dimarts, d’agost 15, 2017

Tot a la Foguera. L'estiu negre de Mataró de 1936. II


La Mataró dels anys 30.

 Comencem aquesta sèrie de relats amb el resum d'una descripció de Mataró de 1919 a 1936 elaborada pel Museu Arxiu Santa Maria de Mataró i recollida en diferents Fulls.
Fàbrica de Can Marfà. Font: MASMM
La població de Mataró era propera als 38 mil habitants al 1930. Havia crescut en 4 mil persones bàsicament de població migrant provinent de fora de Catalunya els anys anteriors.  L'agricultura, la ramaderia i la pesca encara eren presents però el gran pes de la població treballava en la industria del gènere de punt, les filatures, els tints...i tots els serveis que en depenien d'aquest sectors. Els eixos comercials eren el tram que anava de Santa Maria al carrer Sant Cristòfol passant per la plaça Xica i la Plaça Gran fins la Riera, i un altre que estava al voltant del mercat de la plaça de Cuba.

La ciutat estava creixent fora de rondes i el barri de Cerdanyola començava a conformar-se amb petites casetes atès el tramvia de Mataró a Argentona.

La crisi de 1929 es va notar a la ciutat i la demanda del tèxtil va caure augmentant molt l'atur a partir de 1931 i al 1933 van començar a reduir-se jornades.

Les escoles de la ciutat.


Col·legi Salesians 1930. Fons Privat.
Les escoles principals de la ciutat eren col·legis religiosos com eren el de Santa Anna, Maristes de Sant Josep, Maristes Valldemià i Saleians per a nois, i els del cor de Maria, les Concepcionistes del Torrent i del carrer de Sant Jospe, Mare de Déu de Lourdres popularment conegut com les franceses i el Sagrat Cor conegut com La Coma, o la Divina Provicència per a noies.  La Llei de Congregacions va prohibir les escoles religioses i van pasar a ser gestionats per mútues de papers d'alumnes o per altres tipus de societats. També hi havia l'escola del Círcol Catòlic o la del Patronat Escolar Obrer que era nocturna. 

Presència religiosa.
Pintura de l'Assumpció de la Mare de Déu, a l'Altar Major del Convent de les Caputxines.
 Cremat al 1936 . Fons MASMM Marià Ribas

A nivell religiós Mataró estava dividit en la parròquia de Santa Maria i en la de Sant Josep. Ambdues oferien serveis litúrgics i tenien confraries, associacions de pietat popular.
Cada parròquia tenia un rector i dos vicaris, i alguns sacerdots col·laboradors. En el cas de  Santa Maria eren 20 sacerdots que eren residents.  Com es recull als Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria, la presencia pública catòlica a Mataró es manifestava públicament: hi havia processons de Setmana Santa que es remuntaven al s.XVII on participava l'Ajuntament i altres actes litúrgics, essent la més important la de Corpus.  Durant la República es van prohibir els actes processionals fins el 1934, on es van produir enfrontaments en la de dels Tres Tombs.
Mataró tenia una gran presencia de comunitats religioses: Hi havia Escolpais al Col·legi de Santa Anna des del 1737, Maristes al carrer de Sant Josep des del 1903, Maristes a Valldemia des del 1887 i Salesians des del 1905, totes elles comunitats masculines i concentrades en la formació i religió.

També hi havia un nombre molt elevat de comunitats religioses femenines havent quatre de clausura com eren les Carmelites Descalçes o de Tereses des del 1648, les Caputxines des del 1747, les Clarisses de la Providència des del 1859 i les Benetes des del s.XIX. També hi havia ordres dedicades a l'Ensenyament com eren les Concepcionistes de Sant Josep i del Torrent, les del Cor de Maria, les del Sagrat Cor, o les de la Mare de Déu de Lourdes.  També hi havia ordres que es dedicaven a l'obra social com a objectiu principal que eren les religioses de Sant Vicenç de Paül a Mataró des del 1898, les religioses a l'Hospital i a la Fundació Albà de les Germanetes dels Pobres des del 1874 i les Serventes de Maria a la Llar Cabanelles des del  1986.

Associacions culturals i organtizacions polítiques.

També hi havia una gran activitat cultural i lúdica centrada en el Foment Mataroní, que era el centre parroquial de Santa Maria, el Círcol Catòlic d'Obrers definida com entitat d'acció social amb diferents patronats, l'Ateneu que en la seva darrera èpica concentrava persones d'ideologia anarco-sindicalista, el Círculo Tradicionalista, la Societat Iris formada per diferents penyes - actual Casal l'Aliança-, el Casal Catalanista, la Societat Artística Literària, la Unió de Cooperatives fundada l'any 1935, la Casa del Poble tocant al mur del convent de les Tereses, el Centre de Dependents ( de la indústria i el comerç), l'Sport Mataroní i el Centre Mataroní.

La publica de premsa més important de Mataró era el diari de Mataró, tot i que  hi havia altres publicacions local i comarcals. Aquest diari passà a anomenar-se durant la Guerra LLibertat.

A nivell polític Mataró era una amalgama de partits  que s'havien anat conformant amb la República. Hi havia la LLiga Regionalista que va perdre les eleccions de 1932 amb una candidatura administrativa i es mantení com Unió Catalana de Mataró, l'Agrupació Socialista de Mataró, la Unió Socialista de Mataró, el Partit Radical dels lerrouxistes que malgrat el seu anticalanisme i anticlericalisme es va anar moderant, Acció Catalana Republicana que era una escissió de la LLiga,  Esquerra Republicana, i altres petits partits com el Partit Comunista, el Bloc Obrer i Camperol (després POUM), Unió Democràtica de Catalunya, tradicionalistes carlins i la CEDA.

També hi havia de de tradició catalanista que havien guanyat pes, partits de tradició socialista, lerrouxista, la CEDA i altres partits més minoritaris, que es van anar alternant des del 1931 al 1936. També hi ha expulsió de regidors pels fets d'octubre del 1934 quan passen a clausurar-se els partits i sindicats d'esquerres i governen 8 regidors de dretes, fins que el 1936 guanya l'alcaldia ERC. També hi havia alguns sindicats sent el més nombrós la CNT, i una sèrie de societats pertanyents a la UGT. També hi havia algun petit sindicat de tradició catòlica i associacions patronals com la Mútua Patronal de Mataró de les empreses del tèxtil que va anar evolucionat cap a l'Associació Patronal de Gèneres de Punt, així com la Cambra de Producció.

La confiscació de tots els béns religiosos a Mataró.

Després del fallit cop d’estat i la retirada dels militars a Mataró l’Ajuntament del Front Popular comença a organitzar-se.

El 31 de juliol del l’Ajuntament prenia dos acords importants: per un costat cessava a tots els consellers que no estiguessin afiliats als partits que formessin part del Front Popular, per altra banda decretava la confiscació de tots els edificis religiosos de la ciutat i que serien destinats a altres usos.

Aquell acord contemplava la confiscació dels convents de  la Providència, de les Tereses, de les Caputxines, de les Benetes i de les Sierves de Maria. També de les escoles de Santa Anna, dels Salessians, de Valldemia,  de la Coma i dels Maristes St. Josep, tanmateix així com les mútues escolars de  Carme Gibert (Concepcionistes), Prat de la Riba (Cor de Maria) i de  Ramon Llull (Franceses).
 
 
Interior de Sant Josep al juliol de 1936.
 Font: "El martiri dels temples".
Els edificis del Cercle Catòlic, la Sala Cabanyes, el  Foment Mataroní, l’Esbarjo St. Lluís (Lluïsos), la Capella de St. Sebastià,  l’Hospital,  St. Josep., Sta. Maria, el de Germanetes dels pobres (Cabanelles) i el Restaurant St. Joaquim (menjador social), també eren confiscats.

