Portants i zeladors de la Venerable Congregació dels Dolors 1946-1947. Font: MASMM i Autobiografia de Mataró |
Al llarg del temps moltes persones han estat les que han format part de les antigues congregacions, confraries, entitats catòliques, seccions d'armats o cossos de portants de la ciutat de Mataró.
En el passat ser membre d'algunes d'aquestes entitats tenia una gran vinculació gremial, de moviment parroquial o fins i tot familiar.
Al segle XX els gremis van anar desapareixent, la societat industrial, el creixement urbà, els processos migratoris i el pas de comunitats a associació també va incidir en aquestes entitats.
Després de la Guerra Civil algunes de les antigues confraries es van reorganitzar i es van mantenir fins a finals de la dècada dels 60. A partir dels anys vuitanta van aparèixer noves germandats i algunes antigues es van transformar també.
LLibre dels congregants en els seus 325 anys d'història. |
Així doncs, molts mataronins i mataronines han anat formant part en tant que germà, portador o membre de les mateixes. I algunes d'aquestes persones han arribat a ser persones reconegudes, amb gran trajectòria en d'altres disciplines, arts i ciències, en moviments o fins i tot arriban a ser reconeguts en tant que mataronins il·lustres.
En el cas de la Venerable Congregació dels Dolors, entitat de Setmana Santa més antiga i activa superant els 325 anys d'història, encara es conserven els llistats de tots els membres de la mateixa.
Després del Guerra Civil formaven part de la congregació persones conegudes a la vida social mataronia com Francesc Graupera, Antoni Trenchs, Josep Codina, Josep Fradera, Jaume Vilaseca, Miguel Vilaseca, Josep M. Calleja, LLuís Ferrer, Rafael Soler.. entre molts.
Un d'ells també va ser Antoni Comas, que apareix durant els anys 40 quan era un adolescent i 50 en els actes processionals i com a membre actiu de la Congregació.
Antoni Comas i Pujol és un mataroní, que entre d'altres facetes, va ser conegut per el primer catedràtic en Llengua i Literatura Catalana després de la Guerra Civil, divulgador i professor universitari, crític literari i historiador.
Va néixer el 1931 a Mataró en el sí d'una família d'obrers que treballaven a la fàbrica de Can Marfà. Va ver el petit de cinc germans i va poder estudiar a l'escola Santa Anna, va entrar a formar part a la Venerable Congregació dels Dolors d'adolescent i també va participar del Foment Mataroní i els Lluïsos. Va estudiar Dret però es va anar decantant cap a la literatura catalana, escrivint a revistes clandestines durant el franquisme, rebent diferents mencions de premis extraordinaris de llicenciatura i tesi doctoral, a més de formar part de jurats de premis literaris com el Lletra d'Or.
Amb el temps de treball i esforç va arribar a guanyar la Càtedra en Llengua i Literatura Catalana per la Universitat de Girona i va contribuir a la normalització de la llengua catalana a l'àmbit acadèmic. Nombroses van ser les seves aportacions a la cultura i la literatura catalana, a la compilació de la Història de la literatura catalana, nombroses publicacions a més de participar de la docència i investigació universitària. Malauradament va morir al 1981 amb cinquanta anys.
Tot i la seva intensa activitat acadèmica i divulgativa del català, sempre va mantenir vincles amb Mataró i va estar implicat en la vida cultural i social de la mateixa.
L'any 1976 la ciutat li va atorgar la distinció de Mataroní de l'any i al 2006 moltes entitats van fer nombrosos actes d'homenatge per recordar el seu vint-i-cinquè aniversari de la seva marxa i va passar a ser considerat com un mataroní il·lustre amb un retrat seu a l'Ajuntament. A més, la gran esperada nova Biblioteca de Mataró a l'Escorxador va rebre el seu nom.