dissabte, d’agost 05, 2017

La Inquisició torna a mirar a Mataró.

Escut del Sant Ofici a Barcelona que encara es conserva al Palau Reial
L'any 1560 la Inquisició de Barcelona es va enfrontar amb el Batlle de Mataró, Bernat Moret. El rerefons eran temes econòmics en el que la Santa Inquisició li reclavama a l'alcalde la creació d'una taula de crèdit (insititucions bancàries de prèstecs de l'èpica) a nom de la Inquisició i no es feia a Mataró.  Es va fer una acusació contra l'Alcalde i se li va requerir a compareixer en qualitat d'encausat. El tema de Mataró no era aïllat ja que aquests anys eren de disputes per recaptes de vegueries  i ciutats per part de la Genrealitat i altres institucions. Algunes fons historigràfiques parlen de veritable negoci de recaptes entre 1527 i 1585 per part de la Generalitat i la Santa Inquisició volia participar-hi. Aquí hi havia el rerefons.
 
Segles després la Santa Inquisició tornaria a encausar un altre veí de Mataró.
 
L'any 1920 a Washingotn Samuel Goodrich traduïa nombrosos manuscrits de la Santa Inquisició Espanyola. En un dels textos recollits a Records of the Spanish Inquisition  es feia menció d'un cas de Mataró.
 
El 17 de novembre de 1819 un veí de Mataró del portal de Valldeix anomenat Francisco de Asís Plana i d’ofici fuster va adreçar una carta a la Santa Inquisició. Esposava que el 12 d’aquell mes estant amb un mason de nom Juan Bautista Viada i discutint sobre el sermó de l’estat de les ànimes, estava segur que li va fer l’observació que havia sentit diverses persones declarar que ells no es creien res ni del cel ni del purgatori.  Per aquest motiu va adreçar aquests fets a la Santa Inquisició en “obediència als dictats de la seva consciència”.

Recreació d'un tribunal tipus del Sant Ofici de Barcelona 
El mateix dia 18 de novembre es va  crear una comissió per examinar i avaluar el contingut d’aquella carta.  Aquella comissió feia l’encàrrec al  presbiter i Comissari pare Pedro Màrtir de S. Vicente, monjo caputxí per seguit el contingut i nomenava a dos religiosos més  com a jurat i secretari, i al pare Bernardino de Barcelona com a secretari.
En la causa es va citar al veí de Mataró de 54 anys d’ofici mason i de 54 anys, Juan Bautista Viada. Se li van fer algunes preguntes i aquest va contestar que havia sentit  aquesta pronunciació d’un veí anomenat Magin Casanovas o Barceló, de 70 anys i veí de Mataró,  que era agutzil de la marina de Mataró però que aquest va morir feia dos anys.
Des del tribunal se li va preguntar si el pronunciament del veí Magin es van fer de manera positiva, o en broma o amb passió o per generar conflicte.  Així com quantes vegades ho va fer. El veí Juan Baptista va comentar que no s’enrecordava i que no li va donar més importància per aquest motiu no va denunciar mai al Sant Tribunal, i que ni se li va passar pel cap.
Arrel d’aquestes declaracions i a tenor que el declarant va ser molt correcte, sense malicia i en obediència a la seva consciència  van tancar el cas.
A les marginals de l’acta del 28 de gener de 1820 signada per Fra Pedro Màrtir de Sant Vicente a Mataró  es pot llegir que ell coneix personalment al veí Juan Bautista Viada i que es una persona de crèdit notable, que segueix els preceptes de l’Església, es confessa, participa del sagrament i també ho és amb la feina i la família. Que mai ha sentit cap comentari que pugui destruir el seu testimoni, i que és la seva opinió salvo meliori.