Avui abordem el paper de Joan Peiró en els fets de l'estiu negre de Mataró de 1936. Fa pocs dies, al juliol se celebrava un acte en commemoració de la seva figura entre familiars, càrrecs electes i molts actors socials del Maresme al cementiri dels caputxins de Mataró. Es recordava el 75 aniversari del seu afussellament a Paterna. Actes als quals alguns que subscrivin aquest bloc també vàrem participar i recordar aquella figura histórica.
 |
| Joan Peiró al centre de la imatge. Probablement a Cristalleries Mataró. |
Ens aproximen a aquest home i personatge històric per la seva preeminència en el moviment anarcosindicalista tant a la ciutat com al país, haver estat un refernet ideològic important, per ser Ministre d'Indústria amb la II República i també perquè va deixar moltes de les seves reflexions i accions recollides per escrit. També, perquè sempre s'ha dit a Mataró, inclós per famílies catòliques, que gràcies a la seva mediació incidència la persecució religiosa no va ser tan lamentable com a d'altres llocs de Catalunya com van ser les terres de l'Ebre, Sabadell, Moncada... o la mateixa Barcelona durant els primers mesos de la revolució.
Com hem vist en els diferents relats i escrtis que s'han anat publicant, Mataró no va estar aïllat al seu context polític i social de temps convulso, ni de destrucció de patrimoni o persecució religiosa, o d'actes de descontrolats van fer molt més del que s'ha explicat. El mateix Front Popular i el Comité Local Antifeixista va intentar regular la confiscació d'edificis, destrucció de patrimoni i prohibició de la religió atès la dimensió que va agafar a la ciutat.
Difícil abordar aquest tema de Joan Peiró però exposem allò que posà per escrit en els seus articles, intentant entendre més el paper d'aquest sindicalista mataroní en aquella etapa de temps agitats.
El seny d’en Joan Peiró i altres
republicans. Controlar als descontrolats ?
El cop d’estat a Mataró va arribar el 18 de juliol per la ràdio. Eren
informacions confuses i tothom estava a l’espera de com evolucionaven les
notícies.
Tot i que el diari del moment diu que hi va haver certa calma a la ciutat,
l’alcalde Salvador Cruxent d’ERC, Joan Peiró, membres de la CNT-FAI i altres
forces republicanes s’organitzaven per si s’havia de defensar la ciutat.
Tanmateix es va fer un reunió entre el coronel en cap de la caserna militar del
vuitè regiment d’artilleria de Mataró i el mateix alcalde, on els militar van denotar
lleialtat a la república. A l’endemà però sota les ordes del comandant Álvarez
Buhilla els militar prenien Mataró. Amb la rendició de Barcelona del general
Goded, la lleialtat de la Guàrdia Civil a la República i algunes persones
contràries en el sinus de l’exèrcit a l’aixecament, els militars deposaven les armes sense cap
resistència. Uns van ser llicenciats i d’altres enviats a un vaixell presó.
El 20 de juliol es creava a Mataró, igual que d’altres ciutats a mans del
Front Popular, el Comitè Local Antifeixista i el Comitè de Salut Públic, que
passaven a ser els òrgans de control de la ciutat dirigit per sindicalistes i
polítics de diferents patits polítics.
Amb les armes dels militars de la caserna de Mataró es van crear milícies
ciutadanes per a garantir l’ordre públic i el Diari de Mataró passava ser el
diari Llibertat. Aquest diari va tenir molt de renom a tenor que el dirigent
sindical feia sovint reflexions i escrits sobre la revolució. Dirigit per Jordi
Gual i amb redactors de l’alçada de Joaquim Cases, Lluís Pedemonte, Joan
Compte, Vicenç Casals i Pascual Carniago es convertí en l’òrgan d’informació
del Comitè Local Antifexista.
 |
| Peiró (dreta) al despatx ministerial. Font: El Periódico de Catalunya |
A partir del 23 de juliol en aquest diari es recullenn diferents articles
del mateix Joan Peiró que expressa en diferents ocasions que la revolució no
podria ser un bany de sang i que calia cloure amb els atacs indiscriminats de
les milícies.
Aquest descontrol de les milícies no va ser només a Mataró, en els
municipis propers aquestes també s’aixecaven en armes contra persones
d’ideologia contrària, religiosos... i inclús per qüestions personals i de
terrenys o propietats com va ser el cas de Cabrera de Mar, Sant Vicenç de Montalt i Argentona, per citar els més propers. El dia de les Santes de 1936 sortiria un tren ple de milicians a defensar
el front de l’Aragó sota un ambient de gran eufòria.
