diumenge, de febrer 05, 2017

La Mare de Déu de Mataró.

En aquesta ocasió parlem de la Mare de Déu de Mataró, una escultura que ha arribat fins als nostre dies i que, poc es coneix en el món confrare de la ciutat. Però va ser una imatge que va deuria presidir el retaule major de l’antic temple de Santa Maria fins que va ser reemplaçada per nous estils i reformes cap a la Basílica actual.  I un símbol important de la devoció mariana a la ciutat, com també ho era en aquell moment la Mare de Déu de l’Esperança, que tenia una ermita a tocar l’actual cementiri, o d’altres a la comarca amb la Cisa, Misericòrdia, del Corredor,  l’Alegria....

Sant Martí de Mata i Santa Maria
Mare de Déu de Mata.
Escrivia en Marià Ribas a les seves notes històriques de Mata sobre uns pergamins de cens del 1345 en que s’anomenava el temple de Sant Martí ( Sancti Martini de Matha)  i el de Santa Maria de Mata (Sancta Marie de Mata).

Segons subscrivia al temple de Sant Martí es venerava la Mare de Déu amb el títol de Mare de Déu de Mata.  Anys després al s.XV es construí el nou temple, el de Sant Miquel de Mata, i es col·locà en un lloc preferent la imatge de la Mare de Déu de Mata. Al s.XVIII s’ubicaria en un nínxol superior de l’altar ubicant en el més important les imatges de Sant Martí i Sant Miquel.

Al 1906 mossèn Girbau va introduir la pràctica d’anomenar a la Mare de Déu de Mata en tant que Mare de Déu d’Alarona, en commemoració al nom antic de la ciutat de Mataró.
Segons Marià Ribas, dues icones de la Mare de Déu venerades i central en la devoció mariana la ciutat, la Mare de Déu de Mata i la Mare de Déu que al s.XV existia al temple medieval de Santa Maria (actual Basílica). Però segons l’autor seria més encertat anomenar a la de Santa Maria, Mare de Déu de Mataró. I hauria de ser així perquè així és com se l’havia conegut i venerat en l’antigor i és el nom que diferents autors empren i que conserva en el moment d’escriure les seves notes.

Al s.XIV Mataró amb la incorporació a la Corona i els nous drets com a municipi estava en un moment d’esplendor i s’estava plantejant composar el temple. En aquell moment, segons indiquen diferents autors aquesta Mare de Déu ja presidiria el retaule major del temple de Santa Maria de Mataró en aquell moment. Malgrat aquesta ubicació, l'historiador confrare Xavier Alarcón menciona que la Mare de Déu d'alabastre és més antiga que el retaule major, com la mateixa Terés subscriu, i per tant a partir a partir de l'anàlisi dels textos de les visites pastorals del s.XVI aquesta imatge podría estar al retaule de Sant Esteve, que estava a l'esquerra de l'Altar Major.

La Mare de Déu de Mataró

La Mare de Déu de Mataró

Aquesta Mare de Déu de Mataró va ser sostreta per a enriquir el Museu Diocesà de Barcelona, però avui dia és al Museu  Arxiu de Santa Maria de Mataró.

Aquest imatge, segons menciona el bloc d’en Quim Graupera,  na Maria Terés la va atribuir a l’escutor Jordi de Déu, qui la va tallar entre el 1390i el 1418.  Aquest escultor d’origen grec era un esclau comprat per Jaume Cascalls i entre la seva obra gòtica destaquen les tombes del Monestir de Poblet, diferents tombes reials, els capitells de Santa Maria de Ripoll o la façana de l’Ajuntament de Barcelona entre diferents retaules d’alabastre.  Aquest escultor després adquiriria el nom de Jordi Joan, suposadament quan aconseguiria la llibertat.

Jordi de Déu va esculpir en alabastre una imatge de Maria amb l’Infant al braços que després va ser policromada. 

Amb trets característics del gòtic català la Mare de Déu porta un vestit cenyit amb cíngol on s’aprecia la decoració. La cara de la Mare somriu en una carona arrodonida i un ulls molt semblants a les escultures religioses franceses de l’època.  Al cap porta una corona i s’aprecia el cabell tallat. Presenta també una lleugera corba que acompanya el portat a Jesús en braços, que presenta els mateixos trets i un somriure i amb un treball de rinxols molt assolit per l’època.  Probablement portaria un ocellet a la mà, tret molt habitual en les marededéu amb nen del moment, i inclús el de Mataró podria ser un au de rapinya atès la seva dimensió.

Més informació: