diumenge, de juliol 25, 2021

Bones Santes, festa major i patronal de Mataró

 


La Comissió de Setmana Santa us felicita les festes de les Santes Juliana i Semproniana màrtirs, patrones de Mataró. 

Mantenim viva la vella, antiga i nostra tradició adaptada a aquests temps. Amb fe, esperança, responsabilitat i treball continuarem avançant sota la protecció de les nostres patrones. 

Bones Santes 2021.


Altres moments: 

Les Santes i celebracions sota la pandèmia 2020. 


Participació de le confraries, germandats i Armats a Les Santes del 2019.

Les Santes 2010

dissabte, de juliol 24, 2021

Reviu tots els moments de la Setmana Santa mataronina dels darrers quinze anys


A través d'aquest bloc ja es poden consultar tots els actes que s'han celebrat a la ciutat o on han participat les confraries, germandats i Armats de Mataró  durant la Setmana Santa des de l'any 2006 fins  a l'actualitat. 

15 anys de processons, actes litúrgics, concerts, pregons, certàmens, desfilades, homenatges, actes sagramentals, passions, matinals, tríduums... que han estat una expressió manifesta d'aquesta tradició a la ciutat recentment. 

El context actual de pandèmia ha estat un aturador per responsabilitat, seny i tenir cura de la gent. Però es pot reviure tots aquests moments. 

En breu us oferirem l'arxiu fotogràfic dels 258 actes importants que s'han fet a la ciutat durant aquests 15 anys ja que encara està en construcció, gràcies a diferents fotògrafs i col·laboradors. 

Podreu accedir a totes les notícies a través dels enllaços següents. Trobareu alguna notícia sense imatge dels anys 2006-2010 per canvis entre els vincles de les imatges dels processadors antics.  

Reviu els moments i preparem-nos per mantenir viva la flama de la bella i antiga tradició amb fe, esperança i treball.

 

dilluns, de juliol 19, 2021

Xerrada col·loqui sobre en Jordi Arenas i la Missa de les Santes

 


Ara fa 50 anys en Jordi Arenas ( a.c.s. Mataró, 1920-1998)  va dirigir per primer cop la Missa de Les Santes. 

Aquest artista polifacètic  va iniciar el camí  i model de la interpretació actual i que és llegat i patrimoni viu de la ciutat de Mataró. 

Per a recordar com van ser aquells moments i com és actualment aquest acte central de la festa de les Santes, l'Associació d'Amics de Ca l'Arenas amb la col·laboració de la Basílica parroquial de Santa Maria han organitzat una xerrada col·loqui per parlar-ne. Comptarà amb la participació de l'historiador Nicolau  Guanyabéns,  amb el president de l'Associació d'Amics de Ca l'Arenas Ramón Manent i la cantaire Imma Llorens. 

Serà el dimarts 20 a les 19.00 al pati del rector de Santa Maria.  

L'accés és obert i caldrà apuntar-se al mateix lloc, però comptarà amb un aforament limitat a l'espai de dues-centes persones per complir totes les mesures i restriccions actuals. 

Per accedir caldrà fer-ho pel carrer de Sant Francesc d’Assis número 25, a tocar a la rectoria. 

Més informació:

divendres, de juliol 16, 2021

Reviu les processons del Carme de Mataró

 


Aquest any no es podrà fer la Processó Marinera del Carme de Mataró. El moment de pandèmia que es viu fa que la Germandat de Jesús Captiu i Ntra. dels Dolors des de la responsabilitat hagi suspès totes les activitats. 

Vindran nous i futurs moments per recordar i reviure. La Mare de Déu del Carme ens ajudarà. 

Apritem per a compartir-vos les processons d'any anteriors. Clicant sobre les imatges podreu recordar-les. 


