dissabte, d’agost 19, 2017

Els altres beats màrtirs de Mataró. L'estiu negre de Mataró del 1936. V

Els altres beats màrtirs de  la guerra civil a Mataró.

La vida, obra i beatificació del Beat Dr. Josep Samsó i Elies, rector de Santa Maria és prou coneguda actualment a la ciutat; però van haver-hi altres màrtirs fills de Mataró dels quals poc se sap, poc s’ha dit, o han estat oblidats per la interpretació dels fets de la persecució religiosa que va sacsejar Catalunya a l’estiu negre el 1936, o han estat considerats per les seves congregacions però no pas de la seva ciutat natal.
A continuació fen menció dels altres màrtirs beatificats de fills de Mataró. En aquest relat tractarem només  el dels caputxíns Rafael Maria de Mataró i els lamentables fets del caputxí Pere Ferrer.
Rafael Maria de Mataró.
Francesc de Paula Soteras Culla va néixer a Mataró el 12 d’abril de 1902 a la parròquia de Santa Maria pocs dies després.
De molt petit va entrar a l’ordre dels caputxins amb deu any perquè va conèixer al pare Pius d’Igualada en una predicació quaresmal. Així va nar al Seminari menor d’Igualada i va fer estudis d’humanitats. Al 1917 s’inicià com a novici i passà a anomenar-se Rafael de Mataró.  Després va fer estudis de Filosofia a Olot i de Teologia a Sarrià on el 13 d’abril de 1923 professava com a caputxí i era ordenat com a sacerdot el 1925.
Va estar uns anys al convent d’Olot com a professor de filosofia i després passaria a ser el director del Col·legi de Filosofia i vicari del convent. A partir de 1933 va ocupar  el càrrec de secretari provincial atès la seva gran dedicació i formació.
Esclatada la persecució religiosa va ser destinat al convent de Pompeia però no va poder incorporar-se havent d’abandonar el 20 de juliol de 1936 el convent  i va ser acollit i amagat a casa d’uns benefactors. Als pocs dies va haver de canviar de casa perquè un veí  era un destacat polític d’esquerres i era molt perillós estar-hi allà.  En el nou domicili va estar molt tranquil i un amic li va tramitar els papers per tal de poder marxar a Itàlia en un vaixell que sortia el 2 d’agost. 

Un dia abans però, havia d’anar a Comissaria per tal de potser les impremtes digitals al passaport. De camí, a l’estació de Sarrià uns milicians el van reconèixer i el van detenir. Aquella mateixa tarda de l’1 d’agost apareixia el seu cos  mort a Vallvidrera. El seu cunyat el va reconèixer al dipòsit de l’Hospital Clínic.
El cruel i descontrolat martiri d’aquest mataroní.
Pere Ferrer va néixer a Mataró l’1 de juny de 1909. Estava al convent dels Caputxins de Tàrrega quan va esclatar la revolució del 36. 
Els milicians es van presentar al convent de la comunitat carmelita de Tàrrega el 28 de juliol de 1936. El pare prior Àngel Maria Prat que els va rebre els va preguntar què volien fer amb ells, matar-nos? I va demanar en cas que fos així, que si us plau respectessin tots els pobres joves que tenien famílies que els esperaven a les seves cases de naixement.
A les 11 de la nit el van fer pujar els 12 carmelites a un camió entre empentes, insults i cops de fusell. Alguns veïns que miraven darrera les persianes van conèixer a molts milicians que eren veïns de Tàrrega. Deien que anaven a Igualada o Barcelona, però era només un rumor. 
Els van portar, segons s’ha interpretat, al cementiri i allà els van robar tot el que portaven a sobre i els van obrir les maletes, que després llençarien.
A les 2 del matí van arribar a prop de Cervera al lloc conegut com el Clot dels Aubens i allà els van afusellar al marge del camí. Però el menyspreu cap aquells religiosos no va acabar aquí només amb les seves vides.
Els seus cossos van ser llençat a un fermer lligats en dos en dos, uns a sobre dels altres i després els hi van llençar benzina i calar foc, tal i com va relatar un dels   que ho va explicar a dos veïns anomenats Juan Bravo i Santiago Fàbregat.
Va explicar que van estar una estona mirant el foc i tal i com relata el mateix Juan Bravo que es va presenciar, diu que va poder escoltar que encara algun dels cossos gemegava no estant del tot mort.
La intenció era deixar aquells assassinats el més anònim possible i fer-ho amb absoluta clandestinitat.
Concepció Tomás de Bosquet a l’endemà al matí es va creuar amb dos milicians que venien del Clot dels Aubens de contemplar la cremació i diu els va sentir dir  “Hay que ver cómo se resistían a dejarse quitar los Crucifijos.”
Sor Margarita Fargas estava a l’Hospital de Cervera aquella mateixa nit i afirma que els milicians que estaven de guàrdia van anar a veure què passava i com agafaven els carmelites. Diu que al tornar parlaven i comentaven que els carmelites s’animaven uns a d’altres i deien “¡Viva Cristo Rey!”.
Aquesta anècdota va córrer com l’escuma per Tàrrega i es va dir que els pares Àngel Maria Prat i el pare Eliseo Maria Maneus anaven exhortant i animant als més joves.


