesús Nazareno y Ntra. Sra. de la Esperanza
-          2019: Ivan Romero, antic costalero de Jesús i Sandra Garcia, presidenta Confraria del Sant Crist de l'Agonia. 
-          2020:  David Bote, Alcalde de Mataró i membre de la Coronació d'Espines ( aquest pregó no es va pregonar ni fer per context COVID19)
-           2021: Didac Padilla, Costalero de Jesús.  

 

Diada de Sant Sebastià, patró de Mataró contra les pestes i epidèmies.

Vista actual de l'indret on hi havia la capella de Sant Sebastià 

Avui dia 20 de gener se celebra la festivitat de Sant Sebastià. Un màrtir romà  de qui la hagiografia diu que era militar i  acompanyà als darrers moments a molts màrtirs i sants, qui va superar la mort i qui es va enfrontar amb paraules al mateix emperador Dioclesià després de superar la mort. A la història de l'art ha passat a ser representant mig despullat i essent objecte de saetes i fletxes mirant al cel.

A partir del s.IV aquest Sant va ser tot un símbol del cristianisme i durant l'Edat Mitjana la seva devoció es va estendre per tot Europa. 

Fins on se sap, a Mataró hi havia una representació d'aquest Sant a l'antiga ermita de l'Esperança, a tocar a l'actual cementiri dels Caputxins al s. XVI.


També hi ha constància que en aquell segle,  els veïns de Mataró tenien a Sant Sebastià com un dels sants patrons, juntament amb sant Roc i sant Cristòfor, a qui els mataronins i mataronines acuiden en cas d'haver de fer front a la pesta. 

Tant és així que, des de l'any 1574, aquestSsant tenia un retaule propi a l'església de Santa Maria. Amb el pas dels anys, i més concretament el 1578, s'hi afegiren, també, les imatges dels sants Roc i Cristòfor. 

Uns anys més tard, el 1585, s'aconseguí que el bisbe de Barcelona declarés que, les diades de Sant Sebastià (20 de gener), Sant Cristòfor (el 10 de juliol) i Sant Roc (16 d'agost), fossin de festa a la ciutat. 

Representació de Sant Sebastià, obra de l'escultor Perecoll

Avui dia trobem una herència via a la plaça Santa Anna.  La figura de Sant Sebastià està fortament lligada a la capella que hi havia a l'inici del carrer de Barcelona, a la cantonada amb La Riera. Malgrat que ja existia una petita capella amb anterioritat, va ser arrel del brot de pesta que assolà Mataró entre els anys 1652 i 1653 que s'acordà erigir una capella, pagada pels veïns del carrer de Barcelona.

L'any 1696 es va sol·licitar l'ajuda de les autoritats municipals per tal d'instal·lar un retaule, fet amb rajoles provinents de València. 

Amb l'enderrocament de les muralles de la ciutat l'any 1857, la capella també es va veure afectada.

 Amb tot, un any més tard es començaven a fer les obres per tal de construir-ne una de nova, col·locant-se la imatge de sant Sebastià el 1861.  

l'any 1985 es va reformar la casa on etava el portal i la capella i es transformar per donar la imatge que avui es coneix. A l'interior de la capella hi ha una escultura de bronze, de mig tors de l'escultor Perecoll. 

Aspecte que tenia la capella de Sant Sebastià als anys 80. S'hi poden apreciar els escuts de Barcelona (esquerra), Catalunya (centre) i Mataró (dreta) 

diumenge, de gener 16, 2022

Argentona celebra la festa de Sant Antoni Abat, festa dels 3 Tombs


El 17 de gener és la festivitat de Sant Antoni Abat. Una celebració molt vinculada al camp, a la pagesia i als animals.  Arreu de Catalunya s'aprofita per recordar la importància dels animals en el passat on participaven de les economies familiars amb la seva feina i eren centrals en el treball. Avui dia, encara es recorda aquell legat i s'aprofita per beneir també animals domèstics i de companyia. 

Argentona ha celebrat aquest cap de setmana el que s'ha anomenat en tant que festa d'hivern. Aquest diumenge s'ha aprofitat la diada per a fer els tradicionals 3 tombs amb totes les mesures i restriccions del moment amb relació als participants. 

La parròquia de Sant Julià ha acollit el punt de benedicció per part del seu rector i també consiliari de la Comissió de Setmana Santa. 


dijous, de gener 06, 2022

Epifania del senyor.

 

Taula central del flamenc Hans Hemling, Museu del Prado, a qui s'atribueix el primer Baltassar de color.

