A continuació us transcrivim el parlament que s'ha fet en nom de la Comissió de Setmana Santa en la cerimònia de Comiat de l'Àngel Rubio per part d'en Jordi Merino, en nom de tots i totes.
Unes exequies que s'han fet a la Basílica de Santa Maria de Mataró presidides per mn. Josep Rodríguez, concelebrat per l'Arxiprest de Mataró i amb la participació de familiars, amics i membres de la Comissió de Setmana Santa.
---------------------------
En nom de la família Rubio
de Paco, voldria apreciar la vostra assistència a l’acte de comiat de l’Àngel.
I també la no assistència: han estat
moltes les persones que –tot i volent- hem aconsellat no vinguessin per tal de
complir les mesures i recomanacions sanitàries. Gràcies per la vostra
col·laboració i comprensió.
Un comiat estrany, però familiar i acollidor; què comencem amb un record per a totes les víctimes d’aquesta pandèmia i mostrem la solidaritat amb les seves famílies. I donem gràcies a Déu que ho podem celebrar, i amb el compromís de quan tot això passi puguem fer un acte en la teva memòria i record molt més participat.
Gràcies als preveres que han dirigit aquestes exèquies i donen sepultura cristiana, i fer-ho en aquesta mil·lenària Basílica, que ha rebut i acomiadat a tants fills i filles de Mataró. Prop del Ciri Pascual i amb l’estendard els portants del Sant Crist sobre el seu fèretre.
Una Basílica que té en el
presbiteri la bandera de la Comissió de Setmana Santa, que uneix a totes les
confraries, germandats i Armats de Mataró i que ofereix la imatge del Sant
Crist, a qui tant estimava.
Començaré indicant que poso veu a les lletres que m’acompanyen en un únic parlament i que remarcaran només algunes dimensions de l’amic que avui acomiadem, de moltes que tenia.
---
Ha estat un cop dur.
L’Àngel ens ha deixat. Hem rebut mostres de condol d’arreu del país: de
Tortosa, de Tarragona, de Reus, de Barcelona.... i les xarxes socials s’han
omplert de fotos i comentaris.
Ha estat una Setmana Santa
molt dura, va dir. No he pogut veure sortir després de 30 anys el Sant Crist el
Divendres Sant i he hagut d’enterrar amics de les confraries i Armats.
Però, ha estat un temps
més familiar, interior, de recollida i si que hi ha hagut Setmana Santa i
Resurrecció. Però l’Anunci i celebració ha estat diferent.
Remarquem aquesta
dimensió, perquè ell era sense cap mena de dubte un home de processons, de missatge al carrer. I li preocupava molt
que no es perdés, que no morís, que la tradició fos viva.
En una de les converses
que vàrem tenir vaig poder transcriure això que deia:
“No em fa por dir que sóc
cristià, que sóc confrare i vull sortir del temple per anunciar-ho i fer
present a Jesús i el seu amor per tots els carrers fent la catequesi més
profunda.
I que a Mataró és viu intensament per Setmana Santa. Una Setmana Santa en forma de processons sent molt especial, intensa, peculiar i diversa com pot ser la Processó General de Mataró, Patrimoni Cultural, i que engloba l’amalgama diversa, la riquesa de confraries, germandats i Armat de Mataró.
I una Setmana Santa que recull el silenci, la bulla, el repicar de
llances que caminen sense parar per anar a cercar al prendiment d’aquell que
amb orgull carreguen el seu Senyor amb les espatlles, empenyen amb rodes, amb
el cos, amb el costal...
Una Mataró que porta 30
anys de treball, però 400 anys de llegat confrare i dos mil anys de devoció
cristiana.
Avui es reuneix la
història, el nostre passat, el nostre present i vosaltres, joves confrares,
vosaltres i els vostres fills i filles, sou el futur del caminar d’una història
que no ha de tenir final”. Va etzibar.
---
I si alguna faceta
caracteritzava a l’Àngel era la seva tossuderia. Un entestament dels vells
capgrossos. I aquesta caparrudesa va permetre que ell, i alguns més
aconseguissin recupera aquesta bella i antiga tradició a la nostra ciutat als
anys vuitanta, quan van desaparèixer.
