La primera ponència que obre el congrés és la comentada per na Montserrat
Soronellas. Exposa que té un doble component, primer perquè és selvatana i
segona com a acadèmica.
La Selva del Camp és un poble petit però té una gran Setmana Santa i això
és el que vol exposar en la ponència titulada Setmanes Santes sentides. Significats,
contextos i pretextos.
Significats
culturals
La Setmana Santa és un pretext per explicar altres coses i al mateix temps
per explicar significats compartits també arreu del país.
El títol es presenta com complex, però es presenta com un plantejament
personal, senzill i també una dimensió acadèmica. Subratlla que explica la seva vivència
personal, la selvatana perquè no ha viscut d’altres, sempre les ha viscut des
d’una visió local, de com han canviat amb el temps i també al llarg de la vida.
Fa una breu explicació de la reproducció de les comunitats en termes
socials i com la cultura és el complex sistema que permet a les societats a
adaptar-se als entorns que els envolta on també són notables la llengua, les
identitats, les produccions, les manifestacions... i també els sistemes de
valors, la ideologia i la manera d’entendre el món.
La Setmana Santa doncs engloba totes les cultures de la nostra societat.
La cultura és també transmissió. Un element central és transmetre els
valors i els sistemes a d’altres generacions i també a la gent que prové de
fora. La història és plena d’anècdotes i moments on han desapareguts les
cultures i amb elles les llengües, les identitats...
En el cas de la comunicació, referencia a Levi Strauss on també la cultura és
un sistema de comunicació que indica que celebrem, que ens agrada, que no, com
ens expressem, com sentit i es també una acció comunicativa. La cultura és
doncs, un codi simbòlic que les persones que la coneixen només sabem
interpretar.
A tothom li agrada que les coses es mantinguin inalterades. Explica el cas
que hi ha expressions de resistències, no voler canviar les coses o pensar que
en el passat tot era millor. El canvi cultual sempre és present i apareix de
moltes formes. Ara bé, les tradicions van arrelant alguns acte, algun element
de patrimoni o inclòs una resistència al canvi cultural.
Creixem en tant que persones en un entorn cultural i és un procés. I com a
procés sempre és inacabat i on es van afegint elements i està esbiaixat per les
conformacions que genera en eixos de desigualtat, com conforma el gènere, el
classisme.... també és un element incloent, però també hi ha acte i cultures
que són excloents.
Quan pensem en la Setmana Santa els actes, els fets, els sentiments són
importants. I també veiem que està ple de canvis i moments.
La
Setmana Santa
Les desigualtats de gènere
Exposa la paradoxa del bocí d’enciam que hom té a les dents i no vell i
tothom li comenta. Explica que fa unes setmanes li van preguntar que era la
vint-i-quatrena i li va sorprendre que uns fills de la Selva no ho sabessin.
La vint-i-quatrena és l’òrgan composat de la Puríssima Sang. En el passat
es va fundar a través d’una societat agrària, patriarcal preocupada per molts
elements però també en treballar en el proveïment de la llar-família i com no
l’acompanyament al dol i la gestió de la mort.
Aquí hi ha un bon exemple per explicar l’element de l’estructura clàssica
composada per caps de casa del poble. Era el reflex d’una organització social
que només era d’homes i on les dones quedaven silenciades.
Al llarg del temps aquest element era notable, però des de fa anys les
dones formen part d’aquesta composició i també visual a les processons.
Aquest canvi, que no va passar desapercebut, va ser molt visual i és un exemple
de canvi cultural.
Aprofita per recordar també una vivència personal a les 7 del matí esperant
la funció i on escolta que hi ha persones cridant les persones que s’han d’anar
incorporant. Recorda el moment de –“dones!”.
El rol de les dones era palpable a les processons, en la processó del
Calvari, la posició de les dones allunyades del Sant Crist, la major presència
de dones a la penitència, la cuida i neteja dels passos, endreçar les robes,
els monuments.... totes són feines on les dones tenen el protagonisme.
Són dones amb vincles a la vint-i-quatrena. Tenen vincles a la festa i són
necessària, però no són visibles ni considerades.
Recorda també un altre episodi personal d’unes senyores que vestien la Mare
de Déu. Era una dimensió pública, però també hi ha una dimensió privada.
Aquesta dimensió és de preparació de la roba, de preparació personal, de
les dones que van els àpats, encara continuen sent viscudes com obligacions per
a les dones i ocupen molt la seva ment.
Les dones ja són a la processó, però com a societat l’àmbit privat encara
és de les dones.
L’autoritat pública
També ha estat present als actes processional i amb relació a
l’organització social. Encara es tenia en compte que l’alcalde autoritzava
l’inici d’un acte o la presència de les altres autoritats en qualsevol
processó.
Les desigualtats de classe i
estratificació
Són notables les participacions, ubicacions, rol, qui pren les decisions o
dibuixa qualsevol acte.
Hi ha diferents esferes com ser públic, organitzador, participant... mirant
fotografies del passat es veu que la Setmana Santa era molt més participada.
Era la festa de carrer més exitosa on cadascú tenia un lloc i posició.
Participar a la Setmana Santa, beneir la palma, portant un pas, tocant un
instrument... també té a veure amb la tradició familiar i intergeneracional.
