En aquesta ocasió parlem de la Mare de Déu de Mataró, una escultura que ha
arribat fins als nostre dies i que, poc es coneix en el món confrare de la
ciutat.
Va ser una imatge que va deuria presidir el retaule major de l’antic
temple de Santa Maria fins que va ser reemplaçada per nous estils i reformes
cap a la Basílica actual.
És una herència important de la devoció mariana a la ciutat, com també ho era en aquell moment
la Mare de Déu de l’Esperança, que tenia una ermita a tocar l’actual cementiri,
o d’altres a la comarca com eren la Mare de Déu de la Cisa, del Corredor, de l’Alegria.... o més recentment la Misericòrdia.
Sant Martí de Mata i Santa
Maria
 |
| Mare de Déu de Mata. Dibuix. |
Escrivia en Marià Ribas a les seves notes històriques de Mata sobre uns
pergamins de cens del 1345 en que s’anomenava el temple de Sant Martí ( Sancti Martini de Matha) i el de Santa Maria de Mata (Sancta Marie de Mata).
Segons subscrivia al temple de Sant Martí es venerava la Mare de Déu amb el
títol de Mare de Déu de Mata. Anys
després al s.XV es construí el nou temple, el de Sant Miquel de Mata, i es
col·locà en un lloc preferent la imatge de la Mare de Déu de Mata.
Al s.XVIII s’ubicaria
en un nínxol superior de l’altar ubicant en el més important les imatges de
Sant Martí i de Sant Miquel.
Al 1906 mossèn Girbau va introduir la pràctica d’anomenar a la Mare de Déu
de Mata en tant que Mare de Déu d’Alarona, en commemoració al nom antic de la
ciutat de Mataró.
Segons Marià Ribas, dues icones de la Mare de Déu venerades i centrals en la
devoció a Maria a la ciutat: la Mare de Déu de Mata i la Mare de Déu que al s.XV
existia al temple medieval de Santa Maria (actual Basílica). Però segons l’autor
seria més encertat anomenar a la de Santa Maria, Mare de Déu de Mataró. I hauria
de ser així perquè així és com se l’havia conegut i venerat en l’antigor i és
el nom que diferents autors utilitzen i que conserven en el moment d’escriure les
seves notes.
Al s.XIV Mataró amb la incorporació a la Corona i els nous drets com a
municipi estava en un moment d’esplendor i s’estava plantejant composar el
temple. En aquell moment, segons indiquen diferents autors aquesta Mare de Déu
ja presidiria el retaule major del temple de Santa Maria de Mataró en aquell
moment.
Malgrat aquesta ubicació, l'historiador Xavier Alarcón menciona que la Mare de Déu de d'alabastre ( la de Santa Maria) és més antiga que el retaule major,. A partir a partir de l'anàlisi dels textos de les visites pastorals del s.XVI aquesta imatge podría estar al retaule de Sant Esteve, que estava a l'esquerra de l'Altar Major.
La Mare de Déu de Mataró
 |
| La Mare de Déu de Mataró |
Aquesta Mare de Déu de Mataró va ser sostreta per a enriquir el Museu
Diocesà de Barcelona, però avui dia és al Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró.
Aquest imatge, segons menciona el bloc d’en Quim Graupera, na Maria Terés la va atribuir a l’escutor
Jordi de Déu, qui la va tallar entre el 1390 i el 1418. Aquest escultor d’origen grec era un esclau
comprat per Jaume Cascalls i entre la seva obra gòtica destaquen les tombes del
Monestir de Poblet, diferents tombes reials, els capitells de Santa Maria de
Ripoll o la façana de l’Ajuntament de Barcelona entre diferents retaules d’alabastre.
Aquest escultor després adquiriria el
nom de Jordi Joan, suposadament quan aconseguiria la llibertat.
Jordi de Déu va esculpir en alabastre una imatge de Maria amb l’Infant al
braços que després va ser policromada.
Amb trets característics del gòtic català la Mare de Déu porta un vestit cenyit amb cíngol on s’aprecia la decoració. La cara de la Mare somriu en una carona arrodonida i un ulls molt semblants a les escultures religioses franceses de l’època. Al cap porta una corona i s’aprecia el cabell tallat. Presenta també una lleugera corba que acompanya el portat a Jesús en braços, que presenta els mateixos trets i un somriure i amb un treball de rinxols molt assolit per l’època. Probablement portaria un ocellet a la mà, tret molt habitual en les marededéu amb nen del moment, i inclús el de Mataró podria ser un au de rapinya atès la seva dimensió.
Amb trets característics del gòtic català la Mare de Déu porta un vestit cenyit amb cíngol on s’aprecia la decoració. La cara de la Mare somriu en una carona arrodonida i un ulls molt semblants a les escultures religioses franceses de l’època. Al cap porta una corona i s’aprecia el cabell tallat. Presenta també una lleugera corba que acompanya el portat a Jesús en braços, que presenta els mateixos trets i un somriure i amb un treball de rinxols molt assolit per l’època. Probablement portaria un ocellet a la mà, tret molt habitual en les marededéu amb nen del moment, i inclús el de Mataró podria ser un au de rapinya atès la seva dimensió.
Avui dia es conversa i es pot visitar a la sala de síntesis de la Basílica de Santa Maria de Mataró, un temple dedicat a la Mare de Déu.
Més informació:
