diumenge, de maig 31, 2020

L'Àngel Rubio ha estat cridat a la Casa del Pare.

Avui Diumenge de Pentecosta ens ha arribat la notícia que l'Àngel Rubio de Paco ha estat cridat a la Casa del Pare. 

Àngel Rubio va ser un dels recuperadors de la Setmana Santa de Mataró als anys vuitanta, va ser el primer president de la Comissió de la Setmana Santa i va ser actiu fins als darrers dies de la seva vida. 

La família confrare de Mataró i de Catalunya avui està de dol pel comiat d'un dels seus referents. 

Tots els membres de la Comissió de Mataró volem mostrar el nostre condol a la família i agraïment personal a l'àmic Àngel qui va participar sempre de totes les reunions, actes i activitats. 

Gràcies a persones com ell, avui dia la bella i antiga tradició de la Setmana Santa de Mataró és una realitat viva i activa. Tingues un molt bon cel. 


L'acte de comiat serà el dimarts a les 12:00 a la Basílica de Santa Maria de Mataró. 

La seva vetlla serà a partir de demà dilluns al tanatori de Mataró.

Atès la situació i context de confinament tant el tanatori com l'acte de comiat hauran de complir les mesures d'aforament limitat i distanciament social. 


Breu repàs a la vinculació de l'Àngel Rubio amb la Setmana Santa mataronina.

Sempre deia que van ser temps difícils. Deia que en aquell moment algunes reunions s’havien de fer gairebé de forma secreta a casa seva o a la fusteria d’en Banchs, i poc a poc es va anar gestant la Comissió de Setmana Santa de Mataró.

El 1972 va entrar a formar part del cos de portants de Santa Maria, participant de forma activa durant tots els Via Crucis Quaresmals. 
 
També va començar a col·laborar amb el de Sant Josep i en el Via Crucis interparroquial de Divendres Sant.Com va dir en el pregó de 2017, estava convençut que li va donar forces a per a entrar en aquest món de les confraries i que estaria fins els darrers alés amb més de 58 anys de trajectòria.Segons deia i recordava, eren temps de fusters, de vells confrares, de portants de tota la vida, d’antics confrares i una cossa de tossuts com en Bonaventura Blanc, en Vicenç Cornellà o Miquel Banchs.
 
 El 1985 va haver un petit canvi a Llavaneres atès l’impuls que estava agafant i comptava amb dos Sant Crist i es va apostar per a també participés el Natzarè del Centre Catòlic, que portava 15 anys amagat.  Durant un any van estar treballant, discutint i debatent per tal que a Mataró pogués sortir el Natzarè i algunes altres imatges per a l’any 1986, però no va poder ser.
 
Recordava que aquest moment va ser molt intens per a ell perquè li tenia molta devoció a aquesta imatge que va ser la primera que el va portar, i a més era una antiga imatge de la ciutat de Mataró.

El recorregut confrare de l’Àngel Rubio va començar l’any 1964 en tant que confrare i portant de Jesús Natzarè del Centre Catòlic. 

Va viure els anys convulsos de la dècada dels 70 quan les processons van desaparèixer a Mataró i va ser un gran impulsor i recuperador de la Setmana Santa Mataronina.Durant aquest anys, la seva amistat amb alguns armats i amb mn. Gonzàlez Agàpito el va portar a col·laborar també a Sant Andreu de Llavaneres on molts confrares de Mataró hi participaven des del 1981.

En aquest any, ell va jugar un paper central ja que a Mataró hi havia un gran debat – que va durar anys- entre una postura que no considerava pertinent la recuperació i restauració de les antigues processons, d’altres que es mantenien al marge i no s’oposaven i la postura que ell defensava amb més gent per tal que es fessin realitat a la ciutat. Com anècdota, sempre deia que en una homilia el rector de Sant Josep li va dir la frase lapidaria: “A Mataró hi ha àngels que són dimonis!”

Els records d’aquests temps convulsos sempre el van acompanyar. Sovint els posava en debats i sopars, el que mostrava les gran energies i temps que va dedicar en aquell període de la seva vida. -Van ser anys molts durs; però me n’alegro avui poder-ho parlar amb rectors i consiliaris, a qui considero els meus amics i agraeixo la gran tasca que fan amb les germandats avui.
L’any 1986 va participar juntament amb un grup no tan nodrit de persones de la primera processó de la recuperació a Mataró. Van processionar amb la imatge d’un Sant Crist i l’Oració del Senyor a l’Host.

