Santa Elena a Catalunya.
 |
| Interior de l'ermita Santa Elena d'Agell. |
El 18 d'agost és la diada de la festivitat de Santa Elena.
Una Santa que va ser mare de l'emperador Constantí I el gran, gran recuperadora de la pietat popular i recerca dels moments i relíquies vinculats a Nostre Pare Jesús i que va tenir gran devoció també a Catalunya des de l'Edat Mitjana i també fins l'actualitat.
La tradició popular i festiva ha organitzat nombroses celebracions en honor a la Santa i la Vera Creu.
El cimbori de la catedral de Barcelona està presidida per aquesta Santa i arreu del territori català hi ha constància de la seva presència en la toponimia, ermites, noms de persones i imatges de la Santa, que s'escenifica abraçant una Creu.
Santa Elena d'Agell.
El Maresme és ple d'ermites medievals que han arribat als nostres dies.
Una d'elles és la dedicada a Santa Elena d'Agell a les masies de Cabrera de Mar.
L'ermita està inscrita en el registre de monuments protegits i inventariats del Patrimoni Arquitectònic Català. Consulteu la seva fitxa aquí.
Pocs anys abans d'arribar al primer mil·lenni, les tropes sarraïnes d'Almansur van assolar el camp de Tarragona, Barcelona i el Maresme.
En el cas del Maresme es van destruir nuclis com el d'Alarona que va passar a ser coneguda com Civistas Fracta (Ciutat arrasada).
El món rural es va començar a organitzar i es va fer al voltant de parròquies i des d'aquí anaven creixent en petits nuclis i viles. Una d'aquestes a l'actual Maresme va ser la Vila d'Agello, que consta mencionada ja l'any 990 al llibre Antiuitatum Sedir amb una ermita sota l'advocació a Santa Elena.
 |
| Diferents imatges de Santa Elena d'Agell.2021. |
En aquest nucli probablement hi havia una esglesiola romànica, senzilla i austera, ja que hi ha alguna menció al 1236, però no en queda constància.
L'ermita va ser construïda posteriorment atès el seu mal estat al 1576 amb un estil gòtic tardà de l'època i es va complimentar amb un retaule. L'edifici és d'una sola nau amb tres contraforts a les façanes laterals i un petit campanar i portal rodó. El sostre contempla unes magnífiques claus de bòvila on hi ha representat la Santa Creu, un LLibre ( potser uns evangelis) i una cabra ( potser té alguna relació amb Cabrera de Mar).
Actualment els veïns i veïns de Santa Elena d'Agell celebren les seves festes. Unes festes que es remunten segles ençà, en format diferent, com deixen constància els goigs del s. XVIII en forma de coples.
Si accediu a l'Arxiu Històric Comarcal o l'Arxiu Nacional de Catalunya, trobareu diferents procures, àpoques, vendes, censals i d'altres documents del veïnat d'Agell, així com referència a diferents persones veïns d'aquesta parròquia o la presència del cognom Agell al Maresme, o inclòs documents i couplets als estiuejants al veïnat d'Agell.
Santa Elena de Constantinoble.
Santa Elena va ser la mare de l’emperador Constantí I el Gran. Segons narra la historiografia ella va ser la persona que més va influir al seu fill per tal que legalitzés la llibertat de culte a l’Imperi Romà i així els cristians deixarien de ser perseguits i torturats per les seves pràctiques religioses.
La tradició explica que Elena de Constantinoble, va ser una protoarqueóloga i va fer un viatge a Terra Santa per a cercar els vestigis que se subscrivien en els Sants Evangelis. Diu la tradició que, gràcies al suport de l’ancià Judà va poder ubicar on estava enterrada la Santa Creu així com restes de la llança de Longinus i els claus , així com també d’altres restes com les dels Reis Mags.
Diu la hagiografia que va portar a Roma aquestes restes i des d’allà es van escampar arreu d’Europa, des de Colònia, Roma, inclús Barcelona.... i va començar tot un costum a l’Edat Mitjana de devoció a vestigis i relíquies vinculats a la vida de Jesús i dels Sants.
Una altra festa vinculada a Santa Elena, les Creus de Maig o Santes Creus.
Hi ha dos moments també importants a part del 18 d'agost on es recorda a Santa Elena també per la seva gesta: la festa de l'exaltació de la Santa Creu el 14 de setembre o el 3 de maig amb les Santes Creus.
 |
| Festa de les Santes Creus a Mataró. |
La festa de la Santa Creu es remunta a l’Edat Mitjana i recorda la “descoberta” de la Santa Creu i impuls d’aquest símbol al catolicisme.
També es diu que la Creu va passar a ser un símbol notori a Roma, primerament amb el Crismó, que va ocupar un lloc rellevant a estendards i lictors després que el mateix Constantí somiés que “amb aquest símbol venceria” a Majenci.
La veritat és que el Crismó va començar a aparèixer a monedes de l’època i va ser la primera aparició pública i en un lloc preeminent dels símbols cristians.
A part dels canvis que ha tingut de calendari aquesta festivitat, ha arribat als nostre dies anomenada Creus de Maig, Festa de les Creus, la festa de la Invenció de la Santa Creu i festa de la Santa Creu
 |
| Festa Santa Creu el Vendrell 2016 |
Avui dia a Catalunya han reaparegut processons infantils de Santa Creu, així com es fa al Sud de la Península i a d’altres ciutat del Sud d’Itàlia, a les illes mediterrànies i també molt present a llatinoamèrica.
Un bon exemple a Catalunya són la festivitat de El Vendrell, Cornellà de Llobregat, l’any passat Mataró o també a Hospitalet de Llobregat, organitzada per infants de confraries i germandats. I com no la festa d'algunes ciutats com la Festa Major de Figures que es remunta a 1819, però hi ha constància de la seva existència al s. XV, o de pobles com La LLacuna des de 1986.
Però més enllà d'aquest actes processionals i festes popular, la festa de la Santa Creu encara és molt present a vil·les i pobles. En alguns encara es conserva la tradició de conmemorar la troballa de la Veracreu per Santa Elena i se li dóna un to festiviu amb l'entrada de la primavera. Per això es fan aplecs, benediccions dels termes municipals anant fins a les Creus de Terme, engalanament floral de creus a portes d'algunes cases.
També en algunes es fa la festa de l'arbre, que la tradició indica que era una festa pagana anterior a la festa de la Santa Creu, però els segles han fussionat en alguns indrets.
Avui dia a Catalunya han reaparegut processons infantils de Santa Creu, així com es fa al Sud de la Península i a d’altres ciutat del Sud d’Itàlia, a les illes mediterrànies i també molt present a llatinoamèrica.
Un bon exemple a Catalunya són la festivitat de El Vendrell, Cornellà de Llobregat, l’any passat Mataró o també a Hospitalet de Llobregat, organitzada per infants de confraries i germandats. I com no la festa d'algunes ciutats com la Festa Major de Figures que es remunta a 1819, però hi ha constància de la seva existència al s. XV, o de pobles com La LLacuna des de 1986.
 |
| Infants amb el tabernacle de la Santa Creu, maig de 1910. Mataró. |
Però més enllà d'aquest actes processionals i festes popular, la festa de la Santa Creu encara és molt present a vil·les i pobles. En alguns encara es conserva la tradició de conmemorar la troballa de la Veracreu per Santa Elena i se li dóna un to festiviu amb l'entrada de la primavera. Per això es fan aplecs, benediccions dels termes municipals anant fins a les Creus de Terme, engalanament floral de creus a portes d'algunes cases.
També en algunes es fa la festa de l'arbre, que la tradició indica que era una festa pagana anterior a la festa de la Santa Creu, però els segles han fussionat en alguns indrets.