Dies abans però hi van haver-hi molts moviments. El 23 de juliol amb la publicació per primer cop del diari Llibertat s’exposava clarament que era la publicació de l’òrgan del Comitè Local Antifeixista. En aquest es feia menció que tots els edificis religiosos confiscats passaven a ser vigilats per la força pública.

Feien tard, ja que alguns edificis van ser incendiats, saquejats i purgats del 18 al 23, motiu pel qual el Comitè demanava als ciutadans s’abstinguessin de demanar permisos per poder veure els edificis religiosos perquè estaven en mol mal estat i en risc d’enfonsament. Només es va deixar a algunes persones com Marià Ribes o d’altres per tal que poguessin informar, fotografiar i poc més abans de ser enderrocats.
Interior de l'església del Convent de les Caputxines Cremat al 1936

A l’endemà es constituïa el PSUC a Mataró, es confiscava el Col·legi Santa Anna per a la CNT i el cor de Maria era ocupat per les forces marxistes. La capella de Sant Sebastià del carrer Barcelona era destruïda, així com el pis que hi havia a sobre, després d’apilar tots els mobles i fer-ne una foguera al bell mig del carrer.

També va ser fruit d’una foguera a la platja tot el contingut de Sant Simó passant a ser la seu de la societat de pescadors de canya aquell mateix dia.

Comença a córrer per Mataró la informació que grups d’incontrolats havien començat a assassinar religiosos, ja que s’havia acabat amb tres sacerdots de Calders que passaven pel Terme del Cros.

Gràcies al diari de camp d'alguns membres de la FAI com Josep Serra, i de persones de l’arxidiòcesi de Barcelona es van comptar  en aquesta zona 40 esglésies que van ser completament destruïdes i un total de cinc-cents edificis religiosos van patir danys, van ser profanats o van ser saquejats en aquell estiu del 1936. A més de l'assassinat els primers dies de 300

sacerdots.

Comitè Local del Patrimoni per salvaguardar i la crida "a destruir" per no baixar el to de la revolució.


Alguns dels retaules dels àntics tresors de Mataró cremats al juliol del 1936 i dibuixats per Marià Ribas. Retaule de Sant Martí i Sant Miquel de Mataró, retaule de Sant Simó, retaule de la Mare de Déu del Bon viatge...Font: Fulls i publicacions MASMM

.

També dies abans de l’acord de l’Ajuntament, concretament el 25 de juliol es va constituir el Comitè Local del Patrimoni per tal de poder salvar el patrimoni cultural de la ciutat de la seva destrucció per part d’incontrolats. Va néixer com un òrgan independent però el Comitè Local el va també condicionar.

En van formar part d’aquest Comitè Albert Puig, Rafael Estrany, Lluís Montaner, Francesc Bas, Julià Gua, Joaquim Cases i Lluís Pedemente, amb el suport de personalitats com Mairà Ribas o Lluís Ferrer i Clariana.  Com bé exposa Joan Roldós, aquest comitè va ser popularment conegut com La Creu Roja de l’Art.  L’Arxiu de Santa Maria, va ser poder traslladat sota vigilància a l’Ajuntament.

 
Entrada a Santa Maria. Imatge
Fons Pinart (campaner)

El Comitè Local Antifeixista començava els registres a domicilis de tots els sospitosos de donar suport o ser proper a les tesis de l’aixecament militar i es practicaven algunes detencions els dies posteriors. També es clausuraven i eren registrades les seus de tots els partís de drets i dels seus dirigents locals.

Aquell mateix dia es van registrar les seus de tots els partits de dretes i els domicilis de tots els sospitosos de donar suport al aixecament militar.

El 27 de juliol dia de la Festa Major de Mataró no hi va haver cap celebració a la ciutat i a l’endemà la Creu de Terme era destruïda.

Aquell 28 de juliol en relació al gran ressò que va haver a la ciutat de la destrucció dels monuments emblemàtics de la ciutat es va subscriure que calia que tots els ciutadans havien de col·laborar i que s’impliquessin a que no es reproduïssin fets que poguessin rebaixar el to de la revolució. 

