L'estiu negre de Mataró al 1936. I

Iniciem dins de l'apartat història de Mataró l'abordatge de l'estiu negre del 1936 a través de petits relats dels fets que va pasar a la ciutat, i que anirem oferint cada dia durant aquest estiu de 1917.

------

“Quan menys es parlés de la Guerra millor”, “No es podia plorar als morts ni en privat” “Deixem als morts tranquils”, “Encara et poses nerviós quan parles d’aquells fets” “No es pot jubilar la memòria, el que va passar ens va marcar de per vida”, “Eren temps d’odi, de molt d’odi”, “..tot del que se m’acusa és simplement fals”.

Ara fa 80 anys d’uns episodis lamentables que van passar a la Catalunya de 1936, hores i dies després del fallit cop d’estat ala II República i de l’anomenat triomf de la revolució.

Des d’aquest bloc volem encetar una sèrie de relats centrats en la ciutat de Mataró del que s'ha anomenat l’estiu negre i que tenen relació amb els episodis de persecució religiosa que ja venien d’anys abans però en que en aquest trimestre es van intensificar i exacerbar.

Algunes històries, relats i documentació han arribat als nostres dies però en part han estat explicats de manera incomplerta, no s’ha prestat atenció, simplement no s’han pogut o volgut abordar, o com passa molt amb l’etapa que va de la II República a la postguerra s’ha explicat de manera incòmoda, esbiaixada o des de l’òptica dels perseguidors, vencedors o vivències personals.

Avui dia, dècades després, es comença a parlar d’aquella etapa d’una manera més oberta, seriosa, documentada... i comencen a descobrir-se històries i fets que fins ara ni els propis actors s’havien preocupat de relatar o traslladar als seus fills i filles.

Una etapa de relats incomplerts, d’amagats, perseguits, fugits...que després es completaria amb repressaliats, exiliats....

En cap moment volem posar un accent en una versió o d’altre, ni fer un estudi dels fets del 36, però si que ens centrarem en els fets de la persecució religiosa que va haver a Catalunya i també a Mataró aquell estiu negre

Interior de Sant Josep i Santa Maria agost-setembre 1936. Font. MASMM Marià Ribas.

La nostra intenció igual que hem recuperat, reproduït o citat alguns episodis de la història religiosa de Mataró, majoritàriament relacionada amb les devocions i les confraries, és parlar d’aquest fets i donar a conèixer els inicis d’una dura i trista història de la nostra ciutat. Per aquest motiu no es trobarà un gran anàlisi polític, social ni internacional, ni com es va gestar. Avui dia, per sort, comença a haver-hi interessants publicacions que s’han preocupat per explicar aquest context.

Avui dia per sort, comencem a saber una mica del relat que es vendre després de la Guerra, com es va donar una versió, com es va manipular la versió de la Creuada o posant l’accent només en els assassinats d’uns i no tractant la gran repressió posterior ni la nit de la postguerra. Com també sabem que es va cometre un greu horror homogeneïtzant fets, ideologies i ficant en sac comú a tots els religiosos i persones de dretes.

Avui dia, la generació nascuda als 70 i 80 comença a conèixer coses, els desastres de la Guerra, els bombardejos feixistes, els lamentables assassinats al Camp de la Bota, la duríssima repressió i eliminació de drets... però poc s’ha explicat dels perseguits per motius religiosos, de l’eliminació sistemàtica del patrimoni històric religiós de Catalunya, ni les barbaritats comeses per anomenats “descontrolats” en aquell estiu negre.

En cap moment es pretén jutjar a ningú, ni justificar cap atac ni cap mort, ens el contrari. La voluntat és donar una versió més, en aquest cas el de la repressió religiosa a Mataró al 1936, per ajudar a conèixer que va passar i ajudar a completar els tristos episodis.

Així doncs, intentarem abordar poc a poc en petits relats diàries durant aquest estiu, vuitanta anys després, com va ser aquest estiu negre, com es van confiscar tots els béns religiosos de la ciutat, com es van fer fogueres i més fogueres amb ensers religiosos de cases i es va arribar a prohibir la religió a la ciutat, l’interès del Comitè Local del Patrimoni – poc escoltat a vegades- per salvaguardar el patrimoni històric de la ciutat, com va ser la destrucció i enderroc d’edificis, les purges contra els convents… inclós abordaven si el seny de Joan Peiró i d’altres republicans van ajudar a controlar als descontrolats o realment eren opinions…

I com no abordar un tema poc tractar com van ser els altres màrtirs de Mataró. La historia ens ha fet arribar la importancia i centralitat del Beat Dr. Josep Samsó, però Mataró tenien altres fills que van ser assassinats pel fet de ser religiosos com va ser l’Alejandro Palans apodat “ el Sord”, el monjo de Montserrat Emilià Maria, el caputxí Rafael Maria de Mataró, o l’assassinat del carmelita Pere Ferrer al més pur estil de la persecusió romana contra els cristians al s. III.

Però també va haver altres persecucions. Per exemple va haver una trampa-traïcio de la FAI contra els salesians, on van morir molts dels que eren professors de l’escola, o també la persecució d’estudiants dels salesians de Mataró que van ser morts en la seva fugida, o els assassinats de capellans de pas al Cros, o la massacre dels gabrielistes a Can Valls a tocar a Sant Vicenç de Montalt….això ens recordarà que els descontrolats de Mataró i voltants no només van anar contra els edificis i un sol capellà, sinó que va ser una persecució duríssima en el seu context en els mesos d’estiu.

I també abordarem el difícil rol dels republicans de dretes, els antics membres de la LLiga o d’UDC o els pagesos que tenien terres arrendades i van tenir conflictes amb els industrials propietaris…i que també va tenir una lectura religiosa. I com no, una altra visió del plural rol dels religiosos, com va ser el d’un mataroní amb el Terç dels requetés de la Mare de Déu de Montserrat…

Tot plegat per portar-nos a un reflexió que sense cap mena de dubte la Guerra Civil i la postguerra va ser un dels fets més terribles i lamentables de la nostra història recent, de la que encara avui dia queden moltes venes obertes.

Fonts principals: