 |
| Imatge d'una església a Catalunya al juliol de 1936. |
Temps convulsos.
Els temps
convulsos, desgraciats, d’episodis negres del passat segle ho van destruir
tot.... i durant la Guerra Civil espanyola tot es va destrossar intencionalment
o es va perdre.
Quantes
vegades s’han llegit o escoltat aquests arguments; però també aquell que deia
que no tot es va cremar durant la guerra. I aquell no tot aportava episodis de
salvaguarda del patrimoni nacional i religiós podent-se remarcar –entre molts-
el fet de tapiar la joia del barroc català de la capella dels Dolors de Mataró,
nombrosos episodis de marededéus amagades sota una escala o de mentiders
piadosos que quan arribaven escamots de “malatesta” o cenetistes deien que per aquí
ja havien passat alguns i s’havien escalfat amb les fustes del retaule renaixentista.
O també anècdotes de feligresos que aprofitaven els moments per “quedar-se” amb
un bocí d’història o d’altres que aprofitaven la venda de peces per superar els
temps difícils.
Però
entre la destrossa, la cremada i l’escampada, molt es va poder salvar i ha
arribat als nostres dies. I de tant en tant – com hem vist per exemple en
aquest bloc- van sorgint petites llums i glòries de documents i peces que recorden
els temps pretèrits. I també de tant en
tant, una petita llum per a historiadors, amants de l’art, arxius històrics i
apassionats col·leccionistes del passat
I apareix internet.
Alguns
dels que escrivim en aquest espai sempre hem comentat que part del llegat
històric i religiós de Catalunya encara és viu més enllà dels museus, dels
arxius i dels temples. Una part és encara a cases de particulars i que amb el
temps han anat perdent aquella força d’objecte de devoció del qui el va fer o
va adquirir, ha perdut l’espai preeminent que tenia al rebedor de casa o a la fornícula
del menjador...
Sempre
hem dit que passada una generació part de la riquesa del llegat històric,
patrimonial i artístic començaria a aflorar... aquelles estampetes gravades del
Sant patró que amb tanta cura tenia i resava la iaia en aquell llibre missal
del seu pare ara el tenen uns descendents que amb prou feines saben que fer-ne,
o cerquen algú que li doni el valor que la iaia li donava.
Aquí
apareix un element important com és la cessió que pocs han fet a entitats
públiques per a que aquell objecte familiar pugui ser estudiat però sobretot
estigui ben conservat, però la gran majoria aprofitant les diferents
plataformes de venda on line els ha posat a la llum d’aquesta finestra global
que és la xarxa d’internet.
 |
| Diferents objectes en venda triats en alguns portals de venda d'art religiós antic i/o col·leccionisme. |
Les
ofertes d’aquestes plataformes posen de manifest l’argument que no tot es va
cremar per un costat i per altra que grandesa artística i religiosa de Catalunya
era d’una immensa esplendor. Entre els més
de 14 mil objectes religiosos de l’antigor que hem pogut apreciar a les principals
plataformes hi ha gravats, llibres, molta escultura domèstica, figures de
pessebres, relíquies i també algun pas processional.
Que es remarqui el fet només a Catalunya és només pel nostre àmbit d'actuació; però el mateix es pot trobar a la resta del mediterrani o inclús a la mateixa Antigua Rússia.
I no
tots aquests objectes són de brocanters, subhastes o marxants d’arts que tenen
un cert recorregut amb el tema; la gran majoria són de privats i on també
potser hi ha un gran aparador per a falsificadors i aprofitats ( com és el cas d’una
obra que sí o sí el venedor insisteix que és de Ramón Amadeu). Però també veritables joies que el venedor
desconeix i que s’ofereixen per un preu irrisori i del cost bàsicament de
transport.
L’Esplendor del passat.
Aquets
portals de venda- dels quals no citarem cap per respecte- posen de relleu que l’art
religiós del renaixement, de l’auster barroc popular, del realisme figurat, de
l’impuls de la renaixença eren d’una riquesa espectacular i que els objectes
religiosos demostren el gran llegat cultural i de presència
cristiana de la societat del s. XVI-XIX a Catalunya.
Peces
populars, de grandesa, que eren en el passat destí de pregàries, devoció i conversa
avui dia són a la xarxa amb una intermediació pecuniària pel mig.
Però
no fiquem tot en el mateix sac. De tant en tant, hi ha bones recuperacions,
alguna descoberta i es pot arribar a dignificar allò que amb el temps ha passat
a l’oblit, o fins i tot alguna entitat més modesta ha retornat a un lloc de
culte a un Sant tot i que potser, canviant-li la denominació.
 |
| Objectes cristians rusos en plataformes de venda on line. |