Van entrar a la casa, veieren el nen amb Maria, la seva mare, es prostraren a terra i el van adorar. Després van obrir les seves arquetes i li oferiren presents: or, encens i mirra.

                                           De l’Evangeli de Mateu, 2, 11

Una micona d'història, la cavalcada de reis a Mataró

Una cavalcada, que sembla molt antiga a Mataró...
Corria l'any 1885 quan es publicava al Diari de Barcelona que la tarda-nit del 5 de gener hi havia una representació teatralitzada pels carrers a tipus de cavalcada per a interpretar l'arribada del seguit reial de Ses Majestats Reials d'Orient a la ciutat. També es té constància d'algunes representacions de forma similar en parròquies i altres ciutats en aquestes dècades de finals del segle XIX arreu.
 

Les dècades posteriors es van sumar ciutats d'altres províncies com Granada i Sevilla i van donar-li un caràcter molt més públic i visual i el format es va anar estenent arreu de la península, Andorra i també a alguns països llatinoamericans, a Txèquia o Polònia també.
 
La revista La voz del Litoral del dia 11 de gener de 1885 recollia que a Mataró i a la comarca una crónica i apartat d'humor sobre els tres reis mags " cursis, machos i de sang blava"`... però deixava clar que eren tot un aconteixement ja a pobles i ciutats maresmenques. Després de la sátira deia l'articulista Clarín ETF.
" Como quiera que sea, nos gustan los reyes mags por el jolgorio y el bullicio que llevan en si, amen de ser la diversión de los chicuelos. Lo dicho. Que nos gustan. Tanto, que de su clase quisiéramos uno en cada pueblo".

Al 1894, el Noticiario Mataronés, abans de cap d'any, ja anunciava que a Mataró la cavalcada agafava un nou aire de representació en l'entrada dels Reis a la Ciutat de Mataró gràcies a la tasca de l'Ateneu matarní de la Classe Obrera. A més, després de la cavalcada s'organitzava un gran ball en les vespres de la nit de Reis.  El dia de Reis, se celebrava a Santa Maria uns oficis on particpava tot l'Ajuntament, ja que era una gran festa a la ciutat.
 
I va anar agafant embrenzida i va ser tot un acte important... tant que al 1927  a la Unión de Mataró s'escrivia: "Qué ricos vestidos lucen de seda, en oro bordados, qué lindos están sus pajes, cómo brillan los caballos, y la regia comitiva al cuidado de los carros que traen las cajas llenas de mil juguetes variados (...)" en una bella prosa.

Una tradició molt viva que ha arribat als nostres dies i que és un dels actes més multitudinaris de la ciutat. Gent de tota la ciutat s'apropa al recorregut per veure les carroses, agafar els caramels llençat.
 
 
No fa tant de temps...
 
Des que un era petit te present en el record els amuntegaments de gent al Parc Central, a tot el camí de la Geganta, la imatge d l'Oca o les Oques.... una altra icona de la ciutat, l'astronauta i el somriure, plens de somrius i molts fanalets. El carrer Corregiment s'omplia fins dalt de gent que baixava a peu de Cirera, de la Llàntia...era una segona Rambla.
 
Hom arribava i tothom esperava la carrossa del "Pryca", què diuen que tiren més caramels... I tot Ple de nens al darrera amb bosses de plàstic, d'aquestes que ara cobren als establiments, dient a mi, a mi, a mi... i al costat un home de la brigada municipal amb cara de pocs amics demanat - que no us apropeu ja us he dit!-.
 
Els carrers s'omplien de fanalets, aleshores anaven amb una espelmeta ja que això dels leds és més actual. Els pares miraven que el cordillet o el pal no s'encengués ja que més d'un quedava mirant els reis sense parar atenció.
 
I passen els anys i les carrosses són les de sempre, però algunes de les entitats ciutadanes  són un clàssic amb alguna comparsa, malgrat els impulsos de l'Antoni dels darrers anys.
 
Els nostres dies
 
I com no, la crítica de sempre... com hem vist ja a l'inici es criticava la cavalcada...un altre esport mataroní!.
 
Inclús en aquesta edició 2018 la gent criticava els pocs caramels que es llençaven a la Ronda Alfons Xè el Sabí ara sembla dita Carrer de la República. I les mesures de seguretat, poca broma! tot controlat i que passi res. Els nens també posen molt de la seva part ja no és com abans... però cal vetllar per tot. La gent gaudeix, els carres s'omplem de moltes currues de gent... potser hom es fa gran però sembla ara la gent és més endreçada i coneix els millors punts per gaudir de les comparses i la il·lusió.... - A veure què hi ha de nou aquest any!, escolta que diuen que hi haurà dinosaures i 1500 kilos de caramels!
 
I continua la crítica dels pocs caramels... - Què se'ls menja l'Alcalde o què? diu sempre algú.. Què només els tireu a la Riera! ep que a tu et conec i saluda a veure si cau res!
 
Però critica a part, és un goig poder veure mataronins i mataronines de diferents orígens i  de l'heterogeneïtat pròpia de la ciutat, compartint aquest acte.  Té un origen religiós com recorda Sant Mateu, però avui és també de tota la ciutadania i no només per als cristians.
 
Acabat la gran desfilada la gent corre cap a fer les darreres compres, alguns baixen al Centre a tornar a veure als reis i escoltar el pregó, o gaudir del conte incorporat fa poc. I molts d'altres van cap a casa, que cal anar dormir d'hora.

I de tornada alguns aprofiten per anar preguntant al forn de pà, al nou super o a la partisseria de tota la vida quan val el tortell de crema... què s'ha de comparar preus per demà!
 
A casa, els menuts es preparen per una nit d'il·lusió...cal posar les figures dels reis a tocar del portal al pessebre, deixar una mica d'aigua per als camells i alguna cosa de menjar per als patges...que sempre tenen gana! I en alguna casa de Mataró esposa el tió a tocar de l'arbre o a tocar del menjar.. què diuen que els patges s'emporten el tronc màgic i de camí el retorn a Burriach o Can Bruguera on passarà la primavera i l'estiu esperant a que el vagin a buscar per l'Advent.
 
I les llums de molts balcons encara són presents com estaven des d'abans de Nadal.
 
Es fa el silenci ,i algunes entitats com la dels Salesians organitzen els patges per anar a casa de moltes famílies sense recursos, 304 famílies diuen enguany....comença una nit que es preveu curta però molt intensa.

L'any 2021 no es va poder celebrar per la cavalcada, però el 2022 va poder veure la llum i també amb la participació de les confraries mataronines. 


diumenge, de gener 02, 2022

Celebració del Dolç i Sant Nom de Jesús.


La capella de la Casa Germandat de Ntro. P. Jesús Nazareno y Ntra. Sra. de la Esperanza va acollir ahir dia 1 un altar de culte al Nazareno amb motiu de la celebració del Dolç Nom de Jesús.

Aquesta festivitat se celebra els primers dies de gener però s'ha passat al dia 1 per aprofitar la diada festiva. 

Durant tota la tarda s'ha obert la capella per a contemplar la imatge complint amb les mesures i restriccions del moment. 





 

dissabte, de gener 01, 2022

Avui dia 1, commemoració del Dolç Nom de Jesús

 


Els primers dies de gener se celebra el Dolç Nom de Jesús. La Hermandad Ntro. P. Jesús Nazareno y Ntra. Sra. de la Esperanza aprofita la festivitat del dia 1 per a celebrar aquesta commemoració. 

Dolç Nom de Jesús. 



El dia de la festivitat és el dia 3 de gener.  És una festa que va arrelar molt al món confrare i que des del seus origens aquesta germandat ve també celebrant i adaptant la festa al cap de setmana o dia festiu.   Aquesta celebració del Santíssim nom de Jesús es va començar a fer al voltant del s. XVI. Va ser a partir de l'esforç de Sant Bernardino de Siena i els seus deixebles que van propagar el culte al Nom de Jesús i es va adaptat al 1721 per part del Sant Pare Inocenci XII. La festa va anar canviant del dia 2, entre el 3 i el 5 en funció del diumenge i ja al 1969 es va establir el dia 3.   A part del món confrare, l'orde franciscana també va ser seu el monograma - o critograma-  de Jesús Home Salvador o  també per alguns IHSUS, o també en les ordres dominiques.  També en molt indrets de Catalunya s'ha convertat el monograma en l'entrada de portes, escuts i confraries. 
 


Commemoració de la Festa de la Mare de Déu. 
De fet el dia primer de gener és la festa de Santa Maria, Mare de Déu.  Aquesta festa va ser potser la primera que va aparéixer a l'Església d'Occident i va començar a Roma al voltant del segle VI i probablement al voltant del temple de Santa Maria l'Antiga, una de les primeres esglesies marianes. 

Antigament també a Maria se la representava amb la llegenda  Θεοτόκος (Theotókos) que vol dir Mare de Déu. 

divendres, de desembre 31, 2021

Resum del 2021


Tanquem un altre any. Un 2021 amb molts condicionats, limitacions, moments complexes i comiats marcats també per la situació i el context de pandèmia. 

Un any on hem viscut també una obertura dels actes a espais i recintes tancats com han estat les parròquies, teatres i que han superat la Setmana Santa des de casa i del confinament del 2021.  I on també hem pogut viure moments com els altars i monuments a les cases germandats i temples  i a partir del mes de novembres la primera processó després de 22 mesos. 

Malgrat el moment les confraries, germandats i Armats han fet el possible per mantenir viva l'activitat i tots els actes adaptant-los a cada moment i han pensat com poder-los fer en cada moment i mantenir l'antiga tradició. 

També ha estat un any d'acomiadar a moltes persones estimades com el silenciós i treballador Guillermo Cortijo entre d'altres, què estiguin en glòria!

Des d'aquest espai webbloc de la Comissió de Setmana hem compartit 276 notícies d'actes, activitats, reportatges i imatges de 95 activitats durant la Setmana Santa que han suposat més de 76.800 visualitzacions. Moments a la xarxa.  

Molt bon any nou, continuem. 

Notícies més consultades


Vídeo resum del 2021


dimarts, de desembre 21, 2021

Anem a veure els Pastorets, com mai els has vist? Descomptes.





Els Pastorets de Mataró arriben de nou a la Sala Cabanyes. Una obra teatralizada del naixement de Jesúes centenària i que es patrimoni cultural de Mataró i creu de Sant Jordi.

Aquest any tornen i des de la Sala Cabanyes volen apropar el teatre a tothom, també de les confraries i germandats, i així pode gaudir de cultura popular, tradició i teatre.

Enguany es farna del 19 de desembre al 30 de gener. 

Podreu tenir un descompte en l'entrada del 20% si al adquirir-les a traves de salacabanyes.cat poseu el codi AMATEUR21

Els pastorets 2021
  

Els Pastorets de Mataró tornen a aixecar el teló aquest any a la Sala Cabanyes. Ho fan amb una versió en què agafen encara més protagonisme el text de Ramon Pàmies i la música dels mestres Enric Torra, Felip Vilaró i Miquel Ferrer.

Àngels i dimonis; pastors i pedretes; nimfes, bruixes i follets seran els amos de l’escenari de la Sala Cabanyes fins al 30 de gener.

Amb direcció de Coral Consegal, l'espectacle del Nadal a Catalunya són Els Pastorets de sempre, però adaptats a la nova normalitat. Un espectacle amb menys participants del que és habitual, però que conserva l’essència de l’espectacle que ha encisat milers d'espectadors al llarg de més de cent anys.


En uns temps com aquests, continuen Els Pastorets, amb allò que signifiquen per a la ciutat de Mataró i la cultura popular del país, tot i les dificultats que comporta.

 

dilluns, de desembre 20, 2021

Participació a pessebres vivents dels Armats de Mataró.


La temporada de pessebres vivents on participen i col·laboren els Armats de Mataró està en ple rendiment. Més informació aquí. 





una germandat mataronina seleccionada candidata als premi nacional Pasos

 


Pasos es una menció que reconeix un jurat de diferents delegacions d'arreu d'Espanya per a reconéixer la tasca de la integració de les dones en les confraries i germandats. 

És un premi que atorga des de fa 17 anys la "Asociación de Mujeres Cofrades de Cartagena". 

De moment s'han escollit 4 candidatures, dues de Catalunya, la de la mataronina Hermandad N. Padre Jesús Nazareno y Nuestra Señora de la Esperanza i la vallenca Hermandad del Santo Cristo de Lepanto y Virgen del Rosario.

El projecte de l'entitat mataronina té el títol "la cuadrilla de La Esperanza, la expresión de la fe no tiene género". 

Més informació aquí.

Aquest any, també fem el pessebre! Sumem-nos a visibilitzar-ho.

 


Aquest any es torna a realizar la 93 edició del concurs de pessebres de Mataró. Més enllà d'un concurs, és visibilitzar que la tradició del pessebre és ben viva a la ciutat. 
Us animem a enviar una foto del vostre pessebre a pessebristes@gmail.com, indicant el vostre nom i un número de telèfon.  

Conferència El sí de Maria, un camí de fe.


Dissabte a la tarda, en el marc de la festivitat de la Mare de Déu de l'Esperança, la parròquia Basílica de Santa Maria va organitzar una conferència. 
La conferenciant va ser la priora de la les carmelites descalces de Mataró, la germana Anna Boj. El títol va ser,  El sí de Maria un camí de fe.