 |
| Escut del Sant Ofici a Barcelona que encara es conserva al Palau Reial |
L'any 1560 la Inquisició de Barcelona es va enfrontar amb el Batlle de Mataró, Bernat Moret. El rerefons eran temes econòmics en el que la Santa Inquisició li reclavama a l'alcalde la creació d'una taula de crèdit (insititucions bancàries de prèstecs de l'èpica) a nom de la Inquisició i no es feia a Mataró. Es va fer una acusació contra l'Alcalde i se li va requerir a compareixer en qualitat d'encausat. El tema de Mataró no era aïllat ja que aquests anys eren de disputes per recaptes de vegueries i ciutats per part de la Genrealitat i altres institucions. Algunes fons historigràfiques parlen de veritable negoci de recaptes entre 1527 i 1585 per part de la Generalitat i la Santa Inquisició volia participar-hi. Aquí hi havia el rerefons.
Segles després la Santa Inquisició tornaria a encausar un altre veí de Mataró.
L'any 1920 a Washingotn Samuel Goodrich traduïa nombrosos manuscrits de la Santa Inquisició Espanyola. En un dels textos recollits a Records of the Spanish Inquisition es feia menció d'un cas de Mataró.
El 17 de novembre
de 1819 un veí de Mataró del portal de Valldeix anomenat Francisco de Asís
Plana i d’ofici fuster va adreçar una carta a la Santa Inquisició. Esposava que
el 12 d’aquell mes estant amb un mason de nom Juan Bautista Viada i discutint
sobre el sermó de l’estat de les ànimes, estava segur que li va fer l’observació
que havia sentit diverses persones declarar que ells no es creien res ni del
cel ni del purgatori. Per aquest motiu
va adreçar aquests fets a la Santa Inquisició en “obediència als dictats de la
seva consciència”.
 |
Recreació d'un tribunal tipus del Sant Ofici de Barcelona |
El mateix dia 18
de novembre es va crear una comissió per
examinar i avaluar el contingut d’aquella carta. Aquella comissió feia l’encàrrec al presbiter i Comissari pare Pedro Màrtir de S.
Vicente, monjo caputxí per seguit el contingut i nomenava a dos religiosos més com a jurat i secretari, i al pare Bernardino
de Barcelona com a secretari.
En la causa es va
citar al veí de Mataró de 54 anys d’ofici mason i de 54 anys, Juan Bautista
Viada. Se li van fer algunes preguntes i aquest va contestar que havia
sentit aquesta pronunciació d’un veí
anomenat Magin Casanovas o Barceló, de 70 anys i veí de Mataró, que era agutzil de la marina de Mataró però
que aquest va morir feia dos anys.
Des del tribunal
se li va preguntar si el pronunciament del veí Magin es van fer de manera
positiva, o en broma o amb passió o per generar conflicte. Així com quantes vegades ho va fer. El veí
Juan Baptista va comentar que no s’enrecordava i que no li va donar més
importància per aquest motiu no va denunciar mai al Sant Tribunal, i que ni se
li va passar pel cap.
Arrel d’aquestes
declaracions i a tenor que el declarant va ser molt correcte, sense malicia i
en obediència a la seva consciència van
tancar el cas.
A les marginals
de l’acta del 28 de gener de 1820 signada per Fra Pedro Màrtir de Sant Vicente
a Mataró es pot llegir que ell coneix
personalment al veí Juan Bautista Viada i que es una persona de crèdit notable,
que segueix els preceptes de l’Església, es confessa, participa del sagrament i
també ho és amb la feina i la família. Que mai ha sentit cap comentari que
pugui destruir el seu testimoni, i que és la seva opinió salvo meliori.
