Devoció a Mataró vers la Mare de Déu del Roser des del segle XVI.
L'any 1575 es fundà la confraria de la Mare de Déu del Roser, que va ser una de les més importants que existiren a la ciutat de Mataró. En aquest sentit, era una confraria que estava oberta a tota la societat, fet que explica aquesta importància.
Tenia a càrrec seu
diverses celebracions: la Mare de Déu del Roser (7 d'octubre), les festivitats
de sant Domènec de Guzmán i de sant Ramon de Penyafort, entre d'altres. A més, i
de manera mensual, organitzaven una processó amb un tabernacle amb la imatge de
la Mare de Déu del Roser.
En l'actualitat, i a la Basílica de Santa Maria, podem contemplar dues mostres
de la vitalitat d'aquesta confraria.
La primera és el retaule, construït entre els anys 1691 i 1695 pels escultors Antoni i Marià Riera (pare i fill), i amb la intervenció de l'escultor Lluís Bonifàs, que tindria molta importància a la ciutat de Valls.
Malgrat que el retaule s'enllestí el 1695, no seria fins a l'any 1712 que s'acabaria de pagar, atès encara faltava per daurar, treball que s'encarregà als dauradors mataronins Joan Urgellès i Francesc Manent.
El retaule mostra els diversos misteris del rosari: al bancal hi trobem els cinc misteris de Dolor; al centre trobem els cinc misteris de Goig envoltant la imatge de la Mare de Déu del Roser; finalment, trobem els quatre misteris de Glòria, acompanyats de la Dormició de la Mare de Déu.
A la part superior del retaule, hi trobem, al centre, la Coronació de la Mare de Déu, acompanyada per sant Domènec de Guzmán i sant Ramon de Penyafort.
L'altra mostra de la vitalitat d'aquesta confraria és el tabernacle processional que es feia servir de forma mensual. Sabem que ja n'hi havia un al segle XVII, però l'actual és obra de l'escultor Joan Vilà, qui també va fer la imatge de la Mare de Déu dels Dolors i el Sant Crist per la Congregació dels Dolors; aquest tabernacle estava format per tres imatges, totes de plata: la de la Mare de Déu del Roser, flanquejada per sant Domènec de Guzmán i sant Ramon de Penyafort. En l'actualitat, però, les escultures són de fusta, fetes l'any 1824 per l'escultor Fèlix Vidal, qui va fer el Sant Crist de la Puríssima Sang l'any 1817.
 |
| La Verònica antiga de Mataró. Abada l'any 1744 per l'escultor Salvador Berenguer. Cremat durant la Guerra Civil al 1936 |
Encara més, la confraria del Roser tenia un misteri de Setmana Santa. Les primeres dades sobre aquest misteri es remunten al 1723, quan trobem tota una sèrie de pagaments per la seva decoració. Amb tot, entre els anys 1725 i 1729, s'encarregà a Francesc Manent que el daurés. Però les dades sobre el misteri de la confraria del Roser no s'acaben aquí: entre 1739 i 1745 s'encarregà a l'escultor Salvador Bruguera que l'engrandís, mentre que l'any 1744 s'encarregà al també escultor Salvador Berenguer que fes noves imatges, restant el misteri amb les següents imatges: Jesús duent la Creu; el Cirineu ajudant-lo a portar-la; la Verònica; i un servent del Sanedrí.
Més informació:
Presentació del Cartell de Setmana Santa davant el retaule del roser
Homenatge als impulsors de la Comissió de Setmana Santa. Ara ja 30 anys.Imatges davant l'altar del Roser- La moderna confraria de la Verònica de Mataró, després de la Guerra i encara vigent
