La Llei de protecció de la Setmana Santa.
El 10 de desembre, en els espais de la parroquia de la Mare de Déu de Montserrat es va organtizar una tertulia sobre què suposa la declaración de la Setmana Santa com a manifestació representativa del Patrimoni Cultural Inmaterial i la resolución de Salvaguarda d'aquest patrimoni inmaterial. La tertúlia la va realizar el diputat al congrés dels diputats i diputades Sr. Daniel Serrano.
A continuacio us fem un resum de l'explicació:
El 23 de novembre de 2015, el Butlletí Oficial de l’Estat publicava la resolució de 4 de novembre de la Dirección General de Bellas Artes y Bienes Culturales y de Archivos y Bibliotecas, on s’informava que s’incoava expedient per a declarar la Setmana Santa com a manifestació representativa del Patrimoni Cultural Inmaterial d’Espanya.
Aquesta resolució obre l’expedient per a declarar la Setmana Santa com a Patrimoni Cultural Inmaterial que se sustenta en la Llei 10/2015, de 26 de maig, per a la salvaguarda del Patrimoni Cultural Inmaterial, iniciada al mes de maig.
Aquesta Llei, a iniciativa del Govern d’Espanya, té la pretensió de protegir la Setmana Santa arreu del territori nacional mitjançant la declaració de Manifestació Representativa del Patrimoni Cultural.
La Setmana Santa és una celebració que es remunta a l’edat mitjana. Avui dia continua essent una tradició viva, una realitat i un llegat arreu de tota la península i d’altres països mediterranis. A Espanya, segons diverses fonts hi ha prop de 10 milions de persones que formen part d’alguna confraria, germandat, congregació o associació de fidels.
La Setmana Santa és una expressió pública de fe, però hi ha molt més. Les confraries i germandats a part de l’organització de processons, i indiferentment si són quatricentenàries o tenen poc més d’una dècada, tenen una funció social important en molts indrets, són un eix vertebradors en molts municipis, col·laboren i impulsen programes socials i van molt més enllà de la seva visualització durant la Quaresma i la Pasqua.
Com referencia la resolució, la Setmana Santa, commemoració de la Passió, mort i resurrecció de Jesucrist, compren arreu del territori una diversitat de celebracions entre les que destaquen són les processons. No existeix un sol model de celebració; sinó que hi ha una amalgama plural i diversa conformant un fenomen que conforma diferents models arreu del país. Hi ha un element que es comparteix que és que la dintre d’aquesta diversitat hi ha elements d’expressió religiosa popular que tenen un element identitari, de coneixença de les tradicions, de relació amb l’artesania, amb la música, la gastronomia, l’art...... Per tant, com subscriu el preàmbul, també hi molt més com per exemple que la Setmana Santa és tant plural que participen gèneres, estrats socials diferents i inclús en molts indrets té components econòmics, de promoció i turístics que es recolzen en aquest element atractor.
 |
| Moment de la tertúlia. |
Antecedents de l’expedient.
Al maig el Govern d’Espanya va impulsar aquesta Llei no pas per casualitat. A Espanya els darrers 4 anys s’han centrat molts debats en relació a la gestió i les conseqüències de la situació de crisi socioeconòmica i d’altres a nivell territorial.
Arrel d’aquests debats han sorgit nous moviments, o s’ha reorganitzat nous moviments i agrupacions polítiques que han anat qüestionant no només la gestió de la crisi i/o el fet territorial i si es generava o no ocupació; sinó que també en paral·lel han sorgit debats que qüestionen valors tradicionals i les seves celebracions. Algun exemple clar han estat que líders polítics han manifestat i qüestionat la viabilitat de la Setmana Santa i proposant un debat si esqueia suprimir-la.
Per altra banda, han augmentat arguments, comportaments i acords en determinats municipis d’arreu que desconeixen la naturalesa de les pròpies tradicions ja siguin una expressió religiosa, popular o una festa d’altre característica. La diversitat religiosa, el respecte a la tradició i la convivència pacífica han estat valors que no s’han qüestionat en els darrers anys, però sembla ésser que aquests darrers anys hi ha un interès que determinades creences religioses hagin de canviar el seu nom, com per exemple festa de la primera, o solstici d’hivern, per a reconvertir un acte religiós en turístic, o afavorir unes expressions religioses per sobre d’altres. No es pot acusar a ningú per formar part d’una tradició o d’una societat tan rica en creences religioses que es manifesten a nivell cultural.
El Govern d’Espanya va apreciar que la gestió de la Setmana Santa, ja sigui pel suport, impuls, gestió logística, permisos... era una competència compartida per tots els nivells d’administració i existia un buit legal a nivell de la legislació espanyola.
A conseqüència de l’observació del buit legal i les peticions per algunes comunitats autònomes i organitzacions davant els anuncis d’alterar o modificar aquests celebracions, la seva denominació o la seva tradició, va voler legislar i per això va proposar la Llei 10/2015, de 26 de maig per la salvaguarda del patrimoni cultural inmaterial .
Aquesta llei declara Patrimoni Inmaterial la Setmana Santa al maig al Senat i a novembre al Congrés dels Diputats és aprovada també.
El moment actual
La resolució informa que ara es disposa d’un període d’informació pública de la Llei, per tal que les persones interessades puguin revisar els expedients, i si escau, fer al·legacions durant 20 dies. En aquest sentit es poden fer arribar mitjançant correu administratiu, finestreta única dels ajuntaments en conveni o correu administratiu abans de 17 de desembre de 2015.
Després de les estimacions de les al·legacions, la vida aproximada per a que l’expedient se resolgui satisfactòriament, si és el cas, és d’un termini de 4-5 mesos. Condiciona la situació en funcions del Govern, la constitució del Govern i el període natural del procediment administratiu.
