 |
| Escultura al monolit al Beat Samsó fet per Jordi Arenas. |
Avui fa 85 anys de la mort del Beat. Dr. Samsó i Elies, rector de Santa Maria i referent com a prevere martiritzat.
Anys després el record encara és viu.
És posat com exemple de bon pastor i com a prevere exemplar que va ser capaç de perdonar als seus botxins i home del seu temps.
Va ser beatificat a la Basílica de Santa Maria al 2010. A la mateixa Basílica, a tocar a les relíquies de les Santes de Mataró estan les seves despulles des de fa uns anys i també hi ha un museu amb objectes personals i dels fet de 1936.
També a Mataró, hi un
passeig amb el seu nom a tocar a l’entrada del cementiri del Caputxins. En el
mateix cementiri hi ha un monòlit de Jordi Arenas a tocar al lloc on presumptament
va rebre el tret de gràcia.
A Argentona també hi
ha un carrer dedicat al Dr. Samsó.
Mn. Josep Samsó i
Santa Maria
 |
| Placa de record a la façana de Santa Maria. |
Va estar a Sant Julià d'Argentona i anys després, va ser
nomenat rector de Santa Maria de Mataró. Durant la dècada de 1920 i 1930 va
impulsar la reforma de la Basílica i va impulsar diferents obres i programes
socials, sobretot amb entitats culturals i esportives catòliques. També va crear un catecisme propi i va participar activament de les
entitats catòliques de la ciutat.
A nivell pastoral, es parla que estava molt preocupat pels temps que es vivien. Per això va voler parlar de la família, la parròquia i l'escola.
En aquell temps l'educació catòlica a les escoles no es va permetre i va impulsar el catecisme amb les famílies i promoven la parròquia com a família de famílies. Algunes persones parlen que hi havia centenar de nens i nenes de Mataró que participaven del seu catecisme i en una ocasió va aplegar prop de cinc-cents. Algunes fonts, comenten que el tema de l'educació el preocupava molt i volia articular família, parròquia i escola per a mantenir el missatge i la fe catòlica.
D'altra banda, també recentment algunes persones fills i filles d'aquells temps exposen que tot i l'impuls social i catequetic, no va ser capaç d'arribar al gran gruix de la classe industrial ni obrera de la ciutat que reivindicava noves formes de treball i reconeixement dels seus drets laborals. Tanmateix, també recentment s'ha comentat que el seu ímpetu i treball per convertir la mil·lenària parròquia en Basílica, va fer que fos molt proper a algunes a algunes famílies burgeses i propietaris industrials que permetien pràctiques abusives dels treballadors o altres accions per a disposar de recursos i poder finalitzar els treballs d'arranjament del temple.
La persecució
religiosa a Mataró al 1936 i l'oferiment del Bon Pastor.
 |
| Foto del Beat Dr. Josep Samsó i Elies |
Malgrat la
tensió, denúncies i personalisme i assassinats que hi havia hagut anys
anteriors a d'altres ciutats, a Mataró no hi havia hagut cap mot i només hi ha
constància d'algun incident puntual com la crema a Santa Maria per part d'un
fill de Joan Peiró, a qui es diu el rector va dir no el coneixia per a que no
fos condemnat en judici posterior. Cert és, que alguns religiosos i estudiants
de Mataró van ser morts durant aquell estiu negre a Montcada, Montserrat... però no a la ciutat.
Hi ha
constància que tenia clar que seria perseguit i assassinat ja al 1935.
Existeixen unes cartes que dirigia a Sor Generosa Nogueras on deixava
constància i també, segons la seva germana Montserrat, demanava a Déu li donés
força arribat el moment del martiri per a poder-lo afrontar, després del triomf
del Front Popular al febrer del 1936. També, segons unes cartes als seus
germans deia no entendre com els que demanaven llibertat no podien entendre que
ell lliurement havia triat a Déu.
El 19 de
juliol no es va celebrar missa i a la nit van intentar detenir a Mn.
Josep amb l'excusa de veure si tenia armes. Segons, la seva germana, ell
va dir que no tenia armes i ell defensava l'Església però mai amb armes.
Aquella nit, després de 3 hores no el van detenir i va convidar als membres de la policia secreta a vi i
pastes.
A l'endemà, es
va amagar a casa del matrimoni Ximenes Cuadrada a una casa del Carreró fins el
29 de juliol. Aquell dia va saber que havien matat al seu ex-vicari Josep Martí
a Vilafranca del Penedès i va decidir marxa a Barcelona, on era més
desconegut.
Aquella nit va
ser detingut a l'estació com per part d'uns milicians i va
ser traslladat a la presó de Mataró. Allà va coincidir amb d'altres
persones com Joaquim Maria de Nadal, secretari de Francesc Cambó o l'escolapi
Josep Maria Sirés. Segons documents posteriors de converses amb aquestes
dues persones, tenia molt clar que la seva mort era propera i comentava que
estava preparat per a ser un màrtir.
A finals d'agost es va fer una crida de persones del Maresme per anar al front Es va formar una columna que va rebre el nom Malatesta en record a l'anarquista Enrico Malatesta (no s'ha de confondre amb una altra columna Malatesta molt activa a Osca i que eren brigadistes italians). Molts d'aqueses persones eren de Mataró i entre aquests n'hi havia treballadors de les Cristalleries de Mataró.
