Cap d'any i el dia d'any Nou són d'altres grans dates de celebració durant les Festes de Nadal. Tot i que se celebren enmig del Nadal i Reis, amb el temps ha anat agafant un altre component més festiu, sense un accent religiós marcat i on és una de les grans festes nocturnes de l'any com ho és Sant Joan o la nit de la Festa Major.
Es te constància que aquesta festa ja era celebrada fa més de 150 anys i així ho recullen diaris de l'època i hom aprofitava per dir la frase " un any més". També es recull que s'aprofitava per veure una copeta de xampany, influència heretada de principis del segle de l'afrancesament i a partir del 1880's es va introduir el costum de menjar raïm acompanyant les campanades. Tradició espanyola, que amb els temps es va estendre a molts altres indrets i països.
A Catalunya el cava va guanyar preeminència i la nit de Cap d'Any es va convertir en una altre data per a reunir la família. A diferencia de l'antigor on les famílies es desplaçament per Nadal i retornaven per Sant Esteve, ara els nous nuclis urbans i la millora de les comunicacions amb el vehicle permetien que les famílies es reunissin també aquest dia.
El fenomen televisiu i l'impuls comercial fordista d'aquesta celebració, la permissivitat d'aquesta nit, el goig de renovació i deixar darrera lo vell...van anar creant una gran celebració que era viscuda en les llars o en grans actes massius arreu com eren la Porta del Sol a Madrid, la consolidada ja festa de Cap d'Any a les Fonts de Montjuïc de Barcelona, a places de pobles i ciutats, a complexes hotelers..i com no també en sales de festa.
I els mòbils i internet van aparèixer. De les trucades del telèfon fix de casa a tocar les dotze que reunien les famílies, o l'ansietat de veure quin era el primer anunci de l'any... es va passar a la inundació de memes, vídeos, muntatges i tot tipus de missatges enviats per les anomenades xarxes socials 2.0, del bloc al Facebook, del facebool al whassap al telegram i als daltres... i sobre els anuncis van anar perdent l'interès per la gran competència de cadenes de qui captava més moments a la nit.
El Cap d'Any a Mataró.
Aquesta festa, fins on tenim record, és molt viscuda a la ciutat. Els nous temps, el fenomen migratori primerenc o el més recent, els canvis socials, el creixement urbà de la ciutat...poc han alterat aquesta festivitat. És més, potser l'han fet engreixar i continuar essent present, no lliure de noves demandes per a millorar-se o copsar buits en la ciutat de Mataró.
Els dies abans les places dels mercats de venda no sedentària, les fruiteries tradicionals i les regentades pels nous mataronins i els supermercats omplen de pinyes i raïm els seus tendalls. Tothom en compra per a disposar dels 12 raïms, un per toc de campana i poder-ho fer amb la família reunida davant del televisor. I el cava, també present aquest dia, ja que la tradició diu que s'ha de mirar el primer anunci de l'any i aixecar la copa amb capa per felicitar l'any nou. I com no, comerciants de barri posen el vermell en els seus tèxtils per a recordar que algú en algun moment va dir que portar vermell de roba interior aquesta nit portaria sort i passió per al proper any. Aquest argument inclús l'Alcalde Mas, quan Mataró encara recordava el seu passat de la confecció, el feia palès, com si fos una cosa mataronina quan hi ha escrits que diuen que el vermell era prohibit a l'Edat Mitjana i aquesta nit algú la feia servir de forma pagana. I el groc, present en d'altres tradicions i que també ha tingut un accent i caràcter identificatiu polític a partir de l'any 2017. Però més aviat com un color extern i no de la roba per a "descobrir" com és el cas del vermell.
Les famílies aprofiten per a quedar amb altres membres, la família del pare o la mare, que hom no ha quedat un dels dies de Nadal o Sant Esteve, o simplement aprofita per anar amb amics i famíliars ja que aquest dia la família sembla com no tan obligada. Amb el temps els més joves intenten cercar plans b per no haver de fer sopar amb els pares i tietes, o poder marxar després dels dotze tocs. Els més menuts es quedaven i aprofitaven per cantar alguna cançó apresa la nit de Nadal, arreplegar neules i torrons i jugar amb el cosí fins que la son fes presència.
Als noranta les macrosales de discoteques oferien aquest plan B, no lliure de massificacions i preus embogits, però amb el temps s'ha anat conformat un petit i mitjà format a la ciutat diferent d'aquells actes privats i que conglomeraven milers de joves i no tan joves, o persones que preferien quedar a casa d'algú o llogar un local. I els que podien, marxar uns dies cap a la neu o fora de les ciutats. Però per desgràcia, també eren nits d'ensurts i alguns robatoris a domicilis dels indesitjats que aprofitaven que no hi havia ningú a casa com va passar en algunes ocasions a la ciutat.
Mataró no tenia una festa de Cap d'Any com gairebé tots els pobles i ciutats veïnes tenien. La Oca va anar agafant forma i es va convertir en la festa popular del Centre de Mataró per a celebrar la nit amb la tradicional baixada de l'Oca, les campanades a Santa Maria i la seva revetlla. També molts bars i restaurants oferien i ofereixen sopar amb ball per gaudir de la nit i aguantar fins que el sol faci presència. Un sol que triga molt a sortir, no com Sant Joan, i que marca el moment per iniciar les processons cap a les xurreries de la ciutat. Ja que segons marca el costum....després del raïm, el cava i el ball...res com una xocolata amb xurros per a fer passar el fred, rebre el primer matí de l'any... xurreries plenes de gent amb les millors gales, amb corbates que es relaxen o ja no són al coll i sabates de tacó que són portades a la mà... i cap a fer nones. Bon any nou.