El dia 8 d’agost l’Alcalde explicava que en aquell moment la plantilla d’obrers que treballaven per l’Ajuntament era de prop de 300 persones pel volum d’obres que s’estaven fent. Va etzibar que creixeria probablement fins els 500 ja que calia fer moltes obres d’enderroc i urbanització atès la passada crema de convents a la ciutat.

Una dotzena d’aquests treballadors públics començarien a partir del 10 d’agost un procés sistemàtic de destrucció de tot el contingut de la Basílica de Santa Maria, que ja havia patit atacs a l'octubre de 1934. La intervenció de destrucció s’allargaria fins a primers d’octubre no lliure d’inferències del Comitè del Patrimoni que van voler salvar algunes peces com els retaules del Roser, de St. Nicolau, el de Santa Anna i algunes teles.

El retaule central que se salvaria a l’estiu negre del 36 patiria la seva destrucció total per indicacions de l’alcalde Ramon Molist fent cas omís del Comitè de Patrimoni, així com la destrucció dels arxius de l’Obra de l’Església de la Comunitat dels Preveres i de documentació històrica de les Confraries de la ciutat, que serien venuts per fer pasta de paper.

Algunes peces d’orfebreria i alguns ornaments es van poder salvar al conservar-se a l’arxiu de l’Ajuntament o en magatzems vigilats pel Comitè del Patrimoni amb la intenció a fer un futur Museu Comarcal.

La Basílica passava de ser un temple a ser un lloc de destrucció, després el mercat de la llibertat, posteriorment es va parlar d’enderrocar-la i finalment es va apostar per a que fos seu del futur Museu del barroc, motiu pel qual es van salvar algunes peces renaixentistes i barroques.

Des del fracàs del cop d'estat i l'impuls revolucionari, la Generalitat demanava que les Claus dels edificis religiosos fossin entregats. S’esmerçava per la ràdio des del mateix 20 de juliol per evitar la gran destrucció de patrimoni històric que s'etava patint al país impulsat des de l'odi anticlerical.

Ni religió en edificis públics ni privats. Tot a la foguera. Es prohibeix la religió a Mataró.


Edifici religiós enderrocat.
Fons: Privat no es pot asignar a quin edifici.
Feia pocs dies de la crema dels edificis religiosos a la ciutat i de l’acord de l’Ajuntament per a la confiscació de tots ells. Però el 3 de setembre es va fer un pas més enllà quan van aparèixer publicats per moltes parets de la ciutat un bans del Comitè d’Orde Públic on s’ordenava a tots els ciutadans que en menys de 24 hores retiressis de les seves cases tots els emblemes religiosos. Ela que tinguessin valor artístic o composats per materials nobles serien posats a la custòdia de la Junta de Museus mentre que tots els restant serien cremats al mig del carrer. En aquell ban es deixava que qui no complís aquestes ordres serien castigats amb les sancions corresponents.

En el diari Llibertat sortia publicat el Ban del Comitè Antifeixista i a més es deixava clar que es procediria als registres convenients i es conseqüències serien rigoroses. Algunes fonts orals han explicat que aquella setmana moltes famílies van començar a desmuntar Mares de Déu que tenien del barroc català o de l’etapa de la Renaixença per tal de salvar almenys alguna part, tot i que les que estaven en les entrades de les cases van haver de ser entregades perquè molta gent coneixia de la seva existència al carrer i no era pas que algun veí denunciés al Comitè.

Tal era la por del viscut els dies passats, tenir a la ment els assassinats dels sacerdots del Cros, del rector de Santa Maria, d’altres religiosos com deien els rumors, l’incendi i la purga de milicians dels convents...que aquella tarda i nit molts veïns es van dedicar a llençar al mig del carrer icones, estampes, quadres, rosaris i ensers religioses de les llars. Les fogueres van durar fins ben entrada la nit. A l’endemà 4 de setembre les fogueres van continuar amb més objectes que s’havien llençat, no tants com el dia

Més informació:


Propers relats:

- El context anticlerical i els altres màrtirs de Mataró
- Els altres perseguits a Mataró.