L’any 1987 agafaria embranzida la processó de Divendres Sant amb la participació del Natzarè, la Mare de Déu dels Dolors i una imatge  de Santa Teresa que es va vestir de Soledat.

La seva feina va fer per exemple que el Natzarè passés a ser una secció de la Comissió i ja a finals de 1987 a constituir-se en germandat, feina que li va passar al seu amic Antonio Merino.  

Poc a poca la Setmana Santa de Mataró va començar a créixer amb el Via Crucis de la Llàntia a mans d’en Salvador Domínguez i les processons que van anar omplint el calendari, així com la recuperació d’antigues processons i antigues confraries.

En els seus records, sempre deia que aquells temps eren d’essència, de molta humilitat i senzillesa; però amb molta feina i devoció també al darrera.  

Sempre explicava una emoció que li clavar al cor, quan unes persones al passar amb el Sant Crist es van posar a mirar el rostre amb silenci i una d’elles es va posar a plorar. No sabia que pensaven ni quina emoció els recorria, però tot havia valgut la pena.  Inclús aquelles emocions de gent nova, que no havien conegut les processons antigues de la Mataró de l’antigor, que es posaven a plorar recordant- potser- el seu poble natal i fins i tot, alguna persona que cantava a peu de carrer.


Va ser el primer president de la Comissió de Setmana Santa. Anys després va arribar a dir que per ell, la Comissió era la mare de totes les confraries perquè gràcies a aquesta Comissió es va confeccionar un espai, un paraigües i un espai de suport per a l’impuls.

I aquella Comissió, que ara suma 34 anys, en el primer temps era una fórmula legal però amb el temps va arribar a ser el nexe d’unió per a que el missatge continués. Sempre treia aquesta frase quan hi havia alguna reunió de treball un pel tensa o alguns joves que no havien viscut aquella etapa escombraven cap un lloc o d’altre amb els seus posicionaments.

L’any 1990 va ser un any especial, mencionava. Per primer cop, després d’anys de sortida de Caputxines, van tenir l’autorització per a iniciar la Processó General de Mataró des de la Basílica de Santa Maria.


I poc a poc, la Setmana Santa de Mataró va anar creixent. Molt diferent a la dels seus records de joventut. Ara era més plural, diferents, amb molts accents, amb músiques diferents, present també als barris... però totes amb el mateix missatge.

Tot i que després d’ell van passar altres presidents i responsables, la seva vinculació a la Comissió de Setmana Santa sempre va ser activa.

Només va estar uns mesos separat per motius de salut l’any 2016. Però era un incondicional de totes les reunions, plenaris i actes de les confraries i germandats.

L’any 2013 va viure com el Ple de la ciutat de Mataró reconeixia la Processó de Divendres Sant Patrimoni Cultural de Mataró, i l’any 2016 va rebre la medalla d’honor de la Comissió de Setmana Santa, juntament amb d’altres persones, com a impulsor i recuperador de la Setmana Santa de Mataró. Durant aquest anys, també va participar i col·laborar amb d'altres amb el procés d'erecció de la Confraria de la Coronació d'Espines i la seva vinculació a Sant Pau, juntament amb d'altres membres de la Comissió de Setmana Santa. 

L'any 2017 va ser escollit per a pregonar la Setmana Santa de Mataró. 

L’any 2019 va rebre un homenatge per part dels Armats de Mataró a l’acte de recollida del Sant Crist des de la seva Casa, on sortia cada Divendres Sant abans de la incorporació a la Processó General.

Aquell any no va poder aixecar el Sant Crist, ja que era un moment que esperava tot l’any. Qui li diria que aquest 2020 no podria veure la recollida del Sant Crist atès la pandèmia del covid-19 que va atacar el món i la ciutat.

El dia de Pentecosta de 2020, finalitzada la celebració de la Pasqua, arribava el missatge que havia estat cridat a la casa del Pare. 


Àlbum fotogràfic

Algunes notícies relacionades amb l'Àngel Rubio.