Avui dia qualsevol veí de Mataró coneix les Santes. Potser molt més la seva festivitat i celebració en tant que Festa Major des de la recuperació de la democràcia.

També se sap que la ciutat celebra aquestes festes patronals en honor a Santa Juliana i Semproniana màrtirs, que omplen de goig i activitat totes les acaballes de juliol passat el dia de Sant Joaquim i Santa Anna.

Osaris de Sant Desideri, Sant Felicià i d'altres Sants
a la Basílica de Santa Maria de Mataró.
(Part de les que es van salvar)

Però a Mataró hi ha d'altres patrons. Inclós hi ha Sants màrtirs enterrats a la Basílica de Mataró.

Un d'ells és l'antic Rector el Beat Dr. Josep Samsó i Elies. Però també hi ha les restes d'un altre Sant i màrtir i va ser patró de Mataró junt amb Santa Magdalena.

I fins no fa tants anys, inclús després de la transició democràtica l'Ajuntament encara convidava a celebrar aquest dia, ja que era també era del patró dels treballadors i treballadores municipals.

Per a conèixer la història d'aquest patró cal remuntar-se a la Mataró del barroc.

Mataró era na ciutat potencialment comercial que mirava a Barcelona, i inclús pensava en competir amb ella, però no tenia un Sant Protector.

Per tant es va cercar un Sant, en plena efervescència de la religiositat del moment i es va apuntar cap a Roma, que estava redescobrint totes les seves catacumbes de la Via Aurèlia.

I aquest Sant acollit, d'origen Romà va agafar molta devoció en les dècades posteriors a la seva arribada a Mataró, fins que va anar perdent protagonisme quan les filles màrtirs de Mataró van venir a la ciutat des de Sant Cugat.

Anem a conèixer-lo.

Les Santes i Sant Desideri.

Sant Desideri de Jordi Arenas (1944-1948) a Santa Maria de Mataró.

Mataró no tenia Sant Patró a qui venerar les seves relíquies. En la mentalitat religiosa del s.XVII això era un tema d'imatge important per a una ciutat que volia competir i créixer, i per a demanar davant calamitats i forts temporals.

Per això es va contactar amb un jesuïta per cercar un Sant Patró.

L’any 1686 la vila de Mataró va rebre del pare jesuïta Tomàs Muniesa el cos sencer de Sant Desideri, procedent de les catacumbes del cementiri de Caledopi, prop de la Via Aurèlia de Roma. Van ser els síndics de la ciutat Jeroni Fornells, Josep Palau i Joan Pou qui va van recepcionar les seves relíquies i les van dipositar a la parròquia de Santa Maria.

La vila ara podia retre homenatge a tres nous sants. Això era un fet molt important per a la població, ja que en aquella època es creia que acollir relíquies i cossos de sants servia per protegir la vila de desastres i calamitats. De fet, el Maresme és ple de Sants portats de Roma i altres indrets per a ser venerats.

Ara bé, hi havia ja les de Sant Desideri; però les relíquies de les Santes encara restaven al monestir de Sant Cugat, i des d’aquell moment Mataró va començar una lluita voraç i constant per obtenir les despulles de les seves dues noves Santes.

Tot i que el culte a les noves Santes es deuria anar fent més gran, no en tenim cap més notícia fins l’any 1697, quan el dia 27 de juliol, se celebra el primer ofici de les Santes. Anys més tard, el 1711 sembla que a Santa Maria les Santes ja tindrien un altar propi.

Recordatori Festa de Sant Desideri de 1945

L’any 1722 el culte a santa Juliana i Semproniana agafa un caire de culte col·lectiu gràcies als esforços dels veïns del carrer d’en Pujol que paguen les despeses de l’ofici i organitzen una processó per col·locar una capelleta a la casa del número 23 d’aquest carrer on es creia que havien nascut les Santes. Com hem dit abans, històricament no es pot provar que el seu naixement fos a Mataró, i encara menys que fos en un carrer concret de l’antiga Iluro.

Arriben les despulles.L’any 1772 la demanda mataronina de tenir en possessió les relíquies de les Santes és satisfeta en part, ja que el monestir de Sant Cugat accepta traslladar a Mataró una part de les relíquies.

Una comitiva mataronina arriba a Sant Cugat el 25 de juliol d’aquell any per recollir les despulles, després de viatjar dia i nit arriben a Mataró el dia 26, i fins el dia 28 se celebren tots els actes dedicats a Les Santes, tots ells de caràcter religiós.

Les dues noves Santes prenien força, però encara no eren les patrones de Mataró, i la festa gran de la vila, ara ja cap de corregiment, encara era la del 15 d’agost dedicada a la Mare de Déu. També hi ha constáncia que alguns anys es feia missa per la diada de les Santes i es feia a l'altar de Sant Desideri.

L’any 1852 un referèndum celebrat a Mataró va decidir que Juliana i Semproniana passaven a ser les dues noves patrones de la ciutat. Pel que fa a les relíquies de Les Santes, Mataró no disposarà de la totalitat de totes elles fins l’any 1835 durant la desarmortització eclesiàstica portada pel ministre d’Hisenda Mendizábal.

Sant Desideri: el patró (oblidat) de Mataró

A les acaballes del segle XVII, Mataró aspirava a obtenir les relíquies d’algun sant màrtir per així poder erigir-lo com a protector celestial de la vila.

