dilluns, d’octubre 10, 2016

600 anys de la Confria de la Puríssima Sanch de Jesucrist.

Dues noies a l'interior de la Catedral de Sant Joan Baptista.

La Confraria de la Puríssima Sang de Jesucrist de Perpinyà commemora aquests dies el seus sis segles vius d’existència.


600 anys d’història viva.
La Sanch de Perpinyà durant aquests dies celebrar els sis-cents anys d’història, ja que existeix documentació escrita de la seva fundació al 11 d’octubre de l’any del Senyor de 1416.

Amb motiu d’aquest aniversari la Confraria ha concentrat els actes al voltant d’aquesta important diada, tot i que fa mesos hi ha activitats al respecte.


La ciutat de Perpinyà respira història, solemnitat, catalanitat, fidelitat, fe i confraria. I un bon exemple hom el pot trobar en la seva confraria que es remunta als anys d’Alfons el Magnànim quan pertanyia a l’anomenat Regne d’Aragó. La història d’aquesta ciutat no es podria entendre sense la Catedral de Sant Joan Baptista ni sense la Confraria de la Sang.

La confraria viva més antiga de Catalunya.
La Casa d’Àustria va impulsar al s. XVIII tota l’advocació a la Mare de Déu dels Dolors gràcies a la bona feina i tasca dels servites. Motiu pel qual encara avui dia hi ha nombrosos congregacions dels Dolors a Girona, Besalú, Manresa, Tarragona, Mataró... O els “cap de ferro”, armats i manaies que van començar a aparèixer durant aquestes dècades i que algunes – amb diferent alt i baixos- també són presents arreu de tot Catalunya. Segles abans gremis van fer aparèixer cossos de portants del Sant Crist, o advocacions al Roser, o confraries d’artesans i pagesos que impulsaven les confraries de la Soledat, els davallaments de la Creu o l’Ecce Homo que també han arribat, en menor grau,  als nostres dies i molt presents arreu de Catalunya.


El Sant Crist que presideix l'anada a l'Ofici.
Tot i aquesta presència tan antiga, la via més antiga de totes sense cap mena de dubte és la de  la Sanch de Perpinyà. I ha superat la desconnexió dels Decrets de Nova Planta, la revolució francesa, l’etapa dels napoleó, el laïcisme de l’Estat francès, la destrossa del Règim de Vichy i la II Guerra Mundial... i sempre s’ha mantingut fidel a la seva tradició característica de les confraries medievals catalanes. 


L’Arxiconfraria de la Sang.
Relíquies de Sant Vicenç Ferrer.
Durant aquell temps de 1416 el dominic i filòsof valencià Vicenç Ferrer va fer una estada a Perpinyà. El dominic feia temps predicava arreu d’Europa, sobretot a Itàlia i les diferents font li reconeixen actes multitudinari, grans capacitats per interpretar diferents llengües i un bon compromissari Valencià sobretot arrel dels Compromisos de Caspe.

A Perpinyà predicar i molt probablement va llegir els textos on s’explica que quan Jesús va ser mort a la creu de la llançada del soldat romà va rajar aigua i sang. L’impuls del Sant i la devoció del moment va fer que es fundés una Confraria sota l’advocació de la Puríssima Sang de Jesucrist.  Sant Vicenç Ferrer es convertia en els darrers anys de la seva vida, entre moltes accions arreu d’Europa, en pare fundador d’aquesta confraria.  Amb posterioritat també passaria a ser canonitzat i ser patró de Valencia, on va ser enterrat el 1419.

Des del principi de la fundació els germans confrares van desenvolupar les paraules del Sant i de l’Evangeli i es van centrar sobretot en la vida de la comunitat parroquial. En van destacar però, l’acompanyament a la mort de les persones condemnades a les quals també volien donar digne sepultura i ajudar als seus familiars.
Tanmateix la caritat i el compromís amb la mateixa van ser també objectius i els valors d’aquesta confraria. L’expressió pública de la fe dels germans de la Sang es feia palesa en aquests acompanyaments, en la seva funció pastoral i també en la Processó de la Sanch del Divendres Sant al matí que recorria els carrers del centre de la ciutat fins la Catedral. Processó que ha arribat fins els nostres dies, malgrat algunes prohibicions al llarg de la història que la van recloure a l’interior de la Catedral.



L’essència de la Sanch i la seva història viva.
Devot Crist de Perpinyà 1307.
A qualsevol confrare de Catalunya que es desplaça a Catalunya hi haurà tres coses que el sorprendran:

La primera és com en el Temple hi ha tot un llegat patrimonial com són els retaules, el cap de “moro”, pintures i tapissos del gòtic i barroc català en tan perfecte estat i presència viva de la història cristiana. No moltes esglésies catalanes mantenen aquest llegat de la tradició tan present ja que els desastres de la Guerra Civil espanyola i processos anteriors van destruir gran part del patrimoni religiós. I cal remarcar una joia de l’escultura i la imagineria religiosa medieval, que inclòs avui dia sorprendria a autors contemporanis per la seva sublimitat, que és el Devot Crist  de 1307, que va influenciar a tota la imagineria italiana i francesa de l'època.

La segona és com els ritus i la processó de la Sanch de Perpinyà es manté gairebé inalterable al llarg de 600 anys d’història. El toc de campanya, els dos timbals recordant el toc de crida, la foscor de les vestes i el vermell del davant, la sobrietat, el silenci i la gran espiritualitat. Malgrat el pas del temps poc difereix la processó de la Sanch d’aquests darrers anys amb la de segles passats. Aquests elements fa que hom es trobi enmig d’una processó medieval inalterable i en essència com eren en el seu inici, i a diferència d’altres pobles i ciutats que han anat incorporant elements i modes al llarg del temps, o han rebut influències d’altres confraries i estils processionals.


El Campo Santo de Perpinyà, al fons membres de la Sanch.
La tercera és l’espiritualitat, la formació, l’amor i entrega amb la qual els confrares s’entreguen a la vida cristiana en tant que confrares i en tant que membres d’una comunitat parroquial. Per això no és d’estranyar el llarg procés d’inserció per assolir ser membre de la confraria o trobar-se un elevat nombre de diaques que són germans.

Cerimònia de celebració.

Moment de la intervenció del president André Payret


Moment de l'Eucaristia.
Entre els diferents actes i esdeveniments importants que s’estan organitzant cal remarcar el d’aquest passat diumenge dia 10 celebrat a la Catedral de Sant Joan Baptista.

La celebració de l’Eucaristia va comptar amb la presència del Bisbe de Perpinyà-Elna Msn. Turini i el seu bisbe emèrit, així com fins a 7 bisbes més de les diòcesis franceses. La Santa Missa va ser presidida pel Bisbe Emèrit de Barcelona, Monsenyor Martínez Sistach i va comptar amb la presència de totes les confraries de la maintenance francesa del Rosselló, com de presència de confraries de la Catalunya Sud.
Representants de Mataro, la Selva del Camp i Tarragona.
També van assistir nombrosos personalitats polítiques de França, destacant l’Alcalde de la ciutat i alguns eurodiputats.


La magnífica cerimònia es va fer bilingüe, en francès i català, i amb alguns cants en llatí va estar acompanyada per un vigorós cor, música d’orgue i música d’una cobla.

Durant la missa tots els membres de confraries van participar amb les seves vestes i túniques, els quals van entrar en rigorós i estrepitós silenci en processó i comunió des del Campo Santo.


Retorn al Campo Santo.
La cerimònia va ser tot un exemple de com es pot gaudir de l’Eucaristia, de la paraula i la germanor, i al mateix temps va ser molt solemne, majestuosa, participada i molt marcada pels tempus de la litúrgia.
Durant la mateix hom podia podria apreciar l’exemplaritat de com es combrega – des del final fins el principi- recordant la paraula de Jesús: Els darrers seran els primers en el meu Regne; com les dones mantenen el vel-mantellina de color negre per tapar-se el cap – pràctica desapareguda fa dècades a Catalunya-, l’apropament dels infants als primers bancs, o com el nombrós públic n’era coneixedor de tota la litúrgia i gaudia de la música que acompanyava la bella cerimònia. 





Durant l’homilia Msn. Martínez Sistach va remarcar la història de Perpinyà, el bon fer de la Confraria i com la història de Perpinyà no s’entendria sense la confraria. Tanmateix va remarcar la importància d’aquesta efemèride de 600 anys d’història que encara avui es viva i que es manté fidels a la comunitat cristiana, a la comunitat parroquial i als seus objectius fundacionals. També va mencionar com la confraria és un exemple a seguir en un temps on la laïcitat impregna tota la quotidianitat i en temps tan convulsos com els actuals.

A la part final, va intervenir el president Andrè Payret, qui va agrair l’assistència i va animar a continuar treballat i va arrencar un efusiu aplaudiment entre confrares i públic assistint.

Acabada l’homilia els confrares van tornar en processó fins el Campo Santo on els membres de les altres confraries van rebre amb aplaudiments als germans de la Sanch de Perpinyà.


El dia 11 d’octubre de 2016 els germans de l’altra banda dels Pirineus continuaran fent història. Per molts anys.

Veiueu aquí un recull d'imatges.

Altres referències: