dilluns, d’abril 06, 2009

L'ALCALDE TAMBÉ HI ERA A LES ESCALETES

Abans de fer la pujada a les escaletes, el capatàs del pas de Jesús captiu va voler que l'Alcalde fer l'aixeca d'honor del pas. Acte de gratitud per comptar amb la seva presència, i com no, de demanda del seu suport cap als i les portants del pas, i compartir plegats aquell moment. Així va ser.
LLegiu a continuació la reflexió de l'Alcalde al seu blog personal; "Ho han tornat a fer":

Han tornat a pujar el pas de Jesús Captiu corrents per les Escaletes. Les Escaletes, per qui no coneguin Mataró, és un estret i costerut carrer que des del camí Ral puja fins la plaça de la Peixateria. Deu el seu nom al fet que, durant molts anys, el carrer eren unes escales que van ser eliminades per donar pas als cotxes. Fa uns anys, amb la remodelació del carrer, les escales tornaran a aparèixer però reduïdes a les voreres.


Fa uns deu anys que els portants del pas de Jesús Captiu pugen, cada Diumenge de Rams, les Escaletes corrent. Es tracta d’un pas pesant, d’estil malagueny, que es portat per quaranta-vuit homes i dones.

Molta estona abans centenars de persones es situen a banda i banda, en les estretes voreres per veure la pujada i animar els portants. A mida que es va acostant el moment de la pujada augmenta el nerviosisme i la tensió es fa palpable a flor de pell. Són uns moments, quan el pas arrenca del camí Ral, de gran emotivitat que esclata en abraçades d’alegria quan s’arriba a la Peixateria, al capdamunt de la pujada.

Com acostuma a passar aquest fet no deixa de generar polèmica. Hi ha qui creu que es tracta d’una demostració inútil de força, de fe cega que frega el fanatisme. Prou em guardaré de judicar. He estat en massa pinyes de grans castells com per no entendre la catarsi col·lectiva que un esforç comunitari és capaç de generar. Prefereixo l’adrenalina desbordant, els sentiments a la gola, els nervis previs i el nus a l’estómac. Sentir-me viu i sentir-me membre de la meva ciutat.