L' herència de Sant LLorenç a Mataró

Capelleta de Sant LLorenç de Mataró

Avui dia 10 d'agost se celebra la festivitat de Sant LLorenç. Un Sant amb molt arrelament al mediterrani i també a Catalunya.

LLorenç era un diaca nascut a la província de la Tarraconense, probablement a Osca, i va anar a Roma on va ser diaca del Sant Pare Sixto II.

Allà va ser martiritzat cremat viu en una graella i va passar a ser a ser un dels Sants més venerats a Roma i actaulment patró de la ciutat juntament amb Sant Pere i Sant Pau.

Segons diu l'hagiografia el responsable de Roma li va donar tres dies per entregar tots tresors de l'Església, però aquest el va entregar tot a la gent malalta i pobre de la ciutat. Per això i per ser cristià va ser condemnat en la tortura horrible de ser cremat viu i després decapitat.

Actualment és patró de moltes ciutats a Catalunya, Espanya i també Amèrica Llatina. A més, al ser la seva festivitat el dia 10 d'agost hi ha moltes festes patronals arreu també en el seu honor i a la pluja de Persèides se li anomenen les llàgrimes de Sant Llorenç.

A Catalunya va haver monestirs dedicats a aquest Sant com el de Sant LLorenç de Sous, Sant LLorenç de Munt o Sant LLorenç de la Muga i alguns municipis com Sant LLorenç Savall, Hortons, Morunys...

Sant Lloreç a Mataró, la muralla i la serenata.

Al s. XVI un tram de la muralla de Mataró va rebre el nom de Muralla de Sant LLorenç. Encara avui dia el carrer manté el seu nom i al terra es pot apreciar la marca d'aquet tram.

A mig carrer hi ha una capelleta amb una icona del jove sant inbarbat i amb la graella com a símbol.

Segons alguns autors com Josep M. Pellicer, a la Mataró del s.XIX, concretament al 1888 se celebraven festes de carrer i serenates amb motiu dels sants. Aquests també donaven nom als carrers i s'aplegaven veïns per a compartir taula, engalanar el carrer i també tirar alguna pirotècnia. Segons alguns cronistes anteriors com Joan Amich i alguns veïns a Mataró des de maig fins el 31 d'agost de Sant Ramón, no hi havia dimarts o diumenge que no hi hagués festa en algun carrer. Això passava a la ciutat de 1849 on s'anomenaven serenates o llevant de taula i era una característica pròpia festiva de la ciutat que s'aplegava al voltant de l'hornacina (capelleta) i aprofitaven la diada festiva on es ballava i s'escoltava música en directe fins entrada la nit.