L’arribada
de les relíquies de Sant Felicià a Mataró l’any 1770
A
començaments del segle XVII
s’instal·là
a Mataró una comunitat de Frares Caputxins a l’indret on
antigament hi havia hagut una capella sota l’advocació de la Mare
de Déu de l’Esperança. A poc a poc aquesta comunitat aniria
deixant la seva petjada sobre Mataró, ja que gràcies al seu
establiment es construïren els primers molins accions de forma
hidràulica, així com les mines que permetien la seva activació.
També en el pla espiritual, ja que gràcies a aquesta fundació es
començarien a practicar els Via Crucis a Mataró.
Dibuix ideal Convent dels Caputxins de Mataró, al fons l'ermita de l'Esperança Font: Monestirs.cat |
Així
les coses, el convent de Frares Caputxins de Mataró va esdevenir
quelcom arrelat a la ciutat, fet que explica la participació de tota
la ciutat en el trasllat de les relíquies de sant Felicià a Mataró
l’any 1770, que reproduïm a continuació:
Que
en lo die 28 del corrent mes i any [gener de 1770], fou aportat des
de Barcelona per mar a esta ciutat de Mataró lo Cos, esto és, cap y
altres parts de ell, del Sant màrtyr Felicià, que des de Roma ha
enviat lo Eminentíssim Pare Fèlix de Martorell, Provincial actual
de la Província de Catalunya de Caputxins y actual Definidor General
de la mateixa Religió, per col·locar-lo en lo convent de dits
Caputxins de Mataró.
Al
descobrir-se dites Relíquias o embarcació en que se portaven, se
repicaren las campanes de esta Parroquial, com se repicant per las
Vigilias de Pasquas. Fou col·locat dit cos en la casa de Agnès
Dalmau, vidua de Fèlix Dalmau, comerciant, situada en lo carrer de
Sant Antoni.
Dibuix de la zona de Caputxins s.XVIII Font: Museu de Mataró |
Se
feu comissió per part del Excel·lentíssim Vicari General, Doctor
Jaume Roig, als Reverends Doctors Joan Baptista Falguera, prevere
vicari, Fèlix Pla, decano, y Joan de Llansà y Palau, preveres
residents en esta Iglèsia, per la comprovació de dites Relíquias,
ja que havent-se trobat per los dits Falguera y de Llansà ésser
aquelles relíquias las que se expressaran en la autèntica de Roma,
firmada y sellada ab lo sello del Cardenal March Antonio Colonna, de
data de 14 Juliol 1769, se donà permís per fer-se la Professó per
portar dites relíquias a dit Convent.
Per
esto, en la tarde del die 31 de dit mes, acudí la Comunitat de dits
Pares Caputxins y lo Il·lustríssim Ajuntament, que junts exint de
esta Iglesia Parroquial, preceint los ganfarons, después los dits
Pares Caputxins i después est Clero de esta Parroquials, als 4
Capiscols y lo Gremial, sens portar Vera Creu, y immediatament lo dit
Il·lustre Ajuntament.
Goig de Sant Felicia de Mataró, que es venera a l'altar de la Soledat de Santa Maria . La seva festa és el dia 9 de juny |
Se
encaminà la Professó per los carrers de Santa Maria, Barcelona y de
Sant Antoni cantant “Ave Maris Stella”.
Arribada
allí, se entonà la antífona y col·lecta de Sant Màrtir y se
formà la Professó de moltes atxes, diferents banderes, ab la música
de la Capella de esta Parroquial, y después la dita Comunitat de
Caputxins, interposada ab los residents de esta, dels quals dos
vicaris anaven immediats al tàlem, portant atxes, immediats a lo
Pare Guardià y President, y antes los dos residents antigues, també
ab atxes, encaminat-se la Professó per los carrers de Sant Antoni,
Riera, Bonayre y Fora del Portal de Valldeix cantant “Deu Tuorum”.
Essent
en la Iglesia dels Pares Caputxins las dites relíquia, que portaven
4 Religiosos Caputxins baix tàlem que duien los Regidors, se entonà
lo “Te Deum” que prosseguí la dita Capella, y se conclogué ab
las oracions del “Te Deum”. Retornà lo clero a esta Parroquial
cantant lo Hymne “Ave Maris Stella”.
Carrer de Sant Felicia de Mataró, a principis s.XX. |