Presentació de La Granadella
La Granadella és també coneguda per la notabilitat i transcendència
històrica del desclavament.
La Setmana Santa de La Granadella ha estat declarada d’interès de Patrimoni
Cultural.
La Granalleda és una vila a més 500 metres sobre el nivell del mar i és el
municipi més gran de Les Garrigues. Compta amb una població de 725 habitants
empadronats, i amb el temps ha anat perdent població poc a poc. Malgrat això és
una vila antiga. Al 1920 uns documents històrics subscrivien que era una de les
ciutats que tenien el títol de vila Augusta en temps dels romans. Posteriorment
va ser ocupada pels sarraïns i va estar reconquerida per Ramon Berenguer IV.
Posteriorment i fins al s.XIX va formar part d’una baronia, que era la dels
Moliners i La Granadella.
Declaració de patrimoni festiu de Catalunya
Va ser una tasca complexa perquè la Guerra Civil i la Guerra del Francès,
com arreu del país, van destruir i fer moltes malmeses a la documentació
històrica. Tot i això es va poder posar en relleu que eren actes que provenien
de l’antigor, i sobretot, la singularitat del desclavament que ha quedat com
acte únic.
També hi ha la processó del Sant Encontre, que encara es manté viu en molts
municipis de les Terres de l’Ebre.
Descobrir Lo desclavament en el temps. Anem a investigar.
Després de la Guerra es va impulsar l’acte. Era una herència, un element d’identitat
i un acte de pobla on es mostrava l’acte del davallament de la Creu de Nostre
Senyor Jesucrist.
Al 2015 van seguir la pista del Dolcíssim Nom de Jesús. Era una confraria
que tenia presència a seguir. A part de la història oral de persones com en
Josep, els impulsors de la declaració, van cercar en arxius històrics i fons
fotogràfics als 5 arxius de Lleida. Van
trobar moltes similituds amb d’altres confraries d’arreu d’Espanya, però
basant-se en els testimonis que parlaven d’aquest Crist que es deia Dolcíssim
Nom de Jesús era un fil per estirar. A la Granadella hi ha un altre Sant Crit,
el Sant Crist de Gràcia que data de mitjans del s.XVI, però no era articulat,
com el que permetia el desclavament i la seva manipul·lació.
Van trobar al 1639 la referència a una parròquia antiga on hi constava un
Sant Jesucrist que el regentava la Confraria del Sant Nom de Jesús. Aquest Sant
Crist era de transició del romànic al gòtic a l’interior d’una església que
tenia fins a 8 altars.
Van anar seguint les referències fins anar al 1716 on la confraria del Nom
de Jesús va passar de clergues a laics, i va passar a ser propietat de la gent
del poble. Aquí potser va agafar un altre impuls que va fer que arribés fins
als nostres dies.
Fins a la Guerra del Francès que ho ha destruir tot, hi ha constància del
Sant Crist i també de referència al Desclavament. Per tant, l’acte del
Desclavament era molt anterior, i es va basar en el document de 1787 del vicari
Antoni Pinós, que en 37 pàgines va mencionar que hi havia 5 clergues, i 3
confraries, una d’elles la de referència. D’això en fa ara 232 anys.
De l’altar i de l’acte hi ha documentació fins a la Guerra Civil que ho va
acabar de destrossar tot.
La Setmana Santa de La Granadella i Lo Desclavament.
L’acte del Desclavament forma part de la Processó del Silenci. Un grup de
voluntaris preparen la imatge, que hauria de rebre el nom de Dolcíssim Nom de
Jesús ja que era el seu nom antic. Aquests voluntaris preparen també els
passos, l’escalina per a baixar el Crist (estrenat al 2017). D’altra banda els
Armats es van concentrant i van encarrilant l’acte que arribarà al seu punt
àlgid en la fosca a tocar a les 10 de la nit.
Els Armats entren a pas lent, fangant i picant llances a terra i
acompanyats per cops de timbal i també per nenes vestides de Dolors, les tres
maries i dones del poble.
Des de la fosca de l’altar Major es passa a llegir en català el Miserere i
es passa a cantar en llatí els cants passats de pares a fills.
El sacerdot dona un cop a la fusta i el trompeter dóna un cop i el timbal
acompanya...fins a tres vegades. Ressonen tres cops secs i espaiats del tambor.
Es pengen les bandes blanques al creuer i el Sant Crist es baixada per unes
escales col·locades des del cambril fins a l’Altar Major. El Sant Crist es posa
en el seu Sant Sepulcre i s’inicia la processó pels Armats. Comença la Processó
del Silenci on també hi ha una Pietat i una imatge Dolorosa.
La Processó finalitza amb una nova entrada a l’església on el prevere acull
i agraeix l’acompanyament del poble.
El Diumenge de Resurrecció continua amb la celebració de l’Eucaristia i
surt la Custòdia amb un tàlem portat per 6 dones. S’inicia la processó de l’Encontre
on hi ha la Mare de Déu ataviada en blanc i blau cel portada per 4 homes. La
Mare es troba amb el Fill, sonen campanes, comença el goig i la Processó de l’Encontre,
el retrobament entre la Sagrada Forma de Jesús Ressuscitat que es troba amb la
seva Santa Mare.
L’acte del Davallament i la Processó del Sant Encontre han estat declarats
d’interès de patrimoni festiu de Catalunya.
Els fills i filles de la Granadella aprofiten per agrair a tots els
granadellencs seguir viva aquesta herència, estima i missatge al llarg dels
segles. Visca la bella i antiga
tradició, d’una festa que és de la Granadella, de les Garrigues i ara llegat
del poble de Catalunya.
