 |
| Detall de l'Auca. |
 |
| Vista global de l'Auca. |
Durant aquests dies se commemora
el centenari dels Pastorets de la Sala Cabanyes. Una joia teatral, patrimoni de
la ciutat juntament amb les desfilades dels Armats i la Processó de Divendres
Sant.
Amb l’efemèride de la naixença i
amb el mèrit de continuar molt vius, actius i sublims en l’escenografia i en la
peça que recorda el naixement de l’Infant Diví, s’ha realitzar alguna cerca de
documentació i s’ha fet una troballa d’una Auca de la Passió de la Sala
Cabanyes.
Aquesta auca escrita en català probablement
es va imprimir i difondre entre 1935 i 1937 a la impremta Porcar del carrer de
Sans de Barcelona. Era un material que volia donar diferents missatges: Per un
costat atraure població de Barcelona i municipis propers a veure la Passió a
Mataró, també explicar un acte digne i bella obra teatral, exposar que la
ciutat es movia per a la realització de la mateixa i també posar de manifest el
recull de l’herència d’aquests actes sagramentals dedicats als darrers dies de Jesús.
Malgrat que eren anys convulsos i
de gran conflictivitat social, com hem exposat en d’altres articles, la Setmana Santa a Barcelona -i a gran part de
Catalunya- estava molt immersa en la quotidianitat: Processons, escenificacions
i Via Crucis eren molt seguits i multitudinaris. Així doncs el públic barceloní
podria anar a Mataró i reviure gaudint de la passió per la passió.
Aquesta auca, que emula les
auques de la renaixença catalana de principis de segle, va ser trobada en una
casa d’El Masnou i ara la Comissió de Setmana Santa en farà cessió al Museu Arxiu
de Santa Maria de Mataró.
Un document que posa de manifest
el gran llegat d’aquestes escenificacions i de la mateixa Sala Cabanyes, a qui
també aprofitem per felicitar l’aniversari.
La Sala Cabanyes
 |
| Detall on es menciona la Sala Cabanyes |
L’any 1933 s’inaugurava un nou
teatre a la ciutat de Mataró. Era el teatre que faria servir el Centre Catòlic
d’Obrers mataronins situat al cap de munt de la Riera. El nom que va rebre va
ser el de Sala Cabanyes en record del president de l’entitat, que també era un
conegut arquitecte del moment i impulsor de moltes activitats culturals i
cristianes, l’Emili Cabanyes i Rabassa.
Amb aquesta nova Sala es
dignificava un espai per a meritori dels Pastorets, els diferents actes de
comèdies i les costums musicals dels sainets que es representaven en un espai
reduït des de feia una quinzena d’anys.
Gràcies a la nova Sala, obra d’en
Gaietà Cabanyes, i a l’impuls de la Junta del moment va permetre que els
espectacles teatrals incorporessin nous elements de moderns, millora en els
escenaris i la tramoia i com no, poder disposar d’orquestra i realitzar
esdeveniment molt més agosarats que els que havia fet en els anys anteriors.
Una de les llums d’aquells anys
va ser la Passió que es va estrenar l’any 1935 i va estar en cartellera durant
gairebé 30 anys.
Des dels seus inicis aquesta
Passió de la Sala Cabanyes va estar a l’alçada dels textos i guions que
heretava i de la resta d’actes sagramentals que lluïen per Quaresma i Setmana
Santa a tot Catalunya.
 |
| "Cap veí de Mataró deixa de veure la Passió". |
La Passió a Catalunya
Hi ha constància i documentació de
representacions de la Passió al s.XVI. Les referències escrites més antiga són la d’Olesa de Montserrat de 1538 on es
recullen els objectes i es lliten les peces de roba “ per a fer la passió”; la de
Cervera que es remunta al 1477 i que
conserva encara el text escrit en català medieval de 1534. Malgrat això les
passions com a tal son anteriors. A l’Edat Mitjana formaven part de la litúrgia
dels Oficis de la Setmana Santa i es
representaven dins dels temples i esglésies de tot el principat. També eren
presents en algunes processons i d’actes sagramentals.
La història de les Passions, així
com les confraries i germandats amb les processons, està plena d’etapes de
prohibicions ( etapa de la Guerra del Francés i la Guerra Civil per anunciar
els més destacats), de rivalitats entre municipis i companyies, d’etapes esplendors
i també de moments puntuals de decadència.
Així com en l’edat mitjana, en el
segles de creixement al s. XVI o avui en dia, les passions concentren gran volum
de gent, són un acte participat on s’impliquen nombroses famílies, en alguns
llocs és l’acte cultural més preeminent i de referència... però també són un
element de continuïtat d’un llegat cultural i religiós.
La Passió dels
Armats
 |
| Detall de la Passió a La Pressó. |
A finals dels anys seixanta la
tradició tri centenària de confraries i germandats va entrar en decadència a la
província eclesiàstica de Barcelona per diferents motius. Les processons es van
ressentir i en pocs anys van acabar desapareixent – o inclòs fomentant-se la
seva prohibició pública- i també amb elles els actes sagramentals en alguns
llocs. Mataró no en va quedar al marge i l’any 1969 tot es va esvair.
Les processons es recuperarien
gràcies a la tossuderia i treball d’un grup d’antics confrares aplegats en una
Comissió de Setmana Santa a partir de l’any 1986. Anys abans però portants del
Sant Crist anaven a la veïna Sant Andreu de Llavaneres amb els Armats de
Mataró.
Els Armats volien desfilar a
Mataró però no trobaven la complicitat del clergat ni les institucions del
moment, per això com a pretext van voler impulsar la Passió i es escenificar
per primer cop al 1983 a l’Esplanada de les Caputxines.
Amb la dinàmica d’aquells inicis,
no volent-se emmirallar en cap de les escenificacions predecessores d’altres
llocs, amb la voluntat de disposar de voluntaris i actors tant de l’entitat com
propers, van passar per diferents escenaris d’es d’aquella Esplanada de les
Caputxines, el pati de l’escola Maristes Valldemia, Santa Maria, el pati de La Pressó
fins arribar a l’Hort del Rector de la Basílica de Santa Maria.
La representació de la Passió de
la mà dels Armats recull aquell gran llegat, n’és testimoni i suma a la ciutat
en una altre de les ciutats de Passió de Catalunya.
 |
| Davallament de la Creu a la Passió 2016. Font: Armats de Mataró. |
Més informació:
