Diada de Sant Sebastià, patró de Mataró contra les pestes i epidèmies.

Avui dia 20 de gener se celebra la festivitat de Sant Sebastià. Un màrtir romà  de qui la hagiografia diu que era militar i  acompanyà als darrers moments a molts màrtirs i sants, qui va superar la mort i qui es va enfrontar amb paraules al mateix emperador Dioclesià després de superar la mort. A la història de l'art ha passat a ser representant mig despullat i essent objecte de saetes i fletxes mirant al cel.

A partir del s.IV aquest Sant va ser tot un símbol del cristianisme i durant l'Edat Mitjana la seva devoció es va estendre per tot Europa. 

Fins on se sap, a Mataró hi havia una representació d'aquest Sant a l'antiga ermita de l'Esperança, a tocar a l'actual cementiri dels Caputxins al s. XVI.

També hi ha constància que en aquell segle,  els veïns de Mataró tenien a Sant Sebastià com un dels sants patrons, juntament amb sant Roc i sant Cristòfor, a qui els mataronins i mataronines acuiden en cas d'haver de fer front a la pesta. 

Tant és així que, des de l'any 1574, aquestSsant tenia un retaule propi a l'església de Santa Maria. Amb el pas dels anys, i més concretament el 1578, s'hi afegiren, també, les imatges dels sants Roc i Cristòfor. 

Uns anys més tard, el 1585, s'aconseguí que el bisbe de Barcelona declarés que, les diades de Sant Sebastià (20 de gener), Sant Cristòfor (el 10 de juliol) i Sant Roc (16 d'agost), fossin de festa a la ciutat. 

Representació de Sant Sebastià, obra de l'escultor Perecoll

Avui dia trobem una herència via a la plaça Santa Anna.  La figura de Sant Sebastià està fortament lligada a la capella que hi havia a l'inici del carrer de Barcelona, a la cantonada amb La Riera. Malgrat que ja existia una petita capella amb anterioritat, va ser arrel del brot de pesta que assolà Mataró entre els anys 1652 i 1653 que s'acordà erigir una capella, pagada pels veïns del carrer de Barcelona.

L'any 1696 es va sol·licitar l'ajuda de les autoritats municipals per tal d'instal·lar un retaule, fet amb rajoles provinents de València. 

Amb l'enderrocament de les muralles de la ciutat l'any 1857, la capella també es va veure afectada.

 Amb tot, un any més tard es començaven a fer les obres per tal de construir-ne una de nova, col·locant-se la imatge de sant Sebastià el 1861.  

l'any 1985 es va reformar la casa on etava el portal i la capella i es transformar per donar la imatge que avui es coneix. A l'interior de la capella hi ha una escultura de bronze, de mig tors de l'escultor Perecoll.