Avui dia li reconeixem, i
no ens cansarem perquè gràcies a l’obstinació avui som una realitat.
Una realitat, amics, que
com sempre deia s’ha de conrear i treballar durant tot l’any. I quan hom es fa
confrare, ho és per a tota la vida, remarcava.
La Comissió de Setmana
Santa li mostra la seva estima al nostre primer president i un dels
recuperadors. Ets culpable en part de
tot el que som avui.
Però no només això, va ser
actiu durant els 34 anys de la seva existència fins a la darrera reunió, fins a
l’últim plenari, com va inclús la seva participació en el passat més de febrer
abans del confinament. – Mantingueu informat de tot, eh!
Però els que el coneixíem
sabíem que la seva tossudesa era una cuirassa. Tendresa, amistat i
senzillesa era el que sortia del seu
interior. En el fons, un bon amic de
sobretaules de sopar fins altes hores de la nit, i de debats eterns sobre els
ets i uts de tot plegat. Perquè per a
ell, les confraries, el cos de portants
i treballar per a la Setmana Santa era una part central en la seva vida.
I tornava a reviure i
explicar el fet que el tenia marcat i que va el darrer moment que va alçar i
aixecar el Sant Crist. – Vaig tremolar,
la força ja no m’acompanya, quin dolor més gran després de 56 anys, no he
pogut, no he pogut... m’he fet vell. I
això obria la porta a tot tipus d’acudits dels presents per a fer desaparèixer
l’angoixa.
I confio en els portants.
Amic Ferran, aquest any no deixava de mirar-te quan vas fer l’aixecada per anar
a la Processó General. Després de tants anys, tenies aquell vell confrare,
hereu dels antics fusters de la Puríssima Sang vigilant com si fos el teu
primer cop.
I dins aquesta realitat
tan plural que hi ha a Mataró un dia li vaig preguntar que era ser un portant i
va dir: Per a mi portar el Sant Crist és el millor de la Setmana Santa. És una
penitència, una tradició, una ofrena... portar el Sant Crist t'aporta serenor,
respecte, compartir, reflexionar en la via de la creu... En el meu cas, a més,
hi ha un component emotiu de centralitat en la meva vida familiar pel fet de
ser portant del Sant Crist, el meu fill també va ser portant en vida.
Perquè la seva devoció era
forta. I aquest moment era tant dur com el tatuatge que portava imprès al cor
del fet d’haver d’acomiadat molt anys ençà a un fill.
I avui aquest Sant Crist,
que presideix el Via Crucis de la ciutat el Divendres Sant, un Via Crucis que
es remunta a més de 3 segles ençà, et protegeix i t’ampara amic Àngel.
Però no només ens quedem
en els portants, també recordem va facilitar molt l’erecció de la Coronació
d’Espines a Sant Pau, qui li va reconèixer la presidència de germà gran honorífic,
va implicar al meu pare per a que crees la Hermandad de Ntro. P. Jesús Nazareno
y Nuestra Señora de la Esperanza, i molt més....allà al cel no s’avorriran pas
quan es retrobi amb en Llinàs, en Peláez, en Rovira, en Banchs, amb en Palomer,
en Puig, en Morcillo, en Merino... i molts altres quan facin realitat la
trobada amb el Pare i es retrobin amb la vella història d’amor que durant tants
i tants anys van explicat pels carrers d’aquesta ciutat.
Qui us diria que allò que
vàreu començar, tindria aquesta volada.
Amics i amigues confrares,
aquest és el llegat que ens han deixat. Un llegat ple de responsabilitat.
Recordem el missatge, altracop.
Amic Àngel, qui et diria que aquelles portes que vas gaudir veure obrir al 1990, ara s’obririen també per acomiadar-te.
Quin gest més maco.
Àngel, que els àngels
t’acompanyin a la Casa del Pare. Però que abans facin una paradeta a Galícia
per a veure al Sant Apòstol, qui deies et donava sempre un any més de vida.
Àngel, brilli per a tu el
llum etern d’Esperança en la Ressurrecció.
En nom de la família, a qui tant estimen, a qui ens posem al servei, i li donem gràcies per deixar-nos tant de temps l’Àngel, donem el dol per acomiadat.
-------