El 19 de febrer de 1686, el Pare Tomàs Muniesa, jesuïta, va obtenir de la Santa Seu les relíquies de sant Desideri, màrtir, extretes de les catacumbes romanes de Calepodi. El 7 de maig de 1686 es nomenava uns comissionats per part del Consell de la Universitat (nom que rebia l’ajuntament en aquells temps) per anar a rebre les relíquies, que arribaren a Mataró el 16 de maig següent. Es feu una processó que les dugué fins l’església de Santa Maria, on foren depositades aquell mateix dia. El 19 de setembre d’aquell any es va celebrar la primera missa en honor del sant, amb acompanyament d’orgue i amb una processó posterior, quedant establert aquest dia com el de la festa del sant.

Es va triar el dia 19 de setembre perquè es va apreciar que era el dia que se celebrava la festa dels màrtir de Nàpols i deixebles de Sant Gener. Aquell dia també es celebra la festa de Sant Desideri, lector de Sant Gener i que va ser martiritzat.

Per a la seva veneració pública, es van col·locar les relíquies en una capella situada prop del retaule de la Mare de Déu del Roser, on encara poden ser venerades. L’Administració nomenada pel Consell de la Universitat, va encarregar una escultura jacent del sant per decorar l’urna on es conservaven les relíquies.

Al gener de 1770 es va contractar a l’escultor Francesc Tor per fer un nou retaule dedicat al sant, obres que acabarien el 23 de juny de 1771. Del daurat i encarnat del retaule se’n va fer càrrec el daurador Esteve Casals, constant en els pagaments que se l’havia contractat per compondrar [el retaule de] lo sant de la Ciutat.

Aprofitant la construcció del nou retaule, es va encarregar una nova urna per les relíquies. Aquesta havia de ser de figura sepulcral, con cuatro caras y cuatro cristales, dorada con dos serafines a los dos lados anchos y dos a cada uno de los estrechos. També s’especifica que havia de ser adornada con florage de seda, a més de ser tancada amb una clau, que guardava un dels administradors de l’Administració de Sant Desideri.

Ràpidament es va anar estenent la devoció a sant Desideri, com demostra el fet que cada cop que hi havia sequera per falta de pluja, l’Ajuntament organitzes processons rogatives amb les relíquies del sant i amb una imatge de María Magdalena per demanar la seva intercessió perquè fessin ploure.

Altar de Sant Josep Oriol (1948)
amb peces de l'anterior de 1936.
Les restes son sota l'altar.

Però no era només a nivell corporatiu que es va estendre aquesta devoció. L’any 1937, quan es va destruir el retaule dedicat a sant Desideri, dintre de l’urna que contenia les seves relíquies es va trobar un paper on es podia llegir:

En lo dia 4 de Setembre del any 1790, posi jo Francesch Plana, ex Pape[r], en esta urna de sant Desideri, ora pro Nobis, per curiositat del qui lo trobarà, pues sabrà lo que dita urna durarà. Y suplico al qui lo trobarà, per caritat un pare nostre y una Ave Maria, per sufragi de la mia Ànima, que Déu li pagarà y en arribar al cel me conexerà.

Un cop acabada la Guerra Civil, Lluís Ferrer i Clariana i Marià Ribas van ser els encarregats de refer el retaule dedicat a sant Desideri, a la capella que havia ocupat. Es va encarregar a Jordi Arenas una petita escultura imatge del sant, ja que la imatge principal del retaule va passar a ser sant Josep Oriol.

A l’interior de l’altar es va fer un espai, on es van col·locar les relíquies de sant Desideri. A més, es va fer un frontal, que serveix per tapar les urnes amb les relíquies, on hi ha una inscripció que recull la destrucció que va patir el retaule durant la Guerra Civil.

Qui va ser Sant Desideri?

En alguns moment es confon Sant Desideri de Mataró amb altres Sants de nom també Desideri a Roma. Un és el cas de Sant Desideri que va ser lector de Sant Gener, patró de Roma. Malgrat en alguns webs es parla com si fos el mateix, no hi ha constància que així sigui, que ni sigui la mateixa persona. De fet, aquesta lectura pot ser perquè Mataró tenia un Sant. Poc se sabia d'ell i havia de ser una persona notable, amb història, amb certa hagiografia. Per una qüestio o d'altre, es va associar al lector del Bisbe Gener, que van patir el martiri a Nàpols. Cert és que en el llibret publicat pel Patronat de Sant Desideri i subscrit per Lluís Ferrer Clariana es comenta el cas. Ara bé, el mateix Ferrer i Clariana en el context de l'època havia de mesurar el tema i evitar conflictes per aquestes apreciacions més científiques.

Poc se sap de la vida d'aquest Sant. Més aviat gairebé res, més enllà que va ser un màrtir i va ser enterrat a les catacumbes de Calipodi a Roma. Probablement va ser cap a l'any 305 quan l'emperador Dioclecià va decreta la persecussió contra els seguidors del cristianisme a tot l'imperi. Un dels cristians romans que va patir persecussió i mort, per tant, un Sant Màrtir i exemple de testimoniatge i que Mataró te la "gloria de cobijar en su seno el cuerpo del glorioso Mártir de Cristo San Desiderio, primera reliquia que en ella se veneró" (opluscle de 1942.)