Processó del XXVè aniversari 2016


Processó  del Carme 2015



Processó del Carme 2014



Processó  del Carme 2013


Processó  del Carme 2012



Més notícies: 

Una mica d'història a la Mare de Déu del Carme de Mataró

 

Exvot mataroní al Carme s.XVIII


Amb l’arribada dels Pares Carmelites a Mataró a mitjans del segle XVI, també van arribar les principals devocions d’aquest orde religiós. Així, i com és lògic, es començà a difondre a Mataró i les seves rodalies la devoció a la Mare de Déu del Carme, però també a d’altres santes i sants vinculats a l’orde com podrien ser santa Teresa de Jesús, sant Joan de la Creu o sant Elíes. Fixem-nos, però, en alguns dels elements vinculats a la devoció vers la Mare de Déu del Carme:

La butlla Sabatina:

aquesta butlla estava vinculada amb els difunts pertanyents a l’Orde dels Carmelites, ja fossin frares o monges, com també laics. Mitjançant aquesta butlla, que té els seus orígens en el segle XV, tota aquella persona que fos devota de la Mare de Déu del Carme, i que portés el seu escapulari, podria ser rescatada del Purgatori.

Un exvot d’un mossèn: era habitual que es fessin exvots per demanar la intervenció divina per diversos motius: que els negocis anessin bé; que un viatge que s’havia de fer anés sense cap mena de problema; que una operació es passes sense cap mena de risc; o per donar les gràcies per haver-se salvat d’una calamitat. Aquest és el cas d’un exvot, dibuixat en un document conservat al Museu Arxiu de Santa Maria, fet per commemorar la missa que feu celebrar el prevere Salvador Bages a mitjans del segle XVIII per donar les gràcies a la Mare de Déu del Carme per haver-lo guarit de la seva malaltia.

L’Associació de Fidels de la Mare de Déu del Carme:

Capelleta Carrer Barcelona
ja a mitjans del segle XIX, i la per aquell moment nova parròquia de Sant Josep, es va crear una associació de fidels dedicada a fomentar la devoció a la Mare de Déu del Carme. Amb el pas del temps, també es creà una associació sota la mateixa advocació a la parròquia de Santa Maria.

Les capelletes de carrer: si passegem pels carrers del centre de Mataró i aixequem la vista una mica, podrem apreciar que en algunes façanes encara s’hi conserven les anomenades capelletes de carrer. En el cas de les dedicades a la Mare de Déu del Carme, en podem trobar al carrer Sant Josep i al carrer Barcelona.


Capelleta del carrer Sant Josep

Més informació: 


dimecres, de juliol 14, 2021

Suspensió dels actes de al festivitat del Carme a Mataró.

 


La Germandat de Jesús Captiu i Nostra Senyora dels Dolors ha decidit suspendre tots els actes sobre la festivitat del Carme a Mataró.

Durant les darreres setmanes la Germandat estava preparant i adaptant els diferents actes. Atès les darreres informacions sobre la incidència de la COVID-19 a Catalunya i no essent coneixedors de les noves restriccions i mesures dels propers dies, s'ha optat des de la responsabilitat per aquesta opció. 

Més informació a https://www.captiudolors.com/ 


diumenge, de juliol 11, 2021

Monsenyor Juan José Omella visita la parròquia de Maria Auxiliadora de Mataró

 

Aquest diumenge Monsenyor Juan José Omella ha celebrat missa i s'ha reunit amb la comunitat de Maria Auxiliadora de Mataró.

Msn. Juan José Omella  és cardenal  nomenat pel Papa Francesc amb el títol de la Santa Creu de Jerusalem. És arquebisbe de Barcelona i president de la Conferència Episcopal Española. 

La relació de Monsenyor amb les parròquies de Mataró ve de llarg.  Va participar a la inauguració de la capella dels Dolors l'any 2016 així com de les conferencies quaresmals de Mataró, de l'aniversari dels 40 anys a la parròquia de Sant Pau al 2017 i mesos abans del confinament va participar de la XXXIII Trobada dels Servites de Catalunya o de la festa de la Mare de Déu de l'Esperança, entre d'altres.

Però fins aleshores no havia estat a la parròquia de Maria Auxiliadora. Fa alguns anys havia estat a la demarcació de María Auxiliadora però va celebrar a Sant Joan Bosco. 

Tal i com ell mateix ha comentat, tenia ganes de celebrar missa  en aquesta parròquia, conèixer una mica la seva gent i compartir amb la comunitat.   S'ha pogut celebrar la Santa Missa amb les mesures, restriccions, personal de seguretat i aforament del moment. 

Durant la homilia ha parlat de la figura de Sant Felip Neri i s'ha centrat en la necessitat d'apostar per la solidaritat i procurar ser bones persones. 

