 |
| La Mare de Déu del Lledó. Imatge: El Vallenc. |
Amb motiu del 8è congrés de confraries i
germandats de Setmana Santa que se celebra aquets dies a Valls, la Comissió de
Setmana Santa ha volgut fer un present de la ciutat de Mataró a la Junta de
Confraries de Valls, i a més facilitar un document històric que s'ha pogut recuperar.
La Verge del Lledó
Diu la tradició que corria l’any 1366 i Catalunya
estava immersa en una guerra entre germans. El rei de Castella Don Pere estava
enfrontat amb el seu germà el compte Enric Trastàmara. Al passar les tropes d’aquesta
darrer per Valls va trobar en la soca d’un lledoner en el bosc d’en Castelló
una imatge de la Mare de Déu amb un infant.
Aquesta va ser portada a l’església parroquial però la Mare de Déu va
retornar al bosc miraculosament. La
Universitat de Valls la va posar sota la custòdia dels pares Templaris de Sant
Joan de Jerusalem, o del Sant Sepulcre fins que els Caputxins es van instaurar
a Valls entrat ja el s.XVI.
Aquests Caputxins la van venerar i custodiar fins
al segle XIX. Es va salvar dels
desastres de la Guerra Civil de 1936 al ser sepultada al pati de l’escola de
les Germanes Carmelites de la Caritat i va ser coronada canònicament el 26 de
juny de 1966.
La Mare de Déu del Lledoner és co-patrona de Vall
i protectora de la mateixa i de la comarca, i els vallencs sempre demanaven el
seu auxili i protecció davant les amenaces de la guerra i de les dures sequeres
que assolaven el Camp, i ha arribat com a mostra mariana gòtica important del
nostre llegat.
El crèdit i la gratitud a la Verge del Lledó de Valls, “ La ciutat hermosa
de Dios, dichosa tierra”.
“Moradores
de Valls..! Habitantes de los pueblos limítrofes, regocijaos. Depuestos los
negros capuzes de vuetro luto, vestíos de gala como en el día de vuestra más
alegre celebridad.”
Així comença aquest text de crèdit i gratitud al imperi poderós a la
Verge del Lladó en favor de Valls i la seva Comarca. Escrit amb un refinat estil de l’època com si
fos una exaltació o pregó combina relats bíblics i meravella oda poètica
dedicada a la co-patrona de Valls. Posa de manifest l'estima de tots els vallencs per aquesta vocació de la Mare de Déu i fa una crida a donar-la a conèixer i participar de la gran festa que serà la processó en honor a ella. Sobretot remarca una gran estima per Valls i la seva Comarca, a la que etiqueta de ciutat hermosa de Déu, ditxosa terra i ser meravellora per tenir aquesta protección.
“ Si María
como Madre universal es el remedio de todos males, y el origen de todo
consuelo, como Madre particular baxo la invocación del Lladó es el socorro de
nuestras necesidades, y la causa de nuestra alegría. Sí: ¡O Ciudad hermosa de
Dios! ¡O divina María ¡O Vírgen y Madre del Lladó! Vos sois el termino de
nuestras desventuras y el principio de nuestras dichas”. A vos, á vos Vírgen del LLadó decíamos: dadnos
agua, dadnos agua. A vos ha invocado Valls i su Comarca en su sequedad, y por
vuestra mediacion ha sido remediada.
 |
| En nom de la Comissió, Jordi Merino facilita el text al pare Joan, rector del LLadó |
Al llarg del text es poden trobar frases i
enunciats com “ todo es nada comparado
con el crédito e imperio poderoso de la Vírgen del Lladó (...) dulce bienhechora nuestra, Medianera nuestra,
Patrona nuestra”. “¿Qué más podria
desear Valls y su Comarca de su adorada Patrona? ( fent menció de la
Verge del Lladó en la procura de béns per a tots els vilatans i escoltadora de
les seves súpliques, i per això es parla de la Verge del Lladó i del seu “imperio poderoso”).
“Felices
vosotros, dichosa mil veces, amada Valls y apreciada Comarca”.
El text també recull una part per a remarcar la preeminència
de la Verge del Lladó i la seva advocació a les terres catalanes, i també fa
menció de molts “forasteros” que
venen expressament a Valls a demanar el seu aixopluc:
“ Reconoced
que la vírgen del Lladó es la perla de Valls y su Comarca, así como N.S. de la
Merce lo es de la floreciente Barcelona, la Santa Cinta de la valerora Tortosa,
N.S. del Claustro de la laboriosa Solnora, la Vírgen de Tura de la industriosa
Olot, y la Madre de Misericordia de la Mercantil y comerciante Reues. (...)
Aunque tuvieras diez mil patronos y patrones, no tienes emperò muchas madres ¡,
ecce mater tua, ella es tu madre. La Vírgen del Lladó es la Madre de Valls y su
Comarca. (..) esa vuetra Reyba, y á
nuestra amabilíssima Madre del LLadó
Un preciós text que està ara al costat de la Mare de Déu i que a més subscriu que l'Arquebisbe de Tarragona va concedir 80 días d'indulgència cada cop que es llegís aquest sermó. També apunta a que va ser un text que va correr molt per terres catalanes aquell any de 1816 ja que es podia adquirir per tres reales de vellón ( si la carta no venía franca) i dos reals vellón per als de Valls.
---------------------------------------------------------------
Una mica més sobre el Lledó: http://www.elvallenc.cat/opinio/el-lledo-els-caputxins-i-casa-de-caritat-tot-un-referent/
