Coneixes la Creu d'improperis de Mataró?

Què és la Creu d'Improperis?

És una peca que solia sortir a les processons catalanes des del s. XVII endavant, i amb el temps ha esdevingut una de les més representatives del patrimoni històric vinculat a la religiositat popular catalana. 

Bàsicament, és una Creu de fusta que portava un penitent en processó i que recollia els diferents símbols i improperis de la Passió de Nostre Pare Jesús. Els diferents elements i símbols de la passió - i que moltes confraries porten en els seus escuts o misteris- estan recollits tots en una mateixa creu. Per tant és una única representació.

Tenia per tant un gran missatge de recollir tots els elements de la passió, dels personatges i que permetia una interpretació dels fets a través de la seva contemplació. 

Alguns autors diuen que tenia una gran força catequètica en temps que la gent sabia llegir molt i servien per ensenyar, d'altres que era una herència o volia imitar els signes dels antics labals  romans, o inclòs com trobem en algun recurs on line que simbolitza el arbre dels vençuts. 

Encara es conserva en moltíssimes processons d'arreu de Catalunya. 

Perquè és diu improperi?

En català improperi no deixa d'estar associat amb un retret, un insult o una falta a alguna persona o fet. A la tradició cristiana improperi fa relació als textos de la litúrgia de l'ofici del Divendres Sant, són també els retrets fet pel poble de Jerusalem a Jesucrist o inclòs representacions de la passió.  

El nom que ha passat a Mataró i a molts indrets és la de Creu d'Improperis. També rep altres noms concrets en altres contrades, com per exemple, la creu del gall o dels Ollers (Reus), la creu de penitències, o en algun moment s'ha dit fins i tot, creu penal... 

Els  elements de la creu de penitències o improperis de Mataró.

A dalt de la creu hi ha inscripció INRI, que fa menció al text en llatí "Jesús Natzarè, rei dels Jueus". En ordre cap baix hi ha  el martell per clavar els claus i les tenalles per treure’ls; el cor que és símbol de la Congregació dels Dolors amb els set punyals dels set dolors de María, sobreu un mocador i envoltat per una corona d'espines; el plant i el gerro on es va rentar les mans Ponç Pilat i a sota reposen l'escala del davallament,  la llança de Longinus que va posar fi a la vida de Jesucrist, així com el pal amb l'esponja de Vinagre que li van donar quan va demanar aigua. 

Al tram horitzontal, entre d'altres, trobem el sol  i la lluna, el calze el fanalet de llum, els fuets,  els tres claus, l'espasa de Sant Simó amb l'orella del soldat Malco...

També en d'altres creus apareixen daus, vestimentes, algun text, el gall que canta tres cops, una palma símbol de l'entrada triomfal i de màrtir, fanalets...

La Creu d'improperis a la processó de Dijous Sant.

Sembla ser que la primera constància documentada de la participació de la Congregació dels Dolors a la Processó de Dijous Sant, va ser prop de 1721. 

Malgrat que en molts indrets processionava també Divendres de Passió ( o de Dolors) es va sumar a la processó dels gremis i oficis que ja existia a la ciutat. Amb els tems va passar a ser anomenada Processó dels Dolors, i més recentment Processó de la Nit del Silenci. 

Al LLibre dels Homes de la Venerable Congregació dels Dolors  prop a 1750 recull l'ordre processional i que es feia en aquest.  Subscriu que a la processó participaven 83 congregants ordenats en fileres. Els primers portaven atxes, seguits per les sibil·les i els que portaven improperis.  Darrera d'aquests la Creu de Penitències o Improperis seguit per 7 creus més. Després anava el Misteri dels Dolors rodejat de cantants que interpretaven l'Stabat Mater. 

Per tant, hi ha constància ja en aquest moment de la presència d'aquest Creu a la Ciutat.