A la part final s'ha ofert a poder saludar personalment a tots i totes els assistents que així ho volguessin. 

Acabada la cerimònia ha aprofitat per trobar-se als despatxos parroquials amb algunes persones i realitats que conflueixen a la parròquia.  Ha volgut conèixer de la mà del rector i arxiprest mn. Jordi Illa, diferents moviments cristians de la comunitat de Maria Auxiliadora. També s'ha mostrat molt interessat per saber del barri de Cerdanyola i de les preocupacions de veïns i veïnes.  I com no, ha aprofitat per explicar algunes anècdotes com exemples i utilitzar un to proper i rialler. 
Preparant la celebració. 
Imatges de la Santa Missa
Salutacions de Mn. Omella a les persones assistents. 

Moments i detalls de la jornada. 



Vista de l'interior de Maria Auxiliadora amb l'aforament permès. 


Msn. Omella i Mn. Jordi Illa amb el Hermano y Vice-Hermano Mayor de la Hdad. Ntro. P. Jesús Nazareno y Ntra. Sra de la Esperanza. 

Accedeix a més imatges aquí. 

Més informació: 

dilluns, de juliol 05, 2021

Festivitat del Carme 2021

L'any 2020 no es va poder fer la festa i processó marinera amb motiu del Carme a Mataró. Si que es va poder fer una Eucaristia amb moltes mesures i restriccions a la Basílica de Santa Maria. A més, en aquesta es va presentar la imatge després del seu procés de restauració. 

Aquest any 2021, s'està tot apunta que tampoc hi haurà processó marinera, però si que es podrà també la celebració de la Santa Eucaristia a l'ermita de Sant Simó. LLoc de sortida tradicional de la processó marinera. 

A més, enguany es recorda que al 1991 es va posar en marxa aquesta processó, per tant serà el seu XXXè aniversari. 

La Mare de Déu del Carme, és una advocació de Glòria de la Germandat de Jesús Captiu i Ntra. Sra. dels Dolors.

La Història recent del Carme a Mataró. 

El foment al Carme a Mataró

A Mataró hi ha presència d’una gran comunitat carmelitana al s. XVI i XVII.  Concretament al  1558 es fundar el convent de Sant Josep dels carmelites descalços i el monestir de la Inmaculada de les carmelites descalces al 1648.  La devoció a la Mare de Déu del Carme, va venir de la mà dels frares, preveres, monges i seglars que participaven de la espiritualitat i es va anar estenent per la ciutat.  

De la mà dels frares carmelitans es va crear una capella dedicada a la Mare de Déu del Carme, que encara existeix al costat esquerra del presbiteri de Sant Josep.  En el seu dia era anomenada Santa Maria l’Antiga i que provenia de Castella.

També, amb posterioritat, també Santa Maria va dedicar una capella a la Mare de Déu del Carme que estava custodiada per Sant Cosme i Sant Damià i també hi havia presència d’alguna santa de l’ordre carmelitana.

Les Associacions del Carme a Sant Josep i Santa Maria. 

Al 1868 a Sant Josep es va fundar l’Associació de la Mare de Déu del Carme. Fomentava l’ús de l’escapulari, el culte a la Mare de Déu i celebrava un res i octavari al voltant del 16 de juliol.

Poc després, al 1880, es va crear a Santa Maria, una associació amb el mateix nom.  Ambdues associacions es van mantenir actives fins a mitjans del s.XX i fomentaven el culte també a Santa Teresa i a l’infant Jesús.

Aquestes dues associacions carmelitanes van difondre, ja al segle XX, la devoció a santa Teresa de l’Infant Jesús. 

La Mare de Déu del Bon Viatger.

Antiga Mare de Déu del Bon Viatger de Sant Simó. 

 Hi ha constància que al 1772 ja hi havia una devoció notable a Mataró a la Mare de Déu del Bon Viatger.  També era anomenada Mare de Déu dels Desamparats o de l'Esperança Popularment.  

Tenia un altar a l'interior de l'ermita de Sant Simó i els mariners i persones de les mercaderies li tenien molt de seguiment.  Abans de fer un viatge o fer alguna empresa els mariners i marxants anaven a veure aquesta imatge per a demanar-li protecció. 

