 |
| Dues noies a l'interior de la Catedral de Sant Joan Baptista. |
La
Confraria de la Puríssima Sang de Jesucrist de Perpinyà commemora aquests dies
el seus sis segles vius d’existència.
600 anys d’història viva.
Amb
motiu d’aquest aniversari la Confraria ha concentrat els actes al voltant d’aquesta
important diada, tot i que fa mesos hi ha activitats al respecte.
La
ciutat de Perpinyà respira història, solemnitat, catalanitat, fidelitat, fe i
confraria. I un bon exemple hom el pot trobar en la seva confraria que es
remunta als anys d’Alfons el Magnànim quan pertanyia a l’anomenat Regne d’Aragó.
La història d’aquesta ciutat no es podria entendre sense la Catedral de Sant
Joan Baptista ni sense la Confraria de la Sang.
La confraria viva més antiga de Catalunya.
La
Casa d’Àustria va impulsar al s. XVIII tota l’advocació a la Mare de Déu dels
Dolors gràcies a la bona feina i tasca dels servites. Motiu pel qual encara
avui dia hi ha nombrosos congregacions dels Dolors a Girona, Besalú, Manresa,
Tarragona, Mataró... O els “cap de ferro”, armats i manaies que van començar a aparèixer
durant aquestes dècades i que algunes – amb diferent alt i baixos- també són
presents arreu de tot Catalunya. Segles abans gremis van fer aparèixer cossos
de portants del Sant Crist, o advocacions al Roser, o confraries d’artesans i
pagesos que impulsaven les confraries de la Soledat, els davallaments de la
Creu o l’Ecce Homo que també han arribat, en menor grau, als nostres dies i molt presents arreu de
Catalunya.
 |
| El Sant Crist que presideix l'anada a l'Ofici. |
Tot i
aquesta presència tan antiga, la via més antiga de totes sense cap mena de
dubte és la de la Sanch de Perpinyà. I
ha superat la desconnexió dels Decrets de Nova Planta, la revolució francesa, l’etapa
dels napoleó, el laïcisme de l’Estat francès, la destrossa del Règim de Vichy i
la II Guerra Mundial... i sempre s’ha mantingut fidel a la seva tradició
característica de les confraries medievals catalanes.
L’Arxiconfraria de la Sang.
 |
| Relíquies de Sant Vicenç Ferrer. |
Durant
aquell temps de 1416 el dominic i filòsof valencià Vicenç Ferrer va fer una
estada a Perpinyà. El dominic feia temps predicava arreu d’Europa, sobretot a
Itàlia i les diferents font li reconeixen actes multitudinari, grans capacitats
per interpretar diferents llengües i un bon compromissari Valencià sobretot
arrel dels Compromisos de Caspe.
A
Perpinyà predicar i molt probablement va llegir els textos on s’explica que
quan Jesús va ser mort a la creu de la llançada del soldat romà va rajar aigua
i sang. L’impuls del Sant i la devoció del moment va fer que es fundés una
Confraria sota l’advocació de la Puríssima Sang de Jesucrist. Sant Vicenç Ferrer es convertia en els darrers
anys de la seva vida, entre moltes accions arreu d’Europa, en pare fundador d’aquesta
confraria. Amb posterioritat també passaria
a ser canonitzat i ser patró de Valencia, on va ser enterrat el 1419.
Des
del principi de la fundació els germans confrares van desenvolupar les paraules
del Sant i de l’Evangeli i es van centrar sobretot en la vida de la comunitat
parroquial. En van destacar però, l’acompanyament a la mort de les persones
condemnades a les quals també volien donar digne sepultura i ajudar als seus
familiars.
Tanmateix la caritat i el compromís amb la mateixa van ser també
objectius i els valors d’aquesta confraria. L’expressió pública de la fe dels
germans de la Sang es feia palesa en aquests acompanyaments, en la seva funció
pastoral i també en la Processó de la Sanch del Divendres Sant al matí que
recorria els carrers del centre de la ciutat fins la Catedral. Processó que ha
arribat fins els nostres dies, malgrat algunes prohibicions al llarg de la
història que la van recloure a l’interior de la Catedral.
L’essència de la Sanch i la seva història
viva.
 |
| Devot Crist de Perpinyà 1307. |
A
qualsevol confrare de Catalunya que es desplaça a Catalunya hi haurà tres coses
que el sorprendran:
La
primera és com en el Temple hi ha tot un llegat patrimonial com són els
retaules, el cap de “moro”, pintures i tapissos del gòtic i barroc català en
tan perfecte estat i presència viva de la història cristiana. No moltes esglésies
catalanes mantenen aquest llegat de la tradició tan present ja que els
desastres de la Guerra Civil espanyola i processos anteriors van destruir gran
part del patrimoni religiós. I cal remarcar una joia de l’escultura i la
imagineria religiosa medieval, que inclòs avui dia sorprendria a autors
contemporanis per la seva sublimitat, que és el Devot Crist de 1307, que va influenciar a tota la imagineria italiana i francesa de l'època.
