Els escuts de Mataró IX: Sant Crist de la Bona Mort

El Sant Crist de la Bona Mort no és una confraria o germandat similar a la resta. És una agrupació de portants del Sant Crist que des de la recuperació de les processons a Mataró han processó el Sant Crist des de 1987 en la Processó General de Mataró. També aquesta agrupació de portants partipa en el tricentenari Via Cruis Interparroquial de Mataró que el matí del Divendres Sant surt de la mil·lenària Basílica de Santa Maria i finalitza al cementiri dels Caputxins. No obstant això participen dels Via Crucis, com portants, que es fan durant la Quaresma tant a Santa Maria com en altres llocs. També és important la recollida del Sant Crist al carrer d'Enric Prat de la Riba, on resideix un dels portants i primer president de la Comissió de Setmana Santa de Mataró, per part dels Armats de Mataró i es traslladat i acompanyat en la processó fins a Santa Maria. Aquesta recollida, que és una pràctica que es remunta al segle XVIII, encara es manté viu en ciutats com Reus on el clavari porta el Sant Crist de la Puríssima Sang de Jesucrist custodiat pels armats.

Antigament la ciutat de Mataró tenia diferents cossos de portants. Hi havia els de Sant Josep relacionats amb la Confraria del Sant Crist de l'Agonia amb posteriortat i també a Santa Maria. Era molt important tant a principis de segle com després de la Guerra Civil perquè era una tradició molt arrelada tant a Catalunya com a Mataró de portar el Sant Crist a l'estil de borsa i corretges de cuir, on l'home suporta el pes de la Creu, emulant el Via Crucis que va patir Nostre Senyor Jesucrist.

La Puríssima Sang de Jesucrist es va estendre al litoral català al voltant del segle XV Hi ha encara vestigis vius en les processons de Sagunt a València, la presència a Barcelona, a Tarragona, aTortosa i la intalterable Perpinyà com una de les primerenques en 1416 fundada pel mateix Sant Vicent Ferrer.

En el cas de Mataró hi ha també presència, amb d'alt i baixos, i es va restaurar l'1939. Després de la supressió de les processons a Mataró i amb la seva recuperació es va iniciar amb el nom del Sant Crist de la Bona Mort amb una escultura de 1945.

L'Escut: L'escut actual i estès fa un parell d'any, és la recuperació de l'antic escut de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist de 1939. Probablement sigui anterior, però hi ha constància documentada que era aquest en aquell moment. No segueix la lògica d'un escut d'armes o escut d'una confraria, més aviat un anagrama característic i visual de l'època.  En el centre apareix la reproducció a dibuix del Sant Crist de la Puríssima Sang antic de la ciutat de Mataró amb les potències i el cap  caient cap al pit. Abaix la Creu s'aixeca sobre els núvols signifant el moment de la mort com una ascensió als cels ( tot i que no és en aquest moment segons el Nou Testament que Jesús ascendeix als cels). A sobre de la Santa Creu el text INRI en llatí "iesus nazarenus rex iuadeorum", Jesús el Natzarè Rei dels jueus. Rodejant l'anagrama un banda on es llegeix el nom de la confraria  i la seva pertenència a la Basílica de Santa Maria. 

A sobre del crucificat  un escut amb les cinc llagues.  A partir de Sant Francesc d'Assís es va anar estenen pel tot el mediterrani l'aparició de les cinc llagues o nafres ( també tit plagues o estigmes) en escuts d'armes de congregacions i germandats. Sant Francesc d'Assís va patir en el seu cos les cinc llagues de Nostre Senyor Jesucrist i és a partir d'aquesta que es va anar estenent en la tradició i és símbol  d'identitat de confraries i diferents ordres. Les llagues fan menció al patiment de Jesús que en vida va ser clavat a la creu de mans i peus. La cinquena llaga va ser l'assestament del cop de llança al pit per atravesar-li el cort per part del soldat romà longinus per assegurar-se que estava mort.