 |
| Visió de Mataró al segle XIX des del mar |
 |
| El governador civil Pasqual Madoz |
A mitjans del segle XIX, Mataró ja havia esdevingut una de les principals ciutats industrials de Catalunya, fet coronat, l'any 1848, amb la construcció de la primera línia de ferrocarril a la península, connectant Barcelona amb Mataró.
Però tornem ara al fatídic 1854. A mitjans d'agost d'aquell any ja es van començar a registrar les primeres morts.
Però va ser entre el setembre i l'octubre de 1854 quan amb més virulència es va desfermar el còlera. El sis de setembre es van registrar 138 morts, fet que va provocar que bona part de la població abandonés la ciutat, quedant les fàbriques i els comerços paralitzats. Molts dels que no van poder marxar s'hagueren de tancar a les seves cases.
Amb tot, aquell mateix dia, va esclatar un brot de violència, que només es va poder apaivagar gràcies a la intervenció del governador civil de Barcelona, Pasqual Madoz, qui arribà a Mataró el dia set per calmar els ànims.
Ràpidament s'organitzà una Junta de Sanitat, presidida pel Sr. Joaquim Martí i Andreu, que es dedicà a organitzar la ciutat per fer front al còlera. Una de les mesures va ser la del confinament de la població a les seves cases, deixant només que una persona de la família sortís al carrer per fer una mica de compra.
No seria fins a mitjans d'octubre d'aquell any que la situació va remetre A poc a poc, Mataró va tornar a recuperar el seu ritme habitual, malgrat haver perdut, en 61 dies d'epidèmia, més d'un miler de persones.
Un cop superat aquest moment de crisi, la Junta de Sanitat va publicar, el 28 d'octubre d'aquell mateix 1854, una Memòria, on es recollia tot el que havia succeït durant aquells dies, i quines mesures s'havien pres per tal de fer front al còlera.
Més informació relacionada:
Més informació relacionada:
 |
| Un dels resultats de l'epidèmia: la publicació de llibres per fer-ne front |
