dimecres, de juny 30, 2021

El quadre dels Lleons de l'Ajuntament de Mataró i la festivitat dels protomàrtirs de Roma.

Eudoro i Cymodea a l'amfiteatre  o els últims màrtirs cristians  de José Bermudo 1884

Avui dia 30 de juny se celebra arreu del món la festivitat dels protomàtrirs de l’Església romana.


És una diada reconeguda a partir del s.XV i que també ha estat molt commemorada a Catalunya, sobretot per la importància de Sant Pere i Sant Pau com mestres de vida Santa i pares de l’Església de Roma.


Aquesta festa recorda la santedat d’aquelles persones que promulgaven l’amor de Déu i el seu missatge d’estima d’un als altres i que van donar la seva vida per la seva pràctica religiosa.

Sant Desideri de Jordi Arenas.

La religió cristiana va ser considerada il·lícita ja a l’any 35 després de Crist perquè  aquesta nova religió anava en contra de les tradicions i els valors romans.

Amb el temps els membres d’aquella religió van començar a ser perseguits  i martiritzats per les acusacions de Neró qui els va culpar de cremar Roma, de practicar el canibalisme entre moltes. També Dioclesià després va promulgà la persecució i durant moltes dècades molts cristians van ser martiritzats a l’imperi Romà.


La ciutat de Mataró en una diada com aquesta pren especial rellevància.


Primer de tot perquè conserva un dels quadres més coneguts d’aquelles persecucions a cristians a la Sala dels Lleons de l’Ajuntament. Segon perquè el seu patró, a part de les Santes Juliana i Semproniana, és Sant Desideri un màrtir romà que va ser trobat a les catatombes de la Via Aurèlia. 


Les restes de Sant Desideri actualment reposen a la Basílica de Santa María. Coneix aquí la seva història. 



La sala dels Lleons de l’Ajuntament de Mataró



A Mataró des de fa anys es coneix la sala davant del Ple Municipal com la Sala dels Lleons.

És una sala on sovint l’Alcalde rep a entitats, es fan algunes Juntes de Govern i també es fan signatures de convenis entre d’altres. És com una mena de sala noble i amb el temps s’ha denominat així gràcies al quadre que presideix la sala.


Sala dels LLeons. Font: Ajuntament de Mataró.
És una pintura de José Bermudo de 1884 on es veu el martiri de cristians. 

El quadre pertany al Museu del Prado, però una ordre Ministerial de 8 de març de 1887 va fer que estigués dipositat a l’Ajuntament de Mataró, tot i que abans ja estava a la ciutat. 


Abans però, aquest quadre va formar part del catàleg de l’Exposició Nacional de Belles Arts del 1884 amb el número T727.  Una pintura, que tot i les dures crítiques, va obtenir una menció honorífica.


És un gran quadre d’unes dimensions de 2,90x 4,03.  Però en el quadre no hi ha llegons, hi ha tigres. És una manera errònia de dir la sala, però amb el temps s’ha guanyat aquesta etiqueta. 



José Bermudo, el pintor Oblidat present a Mataró. 

Sembla ser que aquest pintor cacereny, nascut a Arrabal de Huertas de Animas no va tenir cert prestigi en vida malgrat participar d’exposicions nacionals. Era conegut com el Pintor Bermudo i va fer algunes obres de la tradició i vida a l’Extremadura del s. XIX. 


Potser la seva obra més coneguda i famosa, de les poques que han arribat a l’actualitat és la que presideix la Sala dels Lleons de l’Ajuntament de Mataró i que recull el moment del martiri d’una parella de cristians.  

Avui dia molts mataronins contemplen aquesta obra pictòrica quan visiten l'Ajuntment i amb el temps ha passat a formar part d'un dels símbols de la ciutat que s'estudia a moltes escoles durant els crèdits de síntesi. Un gran llegat patrimonial. 


Un quadre amb diferents noms

Al catàleg de l’Exposició Nacional de Belles Arts consta el nom de la puntura en tant que  “Últimos mártires el Cristianismo”. Ara bé, el nom original del quadre posat per l’autor va ser Eudore et Cumodecée, dans Vamphitèàtre. És a dir, va posar en francès el nom d’Eudoro i Cymodea a l'amfiteatre com si s’hagués volgut adornar d’una certa aureola cultural de caràcter afrancesat  i internacional. No deixava de ser una certa pedanteria a l’època.


Segons els investigadors Enrique Arias i Aurora Gil, el nom original del quadre és aquest vers el que diu el Museu del Prado el mateix Ajuntament de Mataró en alguna publicació. Malgrat això si es fa alguna cerca per internet es podrà trobar mencionat de les dues maneres. 


Els màrtirs de Chateaubriand

Font: iberlibro.com

Segons la recerca d’Enrique Aries Anglès al 2003 amb la col·laboració del Ministeriro de Ciencia y Tecnologia, a l’Espanya de finals del segle XIX hi havia certa influència del romanticisme i literatura francesa.


En François-René Chatearubriand era un escriptor romàntic francès molt conegut per la burgesia espanyola decimonònica. Una de les seves obres va ser “ Los mártires”, que estava escrita en francès i posteriorment es va traduir al castellà al 1816.  Tot i no ser una obra molt famosa, va tenir alguna influència a la pintura romàntica de l’època.


Aquesta obra fa influir al pintor Bernando i va agafar la idea de dos personatges de la novel·la per a inspirar-se en el quadre, i inclús va extreure la cita la novel·la ·per explicar l’obra.





La història romàntica d'Eudoro i Cymodea i la persecució cristiana.


La novel·la se centra en una història d’amor i d’aventures entre dues persones al s. III d.C. en temps de la dura persecució religiosa de l’emperador romà Dioclecià. Cal entendre aquest text com una novel·la romàntica de l’època.


Una noia, na Cymodocea es va perdre al bosc i va conèixer un noi l’Eudoro, qui la va acompanyar a casa del seu pare, que era sacerdot romà.


A casa seva, l’Eudoro narra la seva tràgica vida: Va ser captiu de Roma i va arraconar la seva religió. Va lluitar contra els francs on va ser ferit i presoner. Quan va ser alliberat va arribar a ser governador de la Armòrica ( prop de l’actual Nantes). Allà Velleda, una sacerdotessa cela el va estimar. Amb el temps el jove torna a la religió cristiana.


Cymodea acaba enamorant-se d’Eudoro i aconsegueix el permís per a poder-se casar amb ell convertint-se també al cristianisme.


La cosa es complica ja que la jove és estimada per Hiérocles, que és un persona protegida pel César Galerio i intenten raptar a la jove, però un altre cop és salvada per Eudoro.


La noia aleshores inicia un viatge a la ciutat de Jerusalem per poder rebre el bateig com a cristiana al mateix riu Jordà. Mentre, Hiérocles és nomenat ministre del César i fa apressar al jove Eurodo.


La jove Cymodea passa per diferents aventures per Grècia de retorn a Roma. Quan els dos amants es reuneixen al final de la novel·la son condemnats a mort al circ Romà.  Però el missatge que dóna és que ha triomfat la salvació, la de resurrecció en Crist i amb la proclama que els cristians deixaran de ser perseguits amb l’emperador Constantí I el gran.