 |
| Escut de Mataró i plaques d'homenatge al carre de Barcelona. |
1.- Què és el vot de poble?
El
Vot de Poble és una prometença comunitària, solemne i pública, mitjançant
la qual els habitants d'un poble es posen sota la protecció i empara d'un o més
sants, o de la Mare de Déu, demanant la seva intercessió per deslliurar-lo dels
mals que l'afligien. Tradicionalment, el Vot de Poble s'invocava a
causa d'un d'aquests tres mals:
- Pesta / epidèmies
- Fam
- Guerra
També
podia donar-se el cas que el Vot de Poble fos proclamat per demanar que el
clima fos benigne, i així obtenir bones collites.
El
seu funcionament era, segons consuetud, de la següent
manera. Primerament, tota la població s'aplegava a l'interior de
l'església; es posaven els noms de diferents sants o d'advocacions de la Mare
de Déu dintre d'una urna. Si un d'aquests noms o advocacions sortia de l'urna
tres o més vegades, es prenia com un senyal que aquell sant s'havia
manifestat favorable a ser protector del poble. Finalitzat aquest procés, es
feia una pregària solemne, una processó amb la imatge del sant i, finalment, la
signatura davant notari d'un contracte que lligava a perpetuïtat al sant amb el
poble.
2.-
Sant Sebastià, un dels patrons contra la pesta
L'any
680 sant Sebastià intervingué per salvaguardar la ciutat de Roma d'un brot de
pesta que l'estava assolant, i d'aquesta manera va esdevenir, un dels
principals protectors contra aquesta epidèmia, que assolaria Europa
molt especialment a partir del segle XIV, amb els diferents brots que seguirien
la coneguda com a Pesta Negra.
Però,
qui era aquest Sebastià? Sobre aquest personatge tenim diverses explicacions de
la seva vida i martiri. Segons la primera d’aquestes versions, Sebastià fou un
soldat romà, convertit al cristianisme que va ser martiritzat en temps de
l’emperador Dioclecià sent lligat a un tronc i assetejat, però, en no morir,
fou portat al circ on finalment morí. En la segona versió, Sebastià era un
pescador que fou lligat a un tronc i assetejat amb trossos de la seva canya.
 |
| Sant Sebastià de la Basílica de Santa Maria ( desconeixem any i autor), i l'escultura de St. Sebastià de Perecoll (1985) a la moderna capella a tocar a la plaça Santa Anna. |
3.-
Sant Sebastià a Mataró
A
mitjan segle XVI, davant d'un brot de pesta, els membres del Consell de la
Universitat de Mataró (l'Ajuntament) van demanar la intervenció dels sants Roc,
Cristòfor i Sebastià per deslliurar la població d'aquest mal.
Finalitzat el brot de pesta, es demanà al bisbe de Barcelona que les diades
d'aquests tres sants fossin festives a Mataró, petició acceptada el 14 de gener
de 1585, malgrat que seria derogada el 1642.
La
devoció vers aquest sant fou estesa a tota Mataró, col·locant-se imatges seves
a les principals esglésies mataronines: a Santa Maria, Sant Josep, i a les
capelles de Sant Simó i Santa Magdalena (situada en
l'interior de l'edifici de l'Ajuntament).
L'any 1653 el Consell de la Universitat aprovà el projecte d'erigir una capella
dedicada a aquest sant, al portal de la muralla que hi havia a l'actual carrer
Barcelona. Es nomenaren uns administradors per aquesta capella, que havien de
ser veïns del carrer.
L'any 1857, enderrocades les muralles, l'Ajuntament acordà construir una nova
capella, que s'acabaria de construir el 1858. El 18 de gener de 1861 es revé el
permís del bisbe de Barcelona per tal de poder celebrar-hi missa. A finals del
segle XIX, al retaule on hi havia la imatge de sant Sebastià, s'hi afegirien
les imatges de santa Maria Magdalena i santa Rita.
El
1985 l’edifici de Can Ximenes, així com la capella de Sant Sebastià, foren
restaurades. En motiu d’aquesta restauració, es col·locà una imatge del sant,
obra de l’escultor mataroní Perecoll.
Sabem, també, que fins a principis del segle XX, cada 20 de gener se celebrava una petita processó que, sortint des de Santa Maria, passava pel carrer Nou, La Riera, el carrer d’en Palau, el carrer Santa Maria i tornava a l’església de Santa Maria, on es cantava el Te Deum.
Més informació:
 |
| Capella de Sant Sebastià amb els escuts de Barcelona, Catalunya i Mataró. |
