La Festa Major antiga de Mataró era el 15 d'agost. Santa Maria, Assumpta al cel, patrona de la ciutat.

La festa de l'Assumpció de Maria.

El 15 d'agost és festa arreu de pobles i ciutats de la península,  del litoral oriental del Mediterrani i de molts indrets d'Amèrica Central i del Sud. 

Molts pobles celebren les seves festes patronals d'advocacions marianes, però la principal és la festa de l'Assumpció de Maria.

També es festa a la capital de Paraguay, Asunción,  festa a Guatemala així com a molts indrets d'Amèrica LLatina. 

I en el passat, era la Festa Major de Mataró ( explicat  a sota)

Aquesta festa commemora i recorda els darrers moments de Maria, la Mare de Déu a la Terra, quan va morir, o millor dit el trànsit de la seva mort a la Terra i l'entrada al Cel. 

La Catalunya medieval centrava les festes de Maria al voltant del 15 d'agost i aquesta doctrina de la fe va ser declarada en dogma de l'Església catòlica per Pius XII i dedica aquesta festivitat a la Mare de Déu. Segles abans Sant Bernat de Claravall ja recollia el gran culte a Maria, com a Mare de la cristiandat i mare universal. 

 

Però aquesta celebració és molt més antiga. Segons se sap ja era present a l'Esglèsia d'Orient al s. IV on es celebrava el record de Maria  i la seva entrada al cel, conegut com l'assumpció.

A Roma un segle després es va anar estenent i la festivitat  va passar a ser coneguda com la dormició de Maria.  

Al s.VII va passar a ser coneguda com la festa de l'Assumpció. Ja en aquest segle popularment també es coneix com la festa de la Mare de Déu d'Agost en relació a d'altres advocacions marianes que no tenen aparicions i que son patrones de multitud de pobles. 

 

Representació del Misteri de la Selva amb 600 anys d'història.

A Catalunya la presencia d'aquesta festa era molt present a l'Edat Mitjana. A nivell artístic, a les acaballes de l'Edat Mitjana es van impulsar moltes obres al s.XV i XVII de la representació de la Dormició de la Mare de Déu. 

D'exemples n'hi ha a Urgell, Lleida, Santes Creus, Girona, Tarragona... i també a Mataró.  I com no, també a Catalunya han arribat fins als nostres dies també obres assumpcionistes com els misteris, sent molt popular i la més antiga la d' El Misteri de la Selva del Camp, amb més de 600 anys d'història i que es manté viva també a l'actualitat. 

I encara avui dia a Mallorca, hi ha més de 60 parròquies que mantenen la tradició de fer llits amb la Mare de Déu de l'Assumpció, anomenades popularment llits de la Mare de Déu Morta. 

A Catalunya també hi ha temples dedicats a l'Assumpció com és Santa Maria del Mar de Barcelona, Santa Maria de Badalona,  la Catedral de Girona o Santa Maria de Blanes. 

I també avui dia s'han recuperat i mantingut molts altars amb Maria dormida arreu del país. 

Tal i com subscriuen Marià Ribas, Lluís Ferrer i Clarina i   Ramón Reixach en diferents fonts, fins les acaballes del s. XVIII la festa de l'Assumpció era la festa Major de Mataró, i es va mantenir com a costum fins l'any 1807- 1814. 

Actualment la Festa Major de Mataró és la de Les Santes. Està dedicada a Santa Juliana i Semproniana, i es remunta a  finals del s.XVIII  quan van començar a considerar-se com a patrones de la ciutat.

Poc a poc van anar desplaçant la festa d'altres patrons de la ciutat com Sant Desideri, o d'altres advocats com Sant Simó, Sant Jaume o Santa Magdalena, o també Sant Cristòbol patró contra les pandèmies. 

Malgrat això, el culte a aquests patrons protectors, com va ser el cas de Sant Sebastià també tenien el seu moment davant temps convulsos o pandèmies o en la seva diada. 

Durant la Festa Major de l'Assumpció es feia l'ofici  al matí. Assistien les corporacions locals i el consell de la Universitat (organització de la municipalitat del moment).

