Vista dels carrers de Marsella mentre va durar el brot |
A casa nostra, l'alarma va esclatar durant el juliol de 1720, quan es van rebre, des de Barcelona, les primeres notícies sobre aquesta epidemia. L'Ajuntament decidí crear una Junta de Sanitat, encarregada de prendre les mesures necessàries.
Aquesta Junta es va composar per dos regidors. Aquests s’havien de dedicar de forma exclusiva al tema i eren els responsables de prendre les decisions per a la ciutat.
Fer el tancament total de la ciutat en aquell moment era molt més fàcil que a l’actualitat, i van acordar deixar dues entrades i sortides, la Porta de Barcelona i el Portal de Valldeix.
Gravat d'una processó del moment. |
Una de les mesures va ser la d'organitzar, al setembre d'aquell 1720, una processó de rogatives pels carrers de la ciutat amb la imatge del Sant Crist de la Puríssima Sang, propietat de la Confraria de Sant Joan dels Fusters. Acte seguit també es van fer processons al convent de les Carmelites i al dels Caputxins, o multitud de cerimònies religioses a les parròquies.
També van decretar el tancament total de la ciutat.
Fer el tancament total de la ciutat en aquell moment era molt més fàcil que a l’actualitat, i van acordar deixar dues entrades i sortides, la Porta de Barcelona i el Portal de Valldeix.
Porta de Barcelona, actualitat. |
La custòdia i vigilància de la Porta de Barcelona va quedar a càrrec dels dos regidors i la de Valldeix van posar a càrrec del rector i dels preveres de Santa Maria.
Amb la situació de quarantena i tancaments de les ciutats es van realitzar patrulles per tota la costa des de Blanes fins a Montgat atès que hi havia guarnicions militars.
Com anècdota un militar es va saltar les indicacions del tancament i va entrar a la ciutat i segons les fonts del moment va atropellar al regidor de torn.
El brot a la ciutat va aguantar gairebé. Aquesta epidèmia es va allargar fins a 1722, tot i que van haver alguns episodis concrets a posteriori a 1723.
Vista ideal de la ciutat de Mataró. |
Aquest episodi de quarentena i pesta no va ser l'únic a la ciutat durant el s.XVIII ni el primer.