Placa de record dels fets.
No se sap si va ser per exaltats, per algun membre de la columna o per milicians descontrolats que abans de la marxa d'aquella columna al front, es va demanar assassinar als 33 presoners de la presó de Mataró i així consta al llibre d'actes de l'Ajuntament de Mataró dels 30 i 31 d'agost. Sembla ser, en alguna font vinculada a Salvador Nonell, fill de Mataró i fundador del Terç de Requetés de Ntra. Sra. de Montserrat, s'ha associat el fet i la demanda directament a membres de la columna, a qui els van acusar a posteriori, vers exposar que va ser l'excusa la marxa de la mateixa al front per demanar "terra cremada".
Fos el que fos, hi havia sobre la taula una pressió per matar a les 33 persones i per part d'algun exaltat es demanava deixar clar a la societat mataronina que volien acabar amb l’Església i el poder, i això seria un fet exemplar.
Segons les fons del moment, els funcionaris del Comitè Local de l'Ajuntament no estaven massa d'acord a les exigències d'alguns anarquistes, ja que era una pressó pública i estaven sota la seva autoritat. Fins i tot algunes persones del Front Popular no volien cap mort a la ciutat. La nit anterior a la marxa de la columna va haver tot ple de negociacions i discusions a l'Ajuntament. Finalment, es que l'acord va ser matar només al rector i salvar - de moment- la resta de pressoners. Per a uns era una vistòria pírrica salvar 32 vodes i per d'altres era un èxit aconseguir donar un exemple a la societat mataronina amb la mort del seu rector i arxipreste com màxim representant del poder de l'associació de l'Estat i l'Església. Per d'altres, simplement era la mort d'un contrarrevolucionari.
Segons s'ha explicat també a posteriori per part de companys cel·la del Dr. Samsó, ell de bona gana va acceptar i va explicar s'oferira com el bon pastor per salvaguarda de les seves ovelles i estava preparat pel seu martiri. Potser és hagiografia ( històries al voltant de la vida del sants que barregen la fets biogràfics, històrics i algunes interpretacions) del moment, però també hi ha una versió que exposa que ell es va oferir primerament per protegir la resta de persones.
La mort al cementeri dels
Caputxins.
L'1 de setrembre de 1936, el Beat
Dr. Samsó va rebre un tret al cap que va acabar amb la seva vida. Tenia en
aquell moment 49 anys i portava 26 anys de sacerdoci.
Al matí van portar lligat al cementiri dels Caputxins en el conegut "autofantasma" de Mataró per 3 persones.
Uns
infants que miraven des del mausoleu de les germanes del Cor de Maria, van
observar com el sacerdot va demanar poder abraçar als seus botxins abans de
matar-los en un gest de perdó, ja que els va dir que els perdonava pel que
farien.
 |
| Relíquies del Dr. Samsó a Santa Maria. |
Un dels
botxins es veu va dubtar i va dir el recordava d'uns fets esportius. Un dels dos es va negar a l'abraçada i li va assestar un tret al cap. -Si l'arribo
a abraçar no l'hagués pogut matar.- diuen va exclamar tot rematant-lo després.
En el mausoleu
de les germanes del cor de Maria es pot llegir un fragment de l'Evangeli de
Lluc que resa, una frase que també pot recordar el moment: "confio el meu alè a les vostres mans" LLuc,
23,46.
A la tarda la columna Malatesta, composada per 3 centúries i sota el comendament de Jesús Boada, va sorgir a la tarda direcció al baix Aragó amb banda
musical que no anava uniformada, cantant la internacional, ondejant banderes de la C.N.T. i amb grans
aplaudiments dels presents i moltes persones pel carrer que els acompanyaven mentre cridaven "llibertat" i "mori el feixisme". Dos dies després un ban de l'Ajuntament prohibia la religió catòlica i obligava als mataronins a posar al mig del carrer tots els símbols, menys aquells de valor històric que passarien a la Junta de Museus.
A l'endemà, Joan Peiró va ser informat de la mort i va mostrar el seu gran malestar. En una carta anomenada "Revolucionaris" al diari La LLibertat al 5 de setembre de 1936 va recriminar que així no es feia la revolució amb exaltats i descontrolats. Ell era partícip de la destrucció de la institució Església com un fet de justícia, però no d'aquesta manera. Es veu que en un parlament seu al Ple de l'Ajuntament de Mataró aquells dies va indicar que per ell Samsó havia estat un bon home i lamentava el seu final.
Anys després, acabada la Guerra Peiró va ser detingut gràcies al Règim Nazi. Es va negar a participar dels Sindicats Verticals franquistes. Va ser torturat, condemant i assassinat a Paterna al 1942 juntament amb d'altres cenetistes.
La columna malatesta, va estar al front de l'Aragó combatent a la zona de Sampes de Salz i Almonacid de la Cuba fins que es va integrar a la columna Ortiz a l'octubre del 1936.
 |
| Foto de l'acte de Beatificació a Santa Maria de Mataró amb 1800 convidats. |