La nau central de Santa María es guarnia d'un llit ple de flors on es dipositava la Mare de Déu. Al seu costat es posaven 4 columnes i àngels escultòrics.  A l'endemà, es col·locava a Sant Roc, ja que era la seva festivitat, i posteriorment es dipostiva a l'altar de la Soledat. 

Hi ha constància documental d'una visita pastoral de 1574 on es menciona i detalla aquest llit, i també a 1585 ja tenia un altar dedicat a la parròquia de Santa Maria. 

Segons en Marià Ribas, en aquest ofici participava una orquestra, hi havia un sermó i era molt concorregut. 

A la tarda, es feia una processó que sortia de Santa Maria i passava pels carrers de Mataró.   En aquest participaven totes les confraries, gremis amb les seves banderes,  un gran nombre de parroquians, les comunitats Carmelites, Escolapis i Caputxines, així com també les autoritats locals. 

Es processionava la imatge jacent de la Mare de Déu - que es conserva actualment- i era custodiada per uns nois que es vestien d'àngels.  Aquests nois tocaven uns el violí i d'altres ventaven a la Mare de Déu. 

Al 1645 va començar a participar l'Àliga, molt similar a l'actual, per a donar més esplendidesa a la festa. A l'Àliga l'acompanyaven 6 aligons que portaven musics timbalers, flaviols, calrinets  i un bombo ( similar als ministrils).  Aquestes figures anaven ballant per la ciutat.  Altres moments on sortien també aquests aligons i l'Àliga eran durant la festa del Corpus fins ben entat el s.XIX o durant la festa del Corpus juntament amb les figures i gegants de la ciutat. 

Segons diverses fonts, l'Àliga s'associava a Joan Evangelista, però també s'associava al poder civil de la ciutat i a la seva representació. A Mataró hi ha constància de la seva existència des el 1601, tot i que probablement existís de molt abans. 

Sembla ser, que aquesta processó tenia una octava, que es feia el 22 d'agost en un format similar i es recordava la coronació de la Mare de Déu. 

La Confraria de la Nostra Senyora del Sepulcre n'era responsable de la custòdia de l'Àliga i d'impulsar la festa. Per a la compra de l'Aliga, va demanar suport a la Confraria del Santíssim Sagrament o popularment coneguda com la Minerva, que va tenir molta rellevància a la ciutat de Mataró durant diferents segles. 

 

Un llit similar al de Santa Maria  també es posasava en el convent de l'Assumpció de Mataró fundat el 1730 de les germanes  Caputxines  i del que només ha arribat als nostres dies testimoni fotogràfic. 

La imatge gòtica de  dormició de la Mare de Déu de Mataró.

Mataró també tenia el seu grup escultòric de la dormició de la Mare de Déu al s.XVI. Era la image que es portava en processó i que estava dipositada al llit de flors. Aquesta imatge ha arribat als nostres dies.  Amb relació a l'autor no està clar però conversa trets gótics, i probablement fos un artista local, potser Joan Masiques, tot i que no hi ha cap document -de moment- que ho relacioni.  Marià Ribas, la va restaurar  al s. XX. 

Hi ha constància d'aquest llit amb els apòstols, coberta amb un pal·li i teles de decoració al 1574, amb millores al 1585 i 1599. 

En Quim Graupera al seu bloc d'informació sobre el maresme medieval ens ajuda a conèixer-la.

Era un conjunt amb un accent gòtic constava d'una imatge central de la Mare de Déu, i estava envoltada pels apòstols.

A l'any 1805 al convertir en baptisteri la capella que hi havia sota el campanar el grup es va fragmentar. La Mare de Déu dormida es va traslladar a la capella de la Confraria de la Soledat i el conjunt dels apòstols van anar a decorar l'ermita de Sant Simó.

 


Apòstols a l'ermita de Sant Simó. Anterior a 1936.

La imatge de la Mare de Déu es conserva actualment i està exposada a la sala de síntesi de la Basílica de Santa Maria. Els apòstols van ser cremats a l'estiu negre de Mataró de 1936 quan tot el contingut de l'ermita de Sant simó va ser destruít quan es van confiscar tots els béns religiosos i es va prohibir la religió a la ciutat per part del Front Popular.