Mn. Alex Marzo, consiliari de la Comissió de Setmana Santa i rector de Sant
Julià d’Argentona ha defensar avui 27 de febrer la seva tesi doctoral.
El tribunal qualificador l’ha atorgat la menció magna cum laude a la tesi
sota el títol “El primer congreso litúrgico de Montserrat de 1915 en la
vanguardia del movimiento litúrgico. Litrugia y participación”.
Aquest treball ha estat dirigit pel Dr. Jordi Font Plana, qui entre d’altres
mencions és rector del seminari de Girona i doctor en litúrgia i s’ha defensat
a l'aula magna del Seminari Conciliar de Barcelona.
La tesi del Dr. Marzo se centra en el renaixement litúrgic que va suposar aquest congrés i analitza el seu context, com va ser i perquè no va tenir l’impacte que esperaven la munió de religiosos i laics que hi van participar, malgrat ser una punta de llança del revulsiu litúrgic que va suposar per a Espanya i tot el Sud Europeu.
Aquest congrés es va celebrar el 1915 a Montserrat i va tenir la pretensió
de voler apropar el poble i el sacerdoci a través de la renovació de la vida
cristina a través de la litúrgia, fent-lo partícip. Aquestes idees van posar a Catalunya a l’avantguarda
d’aquest corrent i necessitat de transformació.
Va ser un revulsiu en aquell moment ja que va tenir una gran força a Catalunya
i va aproximar les tesis i inspiracions europees a Espanya. Els vents d’Europa de la mà de revistes,
idees de moviments religiosos francesos, alemanys, belgues i italians, i
sobretot d’influència benedictina es van sentir durant aquell temps.
De manera molt elemental es van introduir de la mà de nombrosos referents
del moment activitats com els pastorets, els moviments escoltes, els fulls
parroquials, els cors d’scola cantorum... però també un amanera de descobrir l’art
del romànic i el gòtic ii com no l’estima per l’art, la història i la litúrgia
com a eix vertebrador.
Per als eclesiàstic la preparació d’aquell congrés i el temps posterior va
ser un renaixement litúrgic que fa unificar algunes postures enfrontades i van
fer de Montserrat un lloc escollit i de trobada per estar units entre elles i
també amb l’ordre benedictina. Hi havia
una gran sintonia entre els monjos i els sacerdots i es va apostar per un
moviment que era purament parroquial.
Inclús el mateix congrés va servir per a ordenar alguns bisbes a Catalunya,
com el cas del Bisbe Mas dies abans del congrés en tant que bisbe de Girona a
la ciutat de Mataró,
Per desgràcia, la primera Guerra Mundial va trencar molts lligams amb altres
països i va ser un aturador a Europa, mentre que a Catalunya aquestes idees van
perdurar uns anys mes.
En el cas espanyol, la persecució religiosa de preguera i la mateixa Guerra
Civil van ser un aturador d’aquest procés de transformació, on inclús molts
dels participants del congrés van ser perseguits i van trobar la mort. Malgrat això, aquella generació va ser una llavor
de molts sacerdots, religiosos i laics que van veure com la litúrgia era un camí
d’unió i d’evangelització.
Tal i com han apuntat els censors del tribunal, ha estat un exercici notori
de recerca d’informació, ja que les actes del congrés no es van publicar,
algunes notes eren de fonts personals i moltes altres són de congressos posteriors
que en feien un breu esment.
Entre els principals motius de la manca de documentació hi ha la I Guerra
Mundial com a factor exogen, elements de caràcter polític espanyola ja que el
congrés era viscut com un marcat accent catalanista, altres de caràcter intrínsec
com que algunes persones no volien aquell accent de transformació i d’una
litúrgia basada en la participació o el foment de la participació a través de
la recerca de moments antics i vivències col·lectives. Malgrat això, i malgrat la poca documentació
posterior, l’essència i feina d’aquells sacerdots va anar estenent-se i es va
anar escampant per les parròquies.
Aquella litúrgia del moment l’entenien com un acte públic on s’expressava
la fe i on s’oferia una vida que era compartida pel cos místic de la família de
l’Església en unió amb un poble que participava de la comunió de vida amb Déu
Pare. La Litúrgia tenia la força i la
vida d’unir a tothom amb Crist.