També hi havia una capelleta d'aquesta imatge a tocar a l'Hospital de Sant Jaume.  L'any 1936 el seu altar i la imatge van ser cremats durant els primers dies de la Guerra Civil a Mataró.  

Va ser un dels tresors perduts de la ciutat. Tenia a una mà un vaixell i a l'altre el nen Jesús i la Mare de Déu a sobre d'una mar encrespada.  Actualment es pot trobar una pintura que en fa menció a l'interior de l'ermita, però és més recent. 



Engalanament de barques.

 

Processo del Carme anys 50. Font: Emma Badia
Després de la Guerra Civil, tot i que molt tocades, es van recuperar algunes tradicions.

 Una d'elles va ser la festa del Carme. A Mataró es guarnien les barques i es duien a beneir. 

El Gremi de pagesos ajudava als pescadors amb els seus carros i animals. Era tot una festa el 16 de juliol.  



La Processó del Carme actual. 

A principis dels anys noranta la Germandat de Jesús Captiu i Ntra. Sra. Dels Dolors ja estava consolidant-se. Disposava ja de dues imatges titulars i cercava un impuls a una de Glòria, la Verge del Carme.

 
Tal i com es recull en el llibre de Xavier Alarcón, el plor Sagrat d’Una Mare (2013) es va consultar si quedava algú viu de les antigues associacions del Carme. I no trobant a ningú van encarregar un imatge a l’escultor malagueny José Dueñas i a l’orfebre Manuel de los Ríos de Sevilla el disseny de la corna i el ceptre.

La Germandat cercava una sortida marinera, però el Port de Mataró i el litoral estava en obres.

Atès aquesta situació el 14 de juliol de 1991 se sortia en una processó des del Fossar Xic. En aquell moment es va beneir la imatge per part del pare Pedro Muñoz, fundador de l’Oasi de Jesús Sacerdot, ja que el rector de Santa Maria es va negar a fer-ho.

Ja a l’any 1992 es va fer la primera processó marinera amb la col·laboració de l’Associació de Pescadors  Pekín que van embarcar la Verge del Carme a la històrica “Montserrat”. Aquesta embarcació fins l’any 2019 va ser l’encarregada de processionar la imatge.

També hi havia una processó que sorgia de Sant Simó i feia un recorregut per l’Havana i el Centre.

No va ser fins 1997 que es va consolidar el model actual on sortia de l’ermita cap a la platja i després processó marinera fins el port i posterior retorn a l’ermita pel passeig marítim.

Des d’aleshores ha estat una gran festa participada i molt concorreguda al litoral i el port de Mataró. 


La Festa del Carme a Catalunya

Avui dia, la festivitat a la Mare de Déu del Carme està estesa arreu del mediterrani i Amèrica Llatina

A Catalunya aquesta tradició de celebrar aquesta festivitat va començar al s. XVIII per part dels mariners catalans arran d'una llegenda que explicava com un escapulari carmelità va salvar un vaixell anglès a la deriva enmig d'un fort huracà.  
Segons diu la tradició, l'almirall mallorquí Antoni Barceló va impulsat aquesta festivitat i poc a poc es va anar estenent. I com no, es va anar també popularitzant  l'advocació a l'Estrella del Mar, l'Stella Maris, la Mare de Déu del Carme com es va anar coneixent. 

Al llarg del litoral català en ports pesquers, mercantils i militars es va començar a fer processons el 19 de juliol per a demanar protecció a Maria davant els nombrosos perills de la mar. Amb el temps algunes localitats van convertir aquesta festa en grans actes processionals i d'expressió pública de la fe. 

Bàsicament eren celebracions que s'iniciaven amb una Eucaristia. Acabada es portava en processó la imatge del Carme fins a un vaixell on avana acompanyada  per d'a
ltres embarcacions en un to festiu emulant un seguici processional dins del mar.  Normalment a l'interior del mar es feia una oració en record dels vells mariners i per al seu descans etern, i també es feia alguna ofrena floral al mar per a protegir a tots les homes i dones de la mar. 

Aquest culte a la Mare de Déu del mont Carmel està vinculat a l'ordre religiós dels carmelitans, ordre que va tenir el seu origen a Terra Santa al s. XII, i van fundar una església en el mont Carmel ( nord d'Israel actual). 
Mare de Déu del Carme a Mataró caient la nit 2014.