Tomba dels claretians al Clot dels Aubens
Però no va quedar aquí només el maltracte als seus cossos. Diuen testimonis que la cremació es va repetir els dies successius fins 3 setmanes després en aquell femer amb rametes de foguera. Per lo vist el femer tenia molta humitat per sobre ( diuen que hi havia fems per a uns quinze carros) i evitava es cremés bé per sota.
Segons aquests testimonis inclòs va aparèixer en mig del camí un dels caps d’aquells carmelites cremats i amb el crani esclatat amb una gran pedra després d’uns dies, un episodi d’una cama cremada rossegada per gossos, i inclòs qui ensenyava públicament els projectils que es van fer servir per escombrar aquells religiosos. De fet a Tàrrega i Cervera va ser molt fort el fervor antireligiós, diu la historiografia que es van reconèixer fins a 116 assassinats de sacerdots i religiosos en aquells mesos.
Pel rebombori del tema alguns veïns van demanar una sepultura dels cossos per evitar alguna infecció i l’Ajuntament va envidar a dos operaris de la brossa, però es van negar a carregar amb les restes justificant que “ : “Quienes han hecho la fechoría que se lleven los muertos.”‘
Passat un mes del brutal assassinat el propietari del femer va recollir les restes juntament amb els fems i els va escampar per la vinya de la seva propietat.


Enterrament de les restes dels claretians de Tárrega el 10 de novembre de 1940.
Fray Pere Ferrer tenia 27 anys en el moment del seu martiri, un any després de ser ordenat i va ser beatificat juntament amb 497 màrtirs més el 28 d’octubre de 2007 a Roma. La seva festivitat es va posar el dia 6 de novembre.
Els que el van conèixer en vida exposen que era un bon religiós, obedient, observant i molt auster. Era molt devot de la Sagrada Eucaristia i a la Verge del Carme i era molt exigent amb ell mateix. També diuen era molt caritatiu i s’interessava molt pel bé material i espiritual de les persones.
El plafó informatiu que està al lloc dels assassinats, diu que els partits, sindicats i la mateixa Generalitat van condemnar aquests fets, i aquests van actuar per intentar salvar vides i salvar el patrimoni que va destrossat per grups de descontrolats ( diu).
Clot dels Aubens a l'actualitat.
Molts anys després, l’any 2008 els carmelitans van tornar a ser atacats. El monument dedicat a aquestes 12 víctimes de la persecució religiosa va ser trencat. Es va trencar la placa i es va arrencar la creu que hi havia. Al costat van aparèixer pintades amb una estelada i el símbol del partit comunista.

El mateix Conseller d’Interior va condemnar els fets i es va posar a la disposició dels carmelites per reparar els danys. Avui dia el monument als carmelites forma part dels espais de memòria històrica de la Generalitat de Catalunya. 
Com indica l’agència La Flama el camí de la mort dels carmelitans avui és objecte de peregrinació i en alguna ocasió s’ha fet algun Via Crucis i cada any es objecte d’una peregrinació de familiars, amics i membres de la comunitat carmelitana.

... i el Pare Bernardino de Mataró al vaixell presó Rio Segre?

A la biografia del Beat Carmelo de Colomés es comenta que abans de ser executat i tret del vaixell presó Río Segre, va demanar que es perdonés al Pare Bernardino de Mataró. En aquell vaixell van ser detinguts 300 religiosos dels quals van ser executats 216.
Cercant en d'altres biografies apareix un cartoix de nom Bernardino que també estava empressonat i es va guanyar la confiança dels milicians poden celebrar amb moltes dificultats l'Eucaristia a la nit i poder portar les Sagrades Formes a tots els presoners que volguessin, inclús a una dóna que no era seglar. Però no hem trobat que fos assassinat i es perd la seva pista.