No tot es va cremar a la guerra!



Imatge d'una església  a Catalunya al juliol de 1936.

Temps convulsos.

Els temps convulsos, desgraciats, d’episodis negres del passat segle ho van destruir tot.... i durant la Guerra Civil espanyola tot es va destrossar intencionalment o es va perdre.

Quantes vegades s’han llegit o escoltat aquests arguments; però també aquell que deia que no tot es va cremar durant la guerra. I aquell no tot aportava episodis de salvaguarda del patrimoni nacional i religiós podent-se remarcar –entre molts- el fet de tapiar la joia del barroc català de la capella dels Dolors de Mataró, nombrosos episodis de marededéus amagades sota una escala o de mentiders piadosos que quan arribaven escamots de “malatesta” o cenetistes deien que per aquí ja havien passat alguns i s’havien escalfat amb les fustes del retaule renaixentista. O també anècdotes de feligresos que aprofitaven els moments per “quedar-se” amb un bocí d’història o d’altres que aprofitaven la venda de peces per superar els temps difícils.

Però entre la destrossa, la cremada i l’escampada, molt es va poder salvar i ha arribat als nostres dies. I de tant en tant – com hem vist per exemple en aquest bloc- van sorgint petites llums i glòries de documents i peces que recorden els temps pretèrits.  I també de tant en tant, una petita llum per a historiadors, amants de l’art, arxius històrics i apassionats col·leccionistes del passat

I apareix internet.

Alguns dels que escrivim en aquest espai sempre hem comentat que part del llegat històric i religiós de Catalunya encara és viu més enllà dels museus, dels arxius i dels temples. Una part és encara a cases de particulars i que amb el temps han anat perdent aquella força d’objecte de devoció del qui el va fer o va adquirir, ha perdut l’espai preeminent que tenia al rebedor de casa o a la fornícula del menjador...

Sempre hem dit que passada una generació part de la riquesa del llegat històric, patrimonial i artístic començaria a aflorar... aquelles estampetes gravades del Sant patró que amb tanta cura tenia i resava la iaia en aquell llibre missal del seu pare ara el tenen uns descendents que amb prou feines saben que fer-ne, o cerquen algú que li doni el valor que la iaia li donava.

Aquí apareix un element important com és la cessió que pocs han fet a entitats públiques per a que aquell objecte familiar pugui ser estudiat però sobretot estigui ben conservat, però la gran majoria aprofitant les diferents plataformes de venda on line els ha posat a la llum d’aquesta finestra global que és la xarxa d’internet.  

 
Diferents objectes en venda triats en alguns portals de venda d'art religiós antic i/o col·leccionisme.

Les ofertes d’aquestes plataformes posen de manifest l’argument que no tot es va cremar per un costat i per altra que grandesa artística i religiosa de Catalunya era d’una immensa esplendor.  Entre els més de 14 mil objectes religiosos de l’antigor que hem pogut apreciar a les principals plataformes hi ha gravats, llibres, molta escultura domèstica, figures de pessebres, relíquies i també algun pas processional. 
 
Que es remarqui el fet només a Catalunya és només pel nostre àmbit d'actuació; però el mateix es pot trobar a la resta del mediterrani o inclús a la mateixa Antigua Rússia.

I no tots aquests objectes són de brocanters, subhastes o marxants d’arts que tenen un cert recorregut amb el tema; la gran majoria són de privats i on també potser hi ha un gran aparador per a falsificadors i aprofitats ( com és el cas d’una obra que sí o sí el venedor insisteix que és de Ramón Amadeu).  Però també veritables joies que el venedor desconeix i que s’ofereixen per un preu irrisori i del cost bàsicament de transport.

L’Esplendor del passat.

Aquets portals de venda- dels quals no citarem cap per respecte- posen de relleu que l’art religiós del renaixement, de l’auster barroc popular, del realisme figurat, de l’impuls de la renaixença eren d’una riquesa espectacular i que els objectes religiosos demostren el gran llegat cultural i de presència cristiana de la societat del s. XVI-XIX a Catalunya.

Peces populars, de grandesa, que eren en el passat destí de pregàries, devoció i conversa avui dia són a la xarxa amb una intermediació pecuniària pel mig.

Però no fiquem tot en el mateix sac. De tant en tant, hi ha bones recuperacions, alguna descoberta i es pot arribar a dignificar allò que amb el temps ha passat a l’oblit, o fins i tot alguna entitat més modesta ha retornat a un lloc de culte a un Sant tot i que potser, canviant-li la denominació.



Objectes cristians rusos en plataformes de venda on line.