El dia 4 d'agost la vila d'Argentona celebra la festa del seu patró, Sant Domingo de Guzmán.
Aquest any amb motiu de les restriccions sanitàries i de seguretat, la Festa Major no es podrà celebrar. Però si que ho farà la celebració de la Santa Missa i la benedicció de les aigües. Una tradició que va iniciar-se en un context de malalties i pestes, com la pandèmia que està fent estralls actualment.
Programa 2020
La Missa en honor a Sant Domingo serà a les 10:00 a la parròquia de Sant Julià d'Argentona. També podreu seguir en directe la celebració i la benedicció en el canal de la parròquia https://www.youtube.com/channel/UCrDJCgQNQsSGbbDgLRVnrlw
Font de Sant Domingo d'Argentona a la festa 2018. |
La tradició i la historia
Diu la tradició que fa gairebé 3 segles les aigües estaven en mal estat i contaminades arreu del país provocant moltes febrades.
Els vilatans d'Argentona van pregar al Sant i aquest va purificar les aigües. Corria l'any 1636 i la vila d'Argentona comptava amb gairebé sis-cent habitants.
Des d'aleshores la vila el va acollir com a Sant protector i es va convertir en tradició la benedicció de les aigües pel ritus romà i també va esdevenir fins arribar als nostres dies el vot del poble.
La benedicció de les aigües amb els temps va establir una altra tradició, més recent en el temps, que és la festa del càntir, essent la Festa Major
A la Catalunya de finals del s.XVII era tradició que totes les viles i ciutats tinguessin un o més Sants protectors.
De fet, totes tenien alguna advocació de la Mare de Déu a la qual pregar i un Sant o Santa que els protegís.
A la parròquia de Sant Julià hi havia una talla de la Mare de Déu gòtica amb el nens Jesús dempeus que al 1922 va rebre el nom de la Mare de Déu de la Magrana.
Arreu del litoral català des de la Mare de Déu del LLadó fins a la Catalunya Nord n'hi ha tot molts exemples de guariments, aixopluc davant males collites i seguretat en moments d'invasió i guerres.
Argentona es va acollir al burgalès fundador de l'ordre dels dominics, Sant Domingo, qui va ser un gran predicador per les terres del LLenguadoc en moments convulsos amb els càtars i va establir nombroses cases de religiosos.
Des de l'època d'aquest Sant, Argentona ja tenia parròquia consagrada a Sant Julià. De fet consta com a tal al 1068 i la primitiva església parroquial es va convertir en un edifici gòtic al s.XVI on albergava una de les joies de retaules de Catalunya destruït a la Guerra Civil espanyola i algunes peces d'orfebreria gòtiques com la custòdia donada pels senyors dels Castells de Burriach i Sant Joan de Vilassar robats durant la Guerra del francès. L'arquitecte i president de la mancomunitat Josep Puig i Cadalfach restauraria el temple a finals de la dècada de 1890.
La festa avui ( no en temps de COVID-19)
L'actual festa a Sant Domingo és popularment coneguda com la festa del càntir, tot i que ha variat de data per Argilà també en els darrers anys.
Una festa que amb el temps ha anat guanyat en tant que festa major i perdent el seu component patronal.
Una festa que ha anat adaptant-se i fent alguns canvis amb els anys.
Malgrat això, encara el dia 4 és en honor al Sant Patró d'Argentona on es mantenen vius els oficis, el vot del poble i la benedicció de l'antiga font de Sant Domingo i dels càntirs, així com tota la festa popular que l'envolta.
Habitualment la diada de Sant Domingo ha compta amb la participació de preveres de l'arxiprestat de Mataró, el rector qui presideix els oficis i beneïts les aigües. Els gegants d'Argentona solen l'anada a ofici i l'anada a la font sota un núvol d'infants i acompanyants.
Gegants i gegantes d'Argentona. |
L'alcalde/essa d'Argentona, sols er la persona encarregada d'anunciar el vot del poble.
Amb el temps aquest vot i pel tarannà polític del poble ha anat centrat en un discurs de descripció política del país i amb accent maresmenc que no pas a un tradicional vot de poble dels que hom està acostumat a d'altres contrades.
L'any 20198 el president de la Generalitat el M.H. Quim Torra va participar de la benedicció i del vot del poble, acompanyat pel president del Consell Comarcal el sr. Josep Triadó.
Una festa on es combina la part festiva, popular, religiosa i la càrrega política del moment i on cadascú pot triar posar l'accent allà on més vulgui, sempre amb total respecte.
El sr. Eudald Calvo durant el vot del poble junt al M.H. president Torra 2018. |