Les confraries han aconseguit que la Setmana Santa surti dels temples i es prolongui al carrer.
A continuació us relacionem, en tant que notes de recull, la ponència de Msn. Enrique Benavent Bisbe de Tortosa, en el VIIè Congrés Català de Confraries i Congregacions.
"La religiositat popular surt del poble, és el poble que s’evangelitza i a si mateix."
"Les tradicions són els instruments potents que avui dia poden ajudar a transmetre la fe"
"Les obres d’art ajuden a percebre aquesta forma de la revelació, de l’amor, de la bellesa, de la Glòria de Déu. "
"La religiositat popular surt del poble, és el poble que s’evangelitza i a si mateix."
"Les tradicions són els instruments potents que avui dia poden ajudar a transmetre la fe"
"Les obres d’art ajuden a percebre aquesta forma de la revelació, de l’amor, de la bellesa, de la Glòria de Déu. "
Per començar, cal fer-se una pregunta: Hi ha una crisi en la transmissió
de la fe? En alguns països d’Europa hi ha dades molt preocupants, els darrers anys. Hi
ha un nivell molt baix en la participació de la catequesi, en la vida cristiana que ha davallant. Encara però, no són percentatges
tan baixos a tot arreu, però les coses estan canviant.
Hi ha joves que participen a les
escoles, a les parròquies, en espais litúrgics, però no s’intererioritza la fe. Participació no vol dir interiorit-zar.
Per tant hi ha una transmissió de la fe que sembla per herència, perquè ho han vist a casa, i de vegades les famílies
no tenen eines per ajudar.
Avui dia però, la transmissió de la fe
ja no és per herència, és una opció personal.
Ens trobem en joves que valoren molt la família, però molts rebutgen la
fe dels pares.
Avui la transmissió està viscuda com
un problema, però és una missió que ens afecta a tots a cadascú segons el lloc
que viu a l’Església: també les confraries de Setmana Santa. Tota l’Església
pot ser tradició, i per tant forma part de la transmissió de la fe. El senyal de
la creu que una mare fa al seu fill, les oracions, els cants dels grups.... l’exemple
cristià de cada dia.
Però quina és l'aportació a tot plegat de les confraries?
Però quina és l'aportació a tot plegat de les confraries?
Primera aportació de les confraries a la transmissió de la fe.
Les confraries aporten molts
elements a la tradició. La Reforma luterana va atacar molt aquesta expressió i
també el segon moment del segle XX, viscut com un atac a la religiositat popular. Avui
estem en un moment de recuperació i de la revalorització
de la religiositat popular. El Papa
Francesc en el darrer document de la Joia de l'Evangeli ens va mencionar la importància de la
religiositat popular, que està molt present a la vida de l’Església. I igual
que és molt present, és molt diversa i això ho veiem en la Setmana Santa.
Tothom celebrem el mateix però cada poble i citat té la seva manera i la seva particularitat
en la celebració de la Setmana santa. Aquestes coses distintives són allò que
enriqueix i allò que segurament més es valora en cada poble i ciutat de les
seves manifestacions.
 |
| Les vestes de la Setmana Santa tortosina |
On hi ha religiositat popular
viscuda amb senzillesa i amb profunditat l’evangelització es fa més fàcil,
perquè ha començat en les formes i les manifestacions. El Papa en la Joia de l’Evangeli acaba de dir
que la religiositat popular és un lloc teològic; espai de llarga tradició a la
teologia des del segle XVI.
La primera aportació de les
confraries és la revalorització de la religiositat popular, i en la mesura que
es dignifiquen les seves aportacions i manifestacions, també enriquirà l’evangelització
i la transmissió de la fe.
Segona aportació, el manteniment de la tradició.
 |
| Moment de la Setmana Santa de Tortosa, |
Després del Concili Vaticà II la
tradició es va portar a la crisi. S’apostà per lo nou i es va afectar a les
confraries de Setmana Santa que en molts llocs s’etiquetaven a l’antigor. Avui
dia, no és així: l’actitud davant de la tradició és molt més forta. La tradició
forma part de l’ànima dels pobles que fa que es valorin i siguin potenciades
amb elements que les potencien.
Les tradicions són els
instruments que avui dia són potents per ajudar a transmetre la fe; potser les
tradicions semblen subordinada a la tradició de la fe. Quan es desvinculen les
tradicions de la tradició de la transmissió de la fe, acaben essent un
formalisme i missatge buit.
Avui dia hi ha gent que aposta
per les tradicions que han sortit de la fe, però s’ajuden de la tradició de l’Església.
És una mena de ruptura de persones que estimen molt les formes de religiositat
popular, és un element molt valorat, però estan allunyats de l’Església.
La gran tasca i la importància
que han de tenir les confraries és superar aquesta ruptura i unir les
tradicions amb la tradició. Perquè sinó la Setmana Santa és alguna cosa buit,
però són molt i molt potents en la unió del missatge.
Tercera aportació, l’art.
La devoció a les icones en el
passat s’havia estès en el món cristià. La gent acabava pensant que les icones
eren objectes miraculosos i per això l’emperador Lleó III va pensar que s’arribava
a la superstició. Aquest emperador de Constantinoble va començar una crisi anomenada la disputa dels iconoclastes que va durar gairebé cent anys.
La revelació de Déu, com a
revelació de bellesa pot adquirir una forma, i pot ser una figura... perquè la
forma de revelació és Jesucrist. I tot això que ens ajuda a captar la forma de
la bellesa de Déu que és Jesucrist és alguna cosa que ajuda a la transmissió de
la fe. El tema estètic ajuda a que l’home s’enganxi per la sensació i l’experiència
d’estar amb la bellesa de Déu. Aquesta és la idea que defensava Von Baltasar en
el llenguatge de l’estètica de l’art. I l’art ajuda a enganxar, enganxar-se amb
Déu.
En moltes processons apareix
Jesús a la Creu, ell seu estimat deixeble i el romà que li clava la llança. Hans
Urs Von Balthasar a la seva obra el Misteri Pascual recull aquesta escena i
comenta com sempre l’artista davant una obra fa una darrera pinzellada i ja té
la sensació que el que volia explicar ja està expressat. Tota la Passió de
Jesús és una escena, una gran obra d’art i la darrer pinzellada és la
visualització de l’amor de Déu. Segons el teòleg és el moment de la mort de
Jesús amb el cop de llança. En aquest moment es produeix la revelació, la forma
en la que es pot contemplar l’amor de Déu. Aquesta escena enganxa i atrapa i fa
que arribi al cor, és una escena sense discursos, només la imatge que revela el Ecce Deus. La darrera pinzellada de la mort de Déu.
Les obres d’art ajuden a percebre
aquesta forma de la revelació, de l’amor, de la bellesa, de la Glòria de Déu. I
probablement es fa més visible en el moment de la Passió, que és quan es veu la
profunditat de l’amor de Déu. I tot això serveix per a la transmissió de la fe.
