dissabte, de febrer 18, 2017

Les confraries avui, llegat i context divers.


El 8è congrés de confraries i germandats de Cataluya ja és un fet iniciat. A continuació compartim amb tots vosaltres la conferència inaugural que ha fet aquest divendres 17 de febrer el senyor Enric Vendrell, Director General d'Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya.

Enric Vendrell va realitzar la primera ponència del congrés després de la seva inauguració per part de l'Alcalde de Valls, el president de l'Agrupació de confraries i germandats de Vall i l'Arquibisbe de Tarragona.

El Director General d'Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya coneix les confraries. Ja va ser a Tortosa fa dos anys i també ha conegut alguns actes processionals que s'han fet en els darrers anys, i també en la seva joventut va participar de nombrosos moviments cristians.

La tradició i herència de la Setmana Santa a Catalunya
Catalunya no seria com és si no hagués tingut una commeració de la Setmana Santa com la que té. Molts pobles i ciutats deuen part de la seva identitat a aquesta tradició. Podrem trobar molts carrers que parlen de la Setmana Santa i inclús pobles que van fer reformes per acollir una processó. Però el seu impacte ha anat més enllà. Ha ajudat a conformar aquesta comunitat que s'anomena Catalunya al inserir-se de la seva xarxa i riquesa associativa.

La pertinença i la solidaritat

La Setmana Santa i en particular les confraries són un bon exponent de com s'ha articulat la vida associativa. Antigament la fe era un element comú i les confraries van convertir-se en un element important per impulsar la identitat. Des d'aquest punt de vista les confraries formen part d'un dels fonaments de la vida associativa actual i per això mereix el nostre reconeixement.
Diferent col·lectius socials han tingut al llarg dels segles recursos per explicar la seva fe, transmetre un sentiment i identitat, i una manera de fer a una cadena de transmissió que ha arribat fins els nostres dies plena de vitalitat.
Fins i tot en tems difícils on els conflictes polítics i socials eren molt evidents, tothom s'unia per a treballar per la Setmana Santa i per fer també complir un element important de solidaritat.

Avui dia la Setmana Santa i aquest llegat són una part de l'herència i la realitat Catalunya.


I aquest pes cau sou les confraries: Són els responsables de fer complir els sentits amb els olors i els sons de les processons i fer complir la missió de ser confrare i confraressa. Les confraries són l'element que relliga els diferents elements de transmissió de Catalunya i són l'element més pur de l'expressió popular del catolicisme.

La religiositat popular

En un moment de les xarxes socials i de l'era digital sembla ser que hi ha altres valors i manifestacions, però les confraries són vives i deixen de relleu la seva fortalesa i ens uneixen amb segles antics.
Fa dècades algunes corrents teòriques parlaven que amb el desenvolupament científic i de la racionalització la religió desapareixeria. Es van equivocar. La religió no ha desaparegut; potser es transforma, pot ser més o menys visible o manifestar-se d'una manera o d'altre... però és molt viu.

A alguns els sorprèn que la Setmana Santa sigui tan viva i potent. Sovint s'han volgut contraposar altres formes de religiosat popular per altres més intel·lectuals o profundes; però aquestes formes de religiositat popular són les que ajuden més a difondre el missatge també en el moment actual: el missatge és essencial, és clar, sensitiu i molt potent.

El propi Papa Pau VIè ja va deixar clar en la seva exortació que la religiositat popular engendra actituds interiors que rarament es poden observar en altres moments i esferes.
Aquesta religiositat popular té fonaments sòlids i a Catalunya són una de les mostres més pures de la Pietat Popular de viure la fe que ha vestit el poble i que manifestat les seves inquietuds i arrels.

La Setmana Santa és una manifestació del què pensa el nostre país i com viu també la seva fe.

Una de les fortaleses és saber mantenir les tradicions i adaptar-se al pou context. La Catalunya d'avui ha viscut molts canvis trascendentals en poc temps. Això també ha alterat com es vivia la Setmana Santa als nostres carrers.

Potser té a veure amb molts factors, però es posarà l'accent en la presència entre nosaltres d'altres persones que processen confessions diferents a la nostra. Fins fa unes dècades no havíem entrat en contacte amb altres confessions i parlar de diversitat religiosa era gairebé anecdòtic.
Avui dia hi ha qui té un veí musulmà, un amic d'un amic que és protestant... i ens estem a acostumar a viure amb altres tradicions que tenen una altra manera de viure la seva fe i explicar-se el món.

Les germandats en un context de diversitat religiosa.
En el moment actual un 15% dels catalans confessen religions no catòliques. La diversitat religiosa a Catalunya ha vingut per quedar-se i no som una excepció d'altres societats desenvolupades que passen o han passat per processos similars.

Arribats a aquest punt potser ens podem preguntar com altres confessions viuen la nostra Setmana Santa i si se senten o no partícips. Clarament no el viuran com nosaltres ni participaran, però si que és important des d'un de vista de la cohesió social altres han d'entendre que durant uns dies molts vivim els nostres dies Sants. És bo perquè ajudar a explicar a d'altres per a què ho fem. I també ens pot ajudar a entendre els altres. És un repte de la convivència, un repte de país i que va molt més enllà per a generar llaços entre tradicions religioses. I si aquests llaços són forts poden estar preparats per combatre aquells que se n'aprofiten de la religió i la tergiversen per altres interessos.

El propi Papa Francesc diu que és una obligació per a un bon cristià viure la diversitat. No es tracta de , i no per convèncer ni deixar-se convèncer. Som ferms en les nostres vivències però oberts a entendre i comprendre l'altre i enriquir-nos en el diàleg. Un diàleg que no ha de ser teològic sinó en la voluntat de compartir alegries i penes. I un diàleg que ajudi a combatre prejudicis, desconfiances i conflictes i caminar per a una raó encaminada per a conèixer l'altre.

I si cal tenir en compte que avui tenim problemes. I són problemes derivats del desconeixement de les creences i dels costums dels altres i sovint intoxicats per mitjans de comunicació. La convivència del futur es construeix des d'avui mateix i la cohesió passa per la coneixença.

Les administracions públiques tenen un paper clau i han de tenir un rol important. Ara bé, aquest paper genera molta incomprensió d'una visió errònia sovint des de la idea de la laïcitat de l'administració o dita laïcitat positiva. Però la la laïcitat no passa per posar pals a les rodes a alguna confessió concreta pel motiu que sigui, sinó que passa per garantir la llibertat religiosa, potenciar els diàlegs com ja va apuntar Benet XVI, i o exclou en cap moment la col·laboració entre els Governs i les entitats religioses. Ara bé, sempre des d'un principi separat i de no ingerència però amb la voluntat de col·laboració i benefici mutu. Però també han de trencar les barreres entre les comunitats reigioses i entre les comunitats religioses i la societat. I aquí el món municipal té una centralitat important per a desenvolupar-ho en els pobles i municipis.