 |
| Capelleta de Sant Roc al carrer d'Argentona. |
El dia 16 d'agost se celebra la festivitat de Sant Roc. Una festa molt coneguda actualment a pobles i ciutats, com és el cas d'Arenys de Mar. Però quina era la vinculació de Mataró amb aquest Sant i que queda avui dia?
Sant Roc a Mataró
Durant el segle XVI es va propagar per tot el món catòlic la devoció a sant Sebastià, sant Cristòfol i sant Roc, com a protectors contra la pesta. Tant és així que, el 1588, les diades d’aquests tres sants (el 20 de gener, el 10 de juliol, i el 16 d’agost respectivament) s’havien de celebrar com festa de precepte, aprofitant aquell dia per renovar el vot de poble.
L’any 1652, durant un virulent brot de pesta, els
habitants de Mataró, davant el perill de contagi, van optar per abandonar les
seves cases, refugiant-se pels veïnats propers (Valldeix, Mata, Cirera). No
seria fins al 16 d’agost d’aquell any que tornarien a les seves cases, després
d’haver renovat, com cada any, el vot de poble vers Sant Roc.
Era un sant molt venerat a Mataró, tant a les esglésies
de Santa Maria i Sant Josep, com a l’ermita de Sant Simó o al convent de les
Tereses. Tal era la devoció vers aquest sant, que l’Ajuntament pagava una
processó cada 16 d’agost, processó que va ser suprimida l’any 1868.
Al començament del carrer Argentona encara s’hi pot veure la capelleta que aquest sant hi té dedicada. A l’antigor, a la cruïlla entre el carrer Argentona i la muralla hi havia una font amb la següent inscripció:
De la
font de Sant Roch aigua pendras y pressa la tancaras. Als 25 d’agost de 1782
 |
| La capelleta a Sant Roc i el carrer d'Agentona avui dia. 2021 |
Com ja hem dit, a l’ermita de Sant Simó aquest sant també
era molt venerat. Allà s’hi cantaven uns goigs que deien:
En lo peu del Camí Ral, de Madrid a la Yunquera, vos d’un modo principal, ajudeu a qui us venera. Pel devot que us ha invocat no us falta benevolència ab l’Apostòl Sant Simón vetllau sobre la Marina
Sant Roc avui a Mataró
 |
| Diferents vistes del carrer Sant Roc de Mataró i accessos. 2021 |
Actualment a Mataró encara es conserva la capelleta al carrer d'Argentona, que ha estat declarada bé cultural d'interès local.
També hi ha una carrer a la zona antiga de Cerdanyola dedicat a Sant Roc, junt a d'altres Sants del passat mataronins com Sant Desideri o Sant Martí. Uns carrers que mantenen l'essència de les construccions primerenques de Cerdanyola de l'any 1945 a 1952, molt abans del creixement urbanístic de tot el barri i que són d'una tipologia d'habitatges de l'època. Una de les 7 cases d'aquest carrer encara conserva la ceràmica en una de les façanes i una altra el nom original del carrer intacte. Tal com s'ha sabut, per als veïns d'aquella zona és un orgull conservar encara la placa original dels anys 40-50 del segle passat i la ceràmica.
Segons l'idescat, és un nom que encara tenen 294 persones al Maresme i el 2020 una setantena de pares i mares van triar aquest nom per seu nounat.
Fins on se sap, a la Basílica de Santa Maria ja no hi ha cap imatge de Sant Roc, que antigament també es posava junt a la Marededéu gòtica a tocar el seu altar de flors de l'Assumpció a l'endemà del 15 d'agost.
La vida de Sant Roc i la seva tradició a Catalunya
 |
| Ceràmica al carrer de Sant Roc de Mataró. 2021 |
Segons la tradició, Sant Roc va néixer a l’actual Montpeller al s.XIII, quan formava part del Regne de Mallorca. Una biografia seva escrita al 1478 s'explica que era fill del governador de Montpeller i al morir els seus pares es va vendre les possessions i les va donar a pobres i per a poder peregrinar a Roma.
S’explica d’aquest Sant que va peregrinar a Roma i durant el seu camí anava curant a persones que patien la pesta. Algunes fonts també mencionen que no només curava, sinó que a més, també es feia càrrec de les perosnes mortes que ningú volia enterrar per por a ser infectats.
Segons la tradició i la hagiografia (interpretació de la vida dels sants), sanava a molta gent amb el senyal de la creu – cosa que va fer que tothom l’associés com a Sant protector contra les epidèmies-.
El Sant finalment també
es va infectar de la pesta i es va aïllar per no infectar a ningú. Un gos li
portava cada dia un tros de pa per menjar a diari. També segons diferents fonts, comenten que va morir a la pressó quan el van confondre per una altre persona o també reclós pel seu oncle.
És un dels Sants medievals associats al pelegrinatge i la
cura. Poc a poc es va anar estenent la seva devoció a nivell popular arreu d’Itàlia
i per tot el mediterrani en tant que sant protector i també van néixer arreu
capelletes dedicades a aquest Sant durant tot el s. XV.
Hi ha presència de culte a aquest Sant a tot el Llevant
Valencià i a Catalunya. Un exemple és el vot de la vila d’Arenys de 1586-1590
que es va començar a fer després de l’episodi de pesta que va assotar el poble,
o les Festes de Sant Roc de Barcelona de la plaça Nova que es remunten al 1589 també associat a
la superació d’un episodi de pesta, o també a Hospitalet de Llobregat. També,
actualment hi ha moltes festes com les d’Olot, Rubí, Vilagrassa associades amb
aquest Sant i que deixen constància de la gran devoció catalana cap aquest Sant
al s. XVI i XVII.
Bibliografia:
-Lluís Ferrer i Clarina: Santa Maria de Mataró. La
parròquia. El temple (vol. I). Mataró: edición del Museu i Arxiu Històric
Arxiprestal, 1968.
-Marià Ribas i Bertran: Tradicions populars i costums
mataronins. Supersticions i bruixeria. Argentona: L’Aixernador, 1991.
