Continuem oferint durant aquest mes d'agost relats històrics de la ciutat de Mataró que tenen a veure amb episodis, anècdotes o moments relacionats amb el cristianisme, la devoció popular i les confraries. En aquesta ocasió el pas de les tropes sarraïnes per la comarca del Maresme on gairebé va fer desaparéixer tota presència de temples cristians.
L'antiga ciutat de Mataró i el pas de les tropes sarraïnes
L'any 1933 Marià Ribas publicava les notes històriques de Mata. Una publicació on es parlava de l'inici del nom de la ciutat, com era el veïnat de Mata, Alarona, el seu context històric, Sant Martí o Santa Maria de Mata, la devoció cristiana en aquell temps... i també en feia menció del pas d'Al- Mansur per Alarona-Mata.
L'antiga ciutat de Mataró i el pas de les tropes sarraïnes
L'any 1933 Marià Ribas publicava les notes històriques de Mata. Una publicació on es parlava de l'inici del nom de la ciutat, com era el veïnat de Mata, Alarona, el seu context històric, Sant Martí o Santa Maria de Mata, la devoció cristiana en aquell temps... i també en feia menció del pas d'Al- Mansur per Alarona-Mata.
 |
| Fotograma de la pel·lícula 100 doncelles |
Exposa que corria l'any 985 quan les tropes d'Al-Mansur començaven a atacar tots els nuclis de l'actual Maresme: les plantacions, la industria i el comerç foren víctimes dels estralls que ocasionaven diverses tribus entrades a Barcelona durant el temps del Compte Borrell (...) Els soldats d'Al-Mansur es lliuraren a tota mena de devastacions en diversos indrets de la comarca (...) la ciutat romana d'Iluro fou gairebé abandonada dels seus habitants per haver-se refugiat a veïnes poblacions i veïnats.
La Yihad d'Al-Mansur contra el cristianisme a Catalunya.
Molts temples religiosos foren destruïts, entre els més destacats els benedictins de Sant Feliu de Guixols, Blanes i Sant Pol de Mar, salvant-se el temple mataroní de Sant Martí per estar en un lloc segur. Diu la tradició que per haver-se Salvat molts devots de la comarca acudien a ell a complir amb el Sant precepte de la Missa.
La Yihad d'Al-Mansur contra el cristianisme a Catalunya.
Molts temples religiosos foren destruïts, entre els més destacats els benedictins de Sant Feliu de Guixols, Blanes i Sant Pol de Mar, salvant-se el temple mataroní de Sant Martí per estar en un lloc segur. Diu la tradició que per haver-se Salvat molts devots de la comarca acudien a ell a complir amb el Sant precepte de la Missa.
Diu Marià Ribas que Alarona (nom medieval de Mataró), del 985 a1020 era un veritable munt de runa, motiu pel qual els pirates van evitar saquejar-la després del pas del sarracens i moros.
.
 |
| Sant Martí de Mata ha arribat als nostres dies. |
Passat el temor de la destrucció es van aixecar alguns edificis de carácter religiós per les afores de la cituat i poc a poc Alarona es va anar repoblant la ciutat i el veïnat de Mata anava agafant pes. També va tenir un temple dedicat a la Mare de Déu del qual no en queda cap resta arquitèctona avui més enllà d'unes imatges de 12 apòstols de fins a mig cos que després van anar a Sant Simó a costat i costat del plesbiteri fins que es van cremar a la Guerra Civil.
Qui era Al- Mansur?
 |
| Bust d'Al-Mansur al poble de Calatañazor |
Abu’Amir
Muhammdad ben Avi, anomenat Al-Mansur el
victoriós o popularment Almanzor ó Al- Mansur, va ser
un polític andalusí, militar i cap del califat de Córdoba al voltant de l’any
1.000 de la nostra era.
Va acaparar molt
de poder al califat de Córdoba, no lliure de tensions internes, i va basar el
seu poder en la defensa de la yihad que defensava en nom del califa. Això li va
fer valdre una imatge de defensor i abanderat de l’Islam a la Península , cosa
que feia que així justifiqués la seva autoritat en tant de caudillo del
Al-Andalús. Va fer nombroses reformes
internes al califat de Córdoba i va fer
nombroses incursions militars anomenades
aceifes contra els cristians on va arribar a destruir Santiago de Compostela i d'altres ciutats importants, i també
va emprendre algunes campanyes al Magreb.
El califat de Córdoba contra els regnes cristians.
Una de les
campanyes que va iniciar va ser la del 982 després de Crist anomenada de les
tres nacions, ja que va atacar castellans, els francs de Girona i a navarresos.
Va fer una molt
dura campanya per mar i a peu de tres mesos contra Barcelona i va saquejar i
arrasar tota presència cristiana que es va trobar.
En aquest període
la seva presència a Mataró també es va fer notar i molt segons l'historiador Marià Rivas.