Al llarg dels anys a Mataró hi ha qui ha afirmat que gràcies a Joan Peiró a
Mataró no hi va haver més morts, almenys a la ciutat, i que es va lamentar força de l'únic assassinat comés a la ciutat aquell estiu negre, la del Dr.Josep Samsó.
També, sovint es preocupava pel desgovern que hi havia a la Generalitat, de la poca incidència primerenca del Front Popular i dels assassinats descontrolats d’algunes milícies i grups d’anarquistes com la columna Malatesta o membres de la FAI, tal i com se subscriu en alguns articles del LLibertat.
També, sovint es preocupava pel desgovern que hi havia a la Generalitat, de la poca incidència primerenca del Front Popular i dels assassinats descontrolats d’algunes milícies i grups d’anarquistes com la columna Malatesta o membres de la FAI, tal i com se subscriu en alguns articles del LLibertat.
En aquells dies primers de la Guerra escrivia el dia 2 de setembre al mateix diari
Llibertat en un article titulat “revolucionaris”:
Cal que els revolucionaris deixin
de pensar i de fer tant en sentit destructiu, per a donar lloc a què el
pensament i les activitats s’encarrilin vers l’endegament del nou mon que ens
ve damunt. Més que a pensar a fer d’esbirro i de botxí, la veu de les hores
greus i de benaventurança ens criden a pensar com s’ha de fer-se la revolució
social. Destruïm si cal. Però els revolucionaris no hi podem pensar massa en
destruir. Els vertaders revolucionaris posen la intel•ligència, les energies
totes i l’ànima, per damunt de tot, al servei de la magna funció de crear,
crear per sempre.
També en relació a l’Església posava negre sobre blanc al 5 de setembre,
uns dies després de l’assassinat del rector de Santa María, el Dr. Josep Samsó
i Elies, en un article titulat “Justícia
i Persecució”:
Per absurdes que siguin les coses
de l’esperit no es desarrelen per la força. Hi ha un sol mitjà per a
desarrelar-lo: l’Escola.
L’Església a traves dels segles,
ha esdevingut aliada de tots els tirans. Però una cosa és la persecució
religiosa i la destrucció de l’Església i l’altre ben distinta la persecució
dels sentiments religiosos. La destrucció de l’Església és un fet de justícia,
perquè l’Església representa un poder polític la finalitat del qual es
l’esclavització espiritual i social del poble.....
Es, però, un atac a la llibertat
del pensament i és per altre banda, el procediment per engruixir els rengles
del feixisme, perquè l’odi que aquest procediment va aixecant a l’entorn nostre
o de la revolució esdevindrà odi a les llibertats del poble que no sap ser
digne.
Peiró i el Rector Josep Samsó. |
| Reproducció gràfica de l'execució del Dr. Samsó (auca) |
Malgrat això tres dies després escrivia un altre article sota el títol
“Malatesta a Casp” on deia que l’Església havia estat aliada de tirans, actora
de tots els fets criminals i que calia la seva destrucció perquè representava
un poder polític. Aquesta idea es
recolliria també en el seu llibre de reculls Perill
a la reraguardia on escrivia “ Matar a
Dios, si existiera, al calor de la revolución cuando el pueblo, inflamado por
el odio justo, se desborda, es una medida muy natural y muy humana”.
 |
| Acte Homenatge a Joan Peiró al cementi de Mataró 2017, on van participar membres del moviment cooperativies i la mateixa filla de Peiró. |
Ell personalment subscrivia clarament que “la destrucció de l’església és un fet de justícia”, remarcant l’element institució i no físic. Val a dir que, sense entrar a forns, en un ambient de molts illetrats i de poc bagatge educatiu, de gran exaltació i de confrontació social, de revolució i cop d'estat... aquelles paraules eren portades a l’extrem per alguns milicians sense ser capaços d’aportar el seny reflexiu que apuntava Peiró.
Val a dir que, quan va ser nomenat Ministre d’Indústria per Largo
Caballero, president de la República, tant com a sindicalista o com membre de
govern es va preocupar pels elements descontrolats, inclús arribant a dir que
eren delinqüents i criminals moguts per altres interessos però no eren defensor
de la causa republicana. Val a dir que alguns coetanis apuntaven que havia de nedar i desar la roba perquè no deixava de ser un gran referent ideològic. Passada la
Guerra Joan Peiró es va exiliar a França
però va ser detingut per la Gestapo Nazi qui el va deportar. Poc després en un
procés sumaríssim i tot i declarants feixistes a favor del seu paper durant la
Guerra, l’anarcosindicalista era executat el 24 de juliol de 1942 a Paterna.
Aquest estiu, després de 75 anys, la ciutat de Mataró li va retre homenatge a qui fou un referent del moviment cooperatiu, sindicalista, anarquista i Ministre d'Indústria.