Hi ha nissagues de famílies implicades en el món de la confraria, i és
fàcil trobar-se famílies molt presents a l’àmbit musicals amb exemples de fills
i gendres, o també en el cas dels manaies o timbalers.
També el cicle de vida està lligat a les processons, ja que garanteix que
tothom pugui participar i facilita dimensió d’arrelament i xarxes, i com no, un
amanera d’iniciar vincles des de joves, una mena d’escola de participació.
Les representacions de la Setmana Santa són la celebració de la Passió,
Mort i Resurrecció de Jesucrist, i és una gran exercici de símbols, història i
com no exercici catequètic. Avui dia les processons ofereixen un missatge, una
formació en un acte de manifestació pública.
Això es veu com en els infants tenen el seu espai, hi ha colles juvenils
que s’han anat deteriorant amb el temps, però hi havia un element important que
era la creació de vincles.
Igual que anteriorment abans de la guerra els gremis tenien el seu misteri
i els seus vincles.
Després de la Guerra Civil es van crear grups de participació per a
construir o recuperar misteris, i aquí també es van generar vincles.
Fa un repàs d’exemples dels passos de la Selva i com es van recuperar, així
com qui impulsava cada pas, un d’ells per part de selvatans que vivien fora,
bàsicament a Barcelona, o diferents grups de participació que van incorporar
noves vestes i també altres peces musicals.
Aquesta és la part més pública de la Setmana Santa.
La
Setmana Santa porta endins a les cases
Trobem unes maneres de distribuir el temps, unes dinàmiques, unes receptes
específiques... que marquen també el temps. En el cas de la Selva hi ha
elements gastronòmics con el menjar blanc, l’olla de cigrons o el bacallà.
Preparar aquests plats també tenia una dimensió participativa. Un cop fet
es passaven el menjar entre uns i altres. En síntesi es convida als altres a
participar en generositat. És un element festiu i de grup. Quan circula el
menjar blanc és un do, una ofrena i afavoreix vincles, o com les vestes que van
d’unes cases a d’altres o les mones...
És una forma de reciprocitat, és un do o regal on hi ha una espera de
retorn, que és una essència de les relacions socials.
La
dimensió religiosa
Com a festa eclesiàstica comparteix una gran dimensió cultural. Algunes
persones se senten convocades a participar per la religió, altres per la
identitat local, d’altres per la vivència cultural, o per totes. Però la
pregunta és, qui no se sent representant en aquesta festa de la inclusió?
Ara els context culturals son diferents, diversos, hi ha canvis
generacionals, els vincles son diferents... el problema és que els que hi som
no estan oberts a canvis, a formes de pensar diferents a condicionar altres
mirades...
El
sentiment de pertinença
La memòria de la comunitat local és llarga i profunda. Indica que hom és coneixedor dels vincles, tenir records
i ser capaç d’adoptar la memòria pròpia i la que hem heretat de pares i mares.
Pertinença no vol dir lloc on un ha nascut. Els pobles identifiquen a les
persones com d’aquí de tota la vida o de fora. Són també barreres de
resistència.
Alguns analistes diuen que hi ha maneres diferents de ser d’un lloc o
sentir-se d’un lloc amb relació al lloc d’arribada.
Quan a algú li pregunten on pertany es remet a l’essència a l’arrel, com és
el cas de la Setmana Santa.
Les identitats són múltiples, canviants i es fonen amb l’essència, però la
memòria fonda que referma la identitat té una gran sentit en la festa i les
tradicions, les persones, els paisatges i les emocions sentides.
La Setmana Santa té aquesta tasca també. Ajuda a situar records, a
conformar identitat local, és la memòria cultural local.
La
música com factor integrador.
Explica el cas concret de la música de la Setmana Santa, on el cas de la
Selva té un element central, de sentiment, que els porta a espais compartits
amb persones que ja no hi són. La música connecta amb els records, amb els
sentiments.
A la Selva es va mantenir la música com a vincle per les músiques de la
Setmana Santa durant el confinament. Va fer sortir a la gent als balcons i
terrats per participar la seva fidelitat a la celebració. Però també hi ha
altres sons com els cops de llança, el silenci de la processó de la nit, el
ball de la mort... formen part d’aquest element que es coneix.
I com no, també els moments dels paisatges i moments de cada acte del
calvari. Tothom sap que hi ha a cada revolt. O inclús els olors, com els de la cera cremada
del passat, o el verd tendre de l’herba o de la terra i la pols si ha plogut.
Els escenaris de la Setmana Santa son sempre els mateixos. Aquests espais
tenen significació i acumulen esdeveniments de moments i vivències. Són llocs
socials, de relació que fan memòria. El no lloc és l’antítesi, com seria un
aeroport. Els llocs és on transcorre la nostra vida, els carres i les seves
significacions com espais de celebració.
Un lloc determinat a la Selva del Camp és el moment del “Encuentro” de la
Soledat amb el Sant Crist.
Les fotografies deixen veure com ha canviat i com s’ha evolucionat en
llocs, músiques, colors... però malgrat canviar i marcar les èpoques que ens ha
tocat viure, cada generació l’ha definit en el seu moment, són vives i són un
gran esdeveniment cultural que són.
Malgrat aquest 400 anys de Setmana Santa i com actes inicialment
religiosos, avui dia són un valor cultural, d’identitat i que dona sentit a
moltes persones.