La
segona és com els ritus i la processó de la Sanch de Perpinyà es manté gairebé
inalterable al llarg de 600 anys d’història. El toc de campanya, els dos
timbals recordant el toc de crida, la foscor de les vestes i el vermell del
davant, la sobrietat, el silenci i la gran espiritualitat. Malgrat el pas del
temps poc difereix la processó de la Sanch d’aquests darrers anys amb la de
segles passats. Aquests elements fa que hom es trobi enmig d’una processó
medieval inalterable i en essència com eren en el seu inici, i a diferència d’altres
pobles i ciutats que han anat incorporant elements i modes al llarg del temps,
o han rebut influències d’altres confraries i estils processionals.
 |
| El Campo Santo de Perpinyà, al fons membres de la Sanch. |
La
tercera és l’espiritualitat, la formació, l’amor i entrega amb la qual els
confrares s’entreguen a la vida cristiana en tant que confrares i en tant que
membres d’una comunitat parroquial. Per això no és d’estranyar el llarg procés
d’inserció per assolir ser membre de la confraria o trobar-se un elevat nombre
de diaques que són germans.
Cerimònia de celebració.
 |
| Moment de la intervenció del president André Payret |
 |
| Moment de l'Eucaristia. |
Entre
els diferents actes i esdeveniments importants que s’estan organitzant cal
remarcar el d’aquest passat diumenge dia 10 celebrat a la Catedral de Sant Joan
Baptista.
La
celebració de l’Eucaristia va comptar amb la presència del Bisbe de
Perpinyà-Elna Msn. Turini i el seu bisbe emèrit, així com fins a 7 bisbes més
de les diòcesis franceses. La Santa Missa va ser presidida pel Bisbe Emèrit de
Barcelona, Monsenyor Martínez Sistach i va comptar amb la presència de totes
les confraries de la maintenance
francesa del Rosselló, com de presència de confraries de la Catalunya Sud.
 |
| Representants de Mataro, la Selva del Camp i Tarragona. |
També
van assistir nombrosos personalitats polítiques de França, destacant l’Alcalde
de la ciutat i alguns eurodiputats.
La magnífica cerimònia es va fer bilingüe, en francès i català, i amb alguns cants en llatí va estar acompanyada per un vigorós cor, música d’orgue i música d’una cobla.
Durant
la missa tots els membres de confraries van participar amb les seves vestes i
túniques, els quals van entrar en rigorós i estrepitós silenci en processó i
comunió des del Campo Santo.
 |
| Retorn al Campo Santo. |
La
cerimònia va ser tot un exemple de com es pot gaudir de l’Eucaristia, de la
paraula i la germanor, i al mateix temps va ser molt solemne, majestuosa, participada
i molt marcada pels tempus de la litúrgia.
Durant
la mateix hom podia podria apreciar l’exemplaritat de com es combrega – des del
final fins el principi- recordant la paraula de Jesús: Els darrers seran els
primers en el meu Regne; com les dones mantenen el vel-mantellina de color
negre per tapar-se el cap – pràctica desapareguda fa dècades a Catalunya-, l’apropament
dels infants als primers bancs, o com el nombrós públic n’era coneixedor de
tota la litúrgia i gaudia de la música que acompanyava la bella cerimònia.
Durant
l’homilia Msn. Martínez Sistach va remarcar la història de Perpinyà, el bon fer
de la Confraria i com la història de Perpinyà no s’entendria sense la
confraria. Tanmateix va remarcar la importància d’aquesta efemèride de 600 anys
d’història que encara avui es viva i que es manté fidels a la comunitat
cristiana, a la comunitat parroquial i als seus objectius fundacionals. També
va mencionar com la confraria és un exemple a seguir en un temps on la laïcitat
impregna tota la quotidianitat i en temps tan convulsos com els actuals.
A la
part final, va intervenir el president Andrè Payret, qui va agrair l’assistència
i va animar a continuar treballat i va arrencar un efusiu aplaudiment entre
confrares i públic assistint.
Acabada
l’homilia els confrares van tornar en processó fins el Campo Santo on els
membres de les altres confraries van rebre amb aplaudiments als germans de la
Sanch de Perpinyà.
El dia 11 d’octubre de 2016 els germans de
l’altra banda dels Pirineus continuaran fent història. Per molts anys.
Veiueu aquí un recull d'imatges.
Altres referències:
- 600 anys de la Sanch. Vilaweb de la Catalunya Nord.
- La Sanch de Perpinyà ( en francès). Made in Perpignan.
- Diocese de Perpignan Elna.
- 600 aniversari de la Confraria de la Sang de Perpinyà. La Sang de Tarragona.
- Presència a l'efemèride de sis-cents anys confrares a Perpinyà. Setmana Santa Mataró.
- Sis-cent aniversari de la presencia de la Sanch. Setmana Santa Mataró.
- Representació als 600 anys de la Sang. Confraria Jesús Captiu.
- 600 aniversario de La Puríssima Sanch de Perpiná. Hdad. Ntro. P. Jesús Nazareno y Ntra. Sra. de la Esperanza.
- La Archicofradía de la Sang es noticia este año en el mundo cofrade catalán. Velas Ridaura.