Avui dia a molts pobles i ciutats costaneres es manté viva aquesta tradició, i també es festa major d'estiu d'alguns municipis. Les processons i festivitats més populars són la de  Tarragona,  Sant Carles de la Ràpita, Tortosa, Cambrils  a l'Estartit, a Palamós, Sant Feliu de Guíxols, Cadaqués, Empuria Brava, Castelló d'Empúries, així com a Barcelona, Calafell i Sitges. 


Al Maresme encara es manté la Festa del Carme a la vila de Vilassar de Mar, Caldes d'Estach i Arenys de Mar. 

A Mataró es va recuperar al 1991, fa tres dècades impulsada des de la Confraria de Jesús Captiu i Ntra. Sra, dels Dolors.

S'inicia amb una eucaristia a l'ermita de Sant Simó, portant en processó la imatge del Carme fins a la platja de Sant Simó on es embarcada fins el Port de Mataró.

 Des d'allà inicia una processó a peu fins a tornar a l'ermita per tot el passeig marítim.



A l'any 2020 no es viure cap processó atès les mesures sanitàries davant el Covid-19. A Mataró es va fer una celebració a l'interior de la Basílica de Santa Maria.  






dimecres, de juny 30, 2021

El quadre dels Lleons de l'Ajuntament de Mataró i la festivitat dels protomàrtirs de Roma.

Eudoro i Cymodea a l'amfiteatre  o els últims màrtirs cristians  de José Bermudo 1884

Avui dia 30 de juny se celebra arreu del món la festivitat dels protomàtrirs de l’Església romana.


És una diada reconeguda a partir del s.XV i que també ha estat molt commemorada a Catalunya, sobretot per la importància de Sant Pere i Sant Pau com mestres de vida Santa i pares de l’Església de Roma.


Aquesta festa recorda la santedat d’aquelles persones que promulgaven l’amor de Déu i el seu missatge d’estima d’un als altres i que van donar la seva vida per la seva pràctica religiosa.

Sant Desideri de Jordi Arenas.

La religió cristiana va ser considerada il·lícita ja a l’any 35 després de Crist perquè  aquesta nova religió anava en contra de les tradicions i els valors romans.

Amb el temps els membres d’aquella religió van començar a ser perseguits  i martiritzats per les acusacions de Neró qui els va culpar de cremar Roma, de practicar el canibalisme entre moltes. També Dioclesià després va promulgà la persecució i durant moltes dècades molts cristians van ser martiritzats a l’imperi Romà.


La ciutat de Mataró en una diada com aquesta pren especial rellevància.


Primer de tot perquè conserva un dels quadres més coneguts d’aquelles persecucions a cristians a la Sala dels Lleons de l’Ajuntament. Segon perquè el seu patró, a part de les Santes Juliana i Semproniana, és Sant Desideri un màrtir romà que va ser trobat a les catatombes de la Via Aurèlia. 


Les restes de Sant Desideri actualment reposen a la Basílica de Santa María. Coneix aquí la seva història. 



La sala dels Lleons de l’Ajuntament de Mataró



A Mataró des de fa anys es coneix la sala davant del Ple Municipal com la Sala dels Lleons.

És una sala on sovint l’Alcalde rep a entitats, es fan algunes Juntes de Govern i també es fan signatures de convenis entre d’altres. És com una mena de sala noble i amb el temps s’ha denominat així gràcies al quadre que presideix la sala.


Sala dels LLeons. Font: Ajuntament de Mataró.
És una pintura de José Bermudo de 1884 on es veu el martiri de cristians. 

El quadre pertany al Museu del Prado, però una ordre Ministerial de 8 de març de 1887 va fer que estigués dipositat a l’Ajuntament de Mataró, tot i que abans ja estava a la ciutat. 


Abans però, aquest quadre va formar part del catàleg de l’Exposició Nacional de Belles Arts del 1884 amb el número T727.  Una pintura, que tot i les dures crítiques, va obtenir una menció honorífica.


És un gran quadre d’unes dimensions de 2,90x 4,03.  Però en el quadre no hi ha llegons, hi ha tigres. És una manera errònia de dir la sala, però amb el temps s’ha guanyat aquesta etiqueta. 



José Bermudo, el pintor Oblidat present a Mataró. 

Sembla ser que aquest pintor cacereny, nascut a Arrabal de Huertas de Animas no va tenir cert prestigi en vida malgrat participar d’exposicions nacionals. Era conegut com el Pintor Bermudo i va fer algunes obres de la tradició i vida a l’Extremadura del s. XIX. 


Potser la seva obra més coneguda i famosa, de les poques que han arribat a l’actualitat és la que presideix la Sala dels Lleons de l’Ajuntament de Mataró i que recull el moment del martiri d’una parella de cristians.  

Avui dia molts mataronins contemplen aquesta obra pictòrica quan visiten l'Ajuntment i amb el temps ha passat a formar part d'un dels símbols de la ciutat que s'estudia a moltes escoles durant els crèdits de síntesi. Un gran llegat patrimonial. 


Un quadre amb diferents noms

Al catàleg de l’Exposició Nacional de Belles Arts consta el nom de la puntura en tant que  “Últimos mártires el Cristianismo”. Ara bé, el nom original del quadre posat per l’autor va ser Eudore et Cumodecée, dans Vamphitèàtre. És a dir, va posar en francès el nom d’Eudoro i Cymodea a l'amfiteatre com si s’hagués volgut adornar d’una certa aureola cultural de caràcter afrancesat  i internacional. No deixava de ser una certa pedanteria a l’època.


Segons els investigadors Enrique Arias i Aurora Gil, el nom original del quadre és aquest vers el que diu el Museu del Prado el mateix Ajuntament de Mataró en alguna publicació. Malgrat això si es fa alguna cerca per internet es podrà trobar mencionat de les dues maneres. 


Els màrtirs de Chateaubriand

Font: iberlibro.com

Segons la recerca d’Enrique Aries Anglès al 2003 amb la col·laboració del Ministeriro de Ciencia y Tecnologia, a l’Espanya de finals del segle XIX hi havia certa influència del romanticisme i literatura francesa.


En François-René Chatearubriand era un escriptor romàntic francès molt conegut per la burgesia espanyola decimonònica. Una de les seves obres va ser “ Los mártires”, que estava escrita en francès i posteriorment es va traduir al castellà al 1816.  Tot i no ser una obra molt famosa, va tenir alguna influència a la pintura romàntica de l’època.


Aquesta obra fa influir al pintor Bernando i va agafar la idea de dos personatges de la novel·la per a inspirar-se en el quadre, i inclús va extreure la cita la novel·la ·per explicar l’obra.





La història romàntica d'Eudoro i Cymodea i la persecució cristiana.


La novel·la se centra en una història d’amor i d’aventures entre dues persones al s. III d.C. en temps de la dura persecució religiosa de l’emperador romà Dioclecià. Cal entendre aquest text com una novel·la romàntica de l’època.


Una noia, na Cymodocea es va perdre al bosc i va conèixer un noi l’Eudoro, qui la va acompanyar a casa del seu pare, que era sacerdot romà.


A casa seva, l’Eudoro narra la seva tràgica vida: Va ser captiu de Roma i va arraconar la seva religió. Va lluitar contra els francs on va ser ferit i presoner. Quan va ser alliberat va arribar a ser governador de la Armòrica ( prop de l’actual Nantes). Allà Velleda, una sacerdotessa cela el va estimar. Amb el temps el jove torna a la religió cristiana.


Cymodea acaba enamorant-se d’Eudoro i aconsegueix el permís per a poder-se casar amb ell convertint-se també al cristianisme.


La cosa es complica ja que la jove és estimada per Hiérocles, que és un persona protegida pel César Galerio i intenten raptar a la jove, però un altre cop és salvada per Eudoro.


La noia aleshores inicia un viatge a la ciutat de Jerusalem per poder rebre el bateig com a cristiana al mateix riu Jordà. Mentre, Hiérocles és nomenat ministre del César i fa apressar al jove Eurodo.


La jove Cymodea passa per diferents aventures per Grècia de retorn a Roma. Quan els dos amants es reuneixen al final de la novel·la son condemnats a mort al circ Romà.  Però el missatge que dóna és que ha triomfat la salvació, la de resurrecció en Crist i amb la proclama que els cristians deixaran de ser perseguits amb l’emperador Constantí I el gran.