Vot de poble per a Mataró?



Escut de Mataró i plaques d'homenatge al carre de Barcelona.

Demà dia 20 de gener és la diada de Sant Sebastià un dels patrons mataronins contra la pesta i les epidèmies. Durant segles va tenir capelles a la ciutat i fins i tot va gaudir d'un vot de poble de Mataró. 

Aquest vot de poble va estar present durant segles, però va anar desapareixent en el passat.  

Avui dia molts pobles catalans conserven el seu vot de poble i l'han vinculat al record, la tradició, la religiositat popular i també en agraïment per superar la pandèmia de covid-19.

1.- Què és el vot de poble?

El Vot de Poble és una prometença comunitària, solemne i pública, mitjançant la qual els habitants d'un poble es posen sota la protecció i empara d'un o més sants, o de la Mare de Déu, demanant la seva intercessió per deslliurar-lo dels mals que l'afligien. Tradicionalment, el Vot de Poble s'invocava a causa d'un d'aquests tres mals:   

  • Pesta / epidèmies
  • Fam
  • Guerra

També podia donar-se el cas que el Vot de Poble fos proclamat per demanar que el clima fos benigne, i així obtenir bones collites.


El seu funcionament era, segons consuetud, de la següent manera. Primerament, tota la població s'aplegava a l'interior de l'església; es posaven els noms de diferents sants o d'advocacions de la Mare de Déu dintre d'una urna. Si un d'aquests noms o advocacions sortia de l'urna tres o més vegades, es prenia com un senyal que aquell sant s'havia manifestat favorable a ser protector del poble. Finalitzat aquest procés, es feia una pregària solemne, una processó amb la imatge del sant i, finalment, la signatura davant notari d'un contracte que lligava a perpetuïtat al sant amb el poble.


2.- Sant Sebastià, un dels patrons contra la pesta

L'any 680 sant Sebastià intervingué per salvaguardar la ciutat de Roma d'un brot de pesta que l'estava assolant, i d'aquesta manera va esdevenir, un dels principals protectors contra aquesta epidèmia, que assolaria Europa molt especialment a partir del segle XIV, amb els diferents brots que seguirien la coneguda com a Pesta Negra.


Però, qui era aquest Sebastià? Sobre aquest personatge tenim diverses explicacions de la seva vida i martiri. Segons la primera d’aquestes versions, Sebastià fou un soldat romà, convertit al cristianisme que va ser martiritzat en temps de l’emperador Dioclecià sent lligat a un tronc i assetejat, però, en no morir, fou portat al circ on finalment morí. En la segona versió, Sebastià era un pescador que fou lligat a un tronc i assetejat amb trossos de la seva canya.

Sant Sebastià de la Basílica de Santa Maria ( desconeixem any i autor), i l'escultura de St. Sebastià de  Perecoll (1985) a la  moderna capella a tocar a la plaça Santa Anna.


3.- Sant Sebastià a Mataró

A mitjan segle XVI, davant d'un brot de pesta, els membres del Consell de la Universitat de Mataró (l'Ajuntament) van demanar la intervenció dels sants Roc, Cristòfor i Sebastià per deslliurar la població d'aquest mal. Finalitzat el brot de pesta, es demanà al bisbe de Barcelona que les diades d'aquests tres sants fossin festives a Mataró, petició acceptada el 14 de gener de 1585, malgrat que seria derogada el 1642.


La devoció vers aquest sant fou estesa a tota Mataró, col·locant-se imatges seves a les principals esglésies mataronines: a Santa Maria, Sant Josep, i a les capelles de Sant Simó i Santa Magdalena (situada en l'interior de l'edifici de l'Ajuntament).



L'any 1653 el Consell de la Universitat aprovà el projecte d'erigir una capella dedicada a aquest sant, al portal de la muralla que hi havia a l'actual carrer Barcelona. Es nomenaren uns administradors per aquesta capella, que havien de ser veïns del carrer.



L'any 1857, enderrocades les muralles, l'Ajuntament acordà construir una nova capella, que s'acabaria de construir el 1858. El 18 de gener de 1861 es revé el permís del bisbe de Barcelona per tal de poder celebrar-hi missa. A finals del segle XIX, al retaule on hi havia la imatge de sant Sebastià, s'hi afegirien les imatges de santa Maria Magdalena i santa Rita.


El 1985 l’edifici de Can Ximenes, així com la capella de Sant Sebastià, foren restaurades. En motiu d’aquesta restauració, es col·locà una imatge del sant, obra de l’escultor mataroní Perecoll.


Sabem, també, que fins a principis del segle XX, cada 20 de gener se celebrava una petita processó que, sortint des de Santa Maria, passava pel carrer Nou, La Riera, el carrer d’en Palau, el carrer Santa Maria i tornava a l’església de Santa Maria, on es cantava el Te Deum.


Més informació:

Capella de Sant Sebastià amb els escuts de Barcelona, Catalunya i Mataró. 

Potser t'agraden aquestes entrades