El carrer de Josep Calassanç Marquès.
Els pobles i ciutats acostumen a posar noms als carrers, places i espais en
funció del moment històric, personatges locals, tradicions o fins i tot per
canvis polítics.
La ciutat de Mataró no està lliure
d'aquesta nomenclatura i sovint quan es passeja per la ciutat veu com hi ha
zones amb noms de Sants, carrers de maresdedéus que han perdut el Mare de Déu (
Cirera), en altres llocs els conserven perquè és la zona de les maresdedéus
trobades, zones de personatges històrics catalans o sants protectors antics de
Mataró (cerdanyola), carrers de països americans (Rocafonda) i d'Europa (Via
Europa) o arreu de personatges històrics internacinals o locals, o a
veure amb temes del passat (barris dels molins, caputxins i l'Esperança)
En el cas de Cerdanyola es poden
trobar carrers amb noms com María Auxiliadora o Sant Joan Bosco o carrer dels
salesians que recorden la presència de la comunitat salesiana quan el barri
estava en ple creixement i que tenen a veure amb l'advocació mariana
salesiana o Joan Bosco. Fins i tot la parròquia del barri té aquesta
denominació. Però també hi ha un carrer de nom Josep de Calassanç
Marquès.
Avui 22 de setembre és la festa d'aquesta
persona que va impulsar l'educació a principis de segle a Mataró on va passar
onze any.
La vida de Josep Calassanç Marquès
Uns origens molt humilds.
Josep Calassanç va néixer a Azanuy al 1872
(entre Osca i LLeida) en una família de camperols pobres.
Amb 10 anys va perdre el seu pare i mesos
després a la seva mare. La seva germana Dolors que servia a casa de la
família Fontcuberta de Barcelona es va fer càrrec d'ell.
Formació salesiana
La Família Fontcuberta eren cooperadors
del Col·legi Salesians de Sarrià i van pagar la seva educació i estudis en tant
que interí en aquesta escola.
Al col·legi va tenir l'oportunitat de
conèixer a Sant Joan Bosco, amb qui va viure dos mesos en la casa on
estava interí.
Poc a poc va tenir confiança amb la
comunitat i va anar encaminant la seva vida cap al sacerdoci i amb 23
anys va ser nomenat capellà. Un camí molt ràpid, ja que no va tenir temps de cursar
estudis eclesiàstics. Malgrat això, si que va comptar amb el suport i companyia
del beat Felip Rinaldi, qui era un dels mestres de la congregació salesiana i
que dirigia l'escola de Sarrià.
Amb 30 anys, Rinaldi el va nomenar
director del Col·legi amb el desdoblament del Bachillerat entre Les Corts
i Sarrià.
Primer director del Col·legi Salesians de Mataró
Al 1905 va ser dirigir el Col·legi Salesians- Mataró, on va dirigir-ho durant 11 anys fins el 1916. Durant aquests anys el Col·legi va agafar molt de prestigi a la societat catalana del moment.
A Mataró va viure amb intensitat la
setmana tràgica, els temps convulsos i va apostar per a que l'educació arribés
més enllà, sobretot també als barris populars i als fills dels obrers i de la
indústria.
Missió i obra salesiana a Amèrica i
Espanya.
Al 1916 amb 44 anys va ser nomenat
director de Camagüey per a fundar la primera obra salesiana a Cuba amb d'altres salesians. Allà va
treballar per a dirigir i impulsar la primera escola professional d'arts i oficis de Cuba, que en poc temps
es va convertir en un model a tota Centra Amèrica malgrat estar ubicada a un dels barris més pobres de Santiago.
Segons les notes biogràfiques, allà va
viure temps hostils i algun fracàs i algun inconvenient amb els
administrador de Dolores Betancourt, una adinerada mecenes d'escoles i
temples. Volien becar estudiar i necessitaven mobiliari per aquets. Tot i
allò, ell i els seus col·laboradors van seguir treballant per impulsar les
escoles apostant per treballar amb els joves i pobres de l'illa de la regió de
Camagüey fent de missioner. Allà va participar de la missió pastoral a la parròquia de la Caridad, on van arribar a convertir la sagristia en una aula.
Al 1923 va ser nomenat per Rinaldi com a
provincial salesià del Perú i de Bolivia. Allà va destacar per ser un sacerdot missioner
a més de procurar impulsar escoles a barris pobres i suburvials. En alguns
casos van trobar-se amb problemes de personal per donar resposta a tanta
demanda de formadors a les escoles.
Ja al 1925 va tornar a Espanya on va ser
nomenant provincial salesià de la Tarraconense (Catalunya, Aragó, València i
les Illes). Durant aquest temps van impulsar nombroses escoles salesianes
(Rocafort, Tibidado, a ciutadella, Girona, Osca, Sant Vicenç dels Horts, Alcoi,
El Campello, Villena... no lliure de problemes en el període de José Antonio
Primo de Rivera. Segons les notes biogràfiques es va tornar molt cautelós
durant la República sobretot pels problemes i debat sobre els models educatius.
Va arribar a escriure al 1935 al superior General de l'ordre, que es trobava
molt cansat i mancat d'energies i tenia por que el fet d'estar sobrepassat
afectes la gran tasca que fien les escoles. Alguns que el van conèixer
mencionen que li va tocar viure i presidir una etapa molt difícil de la
història d'Espanya on segons diuen volia atendre moltes necessitats dels
salesians i fer-se càrrec també de la seva funció sacerdotal.
Assassinat i beatificació
El 22 de juliol es trobava a València en
una casa salesiana realitzant uns exercicis espirituals amb d'altres salesians.
Aquella nit la casa va ser atacada amb projectils i va ser envaïda
posteriorment per una turba descontrolada.
Com ell estava president els exercicis, va
absoldre als presents i acte seguit va ser obligat a pujar a un camió amb 3
salesians mes.
Durant el trajecte en camió li van disparar
un tret al cap i Josep Calassanç va morir.
L'any 2001, Joan II, va beatificar a Josep
Calassanç Marques, juntament amb 32 salesians més, que també van ser
assassinats. Entre aquests 32, hi havia l'Alexandre Planas Saurí, fill de
Mataró.
El 22 de setembre se celebra el dia
del seu record i memòria juntament amb els altres salesians mort.
