dijous, de maig 11, 2017

El convent de l’Assumpció de Maria de les monges caputxines de Mataró


Convent caputixines, vista des de l'hort.
Iniciem una secció al bloc informant sobre una efeméride important a Mataró amb motiu del 275 aniversari del Monestir de l'Assumpció de Maria Santíssima Clarisses Caputxines.


En aquesta ocasió un context històric el monestir a la ciutat.


----
El 8 de juny de 1730 s’iniciava a Barcelona el concurs a subhasta pública per a la construcció d’un monestir de monges caputxines a Mataró. Darrera aquesta obra hi havia el mercader barceloní Pau Martí, qui sembla ser que va decidir pagar l’erecció del convent després de la mort del seu germà. La tria de Mataró la podem explicar pel fet que la família Martí, que es dedicava al comerç transatlàntic, compres productes a la capital del Maresme per després vendre’ls a Portugal i les colònies americanes.
El guanyador d’aquest concurs fou el mestre de cases (que podríem assimilar als actuals arquitectes) Francesc Soriano, que havia treballat a l’edifici de la llotja de Barcelona (1718), en la Construcció de la Universitat de Cervera (1720-1740) o en el convent de mínims de Cervera (1733).  Soriano optà per un model de barroc italianitzant i auster al mateix temps, tot cercant reforçar la idea de clausura.
La primera pedra del nou convent es col·locava el 17 de desembre de 1730, sobre els terrenys comprats per Pau Martí al matrimoni format per Miquel Torner i Maria Matas. Poc a poc s’anava aixecant el convent, que l’any 1734 rebé de l’Ajuntament el dret d’aigua necessari per abastir la comunitat que s’havia d’instal·lar. Durant els anys que durà la construcció, Pau Martí s’encarregà de redactar una Causa pia, amb la qual es comprometia a mantenir el convent mentre visqués, obligació que traspassaria a l’Ajuntament un cop mort.
Arribem així al 23 d’abril de 1741, any en que s’instal·laren les primeres sis monges al convent, totes provinents del convent de Santa Margarida la Reial de Barcelona. Es va realitzar una processó solemne, a la qual no van faltar les autoritats del moment: el bisbe Francisco del Castillo, el rector de Santa Maria, la comunitat de Caputxins, l’Ajuntament, així com força munió de mataronins. Per tal de revestir l’acte amb major solemnitat fins i tot i hagué l’àliga i els gegants.
Malgrat l’austeritat del convent, la capella estava magníficament decorada amb diversos quadres pintats per Antoni Viladomat. Segons Marià Ribas, Viladomat va realitzar aquestes pintures entre els anys 30-40 del segle XVIII, formant un conjunt amb quadres representant el Sant Crist; pintures de santa Clara, sant Joan Baptista, sant Francesc d’Assís i la Mare de Déu de la Mercè als laterals de la nau; l’adoració dels reis i l’adoració dels pastors de l’altar major, on hi havia un quadre representant el Bon Pastor i un altre, que tapava tota la paret, on hi havia l’Assumpció de Maria, advocació del convent.
Al llarg del segles XIX i XX el convent va ser ocupat tant per militars com per insurgents. Així, durant l’estada dels Cent Mil fills de Sant Lluís a Mataró, el convent es convertí en un quarter.
El 20 de juliol de 1936 el convent era saquejat i cremat. Amb l’entrada de les tropes nacionals a començaments de 1939, i fins l’any 1946, el convent es va convertir en una presó. A partir de 1946, i sota la direcció de Josep Puig i Cadafalch, el convent seria restaurat, destacant l’altar de la capella, obrat en marbre i alabastre seguint un estil neoclàssic.