 |
| Ntra. Sra. dels Dolors (obra de l'escultor Pedro Pérez Hidalgo a 1986, rep culte a la Casa Germandat al barri de Rocafonda) |
Demà comença el mes de novembre. Un mes dedicat en la litúrgia cristiana al
record de Tots Sants i també als difunts i persones estimades que han estat
cridades a la Casa del Pare i que ens han precedit.
Els confrares en tant que cristians es dediquen a l’oració, el respecte i
el record dels seus difunts. Uns difunts que van marxar a l’espera de la Resurrecció.
Una de les tradicions com arrelades a les confraries té a veure amb la vestimenta
i colors de les imatges. Durant el mes de novembre les marededéu de Passió que
llueixen altres colors durant el temps litúrgic passen a vestir-se de dol.
 |
| Ntra. Sra. de la Esperanza (obra inicial de l'imaginer Martín Richarte a 1998 i restaurada per l'escultor Miguel Ángel González Jurado a 2018, rep culte a la Casa Germandat del barri de Cerdanyola) |
Aquesta tradició ja existia a Catalunya fa molt de temps. El negre com a
dol era característic de la Casa d’Àustria que governava a leshores i vestia a
les verges, concretament les Dolors, de rigorós negre. Posteriorment també es
van atavir com a servites i les congregacions dels Dolors, tan vives encara
a Catalunya, recorden durant la Setmana
els dolors de la Mare amb els actes de vestició. Actes d’origen barrocs i que mantenen la seva
essència encara, com és el cas de la Venerable Congregació dels Dolors de
Mataró.
 |
| Mare de Déu dels Dolors de Mataró. (obra de Joan Vila al 1708 i reformada per Lluís Vermell el 1846). |
De fet el negre com a color de dolor i patiment ja ve de l’època dels
romans, i també durant l’Edat Mitjana es portava de per vida quan moria un
membre de la família i que encara es manté en algunes zones rural del
Mediterrani.
Al Sud d’Espanya aquesta tradició també va arrelar tot i que és molt més
recent. Inicialment es vestien de negres les Mares Doloroses només i d’allà va
anar passant a totes les imatges marianes de Passió de diferents advocacions.
Hi ha constància que es feia a Madrid amb la imatge de la Soledat que
durant el segle XVI anava de negre amb vestit donats per la noblesa de la
ciutat, sobretot amb vestits de dones vídues.
 |
| Ntra. Sra. de la Soledad (obra de l'escultor Juan Ventura a 1988-89, rep culte a la Casa Germandat del barri de Cirera. ) |
Després de la Guerra Civil espanyola aquesta tradició sevillana es va anar
estenent. Es recorda que la Macarena de Sevilla es va vestir de negre als anys
40 després de la mort del seu consiliari primer. I el fet va acabar en tradició
i des d’allà es va catapultar.
Actualment
a la ciutat de Mataró aquesta tradició es va impulsar des d’inici amb les
conraries i germandats. Les priostries a Nuestra Señora de la Soledad, dels
Dolors i de la Esperanza amb la senzillesa, sobrietat i dol. Un color que recorda tristesa, penitència i
que és el color també del Dimecres de Cendra i del Divendres Sant.
Però un negre que és l’avantsala de la
desitjada Resurrecció amb Crist.
