dijous, de setembre 10, 2015

Els escuts de Mataró VIII. La Confraria del Sant Crist de l'Agonia.

Escut de la Confraria del Sant Crist de l'Agonia. 

Escut antic. Font : MASMM
La Confraria del Sant Crist de l'Agonia a Mataró era una de les més grans a principis de segle i després de la Guerra Civil. Tenia la seva activitat a la parròquia de Sant Josep i això li va donar molta empenta i dinamisme. Van ajudar a la creació de noves confraries després de la Guerra Civil i en van copiar la seva vesta, que encara avui dia es conserva en els grups de portants del Sant Crist, en la Confraria del Sant Sepulcre i en la vesta característica del servei d'ordre de la Comissió de Setmana Santa de Mataró.

Després de la supressió de les processons a Mataró,  diverses persones de les antigues germandats, també d'aquesta confraria van impulsar la recuperació a l'any 1984 i que donar lloc a la creació de la Comissió de Setmana Santa l'any 1986.
L'any següent els antics portants van iniciar el Via Crucis de la Llàntia la nit de Dijous Sant. Al 1991 amb la creació formal de l'actual Confraria del Sant Crist de l'Agonia van emplaçar el dia al Diumenge de Rams amb la imatge pròpia, ja que abans era amb una cedida.  Des del 1990 participen a la Processó General de Divendres Sant amb la resta de confraries, germandats i Armats. 

L'escut del Sant Crist de l'Agonia: anta l L'Escut inicial estava composat per una creu llatina, on a sota dels braços apareixien en lletra les inicials CSCA entrellaçades, indicant les sigles de la Confraria del Sant Crist de l'Agonia. Aquest escut es va plasmar en banderins que van ser oferts com a presents en diverses peregrinacions que va fer la Confraria a Santiago de Compostela i el Pilar els anys 1993 i un Via Crucis a Lourdes (França) al 1994. 
Banderí del Sant Crist de l'Agonia (1993)
Entre l'any 1997 i 1998 ja apareix en l'emblema corporatiu i en la diferent documentació amb la participació de la confraria l'actual escut. En aquesta ocasió  passa a ser una variant d'una creu grega con tots els braços són similars, però de forma més estreta en l'amplada. A cada costat de la  Creu i de forma equidistant apareixen les mateixes sigles però amb lletra neogòtica de la denominada en tipografia d'anglès antiga. Al fons una lleu ombra com efecte de posar en suspensió la creu i les lletres.

Així com en d'altres confraries que recorden el moment de l'agonia de Jesús a la Creu abans de morir, conserven aquest símbol universal del cristianisme: la Creu.  Tot i que avui dia és un símbol universal del cristianisme i de totes les tradicions, en un principi els primers cristians no empraven aquesta significació, ja que en un principi era el peix (ictus), l'àncora i amb posterioritat va ser el crismó amb temps de Constantí I. Després la Creu, va agafar una significació d'instrument de tortura i patiment a símbol de superació, perquè Jesús va superar la Creu, la superar la mort. Aquesta idea va començar a créixer al s.III a nivell pictòric i l'edat mitjana va aconseguir que tingués aquest caràcter i tota la seva força. 

Moltes confraries d'arreu de la península mantenen en l'element central la Creu, gairebé sempre en la versió llatina, allà on va morir Jesús i al voltant els improperis de cada confraria i germandat.