Quadre d'honors

En aquesta secció, igual que en d'altres espais, volem deixar menció de la petjada d'algunes persones que han format part de la nostra tradició i llegat. Ells i elles també van ser recuperadors i van treballar per la nostra Setmana Santa. Ens manquen moltes persones en el passat i molts anònims en el present. Així només aquí en mencionem alguns, de la molta bona gent que hi ha hagut.


 En agraïment i reconeixement als germans i germanes segons anys de la crida a la Casa del Pare:

  • Francesc Xavier Peláez i Sanfrancisco (1940-2012)

 En Francesc Xavier Peláez va ser un dels membres històrics dels Armats de Mataró, en va ser un dels referents durant anys i va ostentar el càrrec i responsabilitat de Capità Manaia durant 47 anys.
Cartell de la Passió de Mataró.
La seva incorporació a la secció dels Armats va ser des de molt jove, al 1954 com a soldat de la tropa mentre era estudiant dels Maristes. A l'any 1962 va ser escollit capità manaia i  va estar ocupant aquesta posició fins l'any 2009 quan va ser substituït per en Jordi Romagosa.
 
Una altra imatge típica amb la frase "Endavant Armats"
En el seu historial cal destacar que va ser president de l'entitat als anys vuitanta i durant molts anys va representant el paper del Centurió Romà a la Passió. Un dels cartells de la Passió el va immortalitzar  i es va convertir en una de les icones pictòriques de la Setmana Santa mataronina.
 
En "Peláez" com era conegut popularment, va imposar un estil propi a les desfilades dels Armats. Va recollir l'essència i tradició dels passos, la formació, les evolucions... i que va fer que fossin nomenades com a patrimoni històric de la ciutat de Mataró.
 
Va viure, com els seus coetanis, la lamentable supressió de les processions a la ciutat de Mataró i els anys del silenci, o les anades a Sant Andreu de Llavaneres.
 
Després de la recuperació de les processons al 1986 va treballar de valent per tal que no es perdés la tradició, l'estil de Mataró i que els nous accents i escenaris es combinessin amb el llegat de la ciutat. Es va convertir en un dels referents de la Setmana Santa de la ciutat tant per la seva imatge pública com per la seva defensa de la unió de totes les confraries, germandats i Armats en un grup que fomentés la tradició, la celebració de la Passió i la Resurrecció de Jesús, així com l'estima a la Mare de Déu.
 
La seva frase "Endavant Armats" que sempre deia al iniciar els actes dels Armats, es va convertir en l'acte d'inici de la Processó General de Divendres Sant, on el capità manaia demana permís al consiliari de la Comissió.
 
Va ser acomiadat per familiars, amics i la tropa el 13 de juny de 2012 al tanatori de Mataró, després de patir una llarga malaltia.
Quadre que li va regalar la Comissió al 2011 quan va anunciar que no continuaría per motius de salut en la Comissió de Setmana Santa.
  •  Ramón Morcillo Martínez (2012)


Va morir el dia 3 juny de 2012 a l'edat de 66 anys. El funeral va tenir lloc al tanatori de Mataró de el dia 4. Ramón i la seva família van participar activament dels primers anys de la creació de la Germandat de Jesús Captiu i Nostra Senyora dels Solors i en va ser actiu fins al final de la seva vida. Persona orgullosa de la seva pertenència al món confrare sempre en parlava obertament i arrossegava a d'altres persones.
També va ser portant del Sant Crist alguns anys en els moments de la recuperació de la Setmana Santa de Mataró.
  • Mn.  Mariano de la Cruz (2013)

Acte de comiat de mn. Marià de la Creu.
 
Mariano de la Cruz ( conegut també de major com a Marià de la Creu) va ser un religiós nascut a Casas de Don Antonio de Cáceres que va aterrar a Mataró a principis dels anys vuitanta i es va fer càrrec de la parròquia  de la Sagrada Família de Cirera.
 
Allà es va trobar amb un moviment de gent que estava treballant per impulsar les processons a la ciutat de Mataró i els va donar aixopluc, convertint-se en el consiliari de la Germandat Ntra. Sra. de la Soledat.
 
Entre d'altres, va impulsar la necessitat de treballar conjuntament, es va convertir en un gran defensor de les confraries i impulsar actes de convivències i sortides. Aquest rol però, li va generar alguns problemes amb d'altres preveres que no acabaven de veure bé aquest impuls.
 
El suport i assessorament a les confraries que anaven naixent va fer que moltes de les persones que s'afegien a les persones de les antigues confraries tinguessin clar que calia un treball conjunt i seguir un bon camí i formació.
 
Els seus problemes coronaris el van apartar d'aquesta funció i malgrat passar a un activitat pastoral més relaxada i contemplativa, sempre tenia present a les confraries i sovint revia visites d'aquells amics i companys de viatge.
 
Aquest pastor de Déu, va ser acomiadat a la Basílica de Santa María el 23 de març de 2011.

  •  Amadeu Llinàs (1947-2014)

 



L’Amadeu Llinàs va ser una persona molt vinculada als Armats de Mataró. Era membre d’una nissaga familiar d’Armats i fill de l’avi Marcel·lí Llinàs (e.p.d.), qui va participar de la recuperació de la tradició dels Armats i en va anar conformant l’actual entitat sobretot, passant de la secció dels Dolors als Armats de Mataró.

L’Amadeu Llinàs va ser un referent de l’entitat durant molts anys i en va ocupar nombrosos càrrecs de responsabilitat.  De fet amb 7 anys ja va començar a desfilar  als anys seixanta i va ocupar diferents llocs a les formacions ( portant destral, estendard, bombo, timbales,  soldat de llança, decurió, cap de banda, escorta...) juntament al seu germà Manel (e.p.d.) i Jordi.  Va ser premi Armat el 1984.
De més gran va passar a ser integrant de la Junta Directiva durant molts anys  i va viure moments complicats com la supressió de les processons a la ciutat, però també fets notables com les desfilades a Roma, l’impuls de les processons, la nova seu de l’entitat, la declaración de patrimoni cultural....
També va ser impulsor de la Passió dels Armats des dels seus inicis des de l’Esplanada de les Caputxines fins al pati de la Presó sent director en nombroses ocasions i en d’altres fent de Judes.
A l’any 20113 va ser banderer d’honor, on va rebre un gran homenatge per part de tots els Armats, després d’un any dur on va haver de deixar, després de 60 anys, de desfilar a les processons de la ciutat.  Així els hi va transmetre als nous armats a qui volien continuessin una tradició familiar i una gran passió de la ciutat de Mataró.
 

  •   Antonio Reina (2016)

 Membre molt vinculat a la imatge del Nazareno de Mataró. De família confrare i d'origen murcià, va treballar des del silenci i el suport a l'impuls d'aquesta devoció al barri de Cerdanyola. Tot i la seva discreció, era un suport per a tots els costaleros en cada processó ja que era un incansable devot a la imatge, a la qual sempre acompanyava en qualsevol acte des del principi fins al final. Tothom el recorda per les seves rialles i somriures. Nota de condol.  L'any 2019 la Hermandad Ntro. P. Jesús Nazareno y Ntra. Sra. de la Esperanza li va atorgar la menció Fidelitas per la lleialtat a la confraria i a la fe.

  • Josep Maria Herrero Vidal (1937-2018)

 
Josep Maria Herrero a la Setmana Santa de 2006.
Va ser un Armat de Mataró. Va passar a ser un armat sènior, però sempre actiu a l'entitat amb les tasques de secretaria i arxiu. Durant més de 60 anys va ser soci dels Armats passant dels bons moments abans de la desaparició de les processons, al nou impuls i sent un membre actiu de nombroses juntes a l'entitat. Darrerament va compilar molta informació històrica i dels armats i manaies de Catalunya.

Quan va deixar de desfilar va ser l'encarregat del Servei d'Ordre amb la Processó General dels Armats.  Coneix aquí més d'ell en la web dels Armats.  Va ser cridat a la casa del pare el 13 de desembre de 2018.
 
  • Bernardo Álvarez Villajero (Bernat) ( 1965- 2019)

 Bernardo ( també conegut com Bernat), va ser membre de la Confraria de Jesús Captiu i Ntra. Sra. dels Dolors.
 
Veí del barri de Rocafonda era força conegut perquè sempre anava passejant pel carrer amb un creu al davant i sovint anava amb alguna medalla d'algun Sant.  Sempre obert a conversar i sempre amb un somriure que li omplia la cara, malgrat anar arrossegant una dura malaltia durant molt anys.
 
Sempre que la salut li deixava estava a la Casa Germandat ajudant amb el que fos, dins les seves possibilitats i limitacions, i era una de les cares visibles en el dia a dia.
 
També era vist sempre a la sortida de les processons i acompanyava fins on podia. I al no poder continuar sempre deia, " quina alegria més gran veure a la meva Verge o al meu Captiu sortir en processó".
 
També va ser molt actiu al cor de Sant Josep.