Entrevista d'avui. Salvador Domínguez

Entrevista d'avui.

Iniciem altracop en aquest blog un dels apartats d'entrevistes que es van fer en edicions anteriors sobre confrares i amics de la Setmana Santa de Mataró. Trobareu totes les entrevistes aquí. En aquesta ocasió us oferim la primera part d'una de les entrevistes, i que se centra en la part del passat de la nostra Setmana Santa, així iniciem amb l'entrevista a :

Salvador Domínguez amb l'estendart de la Cofradía del Sant Crist de l'Agonia.

Salvador Domínguez: Portant del Sant Crist, fundador de la Confraria del Sant Crist de l'Agonia, antic president i membre de la Comissió de Setmana Santa de Mataró.

Salvador, quins recods tens de les antigues processons a Mataró?

Imatge MASMM d'una de les moltes capelles que s'engalonaven.

Els records que en tinc són llargs i extensos però per a resumir-ho breument diria que aquells dies eren de veritable recolliment: a les emissores de ràdio només s’escoltava música sacra, els espectacles se suspenien i es tancaven les portes dels cinemes, l’Ajuntament publicava un Ban suprimint-los...i fins i tot en l’àmbit de la superstició es deia que el Divendres Sant no es podia escombrar a casa perquè sortien formigues.

Durant els dies Sants es podia seguir o visitar el monuments per les parròquies i capelles, n’hi havia una quinzena i hom podia comprovar quin era el més maco. Destacava el de Santa Maria que on ara hi ha les escales que surten a l’Hort del Rector es col·locava una escalinata de fusta adornada amb infinitat de palmes, palmons, ciris i sobretot flors, moltes flors. La urna on es dipositava l’hòstia consagrada dels Oficis de Dijous Sant es posava enmig i significava la sepultura on Jesucrist va estar mort i tancat. En aquesta quan finalitzava el salm del “miserere” es produïa un ensordidor soroll anomenat “de tenebres” que significava l’alegria dels jueus al haver apressat a Jesús. Nosaltres els menuts, estàvem esperant aquest moment per així comentar a “matar jueus”, que era el soroll que es feia amb les carraques i masses de fusta. Aquests matajueus es venien a les portes de Santa Maria però nosaltres anàvem amb pedres i en els darrers bancs fèiem soroll, que del ben cert seria prou fort!

Imatge MASMM La Palma davant Santa Maria

Una altra de entremaliadures era el Diumenge de Rams. Les noies portaven les palmes adornades amb deliciosos “senyors i senyores” que eren unes figuretes de sucre i massapà. Les persones més grans portaven rams de llord engalonat amb rosaris de pinyons. En canvi els nois només portàvem la palma decorada amb un llacet. El joc estava servit: intentar estirar alguna de les figures de les palmes per a l’enfadament de les nois i satisfacció nostre. Havíem comès un pecat i devíem confessar!

Jo anava a l’escola Santa Anna i el Dijous Sant anàvem als Sants Oficis i ens donaven un duro de plata; primer el lavatori de peus i després la moneda. Durant els dies de Quaresma, a més havíem d’anar a les conferències quaresmals al mateix Col·legi.

En aquell temps jo vivia al carrer Enric Granados, avui anomenat el Carreró, i junt amb els meus amics durant els dies previ al muntatge del monument anàvem a Santa Maria a ajudar a les senyores que s’ocupaven d’adonar el monument. Totes aquestes senyores eren conegudes nostres i en alguna cosa ens havíem d’entretenir.

Durant els dies de festa de Dijous i Divendres Sant, era com una obligació pujar al Castell de Burriach: el tramvia Mataró-Argentona estava aleshores més que sol·licitat.

Imatge S.D. La Guàrdia Civil custodiant el Sant Sepulcre.

Donava cert respecte contemplar el Sant Sepulcre escortat pels membres de la Guàrdia Civil amb vestit de gala a pas lent i amb el fusell a l’estil funerala que és amb el canó apuntant al terra penjat davant el pit.

Imatge S.D. El Natzaré

Igualment el Pas de Nostre Pare Jesús Natzaré que pertanyia al Cercle Catòlic, que anava escortat per un grup d’Armats de la Sala Cabanyes. Recordo que ens feia certa por entrar a Santa Maria quan les imatges es cobrien amb tela de color lila. Tenia una imatge fantasmagòrica! Miraves a tots les costats i només es veien imatges tapades.

Imatge S.D. Nostra Sra. de l'Esperança.

Imatge S.D. Nostra Sra. de l'Esperança

Recordo la primera sortida l’any 1950 del Pas de Nostra Senyora de l’Esperança. També portava pal·li i tot i que els varals eren de fusta quedava força maco. Anys després es eliminar el pal·li per a que pesés menys. També la primera sortida de La Verònica l’any 1952. Era un pas de grans dimensions, molt més gran que la resta de Misteris. Aleshores era l’únic pas adscrit a la demarcació parroquial de Maria Auxiliadora. Així també recordo la primera sortida de la Coronació d’Espines l’any 1955, i com no de la maqueta del Davallament que es va exposar a la botiga de neveres industrials Soler; però mai es va realitzar el Pas.

Imatge S.D. El Camí de l'Amargura.

La nota també la donaven els vigilants i el Cos de Serenos en posició de ferms en totes les cantonades amb gorra en ma per impedir que la gent passés pel mig de la Processó, com els pocs policies municipals que saludaven militarment.

A la Processó hi havia dos nens. Un d’ells portava una llarga trompeta i de tant en tant feia un toc de l’instrument i l’altre deia allò de “tingueu record i memòria de la Passió i Mort de Nostre Senyor Jesucrist”.

Gravat sobre els nens que obrien la Processó

A les processons també assistien els Armats de Santa Anna, que era un grup de nens i nenes que a més de fer d’Armats donaven vida als personatges clàssics de l’evangeli.

Imatge S.D. nens i nenes escenificant els personatges de l'Evangeli.

Imatge S.D. nens vestits d'Armats.

A mi el que més m’impactava eren els penitents arrossegant gruixudes cadenes a la cintura i inclòs dels turmells amb el rostre cobert i vestits de negre, i portant creus i símbols de la Passió i Mort del Senyor. Quan la processó es parava alguns d’ells es posaven de genolls i posaven els braços en creu. Hi havia una persona que portava una vara llarga i sovint posava les cadenes rectes. Francament em causava un profund respecte, ja que em deia a mi mateix quina penitència tan severa s’havia imposat.

Imatge S.D. un penitent arrossegant les tradicionals cadenes.

A partir de l’any 1958 es va suprimir la Processó del Dijous Sant on sortien la Congregació de la Puríssima Sang i de la Confraria de la Soledat. Així només va quedar la Processó de Divendres Sant anomenada del Sant Enterrament o de Crist jacent.

Imatge S.D. Portants amb el Sant Crist.

El que més m’emocionava i ha deixat petjava en mi, era veure passar el Sant Crist de costat per ser el carrer molt estret. El Sant Crist mirava doncs on jo estava assegut, el seu rostre marcat pel dolor semblava estar dibuixant un lleu somriure coneixedor que la seva vida tocava el fi tal i com marcaven les Sagrades Escriptures. En aquest moments ignorava que alguns anys després seria portant del Sant Crist de l’Agonia, aleshores anomenat dels fusters. Al seu pas les persones ens aixecàvem en senyal de respecte a més de fer la senyal de la Creu.