La
primera referència documental coneguda a Mataró de dur el Sant Crist amb bossa
L’any 1605, gràcies a la intervenció de la Confraria
de Sant Joan Baptista dels fusters, es fundava a Mataró la Confraria de laPuríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist, seguint l’expansió d’aquesta devoció
que es va viure arreu dels territoris de la Corona d’Aragó d’ençà el segle XV.
També a començaments del segle XVII s’establia a
Mataró un convent de Frares Caputxins, a l’indret on actualment hi ha el
cementiri vell de la ciutat, i on hi havia hagut una capella sota l’advocacióde la Mare de Déu de l’Esperança.
Gràcies a la fundació d’aquest convent, es començaria
a difondre a la nostra ciutat la devoció del Via Crucis. Aquesta pràctica
esdevindria un dels principals elements de la Setmana Santa mataronina dels
segles XVII, XVIII i
XIX, celebrant-se un total de tres Via CrucisDiumenge de Rams, dimarts de Setmana Santa i Divendres Sant al matí. Tots tres
sortien des de Santa Maria per concloure primer al convent dels Frares
Caputxins i, quan el convent fou desamortitzat l’any 1835, a la capella del cementiri.
Actualment, durant Quaresma i Setmana Santa se
celebren a la nostra ciutat diversos Via Crucis, fent que pervisqui aquesta
vella i bella devoció avui en dia.
Portants Sant Crist de l'Agonia de Mataró |
Una de les figures més associades amb aquesta devoció
és la del portant, que amb la seva bossa ajuda a dur el pes de la creu.
Recentment hem localitzat la que sembla ser la primera referència documental a
casa nostra de processionar d’aquesta forma.
Curiosament, aquesta referència no té res a veure amb
Setmana Santa ni amb la pràctica del Via Crucis, si no que l’hem localitzada
dintre les diverses actuacions que es feren a començaments de l’any 1770 a
Mataró per tal de demanar la intervenció divina perquè plogués.
D’aquesta forma, l’any 1770 els Frares Caputxins foren
convidats a participar de les rogatives que es feien a l’església de Santa
Maria. Se’ns narra com tota la comunitat va sortir del convent, tancant la
comitiva tres religiosos que duien el Sant Crist propi dels Frares:
[...] Lo que
està en la capella, al entrar a la esquerra, anant [els tres religiosos] mudant per descansar [...].