dimecres, de gener 04, 2017

L'auca de la Passió de la Sala Cabanyes de 1935-36.


Detall de l'Auca.
Una auca de la Passió la de Mataró de 1935-1936
Vista global de l'Auca.
Durant aquests dies se commemora el centenari dels Pastorets de la Sala Cabanyes. Una joia teatral, patrimoni de la ciutat juntament amb les desfilades dels Armats i la Processó de Divendres Sant.
Amb l’efemèride de la naixença i amb el mèrit de continuar molt vius, actius i sublims en l’escenografia i en la peça que recorda el naixement de l’Infant Diví, s’ha realitzar alguna cerca de documentació i s’ha fet una troballa d’una Auca de la Passió de la Sala Cabanyes.
 
Aquesta auca escrita en català probablement es va imprimir i difondre entre 1935 i 1937 a la impremta Porcar del carrer de Sans de Barcelona. Era un material que volia donar diferents missatges: Per un costat atraure població de Barcelona i municipis propers a veure la Passió a Mataró, també explicar un acte digne i bella obra teatral, exposar que la ciutat es movia per a la realització de la mateixa i també posar de manifest el recull de l’herència d’aquests actes sagramentals dedicats als darrers dies de Jesús.
Malgrat que eren anys convulsos i de gran conflictivitat social, com hem exposat en d’altres articles, la Setmana Santa a Barcelona  -i a gran part de Catalunya- estava molt immersa en la quotidianitat: Processons, escenificacions i Via Crucis eren molt seguits i multitudinaris. Així doncs el públic barceloní podria anar a Mataró i reviure gaudint de la passió per la passió.
Aquesta auca, que emula les auques de la renaixença catalana de principis de segle, va ser trobada en una casa d’El Masnou i ara la Comissió de Setmana Santa en farà cessió al Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró.
 
Un document que posa de manifest el gran llegat d’aquestes escenificacions i de la mateixa Sala Cabanyes, a qui també aprofitem per felicitar l’aniversari.

La Sala Cabanyes
Detall on es menciona la Sala Cabanyes

L’any 1933 s’inaugurava un nou teatre a la ciutat de Mataró. Era el teatre que faria servir el Centre Catòlic d’Obrers mataronins situat al cap de munt de la Riera. El nom que va rebre va ser el de Sala Cabanyes en record del president de l’entitat, que també era un conegut arquitecte del moment i impulsor de moltes activitats culturals i cristianes, l’Emili Cabanyes i Rabassa.
Amb aquesta nova Sala es dignificava un espai per a meritori dels Pastorets, els diferents actes de comèdies i les costums musicals dels sainets que es representaven en un espai reduït des de feia una quinzena d’anys.
Gràcies a la nova Sala, obra d’en Gaietà Cabanyes, i a l’impuls de la Junta del moment va permetre que els espectacles teatrals incorporessin nous elements de moderns, millora en els escenaris i la tramoia i com no, poder disposar d’orquestra i realitzar esdeveniment molt més agosarats que els que havia fet en els anys anteriors.

Una de les llums d’aquells anys va ser la Passió que es va estrenar l’any 1935 i va estar en cartellera durant gairebé 30 anys.

Des dels seus inicis aquesta Passió de la Sala Cabanyes va estar a l’alçada dels textos i guions que heretava i de la resta d’actes sagramentals que lluïen per Quaresma i Setmana Santa a tot Catalunya.
"Cap veí de Mataró deixa de veure la Passió".

La Passió a Catalunya
Hi ha constància i documentació de representacions de la Passió al s.XVI. Les referències escrites més antiga són  la d’Olesa de Montserrat de 1538 on es recullen els objectes i es lliten les peces de roba “ per a fer la passió”; la de Cervera  que es remunta al 1477 i que conserva encara el text escrit en català medieval de 1534. Malgrat això les passions com a tal son anteriors. A l’Edat Mitjana formaven part de la litúrgia dels Oficis  de la Setmana Santa i es representaven dins dels temples i esglésies de tot el principat. També eren presents en algunes processons i d’actes sagramentals.
La història de les Passions, així com les confraries i germandats amb les processons, està plena d’etapes de prohibicions ( etapa de la Guerra del Francés i la Guerra Civil per anunciar els més destacats), de rivalitats entre municipis i companyies, d’etapes esplendors i també de moments puntuals de decadència.
Així com en l’edat mitjana, en el segles de creixement al s. XVI o avui en dia, les passions concentren gran volum de gent, són un acte participat on s’impliquen nombroses famílies, en alguns llocs és l’acte cultural més preeminent i de referència... però també són un element de continuïtat d’un llegat cultural i religiós.

La Passió dels Armats
 
Detall de la Passió a La Pressó.

A finals dels anys seixanta la tradició tri centenària de confraries i germandats va entrar en decadència a la província eclesiàstica de Barcelona per diferents motius. Les processons es van ressentir i en pocs anys van acabar desapareixent – o inclòs fomentant-se la seva prohibició pública- i també amb elles els actes sagramentals en alguns llocs. Mataró no en va quedar al marge i l’any 1969 tot es va esvair.
Les processons es recuperarien gràcies a la tossuderia i treball d’un grup d’antics confrares aplegats en una Comissió de Setmana Santa a partir de l’any 1986. Anys abans però portants del Sant Crist anaven a la veïna Sant Andreu de Llavaneres amb els Armats de Mataró.
Els Armats volien desfilar a Mataró però no trobaven la complicitat del clergat ni les institucions del moment, per això com a pretext van voler impulsar la Passió i es escenificar per primer cop al 1983 a l’Esplanada de les Caputxines.

Amb la dinàmica d’aquells inicis, no volent-se emmirallar en cap de les escenificacions predecessores d’altres llocs, amb la voluntat de disposar de voluntaris i actors tant de l’entitat com propers, van passar per diferents escenaris d’es d’aquella Esplanada de les Caputxines, el pati de l’escola Maristes Valldemia, Santa Maria, el pati de La Pressó fins arribar a l’Hort del Rector de la Basílica de Santa Maria.

La representació de la Passió de la mà dels Armats recull aquell gran llegat, n’és testimoni i suma a la ciutat en una altre de les ciutats de Passió de Catalunya.  
Davallament de la Creu a la Passió 2016. Font: Armats de Mataró.
